...
...
...
En aquesta època de l'any sempre ve de gust
fer una visita a qualsevol de les platges que tenim al nostre litoral.
Ja estirats a la sorra després del bany i amb la dosi adequada de radiació solar
hi ha persones que necessiten algun al·licient més.
Homes i dones que no en tenen prou amb el binomi sol i platja.
A aquestes ànimes inquietes avui els oferim tot un interessant ventall de possibilitats.
Per conèixer-les cal que ens acompanyeu fins al càmping Tamarit Park.
Dins de les instal·lacions hi trobarem l'empresa Actiac.
Una empresa, com diu el seu eslògan, pensada per gent d'aventura.
Com l'he d'apintada una clienta habitual d'Actiac.
Vull arribar aquí a través d'una companya de la feina
que ens va parlar de quan van començar a instal·lar-se els d'Actiac.
Ara farà vora un any.
I llavors vaig començar amb el caiac.
Vam fer un curs d'iniciació de caia tancat,
que es veu que és la manera més adequada per introduir-te.
I després arran d'aquí també hi ha uns caiacs que són oberts
i anem provant el caiac tancat, el caiac obert.
Fem sortides a vegades en grup, de vegades quasi així, gafes individual.
L'Eva no és una excepció.
Hem trobat dues famílies que, canalla inclosa,
s'han atrevit amb els caiacs i amb la llanxa pneumàtica.
Bon dia.
Som cinc adults, llavors volíem dos per anar a caiac
i els altres tres adults amb els dos nens petits per anar amb la Zodiac, si és possible.
Ah, sí.
Però que passa que volem anar tots junts o...?
No, no, no, nosaltres anem per lliure.
Per lliure, perfecte.
Llavors vosaltres feu el viatge.
Per lliure, perfecte.
La Zodiac la lleváis vosotros.
Sí, sí, sempre va con un guía, un monitor guía.
Perfecte.
Doncs ara lo preparamos, eh?
Molt bé.
I empezamos.
Puntarem les armilles pels nens.
Perfecte.
Els xalecos salvavides i començarem ja l'activitat.
Quan dura la Zodiac?
En la caiac?
En la caiac també no os vais...
Sí, amb el caiac es posa a l'armilla també, sí.
Es dona més seguretat a part que és obligatori, eh?
Aquesta acció passa a la mateixa platja davant del Camp Pintamarit Park,
just al costat de la desembocadura del riu Gaià.
Però voleu saber exactament com arribar-hi, fins a aquest indret del Tarragonès?
Doncs escolteu atentament les explicacions d'un dels responsables d'Actiach, en Jordi.
L'accés al Camp Pintamarit Park i a Actiach seria a través de la Nacional 340,
direcció a Barcelona, fins a la rotonda de la Mora.
Passem la rotonda, agafem la Nacional Antiga, direcció al Tafulla,
i tot seguit ja ve l'encreuament dels càmpings del Caledònia, del Trilles i del Temerit Park.
I es tracta d'agafar la carretera, un cop passada la via de tren,
la carretera Masquerra, direcció cap al mar.
I arribaríem a l'entrada del càmping Temerit Park
i diem que anem a Actiach i ens deixarem passar.
A la platja, mentrestant, el Mauri continua donant explicacions al grup familiar
i algú altre entra en acció.
Es tracta efectivament de l'avi, l'avi Josep Balanyà,
que sense perdre de vista els patins dels que té cura,
recorda com van les captures de peix, com bon home de mar que sempre ha estat.
De fet, aquest matí crec que s'ha pescat força amb la barca gran
i ara, de fet, comença la campanya.
Els millors moments de pesca ja passen a setembre,
que comença a entrar el bonito, que en diuen.
I llavors, a part que és molt entretingut,
té uns efectes bastant bons
quan a poder menjar peix acabant de treure del mar.
Sí, senyor, la saviesa de Josep Balanyà.
A banda, per cert, de la Eva Pintado,
també trobem un incondicional d'aquesta mena d'esports
que ve des de Navarra.
Com ell ens explica, amb aquestes activitats,
la costa es veu amb uns altres ulls.
