.
Divendres Sant a Tarragona Ràdio.
A continuació us oferim des del Palau Arquebisbal
la retransmissió en directe de la processó del Sant Enterrament,
un programa realitzat en col·laboració
amb el Departament de Mitjans de Comunicació de l'Arquebisbat de Tarragona.
Molt bona tarda, amics i amigues oïdors de Tarragona Ràdio.
Els parlem des d'aquí, des del Palau Arquebisbal de Tarragona,
a punt ja d'oferir-los la transmissió d'aquesta processó del Sant Enterrament
del Divendres Sant del 2005.
I com ja és una tradició, encetem aquesta retransmissió
posant el micròfon a disposició del senyor arcabisbe.
Bona tarda, Monsenyor Jaume Pujol Balcells.
Bona tarda a tots els que esteu escoltant la ràdio en aquest moment.
Bé, suposo que per vostè deu ser un esdeveniment una mica especial.
És la seva primera setmana a Santa Tarragonina, oi?
Sí, sens dubte. És molt emocionant per a mi.
Està sent molt emocionant per a mi tots aquests dies.
totes les processons a les que he pogut assistir,
els actes a les que he pogut assistir.
I ara estic, diria, quasi impacient
per poder veure des d'aquest balcó
la processó de Setmana Santa del Divendres Sant.
Penso que per a mi, com he dit, és molt emocionant
i a la vegada també una mica de...
a veure si, com m'han dit tantes vegades,
aquesta processó és tan bonica.
Jo crec que sí, que serà així.
Bé, els tarragonins, la veritat, la trobem molt bonica.
Senyor Cabisbe, aquesta processó a vegades l'ha acusat
de ser una mica mostra folclòrica per a turistes.
Hi ha qui diu també que és la mort caminada.
Altres, que és el que són les processons,
on anar fent via al poble de Déu en posa de Crist.
Vostè, per les referències que en té,
de quina d'aquestes tres possibilitats li sembla que pot ser?
Bé, jo crec que la tercera, no?
Sens dubte.
També hi haurà gent que ve exclusivament per escoltar,
per veure, per mirar, per què li agrada.
el folclore, la gent, el carrer, el color,
aquest temps de Tarragona tan bonic,
aquesta temperatura tan esplèndida.
És veritat, hi ha molta gent així.
Però penso que la major part de la gent,
jo tinc la sort de vegades d'anar a la processó
i he anat a quatre processons aquests dies,
via crucis, processons,
i hi havia les cares de la gent.
i la gent, quan passa el Sant Crist,
quan passa la Mare de Déu de la soledat,
quan passa aquell pas amb Jesús a Sotat,
aquell pas en què Jesús és traït per Judes, etcètera,
ve que la gent es fixa, la gent parla,
la gent s'emociona.
He vist més d'una llàgrima en els ulls de moltes persones
i crec que aquestes coses no són tan superficials.
Si no hi hagués una fe arrelada a la nostra terra,
si no hi hagués una fe ben forta en els nostres cors,
seria molt difícil que aquestes coses sortissin endavant.
Alguna vegada he pensat que també hi va haver un temps
que hi havia aquí, en aquesta ciutat,
hi havia una religió pagana, romana,
i feien les seves processons, feien les seves coses,
com que aquella religió es va acabar,
també es van acabar les processons.
De manera que, si no hi ha unes arrels cristianes,
religioses, profundes,
seria molt difícil que sortís tot això.
El senyor Arcavisb, en aquests moments,
els carrers de Tarragona bullen de gent
que està desitjant veure aquesta processó.
A la llunyania ja comencem a sentir el so dels davals dels armats.
Moltes persones que segueixen aquesta retransmissió
a través de Tarragona Ràdio
són persones grans que ja no poden sortir al carrer.
també hi ha moltes persones, sabem, malaltes, també n'hi ha cegues.
A què els diria a totes aquestes persones
que no poden ser presents al carrer de Tarragona?
Avui és divendres sant,
precisament estem meditant la passió i la mort de Jesús.
Jesús dona un sentit al dolor i a l'amor,
de manera que els diria que uneixin el seu dolor
als dolors del Senyor,
i segur que els hi troben un sentit,
si uneixen els seus dolors, la seva enfermetat,
els dolors del Senyor.
I que sàpiguin que el divendres sant només és un pas.
L'important és el diumenge la ressurrecció.
I en la nostra vida ens passa el mateix.
De vegades ens podem sentir sols,
ens podem sentir una mica abandonats,
amb la malaltia,
però si ho donem sentit,
això té un valor molt gran.
També no sols en aquesta vida,
també en l'altra.
Per tant, jo també aprofito aquest moment
per felicitar tothom
per aquesta Setmana Santa
i sobretot per el diumenge,
és a dir,
per la ressurrecció del Senyor,
que és el triomf sobre la mort,
sobre el pecat,
el triomf de Déu
sobre totes les coses dolentes,
diguem, que tenim.
I que ens invita també,
aquest és el messatge cristià més profund,
a estimar-nos uns als altres
com Jesús ens va estimar,
és a dir, fins a l'amor.
Moltes gràcies, senyor arcabisbe.
Deixem que vagi a ocupar el seu lloc,
el balcó principal,
que és a Palau de l'Arcabisbat.
Bé, i amics de Tarragona Ràdio,
anem nosaltres també,
farem una petita pausa,
per situar-nos al lloc de retransmissió,
des d'on, si jo vol,
els oferirem la retransmissió íntegra
d'aquesta processó del Divendres Sant Tarragoní,
la processó del Sant Enterrament,
que organitza la real i venerable
congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist,
amb la col·laboració també
de les associacions d'agrupacions de Setmana Santa.
Divendres Sant a Tarragona Ràdio.
Aquest divendres,
a partir de les 8 del vespre,
des del Palau Arquebisbal,
la retransmissió en directe
de la processó del Sant Enterrament,
amb els comentaris
de Didac Bertran.
Aquest divendres,
escolta el so de la Setmana Santa,
a Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
Es maestrang
fer donc generations teles vitamins,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest divendres escolta el so de la Setmana Santa a Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tarragona Ràdio, tarragona ràdio, tarragona ràdio, tarragona ràdio.
tarragona ràdio, tarragona ràdio.
tarragona ràdio...
derar!
Tarragona ràdio, tarragona ràdio, tarragona ràdio.
tarragona ràdio, tarragona ràdio, tarragona ràdio.
Tarragona Ràdio
Molt bona tarda novament amics oïdors de Tarragona Ràdio
des d'aquí del Palau Arquivisbal de Tarragona
disposats a començar aquesta retransmissió just en el moment en què han arribat els armats davant del Palau.
En aquest moment el cornet d'Ordes dona la senyal de començar l'acatament davant del balcó on es troba el senyor Arquivisbal.
Els armats han fet la inclinació perceptiva davant del parlat
que recordem és en aquesta ocasió el monsenyor Jaume Pujol Balcells
que presideix per primer cop aquesta processó del divendres sant de Tarragona.
Recordem que a la cua romana el nombre de components és de 32 armats
i 6 atavals i el capità Manalles.
Aquesta cua ord està documentada la seva presència a la processó des de l'any 1758.
El vestuari actual va ser renovat a l'any 1986.
Aquí al Pla de Palau els armats mostren tota la seva gama de passades.
Tenim la filera de dos, la cadena, el buit
i tot això és el compàs dels atavals i del picar de les llances
que dona aquest so tan característic del divendres sant d'Arragoní.
Aquesta representació dels armats pertany a la real i venerable congregació
de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist
i vol ser un record d'aquells antics soldats de la legió sèptima gèmina
que tenia la seva base precisament aquí on estem parlant-nos-hi,
just al darrere de la catedral actualment.
Gràcies.
Els armats van efectuar en les seves passades aquí en aquest Pla de Palau
amb una nit que es manté serena,
malgrat l'ensurt que ha donat a primeres hores de la tarda,
bé al llarg de tot el dia,
i hi ha hagut un moment que fins i tot ha espornejat a base de bé.
Els carrers de Tarragona estan molt plens de persones
que estan contemplant aquesta processó.
en alguns endrets ja està desfilant,
amb altres estan esperant.
En aquests moments aquesta capçalera ha arribat just al Pla de Palau
i veiem que hi ha molta gent que ocupa els endrets que ha preparat l'Ajuntament
per a que les persones poguessin seguir amb comoditat aquesta processó del sant enterrament.
Mentrestant, els armats van efectuant les seves evolucions davant del Palau de l'Arcabisbat.
