Camí de la una del migdia ens volem fer ressò
d'una exposició que s'inaugurarà el proper dilluns.
Anunciem aquesta exposició perquè no volem que passi desapercebuda.
És una exposició que impulsa Creu Roja,
que arribarà aquí a la ciutat de Tarragona
i que podrem visitar concretament al Pareninfant
de la Universitat Rovira i Virgili.
Es titula Àfrica, si té solució, la signa Creu Roja
i Agatha Virgili, que és responsable de cooperació de Creu Roja,
avui ens acompanya per parlar-ne.
Agatha, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Abans ho comentàvem en el temps del sumari,
després d'aquest desastre del sud-est asiàtic,
que ja els experts, perquè en això, disortadament també,
hi ha experts, diuen que s'incorporaran,
com si fos una cosa així, dos milions més de pobres al món.
Com si no n'hi haguéssim prou, no?
Dos milions més.
I esperat que aquestes xifres són estimatòries.
Provisionals i estimatòries.
El que passa és que, clar, davant d'aquest desastre,
trobar el títol d'una exposició que diga
Àfrica, si té solució, dius, home, però què està passant?
Hi ha algú que és optimista davant de tot aquest panorama,
realment espantós, que estem visquent, no?
Sí, de fet, aquesta exposició estava organitzada i pensada
molt abans que tingués lloc tot aquest desastre, no?,
al sud-est asiàtic.
Però, bueno, d'alguna manera, és que tampoc, clar,
no te'ls esperes d'aquestes circumstàncies, no?,
però, desgracadament, cada any sempre hi ha situacions d'emergència.
La resposta, perdona, d'organitzacions de particulars,
ja sabem quina és, vull dir, en paral·lel va tota la informació
sobre la catàstrofe i en paral·lel tota la informació de la cooperació
que s'està produint.
I el que també s'han sentit algunes veus, afortunadament,
que deien, escolti, hem d'ajudar al sud-est asiàtic,
no hi ha dubte, hem d'esmerçar tots els esforços que estiguin al nostre abast,
però no hem de despullar un sant per vestir-ne un altre.
Per tant, augmentem els esforços econòmics i de cooperació,
però no oblidem aquells projectes i aquella feina que ja se'n feia
a altres llocs del món que estan molt necessitats, no?
Clar, és que, per una banda, això és una miqueta, un tema una miqueta delicat,
perquè, clar, en tota la situació del sud-est asiàtic,
per l'emergència, fa que poca gent no s'hagi sensibilitzat
en major o menor mesura, no?
Però el que tenim por, en aquest cas, les zones és,
és que, clar, ha aclaparat tota l'atenció massiva
de tots els mitjans de comunicació.
Però, bueno, pensem, en aquest mateix cas,
dintre de sis mesos, què passarà?
Perquè les donacions, l'ajuda, la sensibilització de la gent,
diguéssim que va molt condicionada als estímuls
dels mitjans de comunicació, i això, disortadament,
dura el que dura.
Pot durar una setmana, poden durar 15 dies,
o pot durar poc més, no?
I això no treu, doncs, l'atenció d'altres conflictes
o d'altres situacions també d'emergència,
potser no causats per desastres naturals,
sinó, doncs, per fruit d'això, d'enfrontaments...
De la pobresa, de la misèria...
Les problemàtiques aquestes que ja venen seguint cròniques
i que es van cronificant en el temps,
i, bueno, justament el tema de l'Àfrica és això,
és dintre d'aquesta situació que ara està menjant l'atenció,
que és el sud-est asiàtic,
no ens podem oblidar que un continent com Àfrica
i com, bueno, altres països, etcètera,
doncs, bueno, que també tenen una problemàtica crònica
i que moltes entitats treballem, en aquest cas,
la sensibilització, ja no l'ajuda humanitària,
sinó la sensibilització per intentar anar canviant
doncs la mentalitat de la gent d'aquí,
perquè, justament, un dels objectius de la campanya aquesta
és donar a conèixer l'Àfrica,
que, evidentment, tots tenim a la retina,
condicionada pels mitjans de comunicació,
però, bàsicament, és una visió negativa,
molt pessimista, no?,
perquè, bàsicament...
És una visió negativa, perquè hi ha una altra realitat
i hi ha una altra Àfrica, també.
Sí, clar, vull dir, de fet, els tres eixos temàtics
giren al voltant de les tres grans problemàtiques
que pateix el continent àfricà globalment,
que són la sida, la fam i els conflictes armats.
