en aquest matí de dilluns per analitzar, per comentar
algunes de les xifres més significatives,
els resultats més importants que ens ha deixat
aquesta jornada de diumenge especial,
jornada de referèndum sobre el Tractat de la Unió Europea.
Una perspectiva, una valoració, una anàlisi
que volem fer durant aquests propers minuts
amb tres companys periodistes.
Després parlarem amb un professor especialista
en dret comunitari de la Universitat de Rovira i Bergsili Porora.
volem buscar la perspectiva, l'anàlisi de tres companys periodistes
que ens acompanyen avui als estudis de Tarragona Ràdio.
Són la Mercè Ribé, directora del Punt, aquí a Tarragona.
Mercè, bon dia.
Hola, molt bon dia.
També el Roberto Villarreal, que és el director del Diari de Tarragona.
Roberto, bon dia.
Bon dia.
I també el francès, en Domènech,
que és el president de la demarcació de Tarragona
del Col·legi de Periodistes
i, alhora, director de Canal Reus Televisió.
També, Quico, bon dia.
Bon dia.
Doncs, en fi, comencem analitzant una mica les grans xifres.
S'havia parlat molt, sobretot, de la participació
i del nivell d'abstenció que podria haver-hi.
Al final, a Catalunya s'ha produït un 41% de participació,
una miqueta més, un 42% i escaig en el conjunt d'Espanya.
Si comencem, doncs, valorant la jornada d'ahir
pel tema de la participació,
perquè hi havia una gran por, una gran temor,
sobretot entre els partits polítics,
a que l'abstenció fos molt i molt alta,
tot i que aquesta ha estat la consulta
en tota l'etapa democràtica de l'estat espanyol
amb menys participació,
podem dir que, com a mínim,
s'han salvat els mobles.
S'han salvat una mica els mobles.
Però si t'agafes com a referent
les darreres eleccions europees que hi va haver,
ja es podria imaginar
que més d'un 50% de participació no hi seria.
I per la propaganda que se n'havia fet,
doncs jo crec que això,
que s'han salvat una mica els mobles,
malgrat que no sigui una xifra per tirar quets,
i una xifra com han analitzat molts dels polítics
que dóna peu a reflexionar
què està passant, sobretot
quan es demana consultes sobre temes europeus.
Però bueno.
Ahir Pasqual Maragall va fer una intervenció
que després va ser molt criticada
lluant el nivell de participació que hi havia hagut,
que és evident que analitzat fredament
m'assembla que no és massa lluable,
però diria que el va treure el subconscient
perquè s'esperaven fins i tot força menys.
Es deia que els dies anteriors al referèndum
esperava que si just arribaria al 35%,
bueno, passava la frontera del 40%,
tenia en compte el que s'esperava,
Déu-n'hi-doret.
Roberto?
Sí, yo opino, de todas maneras,
que son unos datos que reflejan, bueno,
pues la frialdad, ¿no?,
con la que la gente de la calle vive todavía,
las cuestiones europeas.
Creo que, bueno, España y Cataluña,
pues tiene un sentimiento claramente europeísta,
pero luego a la hora de bajar,
de tomarse la responsabilidad y la molestia
de acudir a votar,
pues deja un porcentaje que, bueno,
se puede hacer el análisis de que, bueno,
es un resultado quizá por el alto porcentaje de sí,
pues que arroja cierta legitimidad,
pero, bueno,
desde mi punto de vista deja mucho que desear
y, bueno, bajo mi punto de vista
ni siquiera se salvan los muebles.
És a dir, per tu ni això,
és a dir, la imatge fins i tot
de l'estat espanyol respecte a Europa
queda una mica en entredit
pel nivell de participació?
Bajo mi punto de vista
lo que se ha sido rotundo es el porcentaje,
es decir, que claro,
cuando se roza ese 80%
pues el mensaje es muy claro,
pero en cualquier caso
sí que cabe reflexionar
qué es lo que pasa, ¿no?
¿Por qué cuando votamos este tipo de cuestiones
está tan alejada Europa
o las grandes cuestiones de Europa
de los problemas cotidianos?
¿Por qué esa frialdad?
¿Quién te la culpa?
Si es que algú en té la culpa
de la poca participació.