En el locor principal veiem el senyor Arcabisbe,
que va acompanyat de dos capitulars,
el mossèn Francesc de Llar Magaroles,
que és el degà del capítol de la catedral,
i el mossèn Jaume Roig,
que és el rector de la catedral i també més de ceremonies del capítol.
El окor d'Ar новыйes Grandesemet ac starts
i peixросsify la veritat держa de les seves evolucions davantesten.
El popítol de la catedral,
la cu Myers
La cohort d'armats també va acompanyada de quatre portadors de torxes.
Aquestos porten una túnica blau-cel.
El capitan Manaies es distingeix dels soldats perquè el seu plumall és blanc, mentre els soldats és vermell.
I porta capa vermella, com també els soldats.
Per altra banda, els tabalers i el trompeta porten capa blanca i el seu plumall és blau.
Els armats, amb aquest so, reprenen.
Prenen la marxa cap al carrer de Sant Pau entre els aplaudiments de part del públic.
Cal dir que la Setmana Santa actual, la noctesa aquesta com a tot el seguit d'actes religiosos que rememoren la passió i mort de Jesucrist,
i que tenen el seu zènit en la processó del divendres sant, és fruit d'una llarga evolució històrica que, juntament amb la immutabilitat dels seus fonaments,
els dos aspectes que més la caracteritzen.
Si analitzem acudadament les fonts, hem d'agafar unes notícies extemporànies per tractar de fixar les bases sobre les que,
més tard, se sentarà el culte oficial i la religiositat popular d'aquesta celebració.
Els armats s'estan allunyant i entra en aquests moments la bandera de la puríssima sang amb les matraques,
la bandera negra d'aquesta entitat que organitza la processó del divendres sant des de fa més de quatre segles.
La reial i venerable congregació de la puríssima sang de Nostre Senyor Jesucrist,
que està composta per fidels laics i fidels clergues,
i la congregació de senyores sota la invocació de la puríssima sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare Déu de la Soledat,
composta per fidels laics, són una sola entitat coneguda històricament com la sang.
L'òrgan d'enllaç de les dues congregacions és una comissió mixta
on es prenen decisions que afecten en dues, fet que no qüestiona l'autonomia de cadascuna d'elles.
Per cert, enguany es trenen prefect i president amb la persona de mossèn Miquel Barberà,
que és també el vicari general de l'Arxidiòcesi.
I ara comencen a desfilar davant nostre el gremi de Marejans.
Comencen a passar mentre la llunyania s'està perdent el so dels armats.
Dels Marejans podem dir que coneixem l'existència d'una confraria de pescadors ja als inicis del segle XIV.
Aquest grup de pescadors s'integraren en un gremi i d'aquesta unió va néixer l'any 1383 la confraria de Sant Pere dels pescadors.
El gremi tenia més caràcter mutual i la confraria accentuava el caràcter religiós de l'associació.
De fet, però, la finalitat única d'en dues estructures era la defensa dels interessos comuns del seu treball,
a més de participar als actes públics, civils o religiosos, amb la seva bandera dansa i músiques.
Van desfilar endavant nostre els marejans i s'està sentint el so d'una banda de tabals
que deu indicar que s'apropa al misteri del Sant Sopar.
El gremi vesteix vesta negra amb un pitat triangular color blau marí, una gorgera blanca amb una cinta blava.
veiem que la processó va passant, davant nostre comença a acostar-se ja al so d'aquest tabals
i veiem també que s'apropa davant del balcó presidencial d'aquí del Palau Arquí de Vesbal la bandera d'aquest gremi.
Veiem que el seu portador és el senyor Joan Arejo, que és el president de la Diputació de Tarragona.
Fent una mica d'història, podem dir que la primera meitat del segle XIX,
quan els gremis i confreries de navegants i pescadors s'ajuntaren formant el Gremi Unit de Marejans
que continuava la tradició d'acompanyar el pas del Sant Aterrament,
que era una obra de Bernat Berderol cremat a la Revolta del 1936.
L'any 1995, amb l'obra feta per Emili Soler Carcoler, del Sant Sopar, va incorporar aquest nou misteri
el que ja tenien del Sant Aterrament que desfila amb el lloc que li pertoca gairebé al final de la processó,
que és una obra de Salvador Martorell.
Aquesta obra està feta en resina, encara no veiem que arriba, sentim però el so,
i l'acompanya una cor romana del Gremi.
Ara, en aquests moments, fa l'entrada aquí al Pla de Palau, que és misteri.
Recordem, és obra de Emili Soler Carcoler.
Representa diversos personatges arrelats al Serrallo, al nostre barri marítim.
Aquesta peça porta, a més a més, una obra d'un altre artista tarragoní,
que són la safata i la gerra de plata fetes pel obrador del Juller Blasques.
En aquests moments, el misteri del Sant Sopar comença a fer els tres moviments,
en van i enrere, que és l'acatament al senyor Arquabisbe.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bé, entre tabals i tabals s'està produint un altre acatament, en aquest cas és el del misteri de Jesucrist en l'oració de l'hort de Getsemaní.
Aquest misteri porta cada any una olivera renovada constantment.
Cal dir que aquesta obra és de l'artista barceloní Massaguer Rius.
Cal dir que l'associació de la Salle és una associació cultural i, per tant, no és pròpiament una confereria de Setmana Santa,
però durant aquest període es comporta com a tal participant plenament a tots els actes que s'organitzen.
Recordem que aquest dematí, per exemple, a través de Tarragona Ràdio han pogut seguir la funció de les set paraules,
que tradicionalment organitza aquesta associació a la Salle a l'ermita de Sant Magí, al portal del carro.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Els alumnes de la Salle estan aturats aquí davant del Palau de l'Arquivisbat.
Cal dir que aquesta branca de l'Associació de la Salle
participa a la processó del divendres sant de Tarragoní des de l'any 1907,
que és la data en què va arribar els germans a les escoles cristianes,
els populars hermanos a la nostra ciutat.
Com dèiem, aquest pas que veiem aquí parat davant nostre
és el que es titula l'Oració a l'Hort, obra dels artistes Merseguer Rius.
Està datat a l'any 1942, perquè l'any 1966 vam perdre el pas que havia esculpit l'artista Colló, l'any 1914.
El tema, com dèiem, és l'Oració a l'Hort de Jesucrist, allí a Getzemení,
que reflecteixen els evangelistes Mateu i Marc.
Mateu el 26, verset 36, i Marc el capítol 14, verset 32.
Com dèiem abans, també el pas presenta una olivera que cada any es renova.
La indumentària és una vesta morada, amb punys i pitet de color vermell,
amb una gorgera blanca i un cinturó o cordó vermell.
També immediatament, amb els germans, amb els alumnes dels germans de la Salle,
acompanya l'associació d'antics alumnes,
que aquests acompanyen el pas Batlleu i Pregueu,
que ja s'està sentint a la llunyania, l'agrupació musical que els acompanya.
L'associació d'antics alumnes de la Salle és una miqueta més jove,
data la seva fundació de l'any 1918.
Actualment, el nombre associat deu ser uns 500,
encara que el nombre total, inclús els alumnes,
alumnes, pares d'alumnes i germans,
pot pujar a la xifra gairebé 4.000.
El nom del pas, com dèiem, és del Batlleu i Pregueu
i és obra de l'artista Rius de l'any 1943.
El tema vol significar quan Jesús es dirigia als tres apòstols,
Pere, Jaume i Joan, i els digué
Batlleu i Pregueu per tal que no caigueu a la temptació.
Això ho reflecteixen els evangelistes Mateu, Marc i Lluc.
Els alumnes i antics alumnes vesteixen igual,
és a dir, la vesta morada amb punys i pitera vermell,
amb gorgera blanca i cinturó o cordó vermell.
Per tant, volem dir, veiem en aquests moments
que la processó està aturada.
Mirant cap enrere nostre, veiem també que allà a la baixada
darrere de l'estàtua de Sant Pau,
a punt d'entrar ja cap al carrer del claustre,
també està aturada la processó.
Segurament aquesta tallada es diu que els armats
deuen estar fent a les seves passades el Pla de la Seu,
que és un altre dels llocs on permet els lluïments
d'aquestos legionaris, d'aquestos soldats romans,
per un dia, que són els nostres benvolguts armats.
Recordem que aquesta transmissió és una gentilesa de Tarragona Ràdio
en ver els seus amics i amigues oïdors
i que compta amb la col·laboració de la Delegació Diosessana
de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Precisament, veiem, segueix atentament aquest desenvolupament
de la processó des del balcó principal d'aquest palau.
