Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Deixem els temes més aviat seriosos relacionats amb l'actualitat veïnal
i anem a proposar-los una activitat per aquests dies o una visita,
jo diria gairebé obligada, si vostès tradicionalment s'han sentit atrets
pels acudits i els dibuixos de NAPI.
El NAPI aquests dies a la sala Omnibus de Tarragona, al carrer Merceria,
ens ofereix una exposició que recull caricatures,
algunes de les moltíssimes caricatures que ha fet al llarg de la seva carrera
com a ninotaire.
En aquest cas, aquestes són caricatures que han estat publicades al Diari i al Punt,
que venien una miqueta a il·lustrar entrevistes amb diferents personatges,
alguns d'ells, la bona part d'ells de casa nostra.
Avui ens acompanya el NAPI, bon dia.
Bon dia.
Benvingut, fa poquet que has inaugurat una setmaneta, no?
Sí, el 19, el martes passat.
Exposició de caricatures, no de totes les caricatures que has fet al llarg de la teva
dilatada carrera, sinó que són unes caricatures molt concretes, no?
Sí, bueno, era un trabajo del Punt que van demanar aquesta col·laboració.
il·lustraven una entrevista, així, en un tono divertido,
i sortien a la contraportada els dilluns, que també sortia al diari de Girona,
amb els corresponents personatges de Girona.
Que no descarto fer una exposició allí, també, no?
Home, i això seria una bona cosa, també.
Perquè la verdad és que fueron bastantes setmanes, no?
i, bueno, les xiques aquestes de la sala òmnibus
me dijeron si tenia alguna cosa per exponer.
Digo, ah.
Dic que ja vull mirar en l'armari a veure què tinc.
Pues sí, sí.
I entonces me acordé.
I la verdad es que son reproducciones,
son tal como salían en el diario,
porque yo las hice a pincel, la línea,
y después con un programa que se llama Photoshop.
Ai, que ens has entrat en el món de la informática.
Sí, pues las coloreaba.
Y es muy rápido porque para la prensa va muy bien,
son colores planos y no tienen mayor problema para imprimir,
de impresión.
Y, bueno, es una reproducción de colores,
más bien azulados, tonos,
porque el problema que tenía en el Punt
es que el color básico,
los colores así del equipo, dijéramos,
es un toronja.
Y surgían de Munt la caricatura de aquel color, ¿no?
Y, por lo tanto, tenía que estar un poco condicionado en este aspecto,
no podía hacer un color naranjita, rosita,
porque se confundía mucho.
Entonces, son un poco diferentes, ¿no?, el color.
De totes maneras, caricatures n'has fet sempre.
Sí.
Para dada de aquesta cicla y aquestas entrevistas, ¿no?
El otro día me decía el doctor Mayafré,
que me lo encontré tomando un café en un bar,
y me soltó,
tú debes tener unos ojos diferentes.
Y digo, ¿cómo?
Un mirall rapid.
Los míos no difieren fisiológicamente de los del rey, por ejemplo.
Sí, pero el rey yo no sé si fa caricaturas, ¿eh?
No, pero él se refería, claro, al hecho de que, pues, me explicó él después,
y esto ya es de formación profesional,
que va por la calle él y ve gente,
y tiene ganas de pararlos y decirles,
pero ¿y ahí va usted al médico?
Ah, sí.
Pues no sé, por el color que ve de la cara.
O que desagradable anar pel carriquetaturi un senyor i et digui,
li veig mala cara, casi que se ho faci mirar, ¿no?
No, me entens, me lo decía en este aspecto.
Y entonces yo le dije, claro, a mí también me pasa.
Yo voy por la calle y veo a alguien y digo,
¿pero ya ha ido usted a un caricaturista a que le hagan la caricatura?
¿Es posible que no tingui una caricatura, usted, encara, no?
Sí, hostia, es que yo le pagaría, incluso.
¿Cuántas n'has fet?
Has perdut el compte, ¿no?
Després ja ens centrarem en l'exposició, però...
Esto es un dato así para tu archivo, personal.
Para una estadística.
Estoy haciendo un trabajo.
Un caricaturista, ¿cuántas caricaturas puede hacer?
No un caricaturista, tú, tú, tú, ¿cuántas?
Hombre, yo soy humorista gráfico.
Lo que pasa es que la caricatura también la utilizo.
Clar, porque tú has de identificar els personatges, claro.
Sí.
Y muchas.
Moltes, ho deixem aquí.
Sí, ho deixem aquí.
