.
Gairebé dos quarts d'una del migdia, Déu-n'hi-do com passa el temps quan s'està en un escenari agradable, obert com és la Rambla Nova.
Un dels escenaris habituals de la Festa Major Tarragonina que avui ja comença.
A partir d'avui serà un no parar, actes uns darrere els altres, actes participatius, actes d'estrena, de presentació.
I ara els volem parlar d'una presentació que es farà demà dissabte i, curiosament, es farà en la que serà futura Casa de la Festa, la Via Augusta.
Segons totes les previsions, i també ho expressava així el regidor de Festes, Carles Sal, en aquest programa,
la Santa Tecla del 2006 probablement podrem inaugurar la Casa de la Festa de la ciutat de Tarragona.
Però com a preludi, com si fos, doncs, una bona previsió de futur, demà es presentarà en aquesta futura de la Casa,
com dèiem, a la Via Augusta, el pòster del Seguici Popular.
L'autor d'aquest pòster és el dissenyador, el dibuixant Hugo Prades, que avui ens acompanya.
Hugo, bon dia.
Bon dia.
Benvingut al pòster. Si vostè està en un programa demà, d'aquests petitets, a la pàgina 72 exactament, veuran el pòster.
Sí.
Es presentarà demà, però ja el podem veure.
Jo tenia que haver agafat les ulleres, les tinc al bolsó. En deixes que les vagi a buscar?
Sí, per favor.
És que clar, si no, és molt complicat, perquè hi ha tanta gent, i aquesta versió, perdonin, eh,
és que si no, no puc fer les preguntes pertinents, perquè hi ha tantíssima gent aquí posada, Hugo, quanta?
No, s'ho he contat, però és que la versió gran és molt gran, i llavors amb petit queda minúscul.
Ni amb les ulleres, escolta.
Hi ha tantíssima gent posada, però bé, has intentat encabir els elements principals del seguici.
Bàsic, principal, sí, sí, sí.
L'has agafat la catedral de fons. Explica'ns una miqueta com ha anat tota la història d'elaborar aquest pòster.
Sí, bé, em van comentar al principi que tenia que posar tot el seguici, llavors vaig dir,
bé, però si he de posar tot el seguici, generalment les coses tenen un ordre.
Igual que, per exemple, a la catedral, a l'hora de posar les figures que hi ha a la decoració,
a la façana, tenen un ordre, vaig pensar que també tenia que ser un ordre amb el seguici,
que sempre ha sigut a nivell religiós alguna cosa similar, no?
Llavors vaig posar com a tres nivells al dibuix.
Clar, perquè en fila era impossible, eh?
Perquè aquest seguici en fila...
Ho vam intentar, ho vam intentar.
Sí, així, un pòster horitzontal...
Sí, però no era gaire visual.
Com l'idea principal era per escriure-vos, perquè poguessin veure ells com tot el seguici en una sola imatge,
no quedava gaire bé.
Però potser són idees pel futur, no sé.
Per tant, em vas agafar, doncs, aquesta...
De fet, tres nivells, dius?
Sí, tres nivells.
Diguéssim, la part de les bèsties, les part dels animals, la part humana, que estava central,
i la part superior, que seria la part més divina.
Les figures, gegants...
Gegants, els mites que són de la gent, els superhomes, diguéssim,
i tenen que haver una mica més amb la cosa d'un home més desenvolupat, no?
La perspectiva és...
Agafes tot plegat des de baix de les escales,
Exacte.
Perquè al final, doncs, apagregui tota la cadrada majestuosa i un cel així també com a molt...
Sí, un cel que potser moltes gent ha pensat que tormentós,
però és un cel que a mi estic enamorat d'ell,
que és quan a la setembre ven les tormentes de llevant.
A més, també es pot jugar una mica de...
Calla, que han tirat foc als diables, no?
I encara que hi ha una mica de fum.
Però és veritat que aquest cel de la tardor a Tarragona és molt diferent.
Molt especial, molt especial.
Té una llum...
La gent que es dedica al món de la fotografia, de la pintura,
sempre ho diuen això, de la llum de Tarragona, a la tardor,
i també a la primavera, però sobretot a la tardor.
Quan ven aquests núvols aquí, balcó, i venen aquests núvols carregats d'aigua,
és impressionant.
I que sempre poso algun núvol especial quan tinc oportunitat, no?
Quan fas alguna cosa de Tarragona, sempre hi ha un núvol d'aquests.
Generalment, generalment, sí.
Podria ser la teva firma una miqueta amagada?
Podria ser, sí.
Tu ara, Hugo, estàs a Barcelona, treballant en el que és teu, que és el disseny.