Des d'aquí podem veure el magnífic aspecte que presenta
aquest campanar i simbori de la catedral recentment restaurats.
Realment tenen un aspecte realment esplèndid
i també veiem com llueix aquella espècie de petit campanar
que hostatja la capona.
la més popular de les campanes tarragonines.
La processó del sant enterrament segueix un protocol
que és molt complex i variat
segons l'assistència de bandes i acompanyaments musicals
però conserva un ordre que ve imposat per la tradició
encara que aquest ordre s'està alterant una mica darrerament
darrerament per la presència de noves misteris,
de nous passos que, com que es busca una ubicació cronològica
i seguint els fets tal com es van desenvolupar,
doncs això provoca que algunes confraries
tinguin que anar a partides i no unides com era l'habitual.
Tornant a aquesta associació La Salle,
l'any 1906 van arribar els germans de La Salle
i el mateix any, eren els acaballs del 1906,
el mateix 1907 ja van començar a participar en aquesta processó
i l'any 1914 van estrenar el seu misteri.
També podem dir que l'associació d'antics alumnes
van perdre en aquella dissortada revolta de l'any 1936
on a més a més de vides es va perdre un patrimoni artístic incalculable.
Com dèiem, l'associació d'antics alumnes
va veure com era destruïda la presa de Jesús,
una obra del gran escultor català Judeb Llimona
que va ser cremada allí al mig dels patis del col·legi.
Passada la contesa civil, l'activitat del col·legi es va recuperar
i ja l'any 1942 van participar a la processó
amb el misteri de l'oració a l'hort
i l'any següent, com hem dit abans,
amb l'obra del Batlleu i Pregueu
que s'està ja a punt d'entrar aquí, en aquest pla de Palau.
Recordem que l'any 1990 els dos col·lectius,
alumnes i antics alumnes,
es van refondre en aquesta associació La Salle
agafant un gran impuls en corporació de molt de jovent
i també, com hem dit abans,
van recuperar la tradició del sermó de les set paraules
i també podem dir que han anat organitzant altres actes
com pugui ser la presentació del seu opuscle
o també el Via Crucis del Dillum Sant
junt amb la confraria del davallament de la Creu
o del descendiment, com prefereixen que se'ls digui,
i els imaginets de Barcelona.
La processó està aturada,
el públic la segueix amb el tradicional respecte
que ha caracteritzat aquesta part de la ciutat,
amb altres indrets de Tarragona ja no podem dir el mateix.
El soroll està donant lloc
a un altre tipus de processó
que no pas el que era tradicional
amb aquell silenci que permetia sentir
el frufru de les cues, de les vestes,
arrossegant-se pels carrers de Tarragona.
i ara en aquests moments es reprèn la marxa.
Està desfilant davant nostre
els diferents membres d'aquesta associació La Salle.
Cal recordar, referint-nos a la processó del Sant Enterrament,
que la primera dada interessant que tenim
sobre aquesta desfilada pels carrers de Tarragona
ve d'una butlla del papa Anastasi IV,
que va ser promulgada precisament el 25 de març de 1154.
En aquests moments sona el cloquer de la catedral de Tarragona.
Com deien, el 1154
aquesta butlla va confirmar a l'arcabisbe Bernat
els seus drets sobre les eglésies de Tarragona i del camp
restituint-li les sufragànies anteriors a la reconquesta.
Aquesta butlla enmenta l'eclècia en Sancti Salvador i el Corral
i també les eglésies de Santa Tecla,
Sant Frutuós, Sant Miquel del Pla i Santa Maria del Miracle.
Aquesta esglésie de San Salvador del Corral
estava situada a el que és avui la plaça de la Font.
D'aquest document en podem estreure una data
que ens serveix per a dir que algunes esglésies
que seran posteriors a seus de confreries
ja existien aleshores.
En concret, Sant Miquel del Pla,
que és l'actual seu dels Nitzarens,
i Santa Maria del Miracle,
que fou ocupada en diversos períodes
fins al seu trasllat definitiu a l'església de Nazaret
per a la Confereria de la Sang.
Tenim aquí la Junta Directiva,
amb el germà Pons davant nostre,
i es reprèn la marxa
per part de la banda de tambors.
i s'intintest!
Mèneating!
Mèneating!
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Ara arriba el pas Batlleu i Pregueu, aquest va a diferència dels altres que han passat fins ara sobre rodes,
però aquest complirà també el ceremonial de l'acatament davant del arcabisbe.
En aquests moments es prepara per fer la passada en van i enrere.
Però veiem que no, potser consideren que hi ha hagut prou aturades i també que les característiques del pas comporten maniobres massa complicades per fer aquest acatament.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
S'ha fet el silenci en aquesta part de la ciutat on està passant la processó del divendres Sant.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
a l'església de Santa Maria, que està al costat d'aquest mateix campament.
Hernández identifica les dues esglésies i creu que ja existia l'any 1162,
com també ho reflecteix Salvat i Bové.
Segons Salvat, Nazaret datava d'inicis del segle XIII.
Per la seva banda, el gran historiador tarragoní i exalcalde de la ciutat,
Josep Maria Requesens, documenta per primer cop l'església de Nazaret
l'any 1214, quan els demanen que l'església fos per l'ús dels veïns
en temps de l'arcabisbe Ramon de Rocavertí.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Ara es produeix un lleu tall, però de totes les mans passades ja veiem com s'acosten els aspirants de la confergia dels pescadors.
Porten la indumentària gris i blava amb la túnica de color gris i una faixa i un pitet blau.
La gorgera és blanca amb una cinta blava. A l'escut porten una àncora amb una creu blanca.
De fet, podem dir que amb el nom original de Confereria de Sant Pere dels Pescadors queda documentada la seva creació ja l'any 1383.
Semblant al gremi de marejans, la tasca fonamental de la Confereria era la dels socors mutus i la defensa comuna del seu treball.
Durant anys s'integraren a la Germandat de Sant Pere en Olasc, dedicada a la redempció de mariners i pescadors cristians
capturats per els pirates de lo que era anomenada abans la Barberia, és a dir, el nord d'Àfrica, els actuals Algèria, Marroca i Tunísia.
La germandat, per extensió al gremi de pescadors, participava en les diferents festes populars i religioses de l'edat mitjana i segles posteriors a la història de Tarragona
amb el seu famós ball de titans. De fet, les seves vicissituds van íntimament lligades a la dels gremis de marejans, navegants i bergants, és a dir, tota la gent de mar.
De fet, podem dir també que a la primera meitat del segle XIX els gremis i confreries d'enbergants i pescadors
s'anirien formant el gremi unit de marejans amb la tradició d'acompanyar el pas de l'enterrament, del sant enterrament, volem dir.
Un segle més tard, el 17 d'abril de l'any 1955, i en sessió plenària del capítol de la confreria sindical de pescadors,
es va consolidar com a entitat independent aquesta dels pescadors, amb el nom de confreria de pescadors,
per sortir amb un misteri propi, que seria el de la presa de Jesús,
segellada a Barcelona per l'escultor Jaume Satorres.
Podem dir que tenen ubicada la seva seu a l'església parroquial de Sant Pere del Serrallo
i participen al viacrucis del cinguer diumenge de Quaresma pels carrers del nostre barri marítim.
I ara arriba aquest popular misteri de la presa de Jesús,
també conegut com el petó d'ajudes o el prendiment.
L'artista, com dèiem, és Jaume Satorres,
i el tema és la detenció de Jesús i Sant Pere tallant l'orella de Malcus,
com ho registren els quatre evangelistes, Mateu, Marc, Lluc i Joan.
El misteri va a espatlles dels seus agremiats
i ara es disposen, estan agafant el tomb,
acostant-se molt a les fileres del públic,
per poder girar i poder encarar amb el misteri
el balcó del principal de aquest palau de l'Arcabisbat,
dos d'on presideix la processó, el senyor arcabisbe.
Ara començarà, d'aquí a breus instants,
el ritual de l'acatament.
Comencen les passades en van i enrere.
Són, com hem dit, tres passades en van i enrere.
Mentre sonen les nou al campanar de la catedral de Tarragona.
Són, com hem dit, tres passades en van i enrere.
Ja s'ha complert el ritual i ara el misteri començarà la seva evolució
per afilar novament el carrer.
Mentre s'acosta cap aquí, cap al nostre punt de retransmissió,
a la banda de tambors que acompanya aquest magnífic misteri.