Primer, Europa cau molt lluny,
aquesta Constitució, ja ho deia,
que era un tractat,
és una Constitució dels estats
i dels ciutadans
i, bé, de moment,
em sembla que és més dels estats
que dels ciutadans
perquè les dades venen a demostrar
i amb eleccions europees també
que el nivell d'interès
o d'implicació ciutadana
al projecte europeu encara és molt baix.
Suposo que, excepte quan anem de vacances
i recorrem a Europa
i que fem servir l'euro
i no ens demanen el passaport i tot això,
que potser agafem una mica més consciència
que això comença a ser una realitat
perquè ja té símbols comuns, per entendre'ns,
la moneda, etcètera, etcètera.
Però jo tinc la sensació
que una gran part de la responsabilitat
en aquest referèndum
és dels mateixos partits polítics
que no s'han abstret
de fer campanya partidària
en aquesta...
que han despistat una mica
l'objectiu central
de la pregunta
que se'ns submetia a consideració.
Dit en altres paraules
que Ico s'ha fet
en bona part campanya
en clau interna espanyola.
I tant, segur.
A més, els resultats també.
O sigui,
hi ha hagut l'abstenció que hi ha hagut,
però uns es congratulen
de la poca abstenció que hi ha hagut.
En el cas del PP,
en lloc de valorar el sí,
ha valorat més
l'índex d'abstenció
considerant que és un índex
de votació inadmissible.
Els socialistes, en canvi,
en lloc de dir
ostres, sí, ha guanyat el sí,
és un índex de participació
molt millor
del que es puguin esperar.
I fins a l'hora
de valorar els resultats
s'ha valorat més
amb clau política
que no pas amb clau de...
Fins que hi havia
qui sumava els vots
del no a Catalunya
i els comparava
amb els vots obtinguts
per les dues forces polítiques
que apostaven
pel no,
Iniciativa i Esquerra,
sumaven i deien
hem crescut.
Això,
la gent que va anar
a votar
en clau europeu
de bona fe
diu que no,
escolti,
a mi m'han preguntat
si acceptava
aquest tractat
o no.
Aleshores,
en fi,
els partits s'han mogut
per claus
de política espanyola
i fins i tot
el debat europeu
en la campanya
ha estat més aviat
inexistent, no?
Pràcticament no s'ha parlat
i en els mítings
i en els actes
gairebé s'ha tret
més importància
a qüestions de política espanyola
o el tema basc
o a Catalunya també
les diferències
entre els partits
que formen
el govern tripartit
que la pròpia
qüestió europea, no?
Yo estoy totalmente
de acuerdo
con Kiko
y bajo mi punto de vista
el espectáculo
ha sido bastante
bochornoso,
o sea,
así de claro,
porque, bueno,
lo estábamos comentando
ahora en el preámbulo,
incluso no recuerdo
exactamente
qué cabecera ha sido,
pero uno de los titulares
era Zapatero
recibe
la abstención
más alta
de la historia
democràtica.
De la democràtica.
Entonces,
dices, bueno,
¿qué tipo de análisis
es este?
Vamos a ver,
de acuerdo,
es decir,
es como si se hubiese tratado
de ponderar
la pujanza
del perfil político
de Zapatero
a partir de la participación
en unos comicios
o en un referéndum
sobre Europa,
cuando el tratado
constitucional
se ha estado trabajando
antes,
es decir,
lleva bastantes meses
de trabajo
incluso cuando estaba
gobernando el Partido Popular,
es decir,
que lo que se está votando
es algo muy diferente
a esa clave política.
Entonces,
cuando se hacen
esas interpretaciones,
cuando el sí,
cuando el no,
está tan, digamos,
mediatizado
o tan manipulado,
pues a mí me parece
que al final
lo que se ha creado
es confusión
y quizá
han quitado las ganas
incluso
de ir a votar
a mucha gente.
¿Estaríeu d'acord
amb aquest análisis?
Sí, sí,
la gent deia,
ostres,
el Tractat Europeu
és espès,
és dur,
és difícil
de...
Quan intentes
llegir-te'l,
clar,
s'ha de ser
expert jurista
per entendre
el per què
d'algunes...
d'alguns elements
introduïts en aquest tractat.
Bé,
davant d'aquesta realitat,
home,
fem pedagogia,
fem,
no sé,
expliquem
fins allà on es pugui,
però clar,
quan te n'adones
que aquí cadascú
té la seva particular
estratègia partidària
amb vistes a eleccions
que encara són
relativament lluny,
ostres,
sents una mica
fins i tot enganyat.