Abans em comentaves que per allò com vius, la vida que fas,
estàs en contacte amb persones molt heterogènies,
paquistanesos, xinesos, molts nouvinguts a la ciutat de Barcelona.
Això és inspirador per tu a l'hora de fer dibuixos?
Perquè, clar, tu dibuixes personatges, tens tota aquesta mirada
del que és les persones que t'envolten.
Això t'enriqueix a l'hora de fer dibuixos?
Sí, realment, sí.
El fet de sentir història sense voler,
perquè pràcticament estàs treballant a casa i sense coses,
i vas pel carrer i sense històries,
això et va donant una cosa que és una certa vida, no?
Que després reflecteixes, vulguis o no, el dibuix.
És a dir, els gestos, les cares de la gent, no?
Clar, ell és un professional, ja coneix la tècnica,
però pels que no sabem dibuixar, dius,
home, realment, fer aquest pòster, el disseny d'aquest pòster,
amb el que dèiem, per encabir-hi tantíssims personatges,
a més, gairebé tots, diria jo, absolutament identificables,
identifiquem des de la Molassa, la Cucafera, l'Àliga,
el Lleó, els Trabucaires...
Clar, jo és que aquí, ara que m'hi fixo,
estic veient absolutament tots els grups festius.
Sí, sí.
El primer cop de vista, veus els gegants, quatre bèsties,
però la que comences a fixar-te és un pòster d'aquells relaxants,
te'l poses en una paret, seus i com si fos un joc.
Què passa?
Que el Lugo té experiència de fer dibuixets d'aquests, no?
Sí, sí.
He fet... treballo per una empresa alemana fent...
Trenc-la-cosques, i llavors, diguéssim,
el que m'hi demanen és, generalment, ells són mogollons, no?
Llavors, volen que sigui a molt de detall,
que la gent estigui aquí fixant les coses,
que hi hagi coses amagades, que tinguis que...
tinguis passar un bon rato mirant, no?
I això, doncs, una mica...
com m'ho van demanar volint a alguna cosa similar a això.
I quin tipus de...
I perdona que ens posem en la teva feina,
però també ens crida l'atenció,
quin tipus de trencaclòs que es fas,
amb quin tipus de figures, personatges...
Doncs l'últim que he fet ha sigut El cel i l'infern.
I és una torre, tipus...
amb trossos d'arquitectura de l'època prehistòrica
fins a l'actualitat.
Amb la catedral de Tarragona, també, clar.
Clar, també l'has posat.
Sempre poso alguna cosa de Tarragona als dibuixos, si puc, sí.
Tot i que no siguin dibuixos
o treballs encarregats des de la ciutat.
Exactament.
I és el que jo et deia, és la teva firma amagada, eh?
Sí, sí, sí, realment.
És que, bueno, no pot ser veritat, tampoc.
És a dir, que si anem pel món
i veiem un núvol d'aquests una mica grisos
en un cel blau i tot això,
podem pensar, podem pensar
hi ha aquest estil de dibuix que esteu.
És un estil identificable.
No parles no exactament,
però sí, realment és identificable.
Vulluix o no, fas una línia
que al final acabes amb teva.
Has pogut anar parlant,
ja el pòster d'entrada,
clar, afortunadament s'ha posat en el programa demà,
ja està a l'abast de tothom.
Es pot adquirir aquí a l'estat de les festes, recordem-ho.
Sí, exactament.
No sé si ja,
després ho preguntarem en tot cas,
o s'ha d'esperar la presentació?
Me sembla que demà comença.
Demà, a partir de demà, no?
Clar, a partir de demà, dissabte,
ja es podrà adquirir aquí a l'estat de les festes.
El preu és de 3 euros,
per tant, és un preu assequible.
Has sentit alguna opinió, ja?
No.
Més enllà d'aquells que t'ho han encarregat,
que evidentment estan conformes,
perquè és obvi.
Jo, l'exemple que tinc és que m'han donat les còpies
i a nivell familiar han desaparegut.
Vull dir que no en queda cap.
Això és que agrada, eh?
Generalment, quan faig altres coses,
no desapareix tan ràpidament, no?
Fa temps que no ets a Tarragona,
professionalment, en què...
De treballar aquí, faig coses,
però són més a nivell didàctic.
per tema romà,
per coses, és de...
Treballo en el temps històric.
Això de l'humor és una altra faceta meva,
que és una mica diferent,
que és més suelta, és més...
Quan parles d'humor,
estàs parlant d'humor gràfic,
a través de publicacions...
Explica'ns una miqueta el que fas.
Mira, el que ara estic fent, per exemple,
en l'últim treball que tinc encarregat,
és un monestir a Girona,
de Santa Maria de Vilabertran,
no sé què es diu,
és una canonja,
i ho he de agafar i reconstruir-ho,
de com era l'època,
i fer la vida dels monjos dintre.