Són cinc magnífiques figures
on es veu Jesucrist,
un membre, un guàrdia del temple que el vol detenir,
Judes al costat,
i Sant Pere tallant l'orella amb alcos.
Jesucrist,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Aprofitem per recordar què han dit alguns estudiadors i escriptors sobre el divendres sant tarragoní.
Per exemple, Manuel de Montoliu, a l'any 1953, deia que passa la processó del divendres sant pels vells carrers de Tarragona.
Passen lentament les llargues fileres de penitents encaputxats, embolcallats en la tremolenta claredat de les atges, que encara fa més denses les ombres del capvespre.
Per la seva banda, Josep Rogi Reventós, amb la seva magnífica novel·la Tacleta, de l'any 1954, deia
No es veuen, però se sent com se tansa la processó. Els acords d'una música es fan a cada instant més clars.
Una resplendor arribava a la cornisa de la casa més llunyana del carrer. A la fi, es veuen els armats que obren la corrua solemne.
És la processó del dolor. És divendres sant. Tot el record de la tragèdia de la passió passarà pels carrers de Tarragona.
Uns anys més tard, Francesc Maria Ruiz de Brart, l'any 1957, deia
L'ànima i la personalitat de Tarragona, configurada i volguda per Déu en els tarragonins, es retroba a si mateixa i s'enforteix cada any.
Tarragona viu i reviu la seva Setmana Santa.
I Joaquim Maria de Nadal, l'any 1958, escrivia
Quan els turistes arribin als seus punts d'origen, ponderaran la riquesa, la magnificència, la solemnitat d'aquesta Setmana Santa tarragonina.
Quan a mi, no podré arrencar mai de la meva ànima, val a dir que no intentaré pas fer-ho,
L'encís d'aquell divendres sant tarragoní, que és, fonamentalment, i per damunt de tot, una vibració de l'ànima, cristiana i romana alhora, de la Tarragona catalana.
Hi ha plogut molt des d'aleshores, però alguns d'aquestos conceptes, en essència, continuen sent vàlids.
I ara s'atencen, estan a punt d'entrar aquí al Pla de Palau, els aspirants de la Congregació de la Sang.
El seu antecedent són els anomenats fedrins menestrals, datats a mitjans del segle XVIII,
però amb el nom d'aspirants es varen constituir l'any 1904.
En el seu número d'associats va inclòs dins el total de la sang.
La endopentària dels aspirants és una túnica blanca i un escopulari vermell amb una gorgera blanca amb una cinta vermella.
L'escut és metàl·lic, amb les cinc llagues de Crist en vermell.
Acompanyen el misteri La Flagellació, conegut també popularment com Els Assots,
obra de l'artista ampostí Innocenci Soriano Montagut a l'any 1947.
El misteri estava trobat, aturat davant del balcó, va sobre rodes, però gira per poder fer el ritual de l'acatament.
És una magnífica obra, un prodigi de coneixement d'anatomia per part de l'escultor.
En ella es veu a Jesucrist parant a esquena lligat a la columna,
mentre tres butxins l'assoten ferotjament.
I això en presència d'un soldat romà.
No sé si la llagostera acompanya aquest misteri.
Sant Pedro i vostè ara és el rector de la Santíssima Trinitat.
I voldríem fer algunes consideracions sobre el que era una flagellació en temps de Roma.
A l'Evangeli Joan, en el capítol 18, verset 22, diu,
així que Jesús hagués parlat, un dels guardes que eren allà li va...
Perdó, ens hem equivocat de plana.
Diu, llavors, Pilat, feu sotar Jesús.
És el verset 19, perdó, el tercer primer del capítol 19.
Perdonin l'error.
Bé, voldríem fer algunes consideracions,
sobretot després de tota la polèmica que va despertar l'any passat
i suposo que continuarà despertant la pel·lícula La passió de Chris
de l'autor australià Mel Gibson.
Possiblement, el més cru de la pel·lícula va ser precisament
les escenes de la flagellació.
Si seguim i donem per bona el sant llençol de Turí, la síndone,
veurem que a la imatge que està allí estampada en aquest sant llençol,
tant a la seva part anterior com a la posterior,
la síndone presenta les marques d'un terrible sotament
realitzat a l'estil romà, és a dir, sense límits.
Això en el nombre de cops, perquè els jueus tenien estipulat
que havien de ser 40 cops menys un, és a dir, 39 cops els que s'aplicaven.
A més a més, els romans ho aplicaven amb un flagrum
que era una espècie de corretges.
Podríem dir que consistia en una mena de sot,
que tenia un mànec curt,
al qual anaven unides a unes grosses corretges de cuir,
generalment que eren dues o tres.
I a cada corretge acabaven dues boletes rugoses de metall
lligades per una petita barreta,
de manera que deixaven senyals per parells.
El cuir tallava la pell i les boletes es clavaven profundament,
causant les ferides.
Llavors es produïen grans hemorràgies
i una considerable pèrdua de resistència vital.
A l'imatge de l'home del Sant Llençol de Turí
apareixen aquestes marques sanguinolentes, aparells,
i en un nombre aproximat als 120 cops ternaris,
infligits per butxins especialitzats en aquesta tasca,
ja que els cops estan distribuïts regularment
i, a més a més, respectaren la zona del pericardi
per no causar-li la mort immediata.
Segons l'autor Jordi Loring,
a la seva obra L'autenticitat de la Sàbana Santa de Turín,
afirma que els butxins devien ser dos,
un a cada costat,
ja que la direcció obliqua dels cops
no és igual als dos costats.
A la seva banda, el doctor Miklik
afirma que existeixen textos d'escriptors romans
que descriuen la inauduta crueltat
del suplici de la flagellació, de l'assotament.
De vegades deixaven el descobert les entranyes
i algunes flagellats moriren en el lloc del suplici
i altres, si sobrevivien, cosa rara,
quedaven esgarrats per tota la vida.
Una altra prova que ens indica el terrible càstig
que rebe l'home del llençol
és que a la zona de l'esquena de la síndone
s'hi han trobat mostres de teixit epitelial
corresponent a un home que són fragments de pell humana.
A més a més, també s'hi han trobat fragments de carn.
La flagellació de Jesús, de fet,
podríem dir que va ser la principal causa de la seva mort
perquè podem dir que no va poder dur el potívolum
fins al calvari i que només va trigar unes tres hores
fins que va trigar a la creu.
En canvi, recordem que els dos llagadres que l'acompanyaren,
que no havien sigut sotmesos a aquest brutal càstig,
els hagueren de trencar les cames
perquè morissin asfixiats.
Es calcula que una persona sotmesa a una flagellació
com la que va patir Jesucrist,
com a molt, com a molt,
podia aguantar unes tres o quatre hores.
I es considera, segons testimonis mèdics,
que la víctima d'una flagellació d'aquest tipus
a la secuència de les ferides que havien patut
i dels centros nerviosos acabava, diríem,
fet un capdell com gairebé un safetà de fusta
que ha arrencat el ribot.
És a dir, una persona acabava enroscant-se sobre si mateixa.
Tenim aturat davant nostre la banda de timbós
dels aspirants de la Puríssima Sang,
que, a diferència de les restes d'aspirants,
aquests porten una túnica negra
amb pit de vellut
i també una gorgera blanca amb una cinta negra.
El senyor arquebisba continua presidint
des del cor central d'aquests palau de l'Arquebisbat
aquesta processó del divendres Sant,
que en aquest moment es troba aturada
quan veiem que estan esperant
fer la seva entrada en aquesta plaça
a la confraria del Cristo del Buen Amor.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
que generarà un nou misteri, que serà la Nostra Senyora de l'Amargura.
El vestuari és túnica blanca amb una faixa morada i capa també morada.
Presenta la característica, a diferència de les altres germandats i confreries
que es filen en aquest divendres Sant Tarragoni, de que la seva túnica, la seva vest, no porta cua.
La banda de cornetes i tambors que acompanya aquest misteri és, diguem gairebé,
una mica el negatiu dels altres confrares, perquè van vestits de morat i el cinturó és blanc.
Amics i amigues oïdors, els recordem que aquesta transmissió és una gentilesa
de Tarragona Ràdio en vers als seus oients.
Compta amb la col·laboració de la delegació diocesana de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arquibisbat de Tarragona.
Cockret!
Bref!
Chaméu d'ambi a la discòощa de la delegació real Swaginski
Bon ofر Storm Green cluss
appointment
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Mentre s'allunyen els andalusos,
entra a pla de la Palau l'Exciomo.