Vengo de Navarra, estoy aquí de vacaciones
durante el mes de julio y comienzos de agosto
y aprovecho para hacer deporte en la costa.
Uno de los deportes más interesantes,
por lo completo y lo saludable que es,
es el deporte de kayak,
que permite visitar la zona de otra manera,
de manera que se puede ir viendo la costa desde el exterior,
con los roquedos, con la fauna de aves,
los peces, los fondos,
e incluso tiene la posibilidad de ir completando
el conocimiento de otras zonas de playas,
que existen en Calas y lugares recónditos
que solo se pueden visitar yendo, haciendo deporte.
Mientras tanto, el grupo familiar ens explica
qui son i d'on venen.
Som veïns, nosotros somos de Andorra
y ellos son de Barcelona.
Y llavors, pues, hemos quedado por venir aquí,
el meu hombre y el su hombre
quieren hacer piragua,
piragua, ¿no es dice eso?
O como lo dice aquí, kayak,
y nosotros hacemos la barca esta, ¿cómo se dice?
La sodiac.
La sodiac.
La sodiac.
La sodiac.
Hola.
Voy a la barca.
Però no tot és arribar i moldre.
Abans cal que el Mauri, l'altre soci d'Actià,
que el soci d'en Jordi, com a bon instructor,
els doni les explicacions prèvies oportunes.
El passeig és una horeta.
Fem tot el litoral, un bany a la zona on el mar és més blau,
més al fons,
i ho farem tot a la costa.
A Guaiquiqui, ¿leves hasta Guaiquiqui?
Sí, arribem fins a la punta de Guaiquiqui.
Llavors ens expliquem una miqueta el castell,
qui el va tindre i qui el té ara,
i llavors arribarem fins a les platges naturals,
i allà fem una petita explicació i fem un bany,
que l'aigua està més.
Preu?
Ara te'l miraré, perquè he de mirar la segona.
Doncs no cal com mireu, ja el saldiem nosaltres.
El preu, o millor que ens ho digui el Jordi,
l'altre soci del Mauri,
que ens explica que els preus són francament assequibles.
El preu de les nostres activitats i del material de lloguer
va des dels 8 euros, el caiac individual, una hora,
fins a les activitats, doncs, de durades de migdia
o de dies sencers, com els bivacs que hem parlat abans,
que surt a 70 euros per persona.
Hi ha tot aquest ventall de possibilitats.
L'ambient es va escalfant i les emocions,
fins i tot abans de pujar els caiacs i la sòdia,
que es comencen a desfarmar.
El primer, però, és el primer,
i la seguretat és primordial.
no va de zodiac.
Sou les privilegiades i us portaran al fons del mar
amb l'aigua blava perquè se la deu a remullar-vos.
No, no, no, jo la salto.
No, sí, que vingui un tiburon i em mengi.
La més petita.
Aquí.
La petitona de dos anys.
Les armilles salvavides pels nens
sempre són amb coll, les homologades,
perquè així els nens, quan cauen a dintre l'aigua,
al cap sempre els hi queda amunt.
Sempre que aneu a algun lloc, preparats per petits.
Pensa que la nostra activitat aquàtica està preparada a fer-ho, eh?
Mira que te posen, mira que guapa.
Posa la primera, eh?
Mira que guapa.
Un caiac no és com un cotxe,
però també calen alguns aconsells a previs
per conduir-lo com cal.
La mà dreta la deixem ja lligada
com si estigués encolada amb cola, eh?
I l'esquerra és la que tindrà el moviment.
D'acord?
Llavors, la mà dreta la inclinem
al màxim endavant possible
i palegem enrere.
El moment de palejar enrere,
quan arribem a l'altura de la cintura,
és quan la traiem
i amb el petit moviment
de gats de dreta...
I amb el petit moviment de gats de dreta...
Si el caiac ja és tota una aventura,
imagineu-vos ara el mateix per aprovar-ho de nit
amb la lluna plena.
L'Eva ja ho ha fet.
També hem fet una nocturna.
Una vegada es va muntar una nocturna,
vam fer una nocturna
que va ser molt...
