Camí de la una del migdia, abandonem els estudis de l'Avinguda Roma.
No ens allunyem molt, no fent amb aquests mig quilòmetre,
que deia l'Enric Perna a la facultat.
Ens quedem més a prop encara, perquè anem aquí al carrer, Enric d'Ussó.
És on està ubicat el Col·legi de Farmacèutics de la ciutat de Tarragona
i és el lloc que s'ha triat per presentar una campanya
a Iniciativa de Farmacèutics Mundimèdicos Mundimèdicaments que no curen.
Fins allà s'ha desplaçat, com dèiem, la unitat mòbil amb Josep Sonyer.
Bon dia, Josep. Hola, bon dia, Jolanda.
Esteu aquí, no?, al Col·legi de Farmacèutics.
Estem al Col·legi de Farmacèutics i en aquests moments continua l'acte de presentació.
Estan parlant d'aquesta campanya que comentaves,
una campanya que ve a dir, fonamentalment,
que no tot s'hi val quan es parla de cooperació.
És a dir, si parlem de medicaments, la campanya es diu, concretament,
medicaments que no curen, estan dient que no es pot donar
tot allò que es té a casa de sobre.
Allò com que amb sobrevinga pels altres.
allò tan típic de tenir un medicament,
fer-ne un primer ús i després donar-lo a través de la farmàcia,
que es fa habitualment, doncs també això no s'hi val.
Aquests medicaments no van a parar a cooperació.
I a més a més, són medicaments que això s'ha de tenir molt clar,
es destrueixen.
És a dir, aquests no van a parar, en qualsevol cas,
a projectes de cooperació.
Això fa perdre molt de temps i molta feina
de les persones que han de classificar els medicaments.
Si ja no estan en condicions, han d'esmerçar moltes hores
en rebutjar aquests medicaments que no són aptes.
Doncs mira, sense anar més lluny, quan va haver-hi l'huracà mig
a Centroamèrica, van arribar 30.000 tones,
35.000 tones de medicaments,
35.000 tones de medicaments,
i d'aquestes, 17.000, d'aquestes es van haver de destruir.
Doncs el transport és caríssim, eh?
No, perdó, perdó, no, estava parlant de Bosnia, ara.
A Centroamèrica el que va passar és que van estar 4 mesos
classificant material.
Imagina't.
I quan l'ajuda feia falta, doncs, d'inmediat, al cap de pocs dies.
I el que dèiem ara, el transport és caríssim.
El transport és una altra dels problemes que es troben.
El transport és una altra dels problemes que es troben.
El que després no s'ha de fer servir és una llàstima, no?
És una altra dels problemes que es troben al transport
amb els medicaments que van emportar, doncs,
a alguns llocs del Tercer Món o de Centroamèrica,
en fi, d'alguns d'aquests llocs on fan falta
de manera urgent, urgentíssima.
Ben a dir, doncs, això,
que no tot s'hi val a l'hora de voler cooperar,
no s'hi val donar-ho tot,
que els medicaments, doncs, que no se'n fa un bon ús
o que s'ha de fer un ús racional dels medicaments
i que els que no s'utilitzen, doncs,
que no es poden destinar a cooperació.
Li preguntarem a la Núria Oliva,
ella és de Farmacèutics Mundi.
Núria, molt bon dia.
Hola, bon dia, gràcies.
No tot s'hi val a l'hora d'enviar medicaments,
doncs, al Tercer Món.
Exactament.
A veure, nosaltres el que volem fer
amb la campanya de Medicaments que no Curen,
que fem conjuntament amb Medicus Mundi,
és explicar, doncs, que cooperar no és donar el que ens sobra
i que les donacions de medicaments
han de seguir una sèrie de pautes,
unes pautes que descriu l'Organització Mundial de la Salut.
Justament abans,
i em refereixo abans a aquesta campanya,
a les anteriors campanyes,
els medicaments que, per exemple,
algú que tingui a casa seva portava a la farmàcia
no anaven a parar al Tercer Món,
no ben bé, no?
Explica'ns-ho com anava, això.
Actualment, els medicaments
que nosaltres ja no utilitzem,
els medicaments que també estan caducats,
els hem de continuar portant a la farmàcia
perquè allà es porten a un lloc
per ser destruïts de forma selectiva,
sense que perjudiquin el medi ambient.
I el que diguéssim hem d'entendre
és que aquests medicaments
no poden servir per enviar a altres països.