L'actual germandat del sant exciomo,
que és una paraula llatina que vol dir
aquí teniu l'home, que és l'expressió utilitzada per Pilat
en el monument que representà Jesús al poble
després d'haver sigut flagel·lat,
va ser constituïda l'any 1871,
encara que hi ha qui diu que es va constituir el 1868.
Sembla ser que aquesta confusió ve arran
que aquesta entitat va néixer de la pietat
d'un grup de devots veïns del cos del Bou
com una mena de refundació de la PIA hermandat de l'Exce Homo
que havia estat establerta precisament l'any 1868.
Sortir però en processó l'any 1870 escoltant l'Exce Homo,
una de les tres imatges fonacionals d'aquesta processó del divendres sant.
Sembla ser que el primer Exce Homo documentat
va ser una obra de l'autor, de l'escultor tarragoní Gurri
de l'any 1804,
que portava barba i cavallera naturals.
Després, l'any 1918, va ser substituïda aquella imatge
per un grup escultòric de més qualitat artística,
obra del barceloní Josep Rius,
que tenia tres imatges, Jesús, Pilats i un signífer,
i el completava una columna amb capitell corinti.
Aquest misteri, cremat l'any 1936,
va ser substituït el 1942 per la imatge de Rafael Casas,
que va sortir només un any.
L'any 1946, en va estrenar un de nou,
que era obra de Carles Moia,
que va ser canviat novament l'any 1959
pel conjunt del caputxí pare Josep Maria de Vera.
L'actual misteri va ser realitzat
per a Emili Carcoler l'any 1999
amb una rèplica del grup escultòric del mestre Rius,
de l'any 18,
perquè hi havia força documentació i moltes fotografies.
de l'any 1936,
de l'any 1936,
de defende
de l'any 2036,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
veiem!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
demà!
demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ehrenca!
El pas del Sant Exziomo
ha tingut una certa dificultat
que hi ha darrere de Sant Pau, perquè la columna que es pot admirar en aquest misteri
és tan alta que corria el risc d'enganxar-se amb el cable de vídeo dels nostres companys
de més televisió, que han hagut de fer un esforç per alçar el cable
i poder passar el misteri sense problemes.
Ara comencen a desfilar els germans, millor dit, els aspirants de la germandat
del nostre pare Jesús de la Passió, que desfila pels carrers de Tarragona des de l'any 1940.
És una institució que està molt vinculada en els seus començaments a la ràdio
perquè fou precisament el que aleshores era el director de Ràdio Tarragona,
l'única emissora que hi havia a la ciutat, el senyor Martí Maria Esmagriñà,
qui va ser el fundador d'aquesta germandat, que té la seva seu a la parròquia de Sant Joan de Tarragona.
Cal recordar també que va ser germà major d'aquesta confraria, d'aquesta germandat,
el senyor Josep Maria Terrassa, en pau reposi, aquell gran mestre de radiofonistes,
que va ser la primera persona que va radiar aquesta processó en directe.
Recordem que ho havia fet a través d'un telèfon de campanya que havia cedit a l'exèrcit.
Després es va ja fer per via telefònica i al final ja per unitat mòbil,
com han arribat fent els altres emissores que han sumat amb aquesta tradició.
Curiosament sembla que hem anat una mica a fer allò del cap i cua,
perquè si la primera que va a retransmetre i era l'única era Ràdio Tarragona,
ara és Tarragona Ràdio, ves quin joc de paraules,
la que també en solitari retransmet aquest processó del sant enterrament
amb companyia, això sí, dels companys de més televisió.
Entra ara el misteri de el nostre pare Jesús de la Passió,
obra de l'escultor tarragoní Saumins, data de l'any 1943,
i substitueix aquell magnífic pas, aquella magnífica talla de fusta
que es va perdre amb un incendi desafortunat,
que era obra del gran escultor Felipe Coscolla de Ribagorza.
Ara el pas del nostre pare Jesús de la Passió gira,
va a espatlla dels seus portants per saludar el senyor arcabisbe,
arcabisbe, mentre sona el rellotge de la catedral marcant tres quarts de deu.
El nostre pare Jesús de la Passió ha dit que el seu misteri es va perdre
amb un incendi l'any 73.
Van estar uns quants anys sense tindre cap misteri
i l'any 77 van treure...
...
...
...
...
...
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
porta una indumentària de color grana de vellut amb un escapolari blanc que forma la cua.
Els germans que van amb la cara tapada porten una cucurulla completament blanca.
Igualment, completament blancs, van els aspirants.
S'ha fet el silenci aquí al Pla de Palau.
La gent que segueix aquest processó es manté malgrat la fresqueta que comença a fer ja aquí, en aquest indret de Tarragona.
I també veiem que són molts els infants assentats a la falda dels seus pares o dels seus avis
que segueixen amb ulls admirats a aquest processó que en aquest moment s'ha aturat.
Veiem que la presidència d'aquesta germandat està aturada davant del balcó principal.
Veiem en ella el senyor Manuel Ferrer Vall, que és el president.
i també el Sant Joan Miquel Bravo, que és el vicari de la parròquia de Sant Joan.
El cel d'aquest divendres sant continua cobert per una capa de núvols i també l'aire es fa sentir, un aire fred,
que fa moure els domassos que guarneixen els tres balcons centrals del Palau de l'Arcabisbat.
Aprofitant aquesta mica de silenci i aquesta aturada,
podem dir que la processó del Sant Enterrament és l'acte públic més important de la Setmana Santa de Tarragona
i que l'organitza la real i venerable Congregació de la Puríssima Sang.
A part també que aquest va ser el primer acte que va organitzar aquesta entitat
i que amb els canvis naturals en el temps, durant més de quatre segles,
ha vingut organitzant ininterrompudament des de l'any 1550,
amb l'assistència de les confreries, gremis i germandats de la ciutat.
Cal dir que cada any té lloc a la seu de la sang una curiosa cerimònia
en la qual es vota si hi haurà processó o no a l'any en curs.
Fins ara sempre han guanyat el sis, naturalment.
La processó del Divendres Sang, que organitza la Congregació de la Sang,
no es pot confondre amb la que s'organitzava per l'interior de la catedral
i que el 1870 fins i tot sortia al carrer donant el tomb a la seu metropolitana.
La data del 3 d'abril de 1550 és la de la primera processó del Sant Enterrament,
concretament es feia el dijous.
Podem dir que la processó de Setmana Santa, aquesta del Divendres Sant,
se celebrava el dijous amb el nom de Processor General de Dijous Sant
i fins als mitjans del segle XIX no es passava el divendres.
La processó ha sortit sempre de l'Església de Nazaret,
tant és així que fins i tot quan la confreria estava al Santuari del Miracle
es traslladava el Sant Crist a la ciutat fins al portal del rei
per entrar a l'Església de Nazaret.
Aquest camí es coneixia com la pujada del Sant Crist.
Els documents antics que es conserven a l'Arxiu de la Congregació
ja registren als anys 1588 i 1589 una important participació a la processó.
Després, quan es va tapar el portal del rei l'any 1678,
la processó s'organitzava des de l'Església dels pares jesuites a la Rambla Vella,
és a dir, l'actual església de Sant Agustí.
Durant un salt en el temps, podem dir, amics oïdors de Tarragona Ràdio,
que l'any 1742, en establir-se la congregació definitivament a Nazaret,
la processó del dijous surt i torna a entrar des de Nazaret
i ja no són tornades les imatges del miracle.
Una de les processons més importants del segle XIX va ser la de l'any 1857,
a la qual hi assistiren 700 persones portant atges.
També, donant un altre salt en el temps, podem dir que,
coincidint amb la reforma d'Estatuts de l'any 1858,
presentat a l'arcabisbe doctor Costa Iborràs,
es va disposar a traslladar la processó el divendres Sant,
quedant definitivament instaurada en aquests dies.
a partir de 1859 quedava expressament prohibida l'assistència de dones a les fileres de congregants,
si bé podien assistir com a penitents.
Aquesta prohibició va estar en vigor més d'un segle.
Durant aquest temps hi va haver algunes peticions al respecte,
però la congregació de la Sang no va autoritzar l'assistència de les dones fins a l'any 1980.
Lògicament, en una tradició tan centenària,
són moltes les anècdotes i, fins i tot, les suspensions per diverses causes.
Així, per exemple, la processó gairebé ha sortit sempre,
però l'any 1643, amb motiu de la Guerra dels Segadors,
es va interrompre, no hi va haver processó.