Algunes anàlisis
parlaven que això
era gairebé
com un plebiscit
per Zapatero
un any després
de les eleccions,
aquelles tan sorprenents,
perquè al final
van donar la victòria
als socialistes.
En fi,
és que hi ha hagut
molts anàlisis
i molts comentaris
en aquesta clau,
de tal manera
que el ciutadà
potser al final
tampoc sabia molt bé...
Primer,
desconeixia el tractat
de la Unió Europea
i després ha vist,
entre cometes,
bombardejat
en els missatges
de la campanya
per temes internos.
Jo també crec
que una certa
desidia en general.
Vull dir,
tu anaves a votar
una cosa
que fins al 2007
no s'aprovarà
o es deixarà d'aprovar.
També Espanya
ha sigut el primer país
que ha decidit
fer un referèndum
sobre el tractat
de la Constitució.
Jo, vaja,
no ho sé,
però podria ser
que aquest referèndum
fet a finals del 2006,
quan s'ha parlat
molt més
de la Constitució Europea,
quan potser
la gent sí que hi té
més un cert interès,
però és com una cosa
que queda una mica gran,
no?
Vull dir,
sí,
doncs...
Sèria,
hauria estat un error,
doncs,
segons tu,
haver convocat el referèndum
tan aviat.
Jo no dic,
no,
perquè algú ha de ser un primer,
no?
Vull dir,
pot ser una virtut
i no té per què ser un error,
és ser el primer.
Potser haver estat els primers
segons com tu mires
és una virtut,
el que potser sí
que no se n'havia fet
potser prop a pedagogia
i de cara a la ciutadania
doncs és això
que et quedava
una mica gran.
Vull dir,
un error no,
a Espanya ha fet un referèndum,
hi ha hagut països
que l'han aprovat
sense referèndum,
el que passa,
doncs,
que jo estic segura
que el 2006
de la Constitució Europea
se'n sabrà més
i se'n parlarà més
i potser entre tots plegats
perquè,
vull dir,
que jo crec que els periodistes
també juguem un paper important,
ens sabrem una mica més
del que és el tractat
de la Constitució Europea.
Avui no sé
quin analista
comentava això
que periodistes
i periodistes
de nom
i polítics
que defensaven,
o deixaven de defensar
algunes de les coses
que inclou el tractat
de la Constitució
i deia,
és que són coses
que ja les inclou
al tractat de Roma,
que a Europa
es funcionen
des de fa
moltíssims anys
i es defensen
o es critiquen
com si fos
la gran novetat
del tractat
de la Constitució
i crec que entre tots
el desconeixen massa.
Error o encert
la convocatòria
al referèndum,
ja que apuntava això
la Mercè.
És una bona mesura
haver fet el referèndum
malgrat el risc
que hi havia
d'abstenció alta?
A banda de la consideració
de calendari
per entendre
si convenià
ara o no ara
jo em sembla que
com més referèndums
millor en principi
i donar veu
als ciutadans
jo em sembla que no...
Potser estem poc acostumats
aquí, no?
Exacte,
no és criticable
partint de la base
que som demòcrates
i tot plegat.
Home,
a mi que em sotmetin
a consulta
un tractat
d'aquestes característiques
i d'aquesta importància
històrica
perquè em sembla
que això és innegable
des del punt de vista
de la Constitució Europea
aquest tractat
és un pas
de gegant
clar,
una mica
se'm preguntin
si m'agrada o no
m'agrada
jo que voldria
que em preguntessin
al meu ajuntament
si volem
plantar arbres
en aquesta plaça
o no
i no m'ho pregunten
doncs
em sembla perfecte
que hi hagi un referèndum.
