Tres minuts i mitja serà un quart de dues,
tal com els hem apuntat fa uns moments.
Demà dimecres, a les 9 del vespre,
la Catedral de Tarragona prendrà un caràcter molt especial
perquè serà l'escenari d'un concert singular
d'homenatge al mestre Joan Juncà
a càrrec de la Cobla de Tarragona
i cor i orquestra dels Amics de la Catedral.
Ens acompanya Rafael Guinovar, és tenorà de la Cobla.
Rafael, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Del concert en parlarem,
però ens interessa molt, sobretot,
conèixer i que ens acostis la figura de Joan Juncà.
Abans, quan parlàvem, dius, home,
la música probablement algú la pugui qualificar de minoritària,
però com a personatge de la ciutat,
de fet, és fill predilecte de Tarragona, no?
L'any 92 va ser-ho.
De fet, era una persona que bàsicament tenia
dues objectius vitals.
Un era la família i l'altre era la música,
al marge de la seva feina.
Durant el matí treballava, va treballar durant molts anys
al Servei Català de la Salut.
Bé, aleshores tenia un altre nom.
Sí, el que és ara aquest servei, no?
Al Servei Català de la Salut, com a una feina administratiu.
I a la tarda, bàsicament, feia de músic.
Va fer durant molts anys de músic de ball,
fins als 40.
I després es va dedicar, es va concentrar en la composició.
Composició per a Cobla
i composició ja en els últims anys de la seva vida
d'orquestra, d'orquestra sinfònica i de cors, no?
Música sacra, música coral, tot ho va conrear una miqueta, no?
Sí, de fet, són tres parts molt diferenciades de la seva vida.
Va passar de la música de ball,
va coincidir amb els anys finals del 40, 50, 60,
en què estaven de moda les orquestres i els conjunts,
i anar a ballar.
Llavors ell feia de músic, de ball, de pianista, de bateria.
I com es devia produir aquest canvi?
Una persona que tenia una formació ja molt de ben petit,
havia viscut molt, havia mamat molt l'ambient musical.
Ell prové d'una família de músics empordanesos de Figueres,
el seu oncle Antoni Juncà,
és un dels clàssics de la Sardana dels començaments de segle,
i també el seu pare sabia de música.
Tenia un germà gran que li va fer de primer mestre,
que malauradament va morir a la Guerra Civil,
perquè realment tenia una projecció a nivell de compositor
molt, molt interessant.
I aquest ambient musical el vam a mamar a casa.
Aleshores també va rebre les primeres estudis d'harmonia,
de composició.
I bé, quan entra en el món de la família i del treball,
la música queda com una activitat complementària,
que l'ajuda a obtenir uns ingressos per tirar endavant la família.
I més tard, quan ja deixa la música de ball,
molt pel seu estil i analitzant els grans clàssics,
l'enamorat del Bach o del Mozart,
continua estudiant composició
i dedicant-se a la cobla i després a l'orquestra.
És a aquella època, jo m'imagino,
fent una miqueta d'història ficció,
que deien les famílies,
no, no, tu, una feina segura i estable,
i la música més a més, no?
Aquella mentalitat que hi havia abans, lògicament.
Perquè, clar, quan esmentaves aquesta època
de música, d'orquestres,
era molt jove, perquè va néixer el 27,
si no estic errada...
Va néixer el 27, sí, sí, ben jove.
Deia ser una persona molt jove.
Segur que amb 16 o 17 anys havia estat tocant
i ho va estar fent fins als 40.
I va composar, per cert,
gairebé un centenar de boleros,
pas dobles i música de ball
que signava amb un pseudònim així més castís.
I s'assignava com a Manuel Arosa.
Escrivien ell conjuntament amb un germà seu,
que també és músic, amb el Sior.
Aquesta és la faceta que probablement
després no ha trascendit tant
o que no ha interessat tant
a les persones que s'han interessat per la seva obra, no?
Súper.
Més la vessant sardanística...
Nosaltres sí, l'hem conegut més
com a... des de Tarragona
i, clar, jo, perquè també m'he mogut
amb l'ambient sardanista,
l'he conegut més lligat a la música sardana.
Va escriure gairebé una...
Jo crec que unes 32 o 33 sardanes.
I després, molt interessant,
l'última etapa vital
en què, amb molt bon ull, diguem-ne,
que des de la catedral,
sobretot gràcies a mossèn Barberà,
doncs es va convertir en un...
en un ajudant del cor i de l'orquestra
dels amics de la catedral
en el sentit que feia els arranjaments
per totes les cerimònies litúrgiques
i va escriure també peces noves seves
amb un segell
d'una gran...
d'una gran qualitat musical.