Queres un número exacto.
És el que dius, caricaturista una mica per necessitat,
perquè, com deies, utilitzes la caricatura pels acudits,
acudits que tenen personatges reals amb noms i cognoms,
per tant, t'has d'espavilar per donar-li aquesta verisimilitud, no?, al personatge.
Sí, precisament jo crec que una de les característiques dels acudits
és que empleo caricatures i coneixes el personatge,
vull dir que, a part de la gràcia que pot tindre l'acudit,
pots distingir a un o a un altre, no?, dius, mira,
és una virtut afegida a l'humor.
En general, no cal entrar en particularitats.
La caricatura la fas amb el personatge de Carniós davant,
amb fotografia, amb la teva fantàstica memòria,
que recordes els trets d'aquell personatge.
com treballes habitualment, o com t'agrada més treballar?
Home, treballes més tranquil en foto, no?
En foto, que no pas amb la persona allà,
que sents la respiració, que es mou, que es cansa.
Però jo fa, bueno, aquest cap de setmana he estat al Catllar,
que feien fira d'artesans.
Ja m'ho han dit, ja.
Sí.
Estaves fent caricatures per allà.
I el meu amic, el Joan Carnicé,
s'encarrega de això de las firas,
i em va dir si volia participar.
I allí sí que me expongo, tipo zoológico, no?
Te pones allí con tu blog.
Vulles falcorrillo.
I, bueno, el falcorrillo, pero corrillo, corrillo,
que aquello és un corrillón.
I, bueno, empiezas a sudar,
perquè els críos no respecten res.
Avui en dia res?
No, no sé si avui en dia,
però que se arremolina molt.
Y es algo que me gusta, ¿no?
La calle, hacer caricaturas en vivo.
Disfruto mucho.
Disfruto cuando pierdo todos estos miedos,
todos estos condicionamientos.
Però algú t'ha dit mai...
Aviam, dels personatges, diguem,
de famosos coneguts que han de ser tan políticament correctes
i els hi sembla tot bé,
però persones anònimes,
d'aquest diumenge, per exemple,
que has estat a la Fira d'Artesans del Catllar,
un cop li has donat la caricatura,
t'ha dit, escolta, aquest no soc jo,
jo no m'hi semblo, no l'avui.
O que no li hagi agradat la teva feina,
t'has trobat mai?
Perquè jo que he agradat la feina sí que ho sé,
però que no hagi agradat, t'has trobat mai?
Perquè ha de ser una situació una mica compromesa.
Avui en dia la gent està molt educada, eh?
Molt ben educada.
I no diuen res si no les agrada.
Però en general,
com paguen,
jo intento no ser cruel.
Si no paguessin, sí.
Això ho vaig a aprendre dels pintors de Salou,
que es posava una senyora gran
i sortia una de 20 anys.
Clar, perquè la caricatura,
al seu principi,
és exigerar en el bon sentit,
per destacar els trets d'aquella persona.
Allò que els caracteritza...
Aquí fugim dels cànons de bellesa o de lletjó,
no té res a veure, no?
M'has tret molt lleig,
o m'has tret molt guapo en aquesta caricatura.
Tret d'aquesta voluntat mercantilista
que deies d'aquella senyora gran,
l'hem de fer joveneta i guai.
Quan vas a buscar un altre perfil,
que és el perfil de la personalitat,
en aquest cas,
com les caricatures de l'exposició,
què busques?
Quins trets són els que dius
a qui m'he de fixar?
Home, en aquest sentit,
treballes amb més llibertat, potser, no?
I és el que et dic.
No són personatges que...
que tu vagis a buscar-los,
si no ja escolliries a un determinat tipus.
O sigui, que tenen rasgos normals
i inclús són personatges guapos,
podríem dir.
I clar, el que has de trobar
o intentar ressaltar
és el que deies,
els rasgos més ben psicològics,
personals, no?
Que els físics.
Psicològic, psicològic,
però hi ha cada cosa,
perquè, clar, és el que dius,
el que és guapo o guapa,
encara s'augmenta aquesta bellesa
i el que té aquell tret
doncs que el caracteritza més
que si el nas, les orelles,
el cap, el que sigui,
això també s'accentua més.
O no?
Busques la comicitat
a banda de la personalitat, no?
Per definició,
és això,
la caricatura és una exageració,
no?
Però,
si ens quedem ahí,
no seria la caricatura,
no?
és captar una mica
el rasgo psicològic,
com he dit abans, no?