Jo no discuteixo
que l'estat espanyol
hagués decidit
en un moment determinat
aprovar
l'adhesió
o no
al tractat europeu
a través del Parlament
sense consultar-ho
és que
no en tinc cap manera
de dubte
per mi
a mi el vegades
més un referèndum
que posava més en qüestió
doncs era
que possiblement
si no haguéssim sigut
els primers a fer el referèndum
igual se n'hagués
se n'hagués sentit
a parlar més
però allí tampoc no
és bastant probable
Roberto
Jo me pregunto també
si
en una qüestió
com comentava Mercè
que
de alguna manera
és un traje
que
ens veïn un poc grande
quan hables de qüestions
europees
entiendo que
quizà
el que se vota més
en un referèndum
de estas característiques
és quasi
una qüestió
de sentimiento
de sentimiento
digamos
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
Europa
la idea
de
de
de
de
de
de
de
de
de
en esa
construcción
europea
por tanto
también
me pregunto
si
incluso
por
por
por
muchos
meses
más
en los que
se hubiera
continuado
pues
divulgando
y haciendo
más
más claro
el mensaje
pues
si
me da la sensación
que si en otras
en anteriores elecciones
europeas
pues anda
siempre en un índice
de participación
parecido
pues
pues creo
que
la cuestión
de calendario
es en este
sentido
menor
ahora
que también
ha faltado
un
quizá
un esfuerzo
importante
por
tratar de
bajar
ese texto
a las
cuestiones
concretas
de cómo
nos
afecta
indudablemente
lo que todavía
nadie
nos ha explicado
con pelos
y señales
es bueno
pues en la Europa
de los 25
que va a suponer
porque al final
esto
se traduce
también en cuestiones
muy concretas
como en el caso
de España
que es un país
que ha recibido
muchas ayudas
de la Unión Europea
pues esta situación
está claro
que va a cambiar
que en el 2007
pues la posición
económica
a nivel internacional
de nuestro país
es distinta
y quizás
lo que nadie
se atreve
todavía
a decir
cuáles son las
cuáles son las
cuáles
el día
después
se'n jubta
analitzem
algunas de las
dades
ya más
properas
geográficamente
si veiem
el mapa
electoral
o el mapa
del referéndum
com ha quedat
a Catalunya
respecte a
España
hi ha
algunas
diferencias
significatives
el si
ha tingut
12 punts
menys
a Catalunya
que a España
i el no
per tant
també ha tingut
11 punts
més alts
a Catalunya
que a la resta
d'Espanya
els vots en blanc
també
d'unidor
han estat significatius
més del 7%
a Catalunya
aquestes
grans xifres
de Catalunya
respecte a l'Estat
demostren allò
que molts diuen
allò del fet diferencial
també
en el mapa
electoral
és prou significativa
aquesta diferència
d'11-12 punts
respecte a España
jo em sembla
que visualitza
que el sistema
de partits
de Catalunya
no és
bipartidista
i no és
el mateix
sistema
de partits
que hi ha
a la resta
de l'Estat
i que dins
d'aquest sistema
de partit
hi havia
forces polítiques
significatives
que han fet
campanya
activa
i molt activa
pel no
per tant
d'alguna manera
s'havia de
traduir
és evident
i s'ha traduït
en la mesura
que es podia
preveure
amb la mesura
ja
és difícil
de dir
és a dir
que més del 25%
dels catalans
que han anat a votar
votin no
és sorprenent
fins a cert punt
o està per damunt
del que es podia preveure
abans del referèndum
d'ahir diumenge
jo el que penso
és que la campanya
especialment
la d'Esquerra Republicana
ha estat
des del punt de vista
tècnic
com a campanya
molt bona
tècnicament
crec que
han aconseguit
fer arribar
al seu missatge
el perquè
del no
i que
com a mínim
han fet que
molta gent
que d'entrada
hagués pogut dir que sí
allò per seguir
la corrent
doncs
s'hagin
qüestionat
el vot
clar
poso aquest exemple
però
clar
a la resta
de l'Estat
no hi ha hagut
pràcticament
campanya
pel no
una certa lògica
sí que hi és
i em sembla
que és un factor
determinant
i és evident
que
el que deia
al començament
el sistema
de partits d'aquí a Catalunya
és diferent
i que això
ha comportat uns resultats
diferents
és
vaja
vaja així
Jo estic totalment d'acord
amb el Quico
i a més a més
és el tipus de no
és a dir
si
si Esquerra no hagués fet
la campanya que ha fet
o si hagués sigut
és a dir
Esquerra en tot moment
ha demanat un no
no a Europa
no a aquesta Constitució Europea
i aquí potser
és ja una mica la clau
no és un 25%
de l'electorat
que et digui
no
és que jo no vull formar
part d'Europa
és un 25% que et diu
no
sí a Europa
però no a aquesta Constitució
i llavors
a partir d'aquí
el que deia el Quico
que
Sí, yo estoy
totalmente de acuerdo
i a més
me parece que hay otro
también otro
otro factor
que
que contribuye
a que
ese porcentaje
de no
haya sido
también más alto
que
en este caso yo creo que
por ejemplo
Convergencia
daba la sensación
de que
no sé
que se ha estado moviendo
como entre dos aguas
no ha quedado
así como el de Esquerra
ha sido un mensaje más claro
Convergencia
da la sensación
de que ha sido
una cosa como
como de última hora
y más bien quizá
¿Es posible que votants
de Convergencia
hagin
anat
per un altre cantó
que no
per la direcció del partit
i que hagin votat
que no?
