Aquest any és el tercer que ja s'ha fet, es va fer a partir de l'any 2002, 2003 i 2004, els premis corresponents.
Per tant, les exposicions van ser el febrer, gener, febrer 2003, 2004 i 2005 aquest any.
És una barreja de les que són els espais, espais declarats patrimoni mundial, com tu deies molt bé, quasi de 2.000 anys d'antiguetat,
i amb el que és el Premi Onda de la Garriga, un premi, a més a més, dels més importants que hi ha a nivell de l'estat de pintura contemporània
i després, per altra banda, amb un valor afegit que serien aquests concerts de música clàssica que cada any són molt diferents.
Intentem que, a més a més, siguin especials, que vagin amb l'entorn, que també és un entorn que permet una música de càmera,
que permet una música, podríem dir, un tant selectiva en quant al públic, però que, de fet, hem tingut sempre una resposta boníssima.
I demà inaugurem concretament amb un grup d'harpes.
Després, el dijous que ve, tots els concerts seran cada dijous, aquest dijous, és a dir, el dia 3,
després el dijous de la setmana propera, el dia 10, i després el dia 17, a les 8 i mitja de la tarda,
i serà el segon de música del segle XVII, música espanyola i italiana del segle XVII,
amb una soprano tarragonina, la Maria Altadill, i el seu company de grup, amb aquesta música antiga,
i després, en l'últim dels concerts, serà un grup de txelos, que serà el del Gaspar Caçador,
que també seran obres de diverses composicions.
És una barreja curiosa d'estils, no?
Per una banda, una arquitectura clàssica, amb art contemporani i música també molt clàssica.
Exactament.
A veure, la Francisca, que és qui s'ha encarregat de coordinar aquests concerts,
aquest cicle de tres concerts que es podran escoltar els dijous, aquest mes de febrer,
explica'ns una mica les característiques, ara ens apuntava la Maria Marcia Martorell quins serien,
una mica les característiques i en què us heu basat per escollir aquestes formacions que actuaran.
A veure, la que sí que ens hem basat és en que fos un tipus de música
una mica diferent del que estem acostumats a escoltar,
que fossin formacions originals, per dir-ho d'alguna manera,
i sobretot de moltíssima qualitat. Això és el que a mi m'ha preocupat més que res.
En aquest cas ve un conjunt de sis arpes, que són totes professores de l'estat espanyol,
que s'han unit i fan música barroca, bàsicament.
Després també hi ha vuit violonxels, amb una soprano,
i venen de tot arreu d'Espanya.
També són professors de diferents indrets,
i que se li fa moltíssima il·lusió perquè pràcticament fa sis mesos que fan aquesta formació.
I hem acabat tenir una soprano de Tarragona que fa música a mitjabal, del segle XVII,
i acompanyat amb una guitarra clàssica i també amb una guitarra a tiorba.
Bé, esperem que us agradi a tothom.
És un contrast, ara ho dèiem també, amb la pintura,
perquè ara en parlarem d'aquestes pintures guanyadores del 6è Premi Onda Garriga.
És una música, un estil de música molt clàssic, barroca.
Vull dir, no passeu a músiques més contemporànies?
Depèn. Pot ser que la primera vegada sigui completament diferent,
i que sigui una cosa també, però ha de ser especial.
Diguéssim que volem una cosa molt selectiva i especial,
i que la gent es sorprengui una mica.
Cosa interessant, dic, aquests concerts que es faran els dijous a dos quarts de nou del vespre,
a les voltes del sarcòfag dipòlit, són gratuïts.
Sí, sí, pot venir. L'únic que demanem és que siguin molt puntuals.
Es tracta de música i pintura.
Hem parlat de la música, hem parlat de l'espai,
parlem ara precisament de la pintura.
Saludem de nou a la Pilar Forcada,
que ha estat qui ha coordinat aquesta exposició, la comissària.
Bon dia.
Bon dia.
Explica'ns una miqueta aquest concurs, com ha anat a l'hora d'escollir el premi.
Dèieu que ho vau tenir claríssim.
Es tracta d'una jove artista, em sembla, que heu dit que era de Salamanca.
I ho vau tenir clar, perquè l'obra és molt atractiva,
però hi havia un problema que era un col·laix, i això va crear una certa...
L'obra és molt atractiva.
L'artista es diu Anna Sánchez, és de Salamanca, viu a Madrid.
És una artista nacional, que a més ha exposat també a Tarragona,
en el Museu d'Art de Tarragona,
i és una artista jove, indiscutiblement.
I com tota la gent jove, el que fa avui dia és, d'alguna manera,
demostrar el moviment actual de l'art.
I el moviment de l'art actual és molt variable.
Això no vol dir que una persona que pugui pintar tan bé com pinta ella,
no sigui capaç de fer un col·laix tan fantàstic
que el jurat no pugui deixar de deixar-lo com a primer premi.
A més, és un col·laix que sorprèn quan t'hi aproximes,
perquè de lluny veus com una justa posició de línies que s'entrecreuen,
i quan t'apropes te n'adones que són mans.
Exacte, són mans.
Mans en fotografia, i a més posades en un col·laix,
que queden una tela perfecta.