Els medicaments que enviem a altres països
són medicaments que han de ser nous,
han de respondre a les normes de qualitat
que segueixen en els nostres països,
han de respondre a les malalties
que es pateixen en els països on van destinats
i que s'han de basar aquestes donacions
en les necessitats que expressa el país
on van destinats,
no en les nostres restes,
en les nostres sobres.
Per això, nosaltres,
com a organitzacions sanitàries,
el que fem,
responent a les directrius
de l'Organització Mundial de la Salut,
és enviar un tipus de medicaments
absolutament nous,
la major part genèrics,
que s'administren a través d'unes centrals
de compres especialitzades en cooperació
i que van també amb uns envasos especials
en diversos idiomes
i sempre responent
al que demanen els països receptors.
Si ara anem a una farmàcia,
veurem un petit recipient
on es poden dipositar medicaments
i hem d'anar alerta i llegir
perquè allà el que hi posa
és sistema integral de gestió
de residus i envasos, sigre.
Abans posava destinats al tercer món.
Exactament.
Això, diguéssim,
el que s'ha fet és aprendre dels errors.
Abans sí que se reutilitzaven,
es classificaven
i el que es va arribar a aprendre
és que de la classificació
que es feia des d'aquí,
el 80% s'anava també a això,
al contenidor de les escombraries.
Abans no es reciclava,
vull dir, se es llançava.
I només el 20% eren medicaments
que podien estar en bon estat,
no estaven caducats
i que l'envàs estava sencer.
Després de comprovar
que molts d'aquests medicaments
tampoc es corresponien
amb les malalties dels països
on anaven destinats,
o molt pocs d'aquests
eren antibiòtics
o medicaments que es poguessin necessitar,
actualment es fa servir
des de l'any 2002,
crec que és això,
segueixen aquestes directives
de l'Organització Mundial de la Salut
en què no es reutilitzen
cap d'aquests medicaments
que es podrien arribar a recuperar.
La Núria Olives,
de Farmacèutics Mundi,
també ens acompanya,
l'Amàlia Fernández,
de Médicos Mundi.
Amàlia, bon dia.
Hola, bon dia.
Si parlem dels medicaments
que utilitzem aquí nosaltres,
i és que s'utilitzen,
per exemple,
a Sud-amèrica o a l'Àfrica,
m'imagino que tenen poc o res a veure, no?
Sí, perquè el tipus de malalties
que són prevalents aquí
no són les malalties
que són prevalents en aquests països.
Aquí la malària,
la tuberculosi,
les diarrees,
problemes relacionats amb el col·lera
o altres malalties d'aquest estil,
no existeixen.
El tipus de medicaments
que nosaltres tenim
són bàsicament analgèsics
i bàsicament també molt antidepressiu.
És a dir,
medicaments que estan destinats
a curar les malalties
que són pròpies aquí
i que no tenen res a veure
amb les malalties que hi ha allà.
per tant que nosaltres fem enviaments massius
de les restes de les nostres medicines
no té cap sentit.
I això és el que ha explicat la Núria
ara fa uns moments.
Quan ho ha explicat, Amàlia,
hem pogut veure unes fotografies
de companys vostres
que estaven en algun lloc del món
classificant material.
Material que es veien
literalment muntanyes de medicaments
i que d'aquests,
el que dèiem,
que la major part no es poden aprofitar,
no serveixen per res.
A moments de grans catàstrofes humanitàries,
tothom té una mica
l'espasme solidari,
la necessitat d'ajudar
i d'enviar tot allò que pensem
que allà farà falta.
I moltes vegades
s'ha fet de manera errònia,
desorganitzada,
i el que ha provocat allà
és com molts problemes.
Primer,
t'arriben una sèrie de medicaments
que moltes vegades
el personal sanitari
que hi ha allà
desconeix la llengua
amb la qual està escrita,
de manera que aquí
i aquí material mèdic
no es pot utilitzar
o si s'utilitza
es corre el risc
d'utilitzar-lo erròneament
i provocar encara més problemes.
Es va donar un cas,
per exemple,
no recordo ben bé el país,
no em voldria equivocar,
però un material mèdic
que hi havia
que no eren uns medicaments
sinó que eren uns medicaments
per animals,
uns medicaments veterinaris.
I se'ls va donar
amb una sèrie de dones
pensant que era
un producte antibiòtic
i el que va provocar
va ser ceguesa temporal
en aquestes dones.
Clar, que tu t'arribi allà
i hi ha tota una muntanya
de materials
que primer has d'organitzar
pots perdre una quantitat
de mesos,
increïble.