Però ja, diguéssim que amb el títol,
sugereix una actitud una miqueta de positivisme
i, bueno, volem ser una miqueta esperançadors
perquè l'altra cara de l'Àfrica més desconeguda
potser és el fet que la gent d'allà
són conscients dels seus problemes
i també proposen iniciatives per sortir-ne'n
i per resoldre la seva situació quotidiana.
El que sí que s'està comprovant
és que hi ha un potencial
que un dia o un altre esclatarà importantíssim a l'Àfrica
per, diguem-ne, la iniciativa de la pròpia gent africana
i no tant pels ajuts d'emergència
que es poden fer des dels països rics, no?
Estan allà tímidament creant petites indústries familiars
sobretot encapçalades per les dones, no?
Dins del nucli familiar
Estan passant coses importants, no?
I també és que són dels portals de la cultura africana, no?
Clar, ens trobem amb això
que per un costat hi ha una Àfrica arxiconocida, no?
Però que malauradament porta l'etiqueteta
de continent o de països devastats per la pobresa
i per altres problemes
i en canvi, això que comentes tu ara i molts altres temes
no surten tant a flotar, no?
És la pròpia capacitat de la pròpia població
per poder lluitar i tenir iniciatives per sortir-se'n.
Aquesta és una exposició que és de caràcter itinerana,
visitat en diferents ciutats catalanes,
ara arriba aquí a Tarragona.
És una exposició fotogràfica.
Quines...
Des del punt de vista formal,
com ens mostrareu aquesta exposició?
Molt bé.
Aquesta exposició és la típica exposició, no?
Que està composada...
No és que no estem parlant d'instal·lacions d'avantguarda,
estem parlant d'una exposició que vol explicar una situació.
Però vull dir que l'estructura, diguéssim,
se centra amb els típics panells,
més o menys,
el disseny i això,
que li agradi o no li agradi a la gent,
doncs ja ho veurem, no?
Però bàsicament són panells informatius
que es combinen amb fotografies,
jo penso modestament que bastant maques,
però vull dir,
no se centra l'activitat només amb l'exposició dels panells,
sinó que justament aquests panells són l'excusa
per organitzar al voltant d'aquesta exposició
una sèrie d'activitats complementàries,
com venen a ser un parell de conferències
i una taula rodona,
justament per posar el tema de l'Àfrica
en debat i en coneixement de la gent, no?
Seria l'excusa, més aviat, els panells.
És important aquest aspecte,
conferències taules rodones,
de persones que puguin ser expertes en el tema,
una mica per trencar aquesta imatge que tenim,
els que no vivim a l'Àfrica
i que ens arriba exclusivament a través de les imatges de la televisió,
fonamentalment, i les fotografies dels diaris.
Està encara per acabar de dissenyar i determinar
les dates i les persones que participaran en aquests actes?
El que està molt clar és la durada.
Això sí que ja està confirmat de fa dies,
que és l'estança de l'exposició
i, per tant, el temps que es podrà veure aquí a Tarragona.
i la ubicació, que com bé has dit,
és el paranimf de l'edifici del rectorat
de la Universitat Rovira i Virgili.
Les dates són del 17,
és a dir, el dilluns vinent, dia 17 de gener,
fins al divendres, dia 28.
Però entremig, aquests dies,
estem acabant de lligar
el que serien les dates claus
en les que tindran lloc aquestes activitats complementàries.
Per exemple, ja us puc avançar,
que això sí, el dilluns 17,
és l'acte d'inauguració, una miqueta més formal,
però llavors ja una miqueta més l'amiga,
realment interessant, segons el que estàvem comentant,
és, per exemple, el proper dimecres, dia 19,
que a partir de les 7 de la tarda,
hi ha la primera conferència,
que li hem posat així un títol,
que podria ser aquest, eh?
Però pot ser que a última hora...
El podríem canviar, sí.
El podríem canviar.
Per dir alguna cosa.
Es titularia Creu roja espanyola, Angola.
Un relat d'una experiència sobre el terreny.
En aquest cas, aquesta conferència
estaria a càrrec de la Inés del Mau Gutsens,
és una xica que viu a Valls,
que ara està a Valls, a Fincada,
però que no fa massa,
que ha retornat justament d'Angola.
Ha estat com a cooperant.