Jo considero que sí
que
Ho han expressat públicament
i tot
és a dir
jo crec que la campanya
de Convergència
ha vingut determinada
per això
ells eren conscients
que bases del partit
estaven
de forma natural
en contra
de la posició
de la direcció
i per tant
han fet campanya
des d'aquest punt de vista
han fet un exercici
de responsabilitat
important
i però
conscients
amb una intensitat
d'acord
amb la consciència
que tenien gent
a les bases
en contra
ha estat molt interessant
el procés
el debat intern
que ha hagut de Convergència
jo l'he trobat
especialment interessant
de com
han pogut conviure
dins del partit
posicions
diferents
que
va sortir
una posició oficial
en un congrés
extraordinari
i que no se n'ha fet sang
és a dir
que ho han portat
amb força
maduresa
jo crec que ha estat
un bon exemple
de debat intern
dins un partit polític
el vot del no
ha estat una bona lliçó
el vot del no
podria anar
de totes més
més enllà
de les directrius
estrictes dels partits
i ho dic perquè
en les eleccions
europees al juny
els dos partits
que ara han demanat el no
Esquerra Republicana Iniciativa
van sumar el 18%
dels vots
ahir
el percentatge
a Catalunya
va ser del 28%
alguns partits
o alguns líders
es van atribuir
això que deies tu abans
Quico
que en fi
havien pujat
tenen expectatives
en expectatives electorals
aquí hi ha un decalatge
hi ha un decalatge del 10%
del no
respecte als partits
respecte als partits
per tant
per tant
aquí podria haver-hi
gent
això
d'altres formacions polítiques
o fins i tot
l'activisme
que han fet
algunes plataformes
culturals
socials
més o menys
nacionalistes
o d'esquerres
a favor del no
el voto
el voto
como decía antes
yo creo que es
mucho menos ideológico
que en cualquier
otros comicios
es decir
que eso que decía antes
que yo creo que se vota
más un sentimiento
incluso se vota
un sentimiento personal
más allá de lo que
incluso tus ideas políticas
te puedan llevar
a votar
en otras ocasiones
a mi conferencia
en ese sentido
me ha parecido
o yo hago
una cierta analogía
con el PP
a nivel
es decir
que por una parte
la postura oficial
era decir
bueno pues sí
vamos a decir
sea el tratado
pero por otra parte
pues yo creo que había
corrientes internas
muy fuertes
pues por ejemplo
con el
todo lo relativo
a la religión
en el tratado
constitucional
todo lo relativo
a una cierta
pérdida
entre comillas
en favor
de la solidaridad
por otros
otros países
que se incorporan
a la Unión
pero bueno
que con respecto
a Niza
pues bueno
podía suponer
algún paso
atrás
Mercè
el tema del no
no
que yo
lliga
también
el que me deia
que los mismos periodistas
de veces que hayan
con este error
de analizar los percentajes
e intentar
treure conclusiones
de los percentajes
el Quico deia
ostras es muy agosarat
que Iniciativa y Esquerra
pretenguen interpretar
pero es que de veces
nosotros también
lo intentamos interpretar
votar en sí
no
o votar en blanc
no votar en cap partit
y llavors
a partir de aquí
surten unos percentajes
el que pasa
és que es això
que son los dos partits
per ejemplo
que en clau catalana
están dins del gobierno
amb els socialistes
clar
les tres forces polítiques
importants a Catalunya
demanaven el sí
pero yo creo que también
hay un socialista catalán
que también puede haber votado
que no
sí creíeu que
los socialistas
o algo del partido
yo creo que puede haber
haber haber haber
socialistas catalanes
que pueden haber votado
que no
en la línea del que deia el Roberto
hi ha hagut
molt de
molt vot
a partir de reflexión personal
i de
i això demostra
la maduresa
de l'electorat
que va més enllà
de los consignes
dels partits
probablemente
l'electorat del que vota
perquè si l'electorat
fos madur
no hi hauria hagut
