Un quart d'onze del matí i un minut.
Temps per parlar ara, una estona al matí de Tarragona Ràdio,
amb alguns dels ciutadans de Tarragona que van viure,
de fet que van patir un gran ensurt el passat cap de setmana
i a principis d'aquesta setmana, en el Cregoé Gran Guaia Ger.
Unes imatges que s'han vist ja a totes les televisions
d'aquest gran vaixell que va anar a la deriva durant moltes hores
fent la travessia des de Tunísia cap a Barcelona.
Van estar en aigües del Mediterrani, pràcticament a la deriva,
sense motors i patint molt.
Avui volem parlar amb alguns d'aquests passatgers
que són d'aquí, de la ciutat de Tarragona.
Aquí als estudis ens acompanyen la parella formada per la senyora Carme Ollé.
Senyora Ollé, bon dia.
Bon dia.
També el senyor Antonio González.
Senyor González, també bon dia.
Bon dia.
I saludem a través del telèfon amb una altra passatgera tarragonina,
la senyora Marta Bericà.
Senyora Bericà, també bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que res, senyora Ollé, com es troba?
Doncs bé.
Bueno.
No, primer a la senyora Ollé li pregunto.
Bé, bé.
Bueno, de trobar-me, doncs bé, em va fer mal tot el cos,
però...
I ara m'està sortint els nervis.
Vull dir que...
Avui estic una miqueta pitjor que ahir.
Ahir estava millor.
Li fa mal tot el cos?
Tot el cos, sí.
Com de contusions?
Sí, perquè és que m'havia pagat molts de cops.
Molts de cops.
M'ha acabat la televisió al costat, bueno.
El llit que anava d'un costat a l'altre, igual.
I el seu marit, senyor González,
vostè com es troba?
Pues muy bien, muy bien, perfectamente.
Solamente con algunos golpes,
con contusions también, como se podrá observar.
Es decir, golpe también del televisor en la cara,
pero aparte de eso, incluso el ánimo, muy bien.
Li fa mal en algún lloc?
No, solamente el hombro,
que por eso llevamos el collarín en este puesto,
pero nada más.
Es decir, nada más.
I vostè, senyora Baricat, com es troba?
Pues avui bé.
Avui?
Sí.
Ahir no.
Ahir no.
Estava bastant marejada i em feia mal tot
i molt cansada, però bueno, avui bé.
No té cap contusió, ni cap símptoma de dolor, ni res?
No, bueno, mal als braços,
i les cames, suposo, de la força i de la pressió de guantar-te,
doncs es nota, però bueno, ja s'ha passat.
Vostè, senyora Baricat,
coneixia els nostres convidats aquí als estudis?
Es van conèixer al vaixell?
O sabia que eren de Tarragona o no?
No, no sabíem que hi hagués ningú de Tarragona.
Abans també van entrar a l'aeroport de Barcelona
perquè vam parlar amb el seu fill.
Vostè, per tant, senyora Uller,
tampoc sabia que hi havia altra gent de Tarragona al vaixell?
Sí, a veure, jo quan sentia parlar el català,
doncs parlava amb la gent del català,
però no sabia que a Tarragona hi havia gent de Barcelona,
però no ho sabia.
Què deies, senyora Baricat?
No hi havia molta gent catalana.
A vegades vas a un lloc i tothom és català,
i n'hi havia, però no era molta gent.
I tampoc allò de saber que eren de Tarragona,
i així no vam saber.
Després de la desgràcia,
i dintre de la bona sort,
penso que el que no vam aconseguir en set dies,
en 45 hores vam aconseguir fer-nos amics de tothom
i tothom saludar-se i preguntar com estàs
i ajudar-nos tots en tot moment a qualsevol cosa.
Ara explicarem una miqueta l'experiència,
però jo primer que res,
els hi volia demanar a tots tres que em diguessin
si pensen presentar algun tipus de reclamació
o de denúncia pel que va passar.
Senyor González,
vostès pensen presentar algun tipus de denúncia?
En este momento nada.
no tenemos pensado en ninguna parte.
Creo que lo ocurrido está muy vivo,
que es importante.
Y yo para nosotros,
de momento, si no hay ninguna secuela
de los coherines que tenemos puestos y estas cosas,
pues no, no presentaremos nada.