És una feina que m'encanta,
m'encanta,
veure de quatre pedres a vegades
o d'un claustre,
omplir-ho de vida.
I no és humor,
és un altre tipus de dibuix,
però és molt bonic.
Clar, per fer tota aquesta reconstrucció
has de tenir un coneixement teòric i tècnic,
des del punt de vista arquitectònic,
però també des del punt de vista,
fins i tot etnogràfic,
des de pensar,
bé, jo no puc fer l'hàbit d'aquell monjo
com a mi m'agradi,
sinó que l'he d'intentar reproduir,
sobretot si parlem
no d'aquesta vessant més festiva,
divertida, humorística,
sinó des d'una vessant més històrica.
La documentació és bàsica,
i la feina dels historiadors i arqueòlegs
és imprescindible.
Jo no podria treballar sense ells,
o sigui,
ells fan tota una feina molt dura
d'investigació,
i llavors jo soc el que, diguéssim,
posa el que ells m'han dit.
És bàsica,
vull dir,
la combinació de les dues grups de gent
és perfecta.
si es dona la bona sintonia a vegades,
que a vegades no sempre hi sí,
però sí.
Ara parlaves de la Tarragona romana,
de treballs que has pogut fer
des d'aquest punt de vista històric,
en el cas aquest del monestir,
sovint quan es parla
de com s'intenta acostar la història,
la cultura,
a través d'unes activitats molt divulgatives,
lúdiques, pedagògiques,
sovint oblidem la part visual del dibuix,
no?
Sí.
Que és el més pedagògic que pot haver-hi,
per donar una explicació d'una època històrica.
Jo trobo falta molt amb això,
i ara comença la gent a entendre,
o bé,
els historiadors,
que els costa molt,
que estan molt ficats al seu món,
que diguéssim que hi ha l'apartat entre mig,
entre l'historiador i la gent,
és la divulgació.
La divulgació és bàsica,
i els nens que venen ara,
o nens,
si no tan nens,
són els que, diguéssim,
apoyaran o viuran la història nostra.
Si d'ells,
no tenim futur.
Llavors,
jo trobo que la feina que faim
m'agrada molt també
perquè estic aportant una cosa,
a més a més,
de guanyar-me la vida.
És que estic fent una feina per...
Treballes en allò que t'agrada?
Exactament, sí.
Això sí que és que et toqui la loteria.
Però ha costat molt, eh?
Home.
Ha costat molt.
Ja m'ho crec, Hugo,
ja m'ho crec,
que a més en aquest camp no és fàcil,
hi ha moltíssima competència,
i és una feina molt complicada.
Amb això que dèiem,
aquests dies de Santa Tegla,
afortunadament,
cada any,
se'n fan moltíssimes publicacions
de cultura popular,
que van explicant,
aprofitant aniversaris,
la història dels diferents elements
recuperats del seguici.
Aquests llibres,
aquestes publicacions,
tenen el seu lloc,
tenen el seu paper,
algunes estan adreçades a estudiosos,
d'altres el public en general,
però no hi ha dubte
que aquest pòster,
amb tots els elements del seguici,
ens facilita
i ens proporciona
una gran quantitat d'informació
del que és la nostra festa major, no?
Sí, senyor.
I penso que quedarà, diguéssim,
com una imatge de la Tarragona actual,
de les festes d'ara, no?
Queda una mica immortalitzat
d'una forma humorística o gràfica.
Molt bé, Hugo,
doncs demà estaràs a la presentació,
òbviament,
només faltaria que ens digués l'autot,
podràs quedar uns dies per Tarragona,
per gaudir de la festa.
Sí, sí, vinc sovint,
o sigui, cada setmana vinc...
Posaràs l'orella allò,
els corrillos,
aviam si comenten alguna cosa del teu pòster.
És el pòster del Santa Tegla,
a veure què diu la gent.
S'accepta tot,
crítiques i comentaris positius, sí.
Home, diran,
clar, ella que ha de dir que el té al costat,
a mi m'encanta,
jo ho dic perquè és veritat,
perquè si no m'hostalvio no dic res,
la veritat que és un...
Ja ho veurà demà,
que estarà aquí a l'estat de les festes,
de moment també està el programa demà,
a la pàgina 72.
I si volen demà poden anar-hi a la presentació,
perquè a més també poden tafanejar una miqueta
el piset del que serà la futura casa de la festa,
esperem que s'inauguri la Santa Tegla del 2006.
Hugo Prades, moltíssimes gràcies.
A tu.
Enhorabona i fins al proper treball que facis
de la ciutat de Tarragona.
Buscarem aquest núvol de la Tarda Tarragonina.
Gràcies, bon dia.
Bon dia.