Jo,
de les caricatures
que tinc exposades,
la que estic més content
potser és la del Juárez,
perquè és la més esquemàtica,
més senzilla, no?
I que vaig fer una simbiosi
amb la foca
del seu logo,
com té aquells bigotillos i tal.
La foca mediterrània.
Sí.
I
és això,
és amb pocs rasgos
treure
treure aquella personalitat, no?
Però hi ha cares més difícils
que d'altres, no?
Que no és qüestió d'exagerar...
Però hi ha cares més difícils,
Napi,
que d'altres?
Home,
a tu, per exemple,
seria...
Jo crec que
si hem dit
que això d'exagerar
una mica
els rasgos,
la belleza,
exagerar-la,
seria cosa de locos.
Perdó,
que vingui algú
a continuar aquesta entrevista,
perquè jo no puc,
ja m'he quedat,
però vaja,
ja vine cada dia si vols,
tens el cafè pagat,
ja ho has vist,
i deu minutets en antena
et cediríem ràpidament, eh?
A la teva disposició, sí.
Napi,
entrem en la llistat
de personatges,
encapçala la llista,
imagino que seguim una miqueta
l'ordre cronològic
de les entrevistes.
No,
bueno,
és alfabètic.
És alfabètic.
Javier Morós.
Clar,
hi ha personatges
que inspiren
uns sentiments
molt determinats,
molt concrets.
Són personatges populars,
coneixes la seva tasca,
la seva professió,
en aquest cas,
doncs una delícia, no?
Sí, sí,
bueno,
jo crec,
com tots,
l'entrevista
en principi,
perquè no me la passava,
no coneixia,
perquè era molt ràpid
i això era semanal
i,
bueno,
però intentava
agafar rasgos
del personatge,
no?
Jugar una mica
a la seva dedicació,
fer,
posar una pincelada
de la seva dedicació,
no?
Veig a Josep Bargalló,
com el faries ara?
Canviaria una mica?
O
li ha canviat una mica
la Fesomia, no?
o no?
No,
perquè jo,
com és un home molt polivalent,
que és també de ràdio,
d'esports,
a més,
jo el vaig dibuixar
de mig diable
i...
Tu el vas dibuixar
en qualitat de?
De diable.
De diable.
Sí.
Bueno,
era mixte,
tenia mitja cara diable
i mitja cara d'Àngel.
Ja,
però no de polític.
D'Àngel amb cartera,
sí.
Ja era polític
quan el vas dibuixar.
Sí,
però aquestes caricatures
van sortir fa poc.
Per això són recents.
Sí,
són...
A veure,
clar,
jo no sé,
és que hi ha molts personatges,
eh?
No sé,
no tots són així massa coneguts,
no?
Hi ha personatges
com el senyor Magranet,
sembla,
de Reus,
que es dedica a col·leccionar sellos,
segells,
i altres que no es distingueixen molt,
que no són molt coneguts
per el públic.
Tens l'Eudal Carbonell,
amb el seu solacot,
no?
Aquesta inclús
me la va demanar.
L'Alberca Bastany.
Las motos.
Las motos.
La Berta,
la lanzadora de martillos.
També,
sí,
sí.
Què?
Tens l'Àlvaro Palacios.
Ah,
sí,
sí.
Es posa amb una copa de vi,
o...?
Dintre de...
Bueno,
una etiqueta amb una ampolla de vi,
sí.
Ajà.
Joan Miquel Nadal,
lògicament.
Sí,
alguns personatges també
que estan en una tinta,
que estan en...
N'hi ha molts polítics,
eh?
Hi ha polítics,
però no són...
No,
perquè et dic,
aquestes entrevistes
eren més aviat desenfadades
i no es dedicava,
forçament,
al personatge típic.
Javier Casador,
guionista del Terrat,
també de Cambrils.
Molt difícil,
per cert,
una persona que sí,
que no té uns rasgos molt...
Sí,
que costa de buscar el punt
allò d'exagerar una miqueta,
no?
En general,
com han anat reaccionant
els personatges d'aquesta exposició
i en general,
els personatges més o menys públics,
coneguts,
tots han reaccionat bé,
en general,
els ha agradat la teva feina.
Jo crec que el dia de la inauguració
la gent va sortir contenta,
li va agradar molt,
perquè, bueno,
és una caricatura molt de color.
I...
què més puc dir?
Jo crec que,
per exemple,
pots dir que tens una pàgina web,
com la gent moderna
i com que...
No?
perquè és recent,
això de que tinguis pàgina web.