Primer no la tens classificada
i mentre està l'emergència
et va corrent,
és a dir,
la gent necessita els medicaments
de manera urgent
però els que realment
s'adequen
a les seves malalties
d'aquell moment.
Aleshores,
primer hi ha aquest problema,
segon és que es provoquen
amb tots els materials
que no ens enviem allà
que després no s'utilitza
els estàs provocant
un problema
de gestió dels residus.
Els residus medicamentosos
s'han de tractar
d'una manera determinada,
s'han d'incinerar
d'una manera determinada
i moltes vegades
aquests països
que pateixen greus
crisis humanitaris
no tenen les incineradores
ni els llocs adequats
per destruir-los
amb la qual cosa
estàs provocant
encara un problema
més greu
mediambientalment parlant.
Que això és el que fa el cigre,
classifica aquests medicaments
que qualsevol
que tingui a casa caducats
o que estiguin fora d'ús
els utilitza en aquells dipòsits
i a partir d'aquí
el cigre
els classifica.
En Núria,
tornem a Farmacàtics Mundi.
Què pot significar?
Ves que aquest any
la campanya
s'ha fet extensible
a més a més
això és novetat
a infants.
A nens,
crec que fins a 17 anys
pot ser,
vaig bé o no?
18 anys.
Fins a 18 anys,
fins a la majoria d'edat.
Per què?
Per què es fa extensible
aquests infants?
Bé,
als nois i noies
els hi fem arribar
el missatge
perquè creiem
que ells són uns...
han de ser coneixedors
d'això,
han de ser...
són els que seran
els grans de futur
i ho han de saber ja
de jovenets
com funciona
i per altra banda
també són uns bons
difusors d'aquest missatge.
Ells també
els han preparat
un joc interactiu
que poden jugar
des de casa,
se'l poden baixar
des d'internet,
des de la web
de Medicaments
que no curen
que és
www.medicamentskenocuren.org
Des d'aquesta web
es poden baixar
aquest joc
que és un joc
diguéssim
interactiu
d'aquests que juguen
ara amb l'ordinador
i a casa
doncs poden jugar
amb els pares,
amb els germans grans
i donar a entendre
aquest missatge
que els medicaments
doncs
això que ha cooperat
no és donar
el que ens ha sobret
i que hem de continuar
portant els medicaments
que no utilitzem
a la farmàcia
però
desvinculant-ho
de les necessitats
dels països del sud.
Aquests medicaments
no seran reutilitzats
per països del sud.
Fer un ús racional
dels medicaments
això no pots explicar
molt bé
què significa
perquè ens ho imaginem
però exacte
i concretament
què vol dir?
concretament
vol dir que
nosaltres
a vegades
consumim més medicaments
dels que ens fan falta
o
adquirim més medicaments
del que ens fa falta
però a nosaltres
és important també
que una manera
de solidaritzar-se
és fer un ús racional
d'aquests medicaments
és a dir
consumir
justament
el que necessitem
actualment
que hi ha moltes farmàcies
que estan obertes
moltes hores
i que estan
molt asseguibles
no és així
els països del sud
doncs
nosaltres
hem de mirar
de fer un consum racional
de manera que no ens
sobrin tants
de medicaments
que les nostres farmacials
no s'omprin
de medicaments
que no hem utilitzat
medicaments
que també són cars
i
això
mirar
de fer un consum
diguéssim
només
del que necessitem
M'han criat també
l'atenció
dues dades
que si voleu
podem fer un comentari
segons l'OMS
un terç
de la població mundial
no té accés
a medicaments
no té accés
a medicaments
essencials
de qualitat
i el 80%
dels productes
farmacèutics
que es distribueixen
són consumits
per el 20%
de la població
només el 20%
entre aquest 20%
estem nosaltres
exactament
aquesta és la distribució
o la desigualtat
que existeix al món
aquesta mateixa afirmació
es pot fer
amb tots els recursos
econòmics
que hi ha al món
el 20%
de la població
que està concentrada
en els països
que en diem desenvolupats
consumim el 80%
dels recursos
mentre que el 80%
de la població
només té accés
al 20%
això amb el tema
dels medicaments
és especialment
greu
perquè el medicament
és importantíssim
a l'hora de curar
les malalties
i el cert és que hi ha
moltes persones al món
calculem
que uns 15 milions
de persones al món
que moren anualment
per no tenir accés
als medicaments
essencials
quan diem
medicaments essencials
ens referim únicament
a 270 productes
actius
principis actius
amb els quals
es calcula
que es podrien curar
el 90%
de les malalties
que existeixen
al planeta
Déu-n'hi-do
i si ara no entrem
en el tema
dels genèrics
perquè això seria
una altra batalla
no?