Vam col·locar unes antorxes a la part de darrere,
així per no perdre'ns,
i va ser molt divertit i molt interessant.
Hi havia una miqueta de mala mar aquell dia,
però bé, ens vam sortir tots molt bé
i tots vam arribar sants i estalvis al nostre destí.
Que vam anar d'allà de la punta de la mona
fins aquí al càmping de Tamarín.
I al nostre home del País Basc,
al nostre home de Navarra,
també li va agradar i força l'experiència.
Ell sí que va poder gaudir de la llum de la lluna.
Este año como novedad hemos hecho también
el caiac nocturno,
que es una sensación especial,
porque no se ve el mar, solamente se siente.
Es una sensación mucho más completa
y una relación con la naturaleza mucho más intensa.
Si además es un día de una llena
o además es un día de mar un poco brava,
pues realmente es muy envolvente.
Toda esta sensación es llena mucho.
El grup familiar es comença a impacientar,
mentre els dos homes surten a sobre d'una caiac,
a sobre d'un caiac dobles a mar endins,
les seves respectives i els nens es fan seva la sòdia
i es preparen per veure el litoral Castell de Tamarit
i les cales incloses des d'una altra perspectiva.
Bueno, anem cap allà.
Veus el forat de les roques?
Sí.
És l'aigua que fa aquests forats.
Mira, Marc, veus aquí?
A les roques queden uns forats?
És l'aigua que fa aquells forats.
Amb els anys i amb els anys i amb molts anys
va fent un forat, forat, forat, forat.
Va forant a poc a poc.
El trajecte ens permet veure
algunes espècies marines, aus...
En definitiva, conèixer una mica més el nostre litoral.
Ara vas millor.
Està agafat a mi i se sent et protegit.
És que anava ja raconat el pobre, eh?
Ole, ole.
Ara sí que t'agrada.
Ara sí que t'agrada.
A mi no m'anaria a caigar.
Què?
El que no t'agrada.
Però si estàs agafat a mi, jo floto.
No veus que estic molt gorda.
El Mediterrani és un mar que enganya molt,
perquè quan hi ha...
Avui no fa mal temps, però quan hi ha mal temps,
l'onada al Mediterrani és diferent de la de l'Atlàntic.
És molt junta.
Llavors, els barcos agafen una onada
i llavors, quan la baixen, l'altra onada ja els hi entra.
Els grans navegants diuen que el Mediterrani en mala mar
és potser dels pitors mars que hi ha,
perquè és per l'onada tan junta que té.
Si us fixeu i mireu a l'Atlàntic, al Cantàbric,
les onades, quan hi ha mala mar,
l'onada és molt separada.
D'una onada a l'altra hi ha una distància molt llarga, no?
En canvi, si us fixeu aquí, les onades venen molt junta.
En el trajecte també veiem algun que altre avioneta
que passa a Rans de Mar per anunciar-nos
les excel·lències d'algun producte suggerent, que ja sabíem.
També descobrim, però, detalls
que ens eren del tot desconeguts.
...de viure 480 persones.
Penseu que la vida es feia dintre del castell,
però tot eren les hortes que es treballaven.
Llavors, quan venien vaixells
que venien a robar,
el que feien tots era posar-se dintre del castell
i cremar tot el que eren les collites
perquè no els hi poguessin fer de res.
Llavors, uns s'ho deien als altres
i ja no venia la gent.
A mesura que avancem el camí
ens trobem els respectius
de les nostres passatgeres de la Sòvia
que fan mans i mànigues
per no perdre l'equilibri amb el caiac.
Jo em sec i baixem...
Submarino, per comptes d'una...
Què?
Hola!
Hola!
Està remullant.
No sé si és que necessiten auxili.
No.
No, és que teníem calor.
Va bé manjar-se ara, perquè fa bo.
Sí, sí, sí.
Està molt bé.
per experiència.
Una de les parades obligatòries del trajecte
se'n situa a sobre de l'esquelet del Navarra,
un vaixell enfonsat a la Guerra Civil.
