A Sastreria Pizarro li ofereix la moda de la nova temporada primavera i estiu.
A Sastreria Pizarro trobarà la moda més actual,
assessorament personalitzat i la millor qualitat al millor preu.
Pari, atenció, tenim vestits a partir de 170 euros.
Som especialistes en mides grans,
vestits i americanes des de la mida 44 fins a la 80,
pantalons des de la 36 fins a la 80 i camises fins a la mida 54.
Portem més de 30 anys vestint l'home actual, elegant i modern.
Amb la compra d'un vestit li regalem camisa, corbata, mitjons i cinturó.
Ens trobarà al carrer Mallorca 1, cantonada en plaça Ponent,
telèfon 977-21-3617, Tarragona.
Sastreria Pizarro, som professionals.
Tapisseries, estampats, sedes, moquetes, catifes, mobles, tapissats...
Tot això està a la nova tenda de Gaston i Daniela.
A la nova tenda Gaston i Daniela l'assessorem a la decoració de la seva llar
i l'ajudem a triar el més avient del que oferim a la nostra exposició
de més de 170 metres quadrats.
Visíti'ns al carrer Méndez Núñez 9.
Gaston i Daniela.
Qualitat i disseny.
Xana, t'obre les portes a un món màgic i misteriós.
A la nostra botiga trobaràs objectes singulars de civilitzacions antigues
amb una gran riquesa cultural, com els egipcis, els azteques o els incas.
Entraràs a una altra dimensió de la realitat, plena de fades, fullets i bruixes,
que ballaran per la teva bona sort.
Una dimensió plena de màgia i bons sentiments
destinada per una persona com tu, que no oblida el seu nen interior.
La sabidoria ancestral i la màgia s'han fet un lloc a Tarragona.
Xana, ens trobaràs al número 1 del carrer Higiene Anglès
i al telèfon 977-24-09-01.
977-24-09-01.
Xana.
El matí de Tarragona Ràdio.
Passant només 40 segons de 3 quarts de 12 del migdia
és el temps de la Via T.
La Via T t'escolta aquest espai que fem setmanalment cada dijous
aquí al matí de Tarragona Ràdio
en col·laboració amb els comerciants de la Via T de Tarragona.
No ens equivoquem si diem que és el centre comercial.
a ser l'obert més gran,
perquè va estar pràcticament tota la ciutat i els seus professionals.
Ens acompanya el president de la Via T, Rafael Olivier.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
La nostra unitat mòbil també està molt ben situada en un punt de la ciutat
que anirem a descobrir amb Joan Maria Bertran, Àlex García.
Bon dia, Àlex.
Molt bon dia, Jolanda.
De moment no diem res, eh?
De moment no diem res perquè primer el que volem recordar
és una miqueta, per si algú s'incorpora a la nostra sintonia,
que aquest és un espai que no només està pensat per informar
els consumidors de la nostra ciutat o els que vulguin venir
dels avantatges que ofereix comprar la Via T,
d'informar-los d'algunes novetats que pugui haver-hi al voltant del món del comerç,
a la nostra ciutat, sinó que a més a més vol ser un concurs,
un joc de pistes.
Per tant, d'aquí uns moments amb l'Àlex començarem a donar alguna que altra pista
i vostès, si endevinen l'establiment del qual estem parlant,
ens truquen molt ràpidament al 977 24 47 67
i si l'encertant rebran un obsequi, però no un obsequi qualsevol,
un regal de qualitat que és el que ens estan acostumant els nostres comerciants.
Per tant, d'aquí uns moments començarem ja amb les pistes.
Avui és un bon dia pels comerciants, Rafa.
I tant, i tant.
Aquest matí sentíem la notícia que finalment de molts anys
de lluita de reivindicació,
sembla que les targetes de crèdit rebaixaran aquesta comissió
que cobren els motius, no?
Hem d'estar d'enhorabona perquè era una actuació llargament reivindicada
pels comerciants d'arreu
i evidentment això ajudarà molt més, sobretot,
a facilitar les compres, no?
Perquè clar, evidentment, quan vas a pagar en targeta moltes vegades
et diuen, si vas amb caix, et faig un descompte.
Aquest descompte es pot aplicar inclús ara amb l'avantatge de la targeta.
A través d'aquest matí, a través d'algun mitjà que diuen,
home, podrem fins i tot arreglar una mica els preus.
Ah, exacte, exacte.
Sempre podem jugar-hi.
Si no, va xerrada, comentaven que, comparant amb la Unió Europea,
aquí paguem entre un 3 i un 6% més, no?
Exacte, exacte.
Estan les comissions bancàries per l'ús de la targeta,
aquí al nostre país sí que cada un negocia també segons les facturacions que tingui,
però evidentment sempre estan molt per sobre
i quan ens diuen que sembla mal a dir, no?