Més que a cooperant,
nosaltres amb aquest tipus de figura
els denominem delegats internacionals.
que llavors ja entendríem amb això
que és una persona que es dedica a això,
que treballa sobre el terreny
i porta una missió, diguéssim.
Normalment són persones que porten el seguiment
i fan possible l'execució dels projectes
que es dissenyen per cobrir determinades necessitats.
I ella justament d'això ens en pot parlar moltíssim,
perquè ha estat durant una llarga estança a Angola,
també ha tingut experiència a Mauritània,
i ens explicarà això una miqueta la seva funció
com a membre representant de Creu Roja,
amb la qual cosa també indirectament d'alguna forma
coneixerem la intervenció de Creu Roja
en aquell país del continent àfricà.
I fora que ens expliqui tot això,
bàsicament la seva vivència.
Ella ha viscut allí,
ha vist, ha ensumat aquelles olors,
ha vist aquells colors,
que no sé, veure una miqueta àfrica
a través de la seva visió personal.
Després, a part del dimecres dia 19,
tenim previs pel dilluns dia 24,
també la mateixa hora, a partir de les 7,
també una altra conferència.
Aquesta, t'adiria que hasta ahí puedo leer,
perquè pràcticament,
vull dir, tenim la persona triada,
tenim també una miqueta el Leif Motiv,
el títol també pensat,
el que passa és que justament una persona
que no torna fins la setmana que ve a Tarragona,
per tant, vam tenir les converses prèvies,
i ara està de viatge,
i fins que no torni de viatge.
Però ja us dic que pot estar molt interessant,
perquè si es confirmés,
doncs és una persona que parlaria amb molta propietat,
ja que forma part de l'àmbit universitari.
Crea una certa expectació, encara més.
Sí, ho dic perquè m'agradaria dir el nom i el cognom,
perquè vaja, me l'aniria que no fos així, no?
Però és una persona de l'àmbit universitari,
que pot parlar amb molta propietat, com us dic,
del tema de la dona africana, no?
I heu previst una taula rodona, també.
I la taula rodona estaria prevista pel dijous 27,
i aquí sí que el que hem volgut és,
a veure, no m'entengueu malament,
donar-li una miqueta de color,
i que l'experiència sigui explicada en primera persona,
per part d'africans que en aquest cas estan afincats a Tarragona, no?
Ho dic perquè, clar, tant l'Inès com l'altra persona
que està per confirmar...
Tenen una perspectiva occidental, per molt que s'hi posin allà, no?
Clar, vull dir, tenen coneixement ple d'Àfrica,
o de determinats temes d'Àfrica,
perquè ells ho han viscut o ho han estudiat, etcètera,
però no deixen de ser gent d'aquí.
Llavors també ens interessava donar la volta a la truita
i, bueno, parlar de l'Àfrica,
tal com la viuen i la senten els propis africans.
I per això heu triat també un grup de persones que en parlarem.
No us puc avançar els noms, però sí que de fet són tres persones
que cada una d'elles representen membres de tres associacions d'immigrants
i de tres països diferents, de tres nacionalitats diferents, diguéssim.
Quan arribi el moment en parlarem.
Només faltaria i anirem concretant aquests noms
i recordarem les dates.
Teníem interès a parlar-ne i a fer-nos ressò des d'aquí,
perquè són d'aquelles exposicions que no estan al centre de la ciutat ubicades
i poden passar desapercebudes.
I faré una llàstima, eh?
Sí.
Per això vull parlar-te abans.
A això ens hem trobat amb aquest hàndicap.
Que això sí, estava pensada l'exposició
perquè el públic destinatari prioritari fossin els universitaris.
Per tant, d'aquí una miqueta a buscar,
entre tot el campus universitari de la Rovira Virgili,
un emplaçament.
Però les dates són dolentes justament pels universitaris
perquè estan entretinguts d'exàmens.
Per tant, des d'aquí aprofito...
I anirem tots, eh?
Sí, que anéssim tots, universitaris o no,
perquè seria una llàstima desaprofitar-ho.
Àfrica sí té solució.
La signa Creu Roja i la podem visitar a partir del dilluns.
S'inaugura a dos quarts de set de la tarda
al Pareninfant de la Universitat Rovira i Virgili.
Agata, Virgili, fem un punt i seguit,
no un punt i a part,
perquè en els propers dies tornarem a parlar
i continuarem ampliant aquesta informació.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
És la una, les notícies.
Gràcies.