Vostè, senyora Uller, presentaria alguna reclamació
en contra del que diu el seu marit o no?
No, no, a veurem.
Els dos pensem igual,
però l'únic que no estic d'acord
és que, a veurem, aquest viatge té un seguro
i que hem estat buscant perquè es visitin els metges del seguro
que porta el viatge i ens han dit que no.
a això no estic d'acord.
Però ja veurem el que passarà.
Senyora Bericati,
vostè és partidària de presentar alguna reclamació?
Home, a veure,
entrada en particular,
no,
però si es fa conjunta,
doncs sí que farem una reclamació,
perquè jo crec que no havíem d'haver sortit de túnel.
El problema és que,
a veure,
tothom està dient en contra del capità,
no sabem de qui va ser l'última paraula de sortir,
no sabem si va ser la pressió de l'empresa
que hi havia gent a Barcelona
esperant un altre creuer per marxar
i els diners són els diners,
o va ser ell que per decisió pròpia
va pensar que no hi havia cap problema,
que podíem sortir,
no ho sé.
En tot cas,
vull dir,
si va sortir ell per decisió pròpia,
en el fons ens va salvar
i ens va tornar a portar cap a casa.
Vull dir que l'home,
no sé si em té la culpa o no em té la culpa,
però, bueno,
no ho sé.
Vostè, senyora Beriqueta,
totes les mans,
diu que si hi hagués una acció conjunta
de tots els afectats,
creu que seria positiu
i s'apuntaria a vostè.
Sí, sí.
Sí, perquè ens han dit que,
a més,
des d'Iberogeta ens han dit
que presentem demanda
contra els propietaris del vaixell.
O sigui,
no només contra el capità,
sinó contra els propietaris del vaixell.
Llavors,
no sé per on aniran els tiros,
però, bueno,
si s'ha de fer alguna cosa
i es fa conjunta,
doncs sí.
Era,
digui, senyora Uller,
que anava a dir.
No, és que jo penso igual que la senyora,
que, a veurem,
hem de posar-nos al lloc del capità,
si és que era nord d'Esquerra
o era ell.
Ara,
penso com a ella,
que de Túnez
no es veia estimulat de sortir,
perquè la mar ja estava malament.
A Túnez ja havia mala mar.
Ja, el vaixell,
ja no anava com els altres dies.
Vostès eren la primera vegada,
senyora Uller,
que anaven en un creuer?
Sí,
sí,
la primera vegada.
L'experiència fins diumenge,
com m'havia anat?
Meravillosa.
Meravillosa.
Inoubidable.
Només tinc ganes de veure les pel·lícules.
La veritat.
Perquè m'ho he passat molt bé,
és que m'ho he passat superbé.
I molt bé.
I això que abans jo deia
que no volia pujar amb un vaixell.
Però,
quan ens ho van portar els reis,
doncs molt bé.
Fins el diumenge a la tarda,
jo estupendament.
Perquè això va ser un regal de reis.
Sí, sí.
Va ser un regal de reis.
Vostè també diu que l'experiència,
senyor González,
és molt positiva?
Molt positiva.
Molt positiva.
Hasta el domingo,
vamos,
inaudible.
Havíamos pasado unos días
fabulosos.
Además,
habíamos disfrutado
de compañía
de otros
de otros pasajeros.
Habíamos,
vamos,
disfrutado al máximo.
Es decir,
muy bien.
Además,
la atención es dentro del barco
perfectamente.
Es decir,
que era muy bien,
muy bien, muy bien.
Ningún problema.
Ningún problema.
Hasta el domingo,
ningún problema.
Senyor Avericat,
vostè era la primera vegada
que feia un creu, eh?
Sí,
la primera i l'última.
La última,
ja ho té claríssim.
Sí, claríssim.
Ja no em feia molta gràcia
pujar-hi
i la veritat és que
no hi tornaré mai més.
I fins diumenge a la tarda
com s'ho havia passat?
Bé,
d'una més tonetes de tot
perquè la veritat és que
el mar tranquil, tranquil,
em sembla només
que l'hem trobat dos dies.
El resto dels dies es movia,
a veure,
suposo que poquet,
perquè clar,
després del que vam viure
ara penso que era molt poquet,
però dormir allò una nit sencera
no la vaig dormir cap dia
perquè es movia
i vam estar prenent
biodramines constantment
per si de cas,
no?