Aquí, més o menys en aquesta altura,
però més cap endins,
hi ha el barc enfonsat de la Guerra Civil.
Està a meitat de camí.
Si us fixeu, hi ha una part que es veu més negra, allà.
Sí.
No puc entrar, perquè amb l'embarcació no puc entrar.
Sí, sí.
Però veieu on hi ha la balena d'aquell noi de...
més cap aquí, veieu que hi ha una part més negra?
Aquí mateix, ja uns 50 metres.
Ah, està bé.
Li demanem al Jaume i al Joan, que els agrada.
Verem un...
No, no, que aquí si no pots entrar,
que no tinguis problemes, eh?
Ah, ja es veu, ja es veu.
Aquí, aquí davant.
Sí, sí, hi ha la part més fosca.
Bien poco podía hacer esos disparos el submarino
que a su vez perseguía el vapor navarra.
Visto sorprendido el barco,
a instancias del capitán,
se decide salvar la carga
embarrancando el barco en la playa de Altafulla,
a la derecha de la desembocadura del río Gaia.
El submarino, que no había oído ninguna explosión
de los tres torpedos,
opta por disparar un cuarto,
mientras desde la montaña de San Juan,
los artilleros, soldados y paisanos
que estaban trabajando en la construcción del fortín
son espectadores impotentes de primera fila.
La tripulación logra arriar un bote
y ponerse a salvo
antes de que el cuarto torpedo
dieran el costado derecho de Proa junto al puente.
Durante el desembarco de los marineros
tuvieron la desgracia
de que un miembro del Frente Popular de Marsella
muriera ahogado al caer al mar
y no poder llegar al bote.
Según el manifiesto del barco,
llevaba en sus bodegas camiones,
ropa, alimentos y armas.
Gracias a la pericia del capitán del Navarra,
José del Tell Lloret,
se pudo recuperar casi la totalidad de la carga,
montando un pontón hacia la playa,
según nos cuenta el señor Isidro,
y trasladando material de varias barcas
de Torre de Embarra,
no sin antes intentar remolcarlo
con otro barco venido de Barcelona,
el Moncabré.
Hoy en día,
la quilla y cuadernas de este vapor
construido en 1908 en Inglaterra
aún se pueden ver en el lugar donde embarrancó.
El Navarra fue uno de los dos únicos mercantes
destruidos durante las campañas
que realizaron los submarinos italianos
en aguas españoles
durante la Guerra Civil.
Aquí davant.
Aquí es pot baixar.
Aquí es pot baixar.
Sí, está a dos metros de fondo.
Mireu, es això d'aquí mateix.
Veieu aquí que es veu negre,
aquí mateix davant?
Sí, mira, aquí.
Això es un vaixell que li van tirar un...
Es va quedar embarrancat
i una vegada embarrancat
li van tirar
un torpedo,
un submarí italià, eh?
És el primer vaixell
que va enfonsar un submarí italià
a tot Catalunya
durant la Guerra Civil.
I l'han tret fora?
Quan va acabar la Guerra Civil
es van començar
a desballestar tots els vaixells
enfonsats per la Guerra Civil,
tots els que tenien encara
una mica de valor,
però aquest, com que les onades
i tot el vi han destrossat bastant,
es va quedar aquí, ja.
many more of them
live next door
out of the bed.
És que la sortida
és complicada
els dies que
fins que no s'arregla el banc de sorra.
Si us fixeu,
hi ha un lloc que cobreix,
torna a no cobrir
i torna a cobrir.
Llavors aquell banc de sorra
el que fa és que l'onada
repica
i puja per dalt, no?
Ja.
A més que...
Som molt petits.
Sí.
Escolta'm,
i la novetat...
Però la novetat
la primera vegada
sembla...
no ho sé.
Mira la nena,
pobreta.
Què?
No ho sé.
No ho sé.
Amb les oles.
Ah, mira el pedro i la nena!
Ah, sí?
És veritat.
Ai, que ho veus.
Està a dalt de cavall,
la nena.
Sí, sí.
l'ha posat la gorra del Marc.
Sí, la del Marc.
