This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Un quart d'11 del matí.
Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Just aquí una setmana, dimecres vinent,
obrirà les portes a Madrid,
al recinte final de la capital espanyola,
la Fira Internacional de Turisme.
FITUR, una de les cites més importants.
Alguns diuen que la més important a nivell d'Europa
i a nivell mundial pel que fa a la promoció turística.
El patronat de la Diputació de Tarragona,
el patronat Costa Daurada,
hi anirà com és tradicional
amb una àmplia oferta de les comarques tarragonines.
Per parlar d'aquesta Fira de FITUR,
però per parlar d'altres promocions
i del pla d'actuació d'aquest 2005
del propi patronat de turisme de la Diputació de Tarragona,
avui hem convidat el seu gerent, el senyor Octavi Bono.
Senyor Bono, bon dia.
Bon dia, bona hora.
D'aquí una setmana estarà vostè a Madrid?
Doncs sí, ja ben desembarcats allà, sí.
D'aquí una setmana s'inaugurà a FITUR.
És sens dubte, com diuen alguns professionals del sector,
la cita més important?
Dependria des de quin punt de vista ens ho miréssim.
Si pensem en capacitat de convocatòria,
en metres quadrats d'exposició,
en nombre de periodistes acreditats,
en volum de visitants professionals,
en volum de visitants associats a la idea de consumidor final, etcètera, etcètera,
de ben segur podria ser, si no el primer, el segon,
el gran punt de trobada.
En aquest cas el primer també per la seva dimensió seria la ITB de Berlín,
que supera en metratge i en nombre d'expositors,
doncs de manera important encara a FITUR.
Però sí que seria un dels punts de trobada força important.
De tota manera, també és cert que de vegades trobem altres espais
que no impliquen desplegaments tan amples com el que FITUR ofereix,
però que des del punt de vista de l'activitat professional,
doncs potser a vegades són més útils.
I estaria pensant, per exemple, en el cas de la World Travel Market de Londres,
que podria ser una trobada, un certamen, un esdeveniment pel sector turístic,
que no té en volum la dimensió que tindria FITUR, sens dubte,
però des del punt de vista de la rendibilitat, de la tasca a fer,
del valor, del temps que hi pots dedicar,
la veritat és que potser seria fins i tot més profitós.
Malauradament FITUR, i això és un element que podem comentar obertament,
perquè és compartit pel conjunt del sector,
ha anat esdevenint un espai una mica més frívol del que ens agradaria en algun moment.
Sí que és cert que si vols desenvolupar una bona agenda tens l'oportunitat de fer-ho,
però també és veritat que bona part dels esforços
hi ha qui els dedica únicament a temes de pura relació, que ja estan bé,
però que també ens agradaria als professionals del sector
que allò que