aquest tant percent
d'abstenció que hi ha hagut
jo conec algú
que em deia
jo el dissabte
em deia
aniré a votar que no
coi
dic sí
perquè anava a votar que sí
però em vaig llegir
allò
vaig fullejar la constitució
i hi havia un article
que acceptava
o legitimava
la pena de mort
en cas de guerra
i no ho vull
és un pas enrere
en relació aquí a Espanya
i per tant
una constitució
que avali
aquesta
la pena de mort
en cas de guerra
per a més
en cas de guerra
i en cas de risc
evident de guerra
una cosa una mica ambigua
clar
la meva manera de pensar
diu que no
probablement
casos així
n'hi ha hagut
molts
aquests resultats
tindran alguna conseqüència
en clau de política catalana
creieu vosaltres
per allò que deia
del govern tripartit
les diferents posicions
convergència i unió
jo em sembla
que l'única conclusió
que es pot treure
és
molt en general
que és que
per entendre'ns
si els socialistes
pretenien
que
amb
l'actual
estructura
del govern tripartit
està
és a dir
fer valdre
la seva posició
permanent
per créixer
en detriment
de les dues forces
polítiques petites
d'aquest tripartit
és a dir
d'Iniciativa i d'Esquerra
aquest referèndum visualitza
que aquestes dues forces
polítiques
mantenen
força
mantenen
molta força
és a dir
Esquerra i d'Iniciativa
poden fer valdre
entre cometes
el seu pes
dins del govern
si algú dels socialistes
estigués temptat
avançar les eleccions
perquè així
reduirem pes
d'Iniciativa i d'Esquerra
vist aquest referèndum
suposo que es farà
marxa enrere
què penseu vosaltres
estaríeu d'acord
amb aquesta anàlisi?
sí
jo en qualsevol
en qualsevol
crec
és la meva percepció
personal
que, clar,
que nadie puede poner
en duda
el peso
de esas dos fuerzas
no sé si a alguno
de los ingenieros
electorales
del Partido Socialista
se le habrà ocurrido
pero desde la percepción
de nosotros
como periodistas
que pulsamos un poco
la calle
desde ese punto de vista
yo creo que
no hacía falta
hacer un referèndum
y menos
sobre un tema
tan alto
como la Unión Europea
para darse cuenta
que el poso electoral
que tienen
es potente
o sea
que tiene vida
Mercé
sí, no, no
yo coincido
eso también
bien
els votos en blanc
més del 7%
significatius
com ho interpretem
aquest vot en blanc
perquè algú segur
que també es pot atribuir
que això és un vot en contra
en fi
perquè interpretacions
n'hi ha moltes
i per part dels polítics
sempre n'hi ha moltes
crec que és el vot del dubte
molt legítim
i que crec que
moltíssima gent
ha anat a votar
sense tenir massa clar
què havia de votar
i que al final
la gent ha triat votar en blanc
i molta part de l'abstenció
jo crec que també
sorgia
d'un cert dubte
que no tenir
les idees clares
sobre el que hi havia en joc
sobre el text del tractat
sobre el que preveia aquest tractat
sobre el significat real
d'aquest tractat
i que, bueno
davant dels dubtes
escolti
ja s'ho faran
per entendre'ns
acceptem la decisió
de la majoria
que al fi al cap
és la lectura
primària
que s'ha de fer
d'un vot en blanc
és, escolta, ni si ni no
accepto el que digui la majoria
i l'actitud pràctica
de l'abstenció
en el fons
també és això
malgrat que
hi ha mil motius
per abstenir-se
però no anar a votar
vol dir en el fons
acceptar el que digui
la majoria
però és molt diferent
acceptar el que digui
la majoria
perquè no has anat a votar
o acceptar el que digui
la majoria
perquè he votat en blanc
si jo no vaig a votar
se'm rellisca
fins i tot el sistema
si jo vaig a votar
jo agraeixo
en certa manera
que se'm demani
la meva opinió
com que no sé què opinar
voto en blanc
i en certa manera
jo crec que és positiu
és a dir
aquest 10% de gent
que ha votat en blanc
és molt més positiu
que aquesta gent
hagin votat en blanc
que no haurien