Perquè quan sortíem al passadís
i veies que anaves a sopar
i sopaves allò movent-te,
doncs allò que dius,
home,
no sé ni si se'n posarà bé el sopar,
no?
Però, bueno,
les meves filles ho van passar molt bé
i van disfrutar moltíssim del vaixell,
la veritat,
la tripulació encantadíssima,
molt bé,
però, bueno,
no sé,
les hores de navegació
penso que
tantes hores de navegar
per baixar en un país
quatre hores
per poder veure
el mínim de lo mínim
i tornar a pujar una altra vegada
a passar deu hores més
a dintre del vaixell
pensant que, bueno,
que el millor va bé
però el millor es mou una mica,
potser et mereixes
la veritat a mi
No és el seu tipus de viatge
ser ideal, no?
No, no, no,
jo prefereixo anar en un avió
i posar-me en un país
i cap a un cotxe
i votar.
Està clar,
cadascú,
evidentment,
té la seva opinió.
Molt bé,
l'experiència,
doncs,
per la Carme Ullí
i l'Antoni Gotfeles
va ser fantàstica
fins i tot menys a la tarda
i quan comença
a torçar-se tot?
A més,
és que jo,
el que diu aquesta senyora
del llit,
jo me posava al llit
i dormia tota la nit.
Clar.
I encara hi havia altres persones
que eren incapaces
de dormir tota la nit.
Però jo no,
jo no,
jo dormia,
jo venia tot el dia
cansada i tot així
i a més ens anàvem
a dormir tard,
ens anàvem a dormir
a la un i pico
de la sala
a les xandres
que feien atraccions
i tot
i estupendament,
jo fins aquí
molt bé.
I quan va començar
a anar tot malament?
Quan vostès van notar
en el vaixell
que allò es movia
més del compte?
A veure,
el domenatge per la tarda
ja es va començar
a moure.
Quan van sortir de Tunísia?
Quan van sortir de Tunísia
que no es veus tingut de sortir.
Jo segueixo dient això.
I quan vam anar
cap al sopar,
que era el sopar de Gala,
doncs el capità
que estava allí,
el sopar del capità,
bueno,
no va estar ni a la taula.
Es va aixecar corrent
i se'n van haver d'anar.
I allò ja es movia
que era una passada.
Una passada
que vol dir?
Una passada
que ja estant
anaves així
d'un costat a l'altre.
vull dir que
les gots
de les copes
de vi
queien,
de l'aigua,
de tot.
Però en tot això,
bueno,
vull dir que
van fer una festa
molt bé,
però bueno,
pensava,
bueno,
es mou,
però bueno,
vam passar per algun lloc
que es mou més del compte.
L'activitat era normal
en aquell moment
on s'ha al vaixell,
senyor González?
Sí.
Hi havia molta gent
marejada.
Sí, sí,
hi havia una actividad
normal,
inclús estuvimos
después de la cena
viendo un espectáculo,
que duró muy poco
porque
todos lo que decir
fuimos al espectáculo
muy poca gente,
es decir,
una quarta parte
prácticamente
de los que
normalmente íbamos,
¿no?
Y bueno,
es decir,
ahí empezó
la tragedia
empezó ahí,
prácticamente.
Vostè,
senyor Abricat,
m'imagino que
a aquella hora
ja es trobava
malament.
o no?
Bueno,
trobar-me malament
no m'he trobat malament.
O marejada,
millor dit.
Nosaltres a les cinc de la tarda
vam fer una reunió
per explicar-nos
com es desembarcava
quan arribàvem a Barcelona,
com havíem de deixar
les maletes
i el que havíem de fer
quan arribéssim a Barcelona.
i a les sis
es va acabar això.
Nosaltres vam intentar
anar a berenar
però
l'aixell ja es movia
moltíssim.
Jo vaig preferir
anar-me'n al Camarot.
Ens vam estar al Camarot,
no vam poder pujar a sopar
i
a les quatre de la matinada
nosaltres
vam sortir
del Camarot
perquè estava caient tot.
O sigui,
les copes s'havien trencat,
la tele donava voltes
boges,
el llit
anava amunt i avall
i vam sortir al passadís
perquè pensava que era el lloc
que segurament
estaríem més segurs,
perquè no ens cauria res al cap almenys.