Després, des del 1809 fins al 1814,
tampoc es va celebrar amb motiu de la Guerra del Francès.
l'any 1828, la pluja va fer que se suspengués la processó,
i l'any següent va passar el mateix.
L'any 1838, a causa de la Primera Guerra Carlista,
tampoc va sortir la processó,
cosa que es va repetir l'any 1873,
amb motiu de la proclamació de la Primera República i d'uns aldarulls que hi va haver.
L'any 1874, a causa de l'aiguat de Santa Tecla,
que va deixar tanta misèria a la ciutat,
es va acordar no fer la processó.
Després, durant el segle XX, hi va haver altres suspensions.
Per exemple, del 32 al 35 no n'hi va haver,
per causa de la proclamació de la República,
i del 36 al 39 per la Guerra Civil.
De totes passades, podem dir que la processó de l'any 36 sí que es va fer,
però per dins de la catedral.
La processó, l'any 69, es va suspendre per pluja,
i l'any 93, i també el 2002, per la mateixa causa.
De fet, aquesta processó ha tingut diversos itineraris,
i al principi, com tota cosa que comença,
l'itinerari era molt reduït.
També, a més a més, cal dir que es feia dins del Clos Amurellat de Tarragona.
Així, el 1550, que va ser el primer any de la celebració,
va passar per la plaça del Rei, al correr Portella, Granada,
va donar la volta per Sant Pau, fins davant del Palau,
Pla de la Seu, carrer Major, carrer La Nau,
i va tornar fins a Nazaret.
Perdó.
Perdó.
Perdó.
Perdó.
Perdó.
Perdó.
Amics i amigues oïdors, perdonin que un inoportú excés de tos
hagi impedit que puguem continuar l'aplicació que estàvem fent.
En aquests moments la Capona dona a les 10 de la nit.
Bé, com dèiem, aquest itinerari era molt reduït que, com havíem intentat explicar abans,
va començar per la plaça del rei, seguia per Portella, Granada, donava la volta pel carrer de Sant Pau,
feia cap davant de Palau de l'Arquivisbat, el Pla de la Seu, el carrer Major, el carrer de Nau, i tornava a Natzaret.
Després, l'any 1678, amb el motiu que es va tapar el portal del rei,
la processó pujava de la Rambla Vella fins a Natzaret per seguir aquest itinerari que havíem dit.
Durant els segles XVI i XVII, la processó pràcticament no va sofrir cap canvi important d'itinerari.
A la segona meitat del segle XVIII, la processó sortia cap a la baixada de Peixateria,
Cos del Bou, Plaça de la Font, Carres Salines, Pallol, Cavallers i Major,
seguint l'anterior itinerari, ampliant així el recorregut.
L'any 1797 es va tornar el recorregut original degut a la petició del senyor Arquivisbat,
que aleshores era frai francès d'Armanyà.
i en aquests moments entren a la pla de la seu les maries del Calvari,
la branca dels nazarens, la branca femenina.
Porten una túnica negra i un pitet de color dourat.
Acompanyen el misteri i la caiguda de Jesús.
Aquesta obra que se li diu també al Sirineu o erròniament caiguda primera,
és una obra de l'artista Antoni Parera.
Es veu com Simó Sirineu intenta ajudar un Jesús caigut,
que rep les fuetades d'un butxí davant de la mirada d'un portador d'un àguila imperial, d'un soldat romà.
Aquesta obra, la que acompanya el cor de les maries del Calvari, que són els que sentim en aquests moments,
és obra de l'artista Antoni Parera.
Data de l'any 1930 i es va salvar de la destrucció de la Guerra Civil
perquè no estava guardat en una església sinó en una mena de magatzem.
El tema és a cima de sirena, que ajuda a portar la creu a Jesús.
Això ho recullen els evangelistes Mateu, Marc i Lluc.
I
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La dolor de l'ampolleria
Porta el món s'endors d'anar
A la ruta de la vida
Tantaré vostres cantar
Eren les tendres veus del cor dels aspirants
de la real germandat de Jesús Notxarè
Recordem que aquesta germandat
figura a la processó del Divendres Sant Tarragoní
des de l'any 1903
És, com dèiem, una de les més importants
en quant a número de les que participen
en aquest Divendres Sant Tarragoní
Bé, i parlant de trajectes del Divendres Sant Tarragoní
Podríem dir que a principis del segle XIX
es va ampliar el recorregut i la processó
ja baixava fins a la Rambla Vella
Aquí es van produir petites variacions
a l'any 1804
Després, el 1820-1822
no es va passar pel Palau Episcopal
per haver-hi la seu bacan
A partir del 1840
les confreries participants van tenir problemes seriosos
per passar per la de Salvi
entre els carrers d'Escrivenies Velles
i Nostra Senyora del Claustre
a causa d'haver de desmuntar diversos passos
De fet, és un dels carrers més complicats
aquest, l'actual carrer del Claustre
perquè és molt estret
Abans hi havia un arc que va desaparèixer
i encara dificultava més la maniobrabilitat
i algun dels actuals misteris, evidentment
amb la presència d'aquell arc
no hi hauria pogut passar de cap de les maneres
L'any 1859, continuem amb aquest repàs històric
La processó, amics i amigues oïdors de Tarragona Ràdio
trencava pels carrers Cavallers
fins a la baixada del Roser, Rambla Vella
i pujava pel Portalet
L'any 1875 es va passar per primera vegada
per la plaça de la Font
i l'any 1883 es va tornar a passar per Palau
però baixant pel carrer de la Guitarra
i les Escrivenies fins al Pla de la Seu
La gran ampliació del recorregut de la processó
es va fer l'any 1886
en què per primera vegada s'arribava
a les hores anomenada Rambla de Sant Joan
és a dir, l'actual Rambla Nova
Baixant pel carrer de l'Hospital
Rambla pel mig
i llavors Sant Agustí
passant aquí per la vorevia de la Rambla Vella
fins al govern militar
a l'actual delegació de defensa
i tornant per l'altra vorevia fins a Portalet
Posteriorment es va deixar de passar
per les vorevies de la Rambla Vella
L'itinerari, bàsicament ja definit
no serà canviat pràcticament fins al present
Després de la Guerra Civil
junta del 12 de març del 1940
el 1939 ja es va celebrar la processó
però va ser molt reduïda
va acordar restituir l'itinerari anterior
si bé passant pel carrer de Portella i de Granada
L'última modificació va ser referent a la sortida
que actualment es fa pel passeig de Sant Antoni
Durant uns anys en allargar-se la processó
i no poder tornar pel Pòs del Bou
l'arribada era pel passeig de Sant Antoni
però una vegada en condicions
al carrer del Trinquet 9
la Junta del 17 de març del 1961
acorda fer el retorn de nou per Portalet
Trinquet 9 i baixada a la peixateria
L'any 2002 podem dir
que la processó va ser distingida
amb el títol de Festa Tradicional d'Interès Nacional
per la Generalitat de Catalunya
i en aquest mateix capítol
podem afegir que la real i venerable congregació
de la Puríssima Sang
que és l'entitat organitzadora
va ser distingida amb la creu de Sant Jordi
Van passant davant nostre
les maries del Calvari
Aquí la temperatura és bastant baixa
i veiem que la gent es procura abrigar com pot
molts porten fins i tot mantes
que les tenen sobre la falda
cobrint les cames
els infants continuen mirant
amb ulls embadalits
el pas dels congregants
i ara veiem que entra al pla de la seu
el misteri de Jesús Nazaré
És un misteri que es va salvar en part
a la guerra civil
Aquest també té res pel nom del Jesús
amb la creu en coll
o també la Verònica
És un projecte de l'arquitecte Ramon Salas de Cricumà
i l'autor de les maries
és l'escultor Rius
i la imatge fundacional del Nazaré
que va ser l'única que es va perdre a la guerra
va ser refeta per Salvador Martorell
El misteri va començar a sortir l'any 1907
i la refeta l'any 1939
ara es disposa a fer l'acatament
davant del senyor arquebispo
S'ha discutit molt
L'amorat de la alignis giant
de la navier
i lainy
que va ser la mare
que va ser l'unica
de la navier
ci va ser el turism
que va ser el turism
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Escoltem!
Fins demà!

Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!

no!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Columna!
Corda!
Vuita Sots!
Corona d'espines!
Canya Verda!
El Balcó de la Casa de Pilat!
Passa ara davant nostre el nom, el misteri del Cris dels Penitents!