que no haurien quedat a casa
un 10% més d'absensió
que hi hagués hagut
Roberto
sí, sí
jo també crec que
és la expressió
de la duda
i
bueno
de la falta d'informació
de la falta d'informació
de quizás no conocer
de no sentir-lo
d'una forma cercana
esas implicaciones
que desde luego
que las va a tener
y en ese sentido
también sí que
es una lástima
de que en un momento dado
no se haya sabido
acercar más
todas las implicaciones
futuras
de ese texto
o sea
nosotros a veces
lo comentábamos
en la redacción
decíamos
si nosotros
vamos a ver
como periodistas
entendemos
que si te hiciesen
no sé
un examen
por decirlo así
seguramente
íbamos a salir
bastante mal parados
casi todos
pues no me quiero ni imaginar
lo que puede ser
esto a pie de calle
bueno de hecho
yo durante la semana previa
estaría
incluso sería capaz
de decir
que mucha gente
no sabía ni siquiera
que había un referéndum
el domingo
o sea que bueno
quizá que a lo largo
de la semana
la presión mediática
ha sido más fuerte
más fuerte
y bueno quizá
esto no ha sido
así al final
pero bueno
las sensaciones
hay yo
entre determinados
amigos
conocidos
que
pues que te dicen así
claro
vas a ir a votar
pues no
y como si fuese
algo que no
que no va
que no va con ellos
es una sensación
extraña
y de
poco de falta
de responsabilidad
pero bueno
asumida así
como un lugar común
en la opinión
como una cosa col·lectiva
sens dubte
una última valoración
hi ha resultats
més propers
encara des del punt
de vista territorial
m'apunto
per exemple
de dir que
des del punt
de vista territorial
per circunscripcions
Girona
ha estat la segona
circunscripció electoral
de l'estat espanyol
darrere de Guipuscoa
on ha predominat
més el no
i que en canvi
des del punt
de vista encara més local
contrastant-ho
amb Girona
Tarragona
és la demarcació
i la capital
la ciutat de Tarragona
la capital
més favorable
més favorable
obvi
evident
lògic
el resultat
no sorprenent
tenint en compte
lectures
de
la correlació
de forces
en la línia
del que estàvem
comentant
del pes
d'esquerra
d'iniciativa
en aquestes
demarcacions
a mi no m'ha sorprès
massa
a més quan són
m'ha sorprès més
Girona
pel volum
de no
que és bastant
més elevat
que no pas
el de Tarragona
que tot plegat
està a dècimes de llei
està en la línia
de la mitjana
de Catalunya
Mercè
no no
el mateix
en el cas de Tarragona
vull dir
hi ha grans ciutats
que marquen molt
si tu vas a mirar
el detall
doncs també
tenim algun poble
que ha guanyat el no
Masó
la Fatarella
em sembla que era
Colldejau
doncs
en certa manera
són poble
bàsicament
on esquerra
o independents
que
amb sigles independents
són partits d'esquerra
governen
i
Roberto
sí sí
coincido
no hi ha hagut sorpreses
sí
quizá
eso no sé
jo
i además
quizá lo veo
un poco
desde fuera
en este sentido
al venir
de fuera
de Cataluña
pues
no sé
quizá
Tarragona
la ves como una
es evidente
que es la influencia
esta
que comentabas
de la correlación
de fuerzas políticas
pero bueno
también
en ese sentido
una ciudad
quizá más
no sé
como más abierta
en este sentido
menos
ideologizada
en estas cuestiones
Algunes capitals
de comarca
amb més del 30
i tant
per cent
de no
significatiu
anecdòtic
estic parlant
bàsicament
de Montblanc
i de
Falset
com a
ciutats
capitals
de comarca
on hi ha hagut
un vot significatiu
en contra
més gran
en general
les posicions
per entendre'ns
així una mica
barbarament
les posicions
nacionalistes
estan més
arrelades
als municipis
petits
les capitals
de comarca
Montblanc
Falset
és allà
on hi ha
més
entre cometes
i amb tots els respectes
Catalunya profunda
per tant
bé
tampoc no deixa
de sorprendre
sociològicament
té una certa
lògica
d'explicació
Alguna cosa més
que vulgueu comentar?