Era un Camarot de quatre persones?
No, de dues.
De dues.
El que passa és que
les quatre estàvem en un Camarot
perquè
era por, no?
Jo estava amb una filla
i la meva mare amb una altra filla
i teníem por
i la vaig trucar per tal
i vaig dir
mama, veniu aquí
no sé, vaig pensar
nosaltres estarem les quatre juntes, no?
Però quan vam ser res
vam estar un quart d'hora
veient que
ja et dic
que el llit se n'anava
d'un costat a l'altre
i vam dir
marxem
recollim el que puguem
ens vestim
i sortim al passadís.
I van sortir al passadís?
Sí, van sortir al passadís.
Això era
quatre o cinc de la matinada, diu?
Sí, les tres o les quatre de la matinada
no sé
perquè a la tele
es veia el barco
que anava avançant
amb allò del GPS
i de cop es va desenxufar la tele
i en aquell moment
ja vam dir
bueno, prou
sortim a fora
i suposo que veurem més gent
i estarem a fora
i no ens caurà
ja et dic
la sensació
que no ens caigués res a sobre
i ja et dic
que ens vam estar posats al passadís
fins que vam arribar a Sardenya.
I hi havia més gent al passadís
ja en aquell moment o no?
Sí, hi havia poca gent
hi havia gent que encara
anaven a recepció
a pagar
les factures
que s'havien de pagar
i després
a recepció
nosaltres estàvem
al costat de recepció
vam veure com començaven
a rodar les butaques
d'allí
de recepció
el noi
el director de cruceros
entrava i sortia
però ja anava
d'un costat a l'altre
i el vam veure
passar a xop
a la baix
que suposo que és
quan es devia trencar
el vidre
del pont de Mando
i ja a partir d'aquí
va ser tot un caos
i vostè senyor Auller
van continuar el camarot
de tota aquella
nosaltres és que
a veure
vam rebre
una
que deia el capità
que no ens moguessin
per la pronta
de l'habitació
i nosaltres vam obedeir
el capità
ojalà no el vés a obedeir
perquè
clar
va ser quan ens va caure
el televisor
allà anava
d'un costat a l'altre
fins que
vam dir
i en aquell moment
ens va obrir la porta
que era
cada
passadís
hi havia
un
un camarer
o un senyor
una persona
de la tripulació
i diuen
salga en el passillo
i per arriba
i sí
i és el que vam fer
sortir
com poguer
estem parlant
també de la matinada
de dilluns
sí
sí
vostès van tenir
prou informació
que consideren
al llarg de tot
el viatge
senyor González
jo crec que
la equivocació
del capità
o d'esto
fue que
crecim
completament
d'informació
no d'informació
d'alguna classe
incluso
después
de pasar
allí
4 o 5 horas
nos dijeron
que veiem
que el barco
se volcava
es decir
nos dijeron
la explicación
de que se había roto
que había venido
una ola de mar
que se había roto
la cabina
del capitán
que se había inundado
pero que estaba controlado
que teníamos los barcos
un barco a la derecha
es decir
butanero
concretamente
las fuerzas
es decir
dos helicópteros
y un avión
de las fuerzas armadas
de Francia
es decir
información
es lo que
siempre
hemos carecido
en el banco
¿Vuestra señora Bericà
també coincideix
amb això?