Obre de l'artista Soriano Montagut!
Inocenci Mariano Montagut!
En postí!
Feta l'any 1961!
És un misteri que va a rodes però té unes grans dificultats de portar perquè és molt inestable!
que té una base relativament ruïda per l'alçada que té i el gran pes d'aquest misteri!
Darrere del misteri va la coral que va seguida també per més penitents!
Estàvem amb la relació d'impropèdis!
Havíem quedat amb els Vuita Sots!
La Corona d'espines!
La Canya Verda!
El Balcó de la Casa de Pilat!
El Tinter de Pilat!
La Sentència!
Les Creus del Coll!
El Llençol de la Verònica!
El Títol de la Creu!
El Clau de la Madreta!
El Clau de la Masquerra!
El Clau dels Peus!
Dos Martells!
Dues Tanalles!
Un rellotge de Sorra!
25 Agonies!
És a dir, els braços estresos en creu amb un petit crucifix a la dreta i una espelma apagada a l'esquerra!
Una túnica!
Tres daus!
Un vas amb vinagre!
Una esponja!
La llança!
Cinc plats amb cendre!
La lluna!
El sol!
Cinc llagues!
Cinc escales!
Quatre tovalloles!
Dos llençols!
El sudari!
I una creu de nosos!
Els congregants de la SANG que volen avalar alguna persona que no sigui congregant perquè pugui dur a la processó del divendres sant han de fer la seva sol·licitud per escrita amb entelació suficient segons els terminis que fixa habitualment la SANG.
En cas d'extraordinària abundància de peticions es realitza un sorteig per fer-ne la distribució entre els sol·licitants.
Els portants dels improperis es reuneixen abans a la processó a l'Església de la Santíssima Trinitat on sols hi poden entrar els penitents després de mostrar la butlleta i amb la caputxa posada per conservar l'anonimat els fan una breu plàctica preparatòria ja que la major part assisteixen com a penitents per una prometensa feta.
Desagnares, Cap, C definicions, franceses, chuckles, gigantic, com a penitents per una incertesa de la Jakarta Peña de la Espanya
Sant tu, sant tu, sant tu, sant el seu amor.
Ves la cor i porça, se n'hi responcó.
Sant tu, sant tu, sant tu, sant el seu amor.
Els penitents és realment la visió més impressionant de la processó del divendres sant tarragoní.
Enguany potser hi ha una miqueta massa de llum aquí en aquest pla de la seu,
però en altres ocasions en què la llum era menys reduïda es veia com les llums de la flama de les atxes projectaven l'ombra dels penitents
contra aquestes parets de vella pàtina de la part alta de Tarragona i d'aquí concretament del pla de Palau.
i composava una imatge digna d'una aigua fort.
Van passant davant nostre les agonies.
És un improperi que aparentment sembla no res,
però realment portar els braços estesos en creu durant tota la processó és realment dur, igual com les creus.
Observem que enguany es deu haver complert tot el cupus de penitents
perquè han comptat algun dels improperis i anaven realment a complert
i sembla ser que pel que veiem les creus també.
Veiem molts penitents, homes i dones descalços.
A aquests penitents també hi havia antigament un altre penitents encara més durs que eren els desjuplinants.
Era un penitent que durant els dies de Setmana Santa o durant els actes litúrgics processionals anava fogatejant-se a si mateix.
Antigament hi havia el costum per part de la sang de tindre preparades ja una sèrie de materials de farmàcia i algun cirurgià
per cosir i guarir les ferides que s'havien fet els desjuplinants assotant-se a les processons.
Això va degenerar de tal manera que l'autoritat eglesiàstica va arribar a prohibir aquesta forma de penitència pública
perquè fins i tot havia donat lloc a curioses supersticions.
Així per exemple, la noia que rebia en el seu vestit una gota de sang del penitent,
del que s'anava fogatejant, del deixuplinant, aquell any es casava.
Per tant es van veure una quantitat tal de noies vestides de blanc
perquè es pogués observar si hi havia arribat algun esquís de sang a l'autoritat eglesiàstica
va acordar suprimir aquesta forma de penitència.
També després la sang tenia previst unes coquetes i un vi bo
perquè els penitents que havien anat assotant-se al crit de
Déu meu penitència, Déu meu misericòrdia, Déu meu tingueu pietat de nosaltres
doncs poguessin refer les seves forces després del càstig petit.
i ara arriba en aquests moments el Cris de la Sang
amb la presidència de la congregació conduït pels majorals.
La imatge és obra de Salvador Martorell, artista canungí,
i data de l'any 1940.
Representa la crucificació del Senyor.
davant van un grup de menuts de nens i nenes aspirants de la sang i de la soledat
amb les seves túniques blanques i amb els seus escapularis blau les nenes i vermell els nens.
és realment un moment corprenedor el pas del Sant Crist per aquí, per aquests indrets de la Tarragona Antiga.
el cel està cobert i fa més aviat fred.
veiem mossèn Josep Caraltó i mossèn Antoni Pérez mendiguren aquí a la presidència.
els majorals porten túnica negra i una bola de borgera blanca amb cinta negra.
i rere del cor, que en aquest moment s'atura davant del balcó presidencial d'aquí de Palau,
I rere del cor, que en aquest moment s'atura davant del balcó presidencial d'aquí de Palau,
des d'on el senyor que ha vist va estar seguint la processó a l'espera d'incorporar-se a ella,
arriben a la congregació del venerat cos de Jesucrist en el descendiment de la Creu,
fundat l'any 1948 i que ara té uns 200 confrares,
havent revisculat després d'uns anys que, com hem dit, van haver de sortir acompanyats pels membres del nostre pare Jesús de la Passió
perquè el seu nombre d'associats havia reduït d'una forma realment remarcable.
El pas es titula El davallament de la Creu, més conegut popularment pel descendiment,
i és un projecte de Robert Buigues executat per Lluís Maria Saumells, data de l'any 1953.
És el seu tema, el Jesucrist baixat de la Creu, com recullen els evangelis de Lluc al capítol 23, verset 53,
i de Joan al capítol 19, verset 38.
La indumentària és una túnica negra amb un cinturó, una feixi, morat.
La indumentària és una túnica negra amb un cinturó, una feixi, morat.
La indumentària és una túnica negra amb un cinturó, una feixi, morat.
La indumentària és una túnica negra amb un cinturó, una feixi, morat.
La indumentària és una túnica negra amb un cinturó, una feixi, morat.
Erem les veus dels components de la coral augusta que dirigeix el mestre Jordi Oliver,
que aquest matí han interpretat diversos motets durant la funció de les set paraules que Tarragona Ràdio els ha ofert també en directe
des de la capella de l'ermita de Sant Magí del portal del carro aquí a Tarragona.
Fem memòria que la congregació del Descendiment va ser creada l'any 1948 per un grup entusiasta de tarragonins d'adopció i nadius,
així també com membres de les congregacions marianes i d'acció catòlica,
per rendir tribut a Maria Santíssima en el seu sisè dolor, en rebre amb braços a Jesús d'esclavat de la creu.
Participar per primer cop als actes de la Setmana Santa de Tarragona l'any 1948 i ho va fer sense misteri.
Com hem dit abans, el misteri el van estrenar l'any 1953, obra de l'estudi de Robert Buigas,
executat per Lluís Maria Saumells.
La congregació té actualment la seva seu a la parròquia de Sant Pau i el pas està depositat a l'església de Nazaret.
Com hem dit abans, la vesta és de color negre amb ribets, botons, faixa i guants de color morat,
amb la corresponent cua i la cucurulla negres.
El pendó i l'estandard dels aspirants és una obra relativament moderna de l'any 68
i l'any 2004, l'any passat, es va crear el grup de ministres del Descendiment per acompanyar musicalment el pas.
En l'actualitat, la congregació del venerat cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu
agrupa més de 200 persones i organitza el Dia Crucis del Dilluns Sant junt amb la Salle i els Maginets.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Música
Darrere dels ministres va la bandera d'aquesta germandat dels Descendiments de la Creu.
La porta el senyor Josep Anton Borgeser, president de l'autoritat portuària.
I darrere va la residència amb el seu conciliari mossèn Miquel dels Sants Convalia,
també els senyors Aleu, Vicient i Cortat, que són unes autèntiques institucions aquí a la Setmana Santa Tarragonina,
molt vinculades amb el Club Maginet i amb tota l'obra benèfica que va desempenyar el senyor Josep Maria Terrassa a través de Ràdio Tarragona.