Jo et veia molt artesanal,
però veig que t'estàs posant
molt,
molt al dia.
Tinc mòbil.
Tens mòbil,
també.
Tinc mòbil,
tinc correu electrònic
i tinc...
I tens pàgina web.
I tot plegat
per recollir cartons
pel carrer.
O papers,
en aquest cas.
Però, bueno,
és el que es porta,
no?
No, però parles
de la teva pàgina web
perquè no és una cosa testimonial,
te la curres una mica,
no?
Cada dia.
Sí, cada dia procuro
dedicar-li un temps
i canviar l'acudit,
la caricatura,
en fin,
també trobaré fotos,
fotos que faig pel carrer,
en fin.
Fas fotos pel carrer?
Sí,
l'altre dia vaig veure
al carrer Fortuny
una lagartija a terra
que estava aixafada,
i vaig pensar,
hòstia,
pobra animal,
jo no sabia
que existia això
a la ciutat,
no?
Fa poc també vaig veure
una esquirol,
es diu,
però, bueno,
fa poc,
fa poc que abans de construir...
Però esquirolets
per aquí es veuen,
a Tarragona ciutat,
no?
Però per als pobles
del voltant,
a la carretera.
No, no,
jo a Tarragona ciutat.
Ah, a Tarragona ciutat.
Abans de construir
col·legis de Vedra,
allò hi ha unes palmeres,
unes palmeres molt grans
que les han respectat.
Doncs, sí, sí,
esquirols que anaven per terra,
pujaven...
I vas fer foto també.
No tenia càmera
en aquell moment,
no existia.
I quin és l'objectiu
d'aquestes fotografies,
allò en la línia
de l'ombra i la terra,
de la Sargantana
i tot això?
Perquè...
M'agrada,
m'agrada...
Trobo que estàs distret,
no?
Sí, sí.
Aquí a l'estiu,
si no?
I, bueno,
coses que em criden l'atenció.
Abans les dibuixava,
però, bueno,
era sacar el bloc de dibuixo,
el bolígrafo...
Ara és molt més ràpid,
no?
Que inclús després a casa
la pots dibuixar
o pots fer un quadre d'allò,
però coses que em criden l'atenció,
m'agrada recollir-les
i, bueno,
ara que tinc l'oportunitat
d'aquesta pàgina
és posar-les,
doncs mira.
És a
www.inet.org
Napi barra...
Sí, barra,
Napi barra.
Napi barra.
És així.
Entre medi hi ha com una...
És que no ho s'ha dit,
que hi ha com una coseta que...
La boina de la enya, eh?
Sí, això mateix.
És el que ens passa
als mitjanalfabets informàtics, no?
Que a vegades ens perdim
en aquestes coses.
A veure si anem progressant
i fent una adreça més senzilla,
però, bueno,
tampoc és complicada.
Fins quan estarà l'exposició?
El 31 d'agost.
El 31 d'agost,
per tant tenim tot l'estiu,
tot passejant per Alta.
Passat Sant Magí.
A la sala òmnibus,
que jo he dit òmnibus abans,
li he canviat l'accent,
òmnibus del carrer Marceria.
I de forma reglada,
podríem dir,
tens algun projecte,
fer alguna cosa,
ja sabem què vas fent,
i aquí i allà,
però tens algun projecte així?
Home, projecte sempre...
Se li pregunten sempre
als famosos i als cantats
quan fan entrevistes.
Home, em diràs que no,
no ho pregunten, això.
Ja, però hi ha alguns
que guarden el secret.
Perquè diuen que si no es agafa.
Sí, sí.
Jo també diré el mateix
perquè no tinc cap projecte.
No, la veritat és que
sempre hi ha coses.
Sempre hi ha coses.
Hem fet un parematx a un còmic,
de la història de l'aigua a Tarragona.
Ah, sí?
Se titula
La boja història de l'aigua a Tarragona.
I quan sortirà, ho saps?
I ja està en mans d'ells.
No ho sé.
Ja quan surti...
Ja tornarem a convidar
perquè ens expliquis una mica
la boja història de l'aigua.
Napi, gràcies per venir.
A tu per cridar-me.
Passarem per l'exposició
i ens la mirarem, com sempre,
amb molt de carinyo
i amb un somriure als llavis,
que és el que provoca
generalment la teva feina.
Gràcies i bon estiu.
No em demanis caricatura a la teva,
no?
No, ja...
En fi, gràcies, Napi.
És la propera.
Adéu-siau.
Gràcies.