Algun aspecte
que us hagi deixat
el refren d'ahir
que en fi
considereu
una constatació
és a dir
aquests últims
10
12
15 anys
allà on
hem notat
més
Europa
ha estat
quan els pagesos
han cremat
pneumàtics
a les carreteres
reclamant
ajuts
per l'Avellana
entre tots plegats
potser no hem sabut
explicar
que entre altres coses
hi havia en joc
els diners
pels pagesos
de l'Avellana
o els de l'arròs
del Delta de l'Ebre
sabem que hi ha
moltes infraestructures
que s'han fet
amb diners europeus
però clar
en aquestes comarques
hem tingut
un col·lectiu
de conciutadans
que han anat
a Brussel·les
dues vegades
a manifestar-se
bé
en aquesta Constitució
hi havia en joc
justament aquestes coses
vull dir que Europa
està molt lluny
Europa
sí sí
però els pagesos
ja han anat dos cops
a manifestar-se
amb tota la logística
que implica això
i alguna cosa
n'ha aconseguit
Europa està molt lluny
però
no tant

Se dice, bueno, es que esta es la Europa del capital, nosotros no queremos saber nada de esta forma de construir Europa.
Pero bueno, también es cierto que hay que ser realista y que hay una serie de condicionantes económicos importantes a la hora de construir Europa.
O sea que independientemente de que tú quieras, probablemente el estado de bienestar más avanzado del mundo, también desde la perspectiva social,
pero bueno, tampoco seamos, es decir, hipócritas, porque luego efectivamente cuando hay una línea de ayudas, cuando hay una autovía, pues es donde nos acordamos.
Jo crec que és la pedagogia que ha faltat, no?
Constatació d'autocrítica entre la classe periodística i la classe política segurament per no haver fet aquesta pedagogia de les coses pràctiques que ens afecten.
Hem fet una lectura excessivament redaccionista, no?
No, dic més enllà de la pedagogia que fia falta amb aquest referèndum en concret i és el simple fet del referèndum en general.
És que estem poc acostumats a aquesta consulta i en casos com aquest, que la consulta tampoc era vinculant, que potser el que faria falta és,
abans el Quico comentava, ostres, a mi de vegades m'agradaria que em consultessin si he de plantar arbres al meu poble, no?
Que la paraula referèndum o aquest sistema de participació democràtica no fos tan excepcional.
Jo era la primera vegada que votàvem un referèndum.
És que ets molt jove.
El Roberto també devia estar la primera vegada, em sembla que, clar, vull dir, jo em sona el referèndum de l'OTAN, però vull dir no...
Clar, era el quart referèndum de la història recent democràtica de l'estat espanyol i segurament faltarien més.
Si la gent estigués més habituada, ostres, hi ha una consulta, potser la gent aniria a votar més i tindrien més assumit aquest procés,
perquè, clar, molta gent ho associa amb eleccions, no són unes eleccions, és un referèndum.
I si la gent estigués més acostumat a donar l'opinió, en alguns casos, possiblement l'opinió ciutadana hauria de ser vinculada,
en d'altres casos consultar bé prou, doncs potser no es trobaríem també amb aquests fracassos de participació.
Alguna por deu fer això dels referèndums perquè, quan un ajuntament es planteja, té moltes dificultats jurídiques.
No, és que clar...
I em sembla que, per exemple, en política local, en gestió municipal, el referèndum seria una eina boníssima.
I segurament la gent participaria molt més perquè es trobarien temes molt propers, no?
Sí, sí, sí. No, escolti, el debat seria d'interessos més que de partit, interessos legítims, allò que dèiem dels arbres,
que potser jo que soc veí vull una vista, m'interessa, i potser el promotor fa campanya pel no, que d'abres no n'hi hagi perquè vull fer un bloc de pisos.
Bueno, d'acord.
En fi.
Els plans urbanístics, etcètera, els debats que hi ha a Cambrils, en Montreig, ara, aquests mesos de pla general, ostres, estaria molt bé que es pogués ratificar amb referèndum.
Decisions, decisions d'aquesta magnitud, no? I això ens agafaria la cultura aquesta de que en CEC no ens sorprendria.
La cultura aquesta de la importància que té la teva opinió, perquè abans dius si ja vaig votar si o no,
però el que hem dit, ves, ves, què té a veure, el que dic jo, i doncs la gent estaria més acostumat a dir, bueno, és que el que penso jo potser importa.
Amb aquesta constatació ho deixem. Aquí deixem aquesta primera part de l'anàlisi sobre el referèndum d'ahir diumenge, avui amb tres companys periodistes,
el Francesc Domènec, el Roberto Villarreal i la Mercè Rebé. A tots tres, moltes gràcies i fins la propera. Bon dia.
Bon dia.