No
yo no
perquè a veure
nosaltres
quan ens van fer posar
els helicos a la vida
es van agrupar
la gent
a diferents llocs
hi havia gent
que els van posar
al restaurant
d'altres
els van posar
a la discoteca
els van posar
a la sala de festes
nosaltres
jo no vaig voler
fer cas
de lo que ens deien
perquè quan entraven
al restaurant
els veia relliscar
l'entrada
al restaurant
hi havia
rajola
i quan els veia entrar
relliscaven completament
a part que se sentia
que es trencaven
tots els vidres
i tots els plats
i em va fer molta por
i ens vam quedar
en un racó
davant de la porta
del restaurant
en una cantonada
que hi havia
una sortida d'emergència
i nosaltres
ens vam quedar
allà assentades
a terra
i allí
és on vam estar
pràcticament
no sé
moltes hores
perquè després
ens en vam posar
en un passadís estret
allí
passava constantment
gent de la tripulació
van passar
el segon capità
que era català
i en tot moment
doncs clar
a cada algú que passava
li deien
com estem
on anem
què fem
ens deien
tranquils
no passa res
estem malament
el vaixell
ha tingut un problema
amb els motors
però estem intentant
arreglar-lo
teníem tripulants
allí amb nosaltres
assentats
que eren
xinesos
i ens deien
que hi havia
quatre
ingenieros
ens deien
en anglès
que hi havia
enginyers
treballant
per arreglar
els motors
i després
al cap d'una estona
va tornar a passar
un altre capità
o digue-li
com vulguis
perquè ja no sé
els rangos
jo no els conec
és igual
membres de la tripulació
exacte
els membres de la tripulació
i clar
constantment
els anàvem dient
els motors s'han posat en marxa
el que passa
que estem arribant
a Menorca
però no podem entrar
i llegem cap a Sardenya
en aquell moment
ens vam desmuntar
perquè pensàvem
que si arribàvem
a Menorca
que ens deixessin allí
que ja tocàvem a terra
i clar
quan ens van dir
que giràvem
tornes a pensar
quantes hores més
he de patir
semblava que ja estàvem
a tocar terra
i quan et diuen
que tens que girar
una altra vegada
penses
doncs tornem a girar
però ja et dic
jo informació
tota l'estona
vam estar molt ben atesos
per la tripulació
senyora
nosaltres no vam estar
no vam tenir
aquesta informació
no
a més el meu marit
estava en un lloc
jo estava en un altre
però quan es van assabentar
justament que no podien
atracar dins
a Menorca
i que havien d'anar
cap a Sardenya
se'ls va caure
una mica el món
a sobre també
com deia la senyora
a veure
no és com que
a veure
encara més hores
de travessia
més hores
el que pensava
que jo no estaria
aquí sentada
ara
la veritat
és que
jo dic
d'aquí no en sortim
he sortit
de tantes coses
i d'aquesta
no en surto
perquè
tenia molta por
tan malament
ho vam veure?
jo molt malament
jo vaig veure
la pel·lícula
del Titanic
sense l'aigua
jo aquest senyor
no sé si és que
veia volar
les cadires
ho veia volar
tot
però jo sí
veia volar
els sillons
veia volar tot
i a més
el meu marit
estava en un altre
lloc
i veia que
com m'agafaven
les persones
que se'n anaven
però això
et té el braç
més malament
perquè a mi
m'agafaven
jo estava
en un passadís
i de frenta
hi veien
unes altres persones
de la tripulació
i així
i entre els peus
es feien fort
i després
es agafàvem
amb la darrera
i llavors
jo allí estava bé
malament
però bé
però ell
jo veia que
fer així
i el veia
que agafava
persones
que se'n anaven
doncs
el senyor
americà
t'ho va veure
també molt malament
molt
sí
molt no?
hi ha
ganes estones
que sí
nosaltres
a més teníem
una porta
una sortida
d'emergència
al costat
o sigui
que donava
coberta
amb una de les onades
que hi havia gent
que estava
per allà a dreta
van sortir
un senyor
va sortir
disparat
a coberta
el van poder
pescar
però ja estava
fora
vull dir
se n'hagués
anat a l'aigua
el vam pescar
el vam entrar
cap a dintre
el senyor
no li va agafar
un infart
de miracle
perquè vam estar
allí
munt d'hores
gent
dient-li coses
i que respirés
la seva dona
estava molt espantada
sentada
a les escales
no gosava ni a venir
després una altra senyora
també va sortir
disparada
també vam tenir
a pescar
i la veritat