Diu, si em pagues amb targeta, no et puc fer tant descompte que sapigui que realment era cert
i la gent ha sigut una lluita molt llargament reivindicada.
I quan tens confiança amb el comerciant, que és la teva botiga on vas habitualment,
ja ho tens una mica pactat, això, amb aquell que diu, però clar, si no ets...
Exacte, el pas és que també és una comoditat.
O sigui, pel comercial, cobrant targeta, és evident que no acumules diners allà,
la tranquil·litat de la seguretat, tot va molt més fluid.
Clar, però ara sí les comissions són raonables, tothom hi sortirà guanyant, eh?
No, ara sí, ara s'ha de jugar, s'ha de jugar i intentar continuar fent això
per facilitar, sobretot, el que has dit tu, el benefici del comerç i del client.
Una bona notícia, doncs, que de ben segur anirem parlant en els propers dies
a mesura que es coneguin els detalls i les repercussions que tindrà,
però en tot cas comencem, comencem una miqueta a donar les primeres pistes,
aviam on tenim avui la nostra unitat mòbil, en un d'aquests comerços de la via T.
Bé, al primer programa vam anar a Mercè Ferrer, la botiga aquesta,
del carrer de Correus, el carrer Soler, com que diem sempre, el carrer de Correus,
que tenim aquesta mania, va regalar un bal de descompte, una samarreta preciosa.
La setmana passada, Francis, allà al capdamunt de la Rambla,
una maleta d'executiu de pell.
Al costat de Roger de l'Àurea.
Al costat.
Però avui, Àlex, aviam, primer situem-nos geogràficament en el mapa de la ciutat.
Dóna'ns alguna pista del carrer o la zona on esteu.
Som-hi, Jolanda, anem a esbrinar aquest a la botiga secreta d'avui,
al concurs de la via T.
La primera pista és la següent, atenció.
Som a un carrer on, tot i el seu nom, es pot arribar a peu,
no cal ni avió ni baixei.
Bé, jo sí que va pesc.
Estan de festes, no, últimament?
Estan de festes.
No al carrer, però...
No al carrer.
El nom que bona...
Mira, el Rafa m'ha apostat, aviam.
Ja sabem que podem arribar-hi caminant.
El carrer té nom d'algun lloc que estan de festes, també últimament.
Aviam, jo diria, Àlex, i això tu em penso que m'ho pots confirmar,
que és una botiga, entre altres coses,
dedicada a satisfer d'alguna manera la vanitat que tenim tots, no?
Sí, podríem dir...
Perquè tots som una miqueta vanitosos.
Podríem dir, Yolanda, que és la botiga dels campions, eh?
És la botiga dels campions.
Aquí la gent, la gent d'aquesta botiga, hi surt guanyant.
És a dir, quan entrem en aquest establiment,
que sempre anem amb un objectiu molt clar,
sabem ben bé a què anem.
Hi ha un producte molt específic.
molt específic i que a més dissenyen
i venen aquí mateix, en aquesta botiga,
que és l'única, l'única botiga que única i exclusivament
ven i dissenya aquest producte aquí a Tarragona.
De quina botiga estem parlant?
Clar, de quina botiga estem parlant?
Al carrer, més o menys, jo crec que queda clar, eh?
Podem anar caminant...
Per donar-ho més clar, Yolanda és al carrer de les Ensaimades.
No diguem res, ja.
Al carrer de les Ensaimades.
Ah, també, també tens raó.
I no cal ser torero, eh?, per anar-hi.
Jo crec que no.
Tot i que algun torero es pot perdre alguna vegada per aquella zona.
I a més a més, Yolanda, en aquesta botiga,
és el primer cop que em passa a la meva vida, no?,
i espero que no sigui l'últim, però estic envoltat d'or i plata.
Què dius, ara?
Sí.
Tot materials nobles.
Materials nobles, matèries primes.
Som veterans, eh?, són professionals,
i com bé deies, difícilment trobaríem un altre establiment a la ciutat de Tarragona
on poguessin aconseguir aquest objecte que anem a buscar.
En penso que tenim una trucada, Àlex.
Jo ja tinc ganes també que ens presentis la persona que t'acompanya a la botiga,
però encara no, perquè també seria una pista.
Donem pas a aquesta trucada. Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Esther.
Esther, què més?
Qual?
Què tal, Esther?
Molt bé.
De quina botiga estem parlant?
Pot ser al Badia, del carrer Mallorca?
Esther, no pot ser al Badia. És al Badia, sí, senyora.
Molt bé, que ràpid.
Molt bé, Esther.
Escolta, que hi compres, que has anat alguna vegada.