I ara comença a desfilar el gremi de pagesos joves, el gremi de Sant Isidre.
La seva data de fundació és del segle XIV i porta la bandera d'aquests pagesos joves
que acompanyen el misteri de la Pietat, que és una obra dissenyada per Jujol
i esculpida per Josep Maria Martí Zella l'any 1944.
A com porta la bandera la senyora Maria Mercè Martorell, regidora de l'Ajuntament de Tarragona.
A com porta la bandera de l'Ajuntament de Tarragona.
A com porta la bandera de l'Ajuntament de Tarragona.
A com porta la bandera de l'Ajuntament de Tarragona.
Els pagesos joves estan aturats davant nostre,
porten la seva indumentària habitual,
és a dir, la túnica negra i l'escapulari blanc
amb una creu vermella sobre el pit.
És una de les confraries més antigues del divendres sant tarragoní,
perquè recordem que la pagesia tarragonina
es reunia al santuari de Santa Magdalena del Benlloc,
datat allà l'any 1154,
per celebrar els seus actes religiosos i socials.
L'any 1353, els pagesos propietaris dels horts
van fundar la confraria dels hortelans,
depositant al santuari els misteris del descendiment
i del Sant Sepulcre.
L'any 1499,
van encarregar la creació d'un retaule d'estil gòtic català
dedicat a Santa Magdalena.
Aquesta imatge titular va ser destruïda
la nit del 21 de juliol del 1936,
juntament amb l'urna del Sant Sepulcre,
feta per Jujol,
el descendiment i tota la documentació històrica del gremi.
L'any 1545 es van incorporar al Sant Enterrament
i l'any 1624 van designar copatró a Sant Isidre.
Per altra banda,
l'any 1402 es va fundar a l'església de Sant Llorenç
la confraria dels bracers de Sant Llorenç,
que congregava tots els jornalers o treballadors del camp.
També els bracers i els hortelans
es van reunir l'any 1626
per formar el gremi de pagesos.
Els misteris actuals
són la pietat que tenim aturada aquí davant nostre,
positioni unret.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Veient aquest retorn del Calvari, això ens fa pensar que adorem el nostre Salvador per tot el que va fer per nosaltres.
Jesucrist soferia a si mateix el Pare per nosaltres.
En el sofriment i en la mort, assumits en llibertat i per amor, Ell volgués salvar-nos a tots.
El seu repòs al sepulcre és el punt de trobada entre la mort i la vida nova que el ressuscitat comunica als que creuen en Ell.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
allà pel segle XIV.
Porten una túnica negra i una faixa i un escapolari blau.
Aquesta entitat està molt vinculada al nostre barri marítim.
És una institució que realment té molt de pes
a la vida marítima del Serrallo.
Cal dir també que les bandes de cornetes i tambors
que estan proliferant últimament a la processó del divendres Sant Tarragoní
fan pensar que potser seria preferible repescar antigues costums
com ara els ministrés, més propis de la nostra ciutat,
més propis del que ha de ser el recolliment propi
de la processó del divendres Sant.
Evidentment, les raons en favor de les bandes de tambors
o de cornetes i tambors són de pes.
Primera, són més barates.
Segona, no cal que sàpiguen música els seus components,
cosa de tot punt imprescindible en les agrupacions de ministrés.
I ara, després de la societat marítima
i protectora de la panó, volem dir,
veia la seva bandera principal,
seguida amb els seus armats.
Armats, podríem dir, de marina,
que són com els...
porten una indumentària molt característica,
amb el seu plomall blau i la capa blava.
Acompanyen el misteri del Sant Enterrament,
obra del canongí Salvador Martorell,
datat l'any 1940.
El tema és que Jesucrist és depositat en un sacpulcre buit
on encara ningú no hi havia estat mai,
com recull l'evangelista Lluc i l'evangelista Joan.
Acompanyen el bateix per where they restinuïc
com ela, iider iten han semlogitzat en una commentedx
i barcale de la pàlc natural que pens la que jàpassa en un cat.
El misteri i els armats.
El misteri i els armats fan la reverència a l'acatament davant del senyor arcabisbe.
Aquesta petita cor la composen 14 membres.
La seva indumentària és una cuirasses platejades amb una capa blava i tots els ornaments blaus, com correspon a la gent de mar.
El seu estandard porta els sanatos populuscos romanos, però en lloc de l'àliga de les legions de terra, porta l'emblema de la nau de les forces que anaven embarcades a les naus romanes.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
L'immens dolor de la mare per la pèrdua del fill!
ens agradaria!
Ens agradaria,
podem deixar-ho per millor ocasió perquè aviat començarà el so dels tavals,
dèiem que ens agradaria llegir-los un fragment de l'ofici bizantí del sant enterrament que recita l'Església grega aquests dies d'avui.
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Mentre s'allunya la banda de tambors de la Congregació de la Soledat, ens agradaria llegir-li un fragment de l'ofici del Sant Enterrament.
diu així!
A vos, que us embolcalla la llum com un mantell, Josep, us baixà de l'arbre de la Creu, amb Nicodem, i, quan us veia mort, nu i sense sepulcre, corprès d'un immens dolor, començar aquesta lamentació.
Dolcíssim Jesús!
Dolcíssim Jesús!
Eus així que el sol, veient-vos a la creu, acaba de rodolar a les tenebres, i la terra ha tremolat d'horror, i el vel del temple s'ha esquinsat de dalt a baix.
Jo us contemplo ara, a vos, que heu mort voluntàriament per mi.
Com us sepultaré, Déu meu? Amb quins llençols us embolcallaré? Amb quines mans rebré el vostre cos santíssim? Quins himnes cantaré per plorar la vostra mort?
Glorifico la vostra passió. Dono glòria a la vostra sepultura i a la vostra resurrecció tot clamant. Senyor, glòria a vos!
Josep, el Just, baixà de la Creu el vostre cos puríssim, el cobrir de perfums i l'embolcallar amb un llençol nou i el de posar en un sepulcre intacte.
Quan vau arribar a la mort, vos, que sou la vida immortal, triomfareu de l'infern, amb l'esclat de la vostra divinitat.
Quan vau fer sortir de l'infern els difunts, totes les potències celestials van cridar, vos, que doneu la vida al Crist, Déu nostre, glòria a vos!
I ara, en aquests moments, s'ha incorporat el senyor arquebisbe a la processó del Sant Enterrament.
Darrere hi ha la presidència de la Puríssima Sang amb el prefecte que enguany estrena càrrec, que és mossèn Miquel Barberà, vicari general de l'Arxidiòcesi.
El càrrec de prefecte de la Sang és de l'acció per part de l'arcabisbe entre els canonges de la Seu de Tarragona, congregants de la Sang, i és equivalent a president.
El prefecte és, per tant, la primera autoritat protocolàriament de la congregació de la Sang i la que presideix la processó del Sant Enterrament.
L'acompanya també el president de l'agrupació d'associacions de Setmana Santa, que és el senyor Josep Ignasi Guada, que pertany a l'associació La Salle.
El senyor arquebisbe va acompanyat dels dos capitolars que l'han estat acompanyant tota l'estona al balcó,
és a dir, mossèn Jaume Roig i mossèn Francesc Gallart.
Al costat de Miquel Barberà veiem el sosprefecte, senyor Fortuny.
Arrere ve la Corporació Municipal, encapçalada per l'alcalde, senyor Joan Miquel Nadal.
La Corporació Municipal, el complet, tret dels regidors que portaven alguna bandera.
Darrere dels municipals a entrar a Giu de Gala ve la banda de la Unió Musical de Tarragona,
que dirigeix el mestre Joan Baptista Massaguer.
És una formació musical realment esplèndida, d'un gran nivell,
digna reba d'aquella antiga banda municipal que dirigia el mestre Santiago Larios.
és una banda de la qual Tarragona en pot estar ben orgullosa.
i de la Unió Musical de Tarragona,
que dirigeix el mestre Joan Miquel Nadal.
i de la qual Tarragona en pot estar ben orgullosa.
i de la qual Tarragona en pot estar ben orgullosa.
i de la qual Tarragona,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Magnífica marxa aquesta Setmana Santa a Tarragona del mestre Joan Baptista Massagué, director de la Banda Unió Musical de Tarragona.
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ha estat davant del micròfon, Didac Bertran, el servei del control tècnic Lluís Comas i els estudis centrals Núria Cartanyà.
Ens acomiadem desitjant-los-hi una molt bona Pasqua a tothom.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!