Gerard Quintana, bon dia.
Hola, bon dia.
Anava a dir-te si estava tot a punt per l'espectacle de diumenge,
però bé, no és una estrena,
tot i que aquest espectacle deu néixer renovat a cada sessió, no?
Doncs sí, una certa aire d'estrena ho té cada vegada, cada funció.
Evidentment, els nervis no són els mateixos que el primer dia
que vam fer-ho a Sala, a Girona o a Blanes, per exemple.
Bé, és un espectacle amb un esquelet,
amb una columna vertebral formada a partir d'una sèrie de textes
que he triat i de cançons, també,
però té unes grans dosis de, diríem, d'improvisació.
Des d'aquest punt de vista,
això ens permet introduir temes absolutament vius
i, com ho diria, doncs això, frescos del dia, no?
i poder interrelacionar-ho amb tot el treball prèvi
que tenim fet amb els músics i amb els textes que havia comentat, no?
Sí, té alguna cosa d'estrena cada dia, sí.
No t'ho pregunto amb allò, amb desig d'adafaneria,
sinó tot el contrari, pel sentit del mateix espectacle.
La teva coneixença amb el Joan, clar,
per reu de secrets i, a més a més, compartits,
ha d'haver-hi, doncs, una certa coneixença entre tots dos
i també coses en comú, no?, en quant a gustos, experiències.
Sí, sí, sí.
Tot i que potser som més diferents que semblants.
Això també és cert, sí.
Us complementeu més aviat, no?
Ens complementem.
El Joel té una, com diríem, un tarannà més aviat explosiu,
més aviat, doncs, no ho sé,
els que l'heu vist amb més d'una obra,
que, per exemple, amb els plats bruts era molt evident,
té aquest punt una mica d'histrionisme
i jo, en canvi, soc una persona que amb els anys
cada cop m'he tornat més calmada, no?,
allò que no hi ha res prou important
com per fer-nos perdre la calma, no?
És bàsic per mi.
Aleshores es crea un contrast entre els dos
i realment ens complementem.
És una miqueta aquest el joc entre els dos.
Potser jo miro més en l'aire i més lluny
i ell mira el que està a punt de trepitjar els seus peus cada vegada, no?
Ens vam conèixer, de fet, fa molts anys
i hem anat coincidint.
A vegades hem hagut de fer viatges de diverses hores junts amb cotxe
perquè, no, per aquelles coses del vestir,
perquè coincideixes a Andorra, per exemple, fent una feina
i a l'hora de baixar, doncs, decideixes baixar en el mateix cotxe.
Això porta moltes estones de conversa, no?
A l'hora de triar les cançons, els poemes, els fragments, les músiques,
heu trobat que teniu referents comuns?
Bé, aquí, clar, el tema d'aquest espectacle,
la tria és meva gairebé total.
Diria que el que vaig fer és una tria molt àmplia
en la qual després el Joel pogués destriar una miqueta, no?
O sigui, l'encaix final el van fer plegats
per tot el treball de recerca de textes
i de buscar el sentit d'una cosa amb l'altra,
menys en principi,
i de dissenyar el començament de l'espectacle i el final
i com es desarrolla tot.
La idea és una cosa que tenia al cap.
Feia temps i que vaig acabar desarrollant-la, no?
Després sí que amb alguna trobada puntual i per internet
vam anar acabant de polir el global d'aquest espectacle.
I després, evidentment, amb els assajos vam fer una tria final.
Aquest és una mica el joc que ens hem portat d'entremans.
Amb quins noms ens trobarem
o ens retrobarem alguns de nosaltres en aquest espectacle?
En parlo en quant autors?
Sí, sí, sí.
Bé, des de poetes que jo he musicat
i els quals tinc un cert apreci per la seva obra,
com són Joan Margarit, important,
també Enric Casasses, important a l'espectacle.
Jordi Guardans, també un altre poeta que ha dit en edicions 62,
pública.