No, però, a veure, jo soc veïna d'aquest carrer,
i la duenya és amiga meva.
Doncs la saludem, si et sembla.
Vale.
No marxis encara, Esther.
Vale, vale.
Tenim la duenya, com diu l'Esther, aquí, la mestressa de la casa, Àlex.
Tenim la mestressa, que és Carme Alassà.
Carme, vols saludar l'Esther?
Això em deies Carme, saluda l'Esther.
Hola, Esther.
Hola, Carme, saps qui soc?
La mare del Pau.
Ah, veus que una veïna del carrer, oi?
Sí, ja es coneixia, ja.
Veïna teva, també, del carrer.
Veïna del carrer, sí, sí.
Molt bé.
Què tal, doncs?
Doncs me n'alegro que hagi sigut tu la que hagis trucat,
i que hagis adivinat el lloc.
Doncs mira, és la primera vegada que l'escolto,
i quan han dit això i tal,
dic, doncs, aquest és el carrer meu.
Si és el meu carrer, és la meva veïna, jo la conec,
tenim coses en comú.
Sí, i tant, i tant.
I si mai són campiones d'alguna cosa, Esther,
anirem a buscar allà el trofeig, no?
De vegades hem de comprar-nos a casa nostra.
Jo crec que sí.
Això ja és molt, eh?
Carme, per què no us plantegeu aquí a Abadia
fer una mica de trofeus a les senyores mestresses de casa
que treballen i molt i poc reconegudes?
Què et sembla?
Ai, ai, ai.
Jo crec que sí, però si venen a la botiga els marits
i els pares dels nanos,
poden trobar el trofeu per la millor mare.
Ai, ai, ai.
Això ho volia sentir, eh?
Això, el trofeu per la millor mare el tenim, per descomptat.
Explica'ns una miqueta, doncs, el vostre establiment,
les persones que venen,
perquè jo crec que en aquesta ciutat qualsevol persona
que hagi participat en alguna prova esportiva,
en algun campionat,
per molt d'aficionat que sigui,
tothom ha passat per aquí o ha tingut un objecte fet a casa vostra.
Sí, això és veritat.
Portem 25 anys de cara al públic
i encara que no sempre la copa agradi a tothom,
poden trobar un ventall d'altres productes
per homenatjar aquests campions
que esperen sempre el guardó
i que sigui diferent dels altres anys,
que sigui diferent de les altres entitats,
perquè hem d'entendre que de copes
no té molta gent a casa seva ja,
perquè és la primera peça que potser
s'ha donat a conèixer com a trofeu pels campions.
Però ara tenim diferents peces fabricades
amb diferents materials que poden acabar
siguent igual pels campions,
igual d'estramades, igual de boniques
i que la gent també ho agraeix quan arriben a casa.
Home, jo he vist peces vostres, per exemple,
de temes relacionats amb el mar,
de pesca, de coses d'aquestes.
Dius, però mira que és bonic, eh?
Jo m'ho compraria ni que no hagués guanyat res
com un guarniment de casa meva.
Sí, perquè també hi ha trofeus
que es donen com a decoració.
Les entitats,
i últimament estan buscant aquella peça
que identifiqui Tarragona.
També quan se'n van fora de Tarragona
prenen el detall de Tarragona,
un trosset de barana, el César,
una medalla de les muralles
o les muralles fetes amb resina.
I vulguis o no,
aquest trosset de Tarragona
es va escampant,
quasi ben bé diria jo
que per Europa i Estats Units, eh?
Tinc aquest goig de dir-ho.
Val a dir, Carme, sóc el Rafa,
enhorabona.
Gràcies.
Que ha sigut guardonat, també, aquesta botiga.
O sigui, ells mateixos l'han rebut fa poc,
un trofeu,
i la Carme ens ho pot explicar.
I qui havia fet aquest trofeu, que ho sabeu?
No, aquest trofeu el van donar
a la senyora Josepa Soler,
que era l'anterior propietària de l'establiment,
com a reconeixement
a tots els anys de dedicació
a la seva feina.
I li van donar la nit de l'empresari
allà al fortí de la reina.
Teniu un establiment i una feina molt agraïda.
Com bé deies,
no només en veneu aquest producte,
sinó que sou els dissenyadors,
els creatius, els fabricants, en definitiva.
I això li dona com a més valor a l'objecte,
perquè jo intueixo que ho feu molt a mida,
no?, del client.
Sí.
Us explica el que vol i...
Sí, sí.
Hi ha moltes coses
que no ho tenim aquí a la botiga
i fem manera de muntar-li
perquè quedi diferent
i perquè s'adapti a el que ells volen.
Carme, què li regalareu a l'Esther?
O ja us posareu d'acord?