Va ser una persona ja reconeguda
dins dels àmbits musicals en vida, no?
Afortunadament per ell,
perquè a vegades passa que fins que les persones
no ens deixen no reconeixem la seva vàlua.
Sí, ho va ser...
O no tant com fora desitjable.
Bé, sempre diem que mai no n'hi ha hagut prou, no?
De reconeixer-me una persona que...
no solament per la seva vàlua musical,
sinó també per la seva vàlua personal,
pel seu tarannà.
Era una persona d'una gran...
jo diria d'una gran elegància,
en el sentit d'una gran discreció,
d'una gran prudència,
molt humil,
que d'un tracte molt afable,
fins i tot amb els músics,
quan portava a assajar noves peces,
sempre...
Era música complexa
i que potser en una primera execució
no sonava com havia de sonar,
però sempre molt discret i molt prudent
i deia que li milloràvem el que estava escrit.
Era una persona molt humana
i jo diria que musicalment
no ha tingut el reconeixement que li caldria.
El 92, a nivell de ciutats,
va ser anomenat fill predilecte
i també a nivell de certàmens musicals
en el món sardanista,
moltes de les seves obres
han estat premiades en diferents ocasions.
Perquè clar,
dins del que és l'àmbit sardanista,
algunes de les seves sardanes
deuen formar part dels repertoris
de determinades cobles, no?
Sí.
Sí, el que passa és que és música...
És música...
Com t'ho diria?
No és música
que en una primera audició
sigui massa popular.
És complexa.
És complexa.
És molt rica harmònicament
a nivell d'estructures
i aleshores
per interpretar-la bé
són peces que s'han de treballar molt
i de vegades
en les ballades que es fan habitualment
optem per fer un repertori més senzill
i que potser és més agraït
per treballar o pel públic
en una primera audició.
Però la veritat és que
tots els que feu cap a la catedral
demà a les 9 de la nit
us podreu adonar
no únicament els amants de la música per cobles
sinó de la música en general
us podreu adonar
de la complexitat
i de la riquesa dels seus temes
i de les seves instrumentacions.
Justament per això
pel públic serà un gaudi
però també pels interprets.
Sí, eh?
Perquè no sempre...
Ens ho hem passat molt...
Exacte.
Amb això tens tota la raó.
És com tot aquesta vida.
A vegades les...
És un repte.
Exacte.
Les coses que et dediquen més a esforç
quan surten,
quan reixeixen
és quan et trobes més satisfet.
Jo no em vull equivocar, eh?
I si m'equivoco
em rectifiques
i cap problema.
Tinc entès que estrenareu una peça.
N'estrenem dues.
I què és teva?
Una d'elles és teva?
Una de les dues és meva.
però...
Mestre amic, potser?
Mestre i amic, sí.
Mestre i amic.
És un regal de reis,
aprofitant ara la...
Que venen.
Que venen.
Un regal de reis
que li vaig fer fa...
fa tres anys,
farà tres anys.
Ell va morir aquell any,
l'any 2003.
i els reis d'aquell any,
bueno,
teníem...
teníem una amistat
i una relació
que venia de 15 anys enrere
i li vaig dedicar una sardana.
Aquesta sardana,
ell no la va...
s'ha de veure,
la va escoltar interiorment
perquè tenia les partitures,
però en públic no s'ha interpretat mai.
i demà no s'estrenarà demà.
I la segona estrena,
que per mi és la peça més...
per cobla,
la peça més ambiciosa
de les que s'interpretaran demà,
és el Ball de Nanos,
de Tarragona,
que és també una peça inèdita,
una peça concebuda
per ser ballada per Esbar,
però que mai no s'ha muntat.
Ell la va...
la va escriure
pensant que un dia o altre
els nanos de la ciutat,
més ben dit,
tres nanos,
bueno,
tres parelles de nanos de la ciutat
podrien executar una coreografia
amb aquesta música.
Fins i tot hi ha la pauta
per muntar el ball
i és una peça d'una gran riquesa
perquè barreja
partint del toc de Santa Tecla,
d'una melodia tradicional,
després el va desenvolupant
i introdueix melodies de caràcter
molt diferent,
més senyorial,
amb forma de vals lent,
després hi ha
una mena de dansa
cíngara,
una dansa més alegre,
hi ha ritmes de sardana,
una peça complexa rítmicament
i harmònicament
jo crec que molt regida.
És a dir,
que valdria la pena
que s'acabés
incorporant
el patrimoni
popular
de la ciutat
a les festes.
És el que t'anava a dir,
després d'aquesta estrena
fora boca
que fes un camí
allò en futur,
que no es quedés
només testimonial
en aquest homenatge,
l'estrena d'aquestes peces,
sinó que
tinguessin
un viatge futur.
A mi m'agradaria molt
si
ve des de
qualsevol dels esbars
de la ciutat
o des de les institucions
s'escolta
i es veu
i es valora
la qualitat
i la projecció
d'aquesta peça,
tant de bo
en un futur
es pogués arribar
a muntar
com a part
de les peces
clàssiques
de la festa major.
Comentaves,
Rafael,
que els amants
de la música
de coble,
però els amants
de la música
en general,
demà,
la veritat és que
es poden trobar
una oportunitat
única
perquè més
d'un centenar
de persones
estaran interpretant
aquest homenatge
a Joan Juncker,
parlàvem de la coble,
però també parlem
del cor i l'orquestra
dels amics de la catedral
i alguna que altra
col·laboració més.
Efectivament,
la segona part
del concert
és bàsicament
de música religiosa
i que serà
interpretada
per l'orquestra
dels amics de la catedral
i pel cor,
que en total
són
més de cent persones
que en un moment
determinat
executaran
dalt de l'escenari.
Peces de caràcter
molt diferent,
ja que són
únicament per orquestra,
una peça
que es diu Solitud,
d'un caràcter molt intimista
i després
una part
d'una sinfonia
que va escriure ell
que es diu
a la catedral,
interpretaran
el segon
moviment
i després
la que potser
per mi
és la seva peça
més ambiciosa
per orquestra
i cor,
que és un oratori
titulat
Epifania
i d'aquest
oratori
es tocarà
un moviment
molt escaient
també a l'època
de l'any
que és justament
el del naixement.
Intenta
plàsticament
agafant
els textos
de l'Evangeli
de Sant Lluc
que parlen
del Nadal
incorporar-hi
una música
que descrigui
tota aquesta atmosfera
nadalenca.
Això serà la segona part.
Això serà la segona part
i després
com a
col·loenda
conjuntament
tant l'orquestra
com la cobla
com el cor
interpretarem
algunes peces junts.
El repertori
en funció
de quins criteris
o com l'heu
confeccionat
d'aquesta manera
i hem de dir
que sigui una mostra
el més heterogènia
possible
del que va fer Junca.
Hem intentat això.
A les sardanes
hem triat
algunes de les sardanes
que per nosaltres
tenen més qualitat.
Són sardanes
que
havien obtingut
premis
en el concurs
de composició
Pau Casals
o en el
Francesc Bacil
o en el
Conrad Saló
que són
concerts
són
sardàmens clàssics
en amunt
de la cobla.
I després
també hi ha una sardana
dedicada
a la
a la seva esposa
la Via Teresa
i per cloure
la primera part
hi ha una sardana
de tema nadalenc
d'un compositor
diferent
que es diu
Narcís Paulís
però que glossa
una mica
el tema
clàssic
alemany
de
en català
l'hem traduït
com
una nadala
santa nit
plàssica
i la segona part
també són obres
que també
l'hem triat
pel
perquè tenen
una mica
de valor simbòlic
per l'orquestra
i pel cor
de la catedral
per exemple
et comentava
aquesta epifania
revelació
en el moment
de Nadal
és
si es cau
la peça que es diu
a la catedral
justament el marc
en el qual
transcorre el concert
i després
l'última peça
que interpreta
una veu
i l'orga
és la composició
pòstuma
d'ell
l'última
que va escriure
que està inacabada
però que és d'una gran
bellesa
que es titula
Gràcies
amb Jordi Vergés
a l'orga
segurament
els organistes
són en Jordi Vergés
i també
el
Castillejo
Castillejo
és l'altre organista
de la catedral
tots dos
es n'han combinat
no falta detall
no
l'únic que falta
és que siguem capaços
de
retre-li
l'homenatge
que es mereix
omplint
la seu
és una manera
de mantenir viva
la memòria
d'allò que no té data
de caducitat
que és la música
ben elaborada
ben complexa
mentre hi hagi
intèrprets
disposats
a recordar-la
i a interpretar-la
en escenaris
com el de la catedral
Joan Junca
estarà present
la seva obra
i sobretot
s'incorporaran
nous oients
de la seva música
a mesura que la mantingueu viva
doncs
amb això estem
doncs
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
Rafael Guinova
recordem que és tenora
de la cobla de Tarragona
per acompanyar-nos avui
i esperem
que tot surti
com heu previst demà
a les 9 en punt
a la catedral de Tarragona
gràcies
doncs gràcies
Iolanda
per ajudar a fer difusió
d'aquest acte
i sempre que vulgueu
ens tindreu al vostre costat
Ha estat un plaer
bon dia
adeu-siau
Gràcies