Després Robert Frost, Randall Jarrell,
escriptors estrangers, en aquest cas,
també depèn del dia.
Vislava Simborska, una escriptora poetesa polonesa,
un premi Nobel del 1996.
Després Eduardo Galeano, un escriptor uruguaià.
Després coses que...
els quals hem donat forma a nosaltres
i fins i tot algun text que ens ha arribat a través d'internet
que ens ha semblat prou interessant.
Entretot fem una mena d'amalgama
que veu de moltes fonts,
però que té un sentit, diguéssim, clar,
que és el que li donem nosaltres finalment
i que ve amb els tres músics,
els dos guitarristes i el percussionista
i amb el Joel i jo,
que som els que som damunt l'escenari,
i intentem, com deia abans,
que cada dia tingui matisos diferents.
Finalment, Gerard, perquè sabem que has d'agafar un avió,
no volem ser els responsables que els perdis,
ni de bon tros.
Espero que no.
Doncs, només una pregunta.
Per l'experiència que teniu d'anteriors representacions,
clar, l'espectacle, en quant a públic,
amb bona part es nodreixen de seguidors de Gerard Quintana
com a cantant,
de seguidors de Joel Joan com a actor.
Podem sumar, doncs, un tercer grup d'espectadors?
I es sorprenen quan us veuen així?
El comentari força majoritari és,
no m'esperava això,
quina sorpresa,
que crec que m'ho he passat,
per dir-ho de bona forma.
Nosaltres intentem crear un ambient distès des del primer moment.
És un dels jocs escènics
que ens hem muntat al començament de l'espectacle.
qui vingui ja ho veurà.
És senzill que ningú s'esperi coets ni focs artificials,
sinó el que se'n diu vulgarment trencar el gel, no?
Després, doncs, a partir d'aquí,
el públic que ve,
evidentment l'artista no tria mai el públic,
és ell qui tria sempre.
Sí que hi ha seguidors del Joel,
evidentment,
és un personatge molt popular.
A la televisió sabem la incidència que té
i, bé,
les seves sèries sempre
tenen una gran audiència.
Per tant,
doncs,
en aquest món en el qual
estem ara actualment,
en el que sembla que el que no surti per la tele no existeixi,
doncs,
el Joel com a personatge televisiu,
evidentment,
és força catalitzador
i, en aquest sentit,
la troba amb el públic.
Després hi ha el públic
d'Osever Quintana,
evidentment,
i després jo diria que hi ha
un públic,
si ho hauríem de posar en algun calaix
a aquest tercer sector,
grup de públic,
segurament pot ser
la gent que acompanya
els tossuts que ens volen venir a veure
i que,
bé,
que potser,
en principi,
no és un gran debò
ni té una gran afició pel que fem,
però que, curiosament,
acaba sortint,
doncs,
això.
No diria convençut,
però sí,
sí molt engrescat,
no?,
i sorprès.
Bé,
això està bé,
de vegades,
el que no té una idea presta plerta,
doncs,
pot gaudir d'una altra manera de l'espectacle.
El que vingui a veure un concert d'Alsever Quintana,
evidentment,
no ho trobarà.
El que vingui a veure un muntatge teatral
del Joel Joan,
tampoc ho trobarà.
Però trobarà una mica de tot això
i ens trobarà,
doncs,
a nosaltres predisposats,
absolutament.
Doncs, a més a més,
aquest diumenge,
a l'escenari tarragoní,
tindreu bojos pel cinema
perquè s'emmarca dins del tancament
del Festival Incur,
és el tancament d'aquest festival
de curtmetratges de Tarragona.
Per tant,
un altre col·lectiu
que gaudirà
d'aquests secrets compartits
i secrets a veu,
sens dubte,
amb Gerard Quintana i Joel Joan.
Gerard,
gràcies per atendre la nostra trucada.
Bon viatge
i ens retrobem diumenge.
Vinga,
doncs fins diumenge.
Adéu-siau.
Gràcies.