és que les escenes
eren horroroses
el que passa
és que escenes
de pànic
allò de cridar
i així
no en van viure
cap en cap moment
va ser el moment aquest
que les dues persones
aquestes que sortien
disparades
que les vam poder agafar
i després
a partir d'aquí
no hi ha paraules
no pots parlar
de res
és que no se t'ocorreix
dir res
pensàvem això
veiem els de dintre
del restaurant
perquè les portes
de vidre
grosses
s'obrien
i es tancaven
constantment
i pensàvem
si es trenquen
aquestes portes
serà un desastre
perquè hi ha unes portes
bruixudes de vidre
al final
les vam tancar
amb unes estovalles
vam aconseguir lligar-lo
perquè no s'obrissin
i es tanquessin
i això representava
que un noi
de la tripulació
tota l'estona
obria i tancava
perquè poguessin entrar
a posar el metge
els càmerers
per poder portar menjar
i tot això
però ja et dic
escenes
allò de pensar
que no en sortiràs més
si hi ha hagut estones
que pensaves
no sé
i el pitjor que podia pensar
és que ens poguessin
aquells vots salvavides
perquè allà sí que no hagués sortit
ningú viu
els vots salvavides
els vots salvavides
perquè les oles
ens passaven de tros
i pensava
com ens posin aquí dintre
si el vaixell
en aquell moment
el veiem petit
imagina't un vot salvavides
allà dintre
pensàvem
se'ns menjarà
en les zones
senyor González
alguna imatge
la més negativa
el moment més crític
recorda
va haver-hi algun moment
especialment dur
que recordi
de tota aquella travessia
bueno
estuvimos cuatro horas
que fueron durísimas
pero durísimas de verdad
nosotros estábamos
yo estaba en la
la sala de Sander
que se veía
que prácticamente
estaba en el sexto
en el sexto piso
y aquí se veía
yo no sé
aquí se veía todo
es decir
veías las olas
como de enguñía
en el barco
estuvimos más bien
a punto
de dar la vuelta
pero muchas veces
desde ahí es que se veía
perfectamente
en el oleaje
las olas
que parecíamos
que éramos una cáscara
de nuez
en el medio
de olas grandísimas
fuera de decir
que cubrían el barco
y con un pasadizo
entre las dos
que daban la vuelta
es decir
yo creo que
las olas
sobrepasaban
los 20 metros
de altura
entonces
al ser un sitio
más grande
lo pusieron a mucha gente
en la
es decir
había
volaba la gente
literalmente
es que volaban
de sitio a otro
es decir
lo bueno
es que no hubo más desgracia
porque
bueno
tiene que haber alguien
porque si no
aquello es para
es decir
para ver
para ver muerto
ahí infinita de gente
solamente de los golpes
y los golpes
de sillas
de todo
que volaban
de un sitio
para otros
aquests días
que se han sortit
moltes imatges
a la televisión
senyor Ollel
i queden ganes
de veure
de veure
aquestes imatges
per televisión
ara que veu
que ha pogut
veure el vaixell
des de l'aire
en fi
com va
durant toms
té ganes
de veure-ho o no
a veure
ho he vist
diverses vegades
això ho he vist
per la televisió
perquè és que clar
no
però vull dir
que com
estava medint
i ho estava
passant tan malament
pensava
amb raó
està tan malament
perquè
clar
és que
el vaixell
perquè és que jo
no ho veia
el que veia el meu marit
no ho veia jo
jo estava
un passadís
llavors ell no ho veia
per això ell no em va deixar
anar cap allà
m'ha dit
tu quedi aquí
i m'ha quedat allà
agafada
i ell va anar cap allà
perquè clar
triant de passar
la gent
però com jo
no podia anar
a gates
pels genolls
llavors
m'ha quedat allà
i jo no veia
el que ell veia
no veia
les onades
jo sentia
bueno
tot
però
jo ho he passat
molt malament
senyora Bericat
vostè
ja per acabar
li queden ganes
de veure les imatges
per televisió
bueno
n'he vist alguna
del vaixell
des de l'helicòpter
quan ho vaig veure
em vaig espantar molt
perquè des de dintre
jo
com diu aquesta senyora
jo estava en un passadís
no veia les onades
només les vaig veure
una vegada
per anar al lavabo
agafar dos nois
que em van acompanyar
perquè no ens podien bellugar
i quan ho vaig veure
em va agafar
llavors
potser va ser un moment
que vaig tindre més por
quan vaig veure
les onades
ens cobrien completament
vaig pensar que allò era
bueno
d'allí no sortiríem