Hem volcat.
a l'arribar hem tombat,
ens hem tombat amb la barca.
Ah, sí.
Han caigut tots menys jo, eh?
Jo, bé, molt bé, molt bé.
L'entrada, accidentada.
La sortida també, més.
Però el passeig, superbé.
Molt maco, molt maco.
Val la pena.
També amb una mica d'aventura,
tot això.
Una mica d'aventura
i molt bé.
Molt bé.
Tornaria a repetir
fins a la caiguda.
Ha sigut un viatge molt maco.
I disfrutat.
Així, no ho sé,
d'engust,
perquè aquest senyor
és molt agradable
i t'ho explica molt bé
i tu passes molt bé.
Es fa curt.
Nada.
una experiència bonita.
Molt maco.
I per vostè,
què tal li ha anat
per la Zodiac?
Acompanyant.
Bé?
No?
No pot dir res.
Bueno, cap problema.
Molt bé, molt bé.
Ens ha agradat molt
aquesta experiència
i, bueno,
segurament repetirem.
Nos dominaba el mar,
nosotros no lo dominábamos,
¿sabes?
La dirección.
No la tomábamos como queríamos,
costaba un poquito,
pero todo es cuestión de práctica.
Acompanyant.
He de reconèixer,
vull dir que
és una cosa
que això del caia
que al començament
sempre fa una mica
de respecte,
no?
I encara me'n fa una miqueta
perquè no tinc encara
prou per la mà,
però bé,
és una cosa
que cada vegada
m'agrada més
i, doncs,
bueno,
sí,
cada vegada que puc
vinc cap aquí
i, bueno,
si no,
sempre un tancat
dono un obert,
que per exemple
l'obert és molt divertit
perquè és com una barqueta,
és més estable
i quan ja així una miqueta d'ones
que a vegades
amb el tancat
et fa una mica de por,
doncs amb l'obert
t'ho passes molt bé,
xales molt
i és molt divertit
i llavors sí,
doncs cada vegada que podem
venim cap aquí
a fer una miqueta de caiac.
Si ho proveu
és més que probable
que us faci el mateix
que la Eva
i que us quedeu enganxats.
Explica el Jordi.
Tenim diferents opcions,
a qui no li agrada
la piraua,
tenim opció
de patins de mar,
cosa molt popular
i que agrada molt a la gent.
Després,
relacionat amb el medi aquàtic,
doncs tot tipus
d'opcions,
com són aniversaris
pels nanos petits,
que els hi fem
la sortida amb caiac,
els hi fem també
un passeig amb la Zodiac,
també hi ha l'opció
si són una mica més grans
de fer snorkel
i amagar-los
i coses al fons marí
que les trobin.
A part d'això,
també organitzem
comiats de solters
i de solteres
de diferents tipus,
també,
però sempre relacionat
amb el mar.
Fins i tot
arribem a anar
a les cales
verges de Calavecs
i Platja Fonda
i fem bivacs,
passem la nit,
els hi fem,
organitzem el sopar,
la tornada també
és el de matí següent
amb caiac.
No sé,
un munt
d'activitats
diferents.
Recordeu,
actiar que
per gent d'aventura
al Camp Pintamarita Park,
si sou d'aquells
que us agrada
tenir-ho tot lligat
abans d'anar-hi,
el Jordi
ho recorda
a les telèfons.
Els telèfons de contacte
són el 685-805-197
i el mateix telèfon
acabat amb 6.
I ens oblidàvem
d'un fet
d'importar,
de vital importància
després de viure
una experiència
d'aventura com aquesta,
la foto final.
El dia l'ha fet molt bé,
que m'has explicat
les coses molt bé.
Digues alguna cosa, Marc.
Tu d'entro.
Pere,
vine aquí també
amb la nena.
Tu també, Pere.
Ja sortim tots.
Tu també, eh?
No, no vols.
Sí,
vinga, vine, vine.
Vinga,
una, dos,
tres.
Tres.
No, no puguem a la barca.
Això, res, que s'esborren.
Lluís.
Lluís, molt bé.
No pateixis, que no pugem.
Molt bé.
Tornaria a repetir.