Mira, a l'Esther li regalarem un clauer
i com que ja tinc temps de fer-li personalitzat
amb el seu nom,
quan el vindrà a recollir,
doncs veurà que és un...
A més a més podrà posar una fotografia,
si no del Pau,
perquè potser haurà de posar...
Ens hi ha de posar dues, no?
Dues, sí.
Però de moment no és tenir cap una, eh?
D'acord, d'acord.
Posa'n un ves cadascun.
Ho farem pito a pito.
Això.
Molt bé.
Esther, gràcies, eh?
Passa per la botiga,
carrer Mallorca,
no cal que t'ho digui.
Ja em feia.
I gràcies per participar.
Esther, enhorabona.
Vinga, gràcies, Esther.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau.
Carme, moltíssimes gràcies
per obrir les portes de Badia
aquí al matí de Tarragona Ràdio
per integrar aquesta enviateca.
A nosaltres ens està ajudant molt
a conèixer-vos, a vosaltres.
Coneixem els establiments,
però, clar, com que sempre anem comprant empreses,
no tenim ocasió de saludar-nos i parlar
com estem parlant aquests dies en aquest espai.
Enhorabona per molts anys
que continueu donant guardons a la gent
i què més dir-te,
doncs que t'esperem un altre dia.
Molt bé.
Un altre dia vindrem a veure't.
Per a vosaltres vulgueu.
Moltes gràcies, Carme.
Adéu-siau.
Adéu.
I adeus, eh?
Ja veus, la Via Té,
la gran diversitat de coses que pots trobar.
Clar, no anirem a comprar la botiga, per exemple.
Anem aquí a Calvadí, a la Carme,
i començar a que ens expliqui la seva vida
o nosaltres explicar-li la nostra,
com hem fet ara.
Clar, vas a comprar i vas per feina.
Però aquí, en aquest espai de la Via Té,
doncs mira, ens podem conèixer tots una miqueta millor.
Exacte, exacte.
És bonic i és el que fa una mica el comerç de barri, no?
Conèixer-nos, fer família, fer amistat
i evidentment a vegades no només vas a comprar
sinó que vas a fer una mica...
A petar la xerrada.
Exacte, a petar la xerrada.
L'última que ha succeit,
si aquesta s'ha casat, si a l'altra no sé què.
Tu veus, si hi ha una cadira a prop del taulell,
dius, aquí és dels llocs on es pot fer petar la xerrada.
Si hi ha la cadira allà preparada, esperant-nos.
Alguna novetat?
Sempre n'hi ha de novetats, informacions,
ara que ara a la primavera hi ha més moviment als carrers.
Sí, comencem.
Hem deixat hivernar la gent ja.
Exacte, el sol i la cadureta demana,
ja la gent surt més al carrer,
les terrasses de restauració, bars i tal,
comencen a omplir-se, es comença a veure molt més ambient
i evidentment comencem amb noves campanyes.
Aviat començarem amb la campanya de primavera,
o l'estiu,
i llavors continuar dient també pels botigues
que s'han encetat cursets per professionalitzar-nos un cop més,
de màrqueting, d'altres situacions,
de comptabilitat de l'empresa,
o sigui, és de cara a nivell intern,
que a través de l'associació es pot donar.
I de cara al client,
és igual,
és continuar insistint en animar-vos,
en què ja veieu que la via té ja de tot.
Abans deies que és enorme,
jo recordo un xiste molt clàssic
que deien que era la Rambla més llarga del món,
estava a Tarragona,
per anar del Mediterrani a l'Atlàntic,
una mica,
imagina,
nosaltres encara arribem més enllà,
per dalt i per baix,
i convidar la gent
que a través inclús d'insistir en els pàrquings,
que pot,
perquè l'accés no és fàcil,
però es garantitza perquè pots aparcar,
i demanar un tíquet i sortir gratis.
Jo és que això volia que us recordessis,
perquè l'altre dia vam dir així,
molt de pressa,
de dir aparquem el cotxe,
i on comprem,
diuen,
escolta, tinc el cotxe aquest pàrquing,
i et donen un descompte,
un tíquet o el que convengui.
Exacte,
i per la compra,
llavors,
podeu disfrutar de tot,
sempre ho hem dit,
de Tarragona és meravellosa,
amb les compres,
amb les vistes,
i amb les passejades.
Moltíssimes gràcies,
Rafael Olivier,
i,
per cert,
no ens hem acomiadat,
ni de l'Àlex,
ni del Joan Maria,
que es donin per acomiadats en aquest moment,
ja pràcticament són les 12 del migdia,
el proper dijous ens retrobem aquí,
a la Via Tita,
escolta.
Sí,
amb una altra sorpresa.
Molt rebe,
gràcies Rafa,
bon dia.
A vosaltres,
bon dia.
Gràcies.