difícil
poder anar a sortir
però
ja et dic
al no veure-ho més
doncs
bueno
mira
ojo és que no ve
en corazón
que no siente
i
no sé
molta por
i quan vaig veure
les imatges
també després
vaig pensar
el que havia patit
el meu marit
que estava aquí a casa
i que veia allò
i que ningú
li sabia explicar res
que li havien dit
que havien ferits
però clar
no sabia si eren els seus
o no
i jo penso
que això va ser
no sé
una cosa
que no es pot explicar
Marta
Marta Bericat
moltes gràcies
per atendre'ns
per telèfon
des del seu lloc
de feina
i en fi
a recuperar-se
físicament
i també
mentalment
i moralment
psicològicament
ja ens ha dit clarament
que no tornarà a agafar
un vaixell
per anar de creuer
per anar de vacances
no
ni de vacances
vull dir
ni de creuer
ni per anar-me'n d'aquí
a les illes
la meva mare
viu a Eivissa
i jo
sempre hi he anat
amb avió
però allò que a vegades
dèiem
podríem anar amb vaixell
perquè les nenes
els agradarien
les nenes
ja han anat amb vaixell
jo crec que elles
tampoc tornarà a pujar
mai més
l'experiència
per cert
elles estan bé
també
les nenes
les filles
van passar molta por
elles
van passar molta por
el que passa
que no ho han dit
ahir quan vam anar a l'escola
vaig parlar amb les senyoretes
els vaig dir
que no fessin molt
a veure
que és lògic
que els preguntessin coses
i que els diguessin coses
però que no fessin
molt drama
ni molta història
perquè són petites
i perquè penso
que tampoc
si està passat
i ja està passant
hem sortit
i ja està
però
la petita
de tant en tant
plora
i
he perdut una maleta
amb tota la seva roba
i ella es va disgustar molt
perquè
i ara què faré
i la roba com ho farem
i jo li vaig dir
mira
la roba la podem comprar
i al final
tot el que podem comprar
amb diners
és igual
nosaltres estem aquí
i ho podem explicar
i per tant
és el més important
però bueno
són molt fortes
es van portar molt bé
la veritat
perquè només té 8 anys
la petita
i la 31
i com d'estones grans
i bueno
xapó
doncs
a recuperar-se
tota la família
moltes gràcies
Marta Bericat
moltes gràcies
adeu-siau
bon dia
era una dels testimonis
els altres els tenim aquí
als estudis de la ràdio
també els acomiadem
no sé si a vostès
els queden ganes
de tornar
a marxar de vacances
en un vaixell
sembla que la Carme
Uller
no
preferirà fer vacances
d'una altra manera
no?
sí
jo ja ho dic
fins al diumenge
a la tarda
nit
molt bé
tornaria
a anar
a partir de llavors
no
suposo que la seva família
la senyora Marta Bericat
parlava del seu marit
suposo que també
en el seu cas
els seus fills
van patir
van patir molt
no?
des d'aquí
sí
perquè a més
és que estàvem
molt mal informats
o sigui
nosaltres
estàvem mal informats
ells
perquè el meu fill
gran
ens va anar
a buscar
com nosaltres
li vam dir
que arribàvem
el dilluns
a les 11 i mitja
i va arribar allí
a Barcelona
i li van dir
que no
que es retressàvem
una mica
no li van dir
la veritat
va ser per cosa
d'internet
i coses
d'anar
buscant així
quan van
començar
a saber
com la cosa
i quan van
veure la televisió
al migdia
què els hi han dit
els fills
se la tornava
pues nada
és a dir
que
que com l'havíem
passat
molt bé
és a dir
que
bé
és preocupatíssim
com sempre
és a dir
que és que
és lògic
una vegada
que vinen
les imàgenes
d'això
no salen d'ahí
nosaltres
pensàvam
solament
pensàvam
en ells
que no sé
que no vinen
les imàgenes
que podien
haver-se gravades
de fora
és a dir
que era
era perquè
si nosaltres
estem pateixent
des de dintre
els que estan
fora
estan pateixent
el mateix
han estat moltes hores
i moltes persones
que han patit
per aquesta travessia
que tant de bo
no es torni
a repetir
ara també
Carme Ollé
Antonio González
a recuperar-se
físicament
i també mentalment
mentalment
sobretot
a poder descansar
el màxim possible
i en fi
a recuperar-se
i a fer vacances
quan sigui
com vulguin
i si ha de ser
en un altre mitjà
de transport
que no sigui el vaixell
doncs
per vostès
és molt millor
segurament
Carme Ollé
Antonio González
moltes gràcies
i molta sort
moltes gràcies
adeu-sia
bon dia
bon dia