Bé una mica
és la mateixa
batalla
i el tema
d'utilitzar genèrics
és senzillament
perquè abarateix
els costos
i fa que siguin
més accessibles
a totes aquelles
capes de població
i a tots aquells països
que no tenen
recursos econòmics
per arribar-hi
Per ser-hi
les grans multinacionals
fabriquen
productes més assequibles
pel tercer món
o no?
Com va això?
Ho sabeu?
Teniu constància?
És a dir
no sé
ara tinc al cap
alguna marca coneguda
no fabriquen genèrics
més assequibles
no sé
per les catàstrofes
per Àfrica?
Bé una de les grans lluites
és això
aconseguir
que les empreses farmacèutiques
sobretot les més potents
abreteixin
diguéssim
no abertir la qualitat
això és important
els genèrics
tenen la mateixa biodisponibilitat
i la mateixa qualitat
que els medicaments patentats
els medicaments
amb un nom
de fantasia
que diríem
llavors
és una qüestió
diguéssim
de patents
una qüestió
doncs
que
els medicaments
en si
són econòmics
només que
el fet
que tinguin una patent
els encareix
una de les
lluites que hi ha
doncs
és això
la negociació
perquè aquests medicaments
es puguin fabricar en genèric
i per tant
siguin més accessibles
l'extrem
seria doncs
el cas
dels antirretrovirals
medicaments
molt molt cars
perquè tenen
una patent
a darrere
i perquè també
diguéssim
són medicaments
molt nous
en els quals
la indústria
també vol amortitzar
la investigació
que hi ha destinat
però que els fa
absolutament inaccessibles
per a moltes poblacions
d'Àfrica
una pregunta
que s'estaran fent
els oients
o sigui
els medicaments
que ara avui dia
arriben a aquests llocs
necessitats
d'on surten
d'on venen
el que deia és això
en el fruit
també de les negociacions
amb algunes empreses
farmacèutiques
aconseguim
la fabricació
d'alguns genèrics
a un cost
molt baix
la mateixa qualitat
però el cost
molt baix
perquè
tingueu un exemple
per exemple
nosaltres
subministrem
l'envàs
d'aspirina
però amb el nom
d'àcid acetil salicili
que és el nom genèric
un envàs
d'uns mil comprimits
que és el format
en què l'enviem
formats de mil comprimits
500 càpsules
a un cost
aproximadament
d'uns dos euros
amb cinc cèntims
això
un envàs
de mil comprimits
perquè es feu la idea
és a dir
la producció
a vegades
és molt econòmica
què val aquí
una capsa
no t'ho sé
exactament
uns tres euros
és una capsa normal
de 20 aspirines
com si diguéssim
doncs
em sembla que està
molt clar
el missatge
que han d'enviar
aquest urracional
dels medicaments
i que no tot s'hi val
a l'hora
de cooperar
no s'hi val tot
i que els medicaments
que tinguin a casa
i no els facin servir
doncs que els portin
a la farmàcia
amb aquell dipòsit
que es diu cigre
i que allà seran
destruïts
fonamentalment
destruïts
no aniran a parar
al tercer món
això ho ha de tindre
molt clar
Núria Oliva
de Farmacetitis Mundi
gràcies
moltes gràcies a vosaltres
i també gràcies a Màlia Fernández
de Mèdicos Mundi
gràcies
moltes gràcies
i des d'aquí recordava
que continua
en aquest cas
la presentació
d'aquesta campanya
Medicaments que no Curen
una campanya
que també té el suport
de l'Agència Catalana
de Cooperació
i de Sant Valpament
doncs gràcies
en Josep
i en tot cas
que connexions
i informacions
com aquestes serveixin
doncs justament
perquè no es produeixin
i ara repetirem
una expressió
que ha fet servir
la Núria Oliva
que no sigui
només un espasme
solidari
i que mantenim
doncs aquesta idea
que no tot cura
que qualsevol cosa
que nosaltres no rebutgem
és bona pels altres
gràcies
en Josep
tres minuts
la una del migdia
marker
top
que Android
a
la lumi
i
hi
hi
hi
hi
hi
hi
hi
hi
hi
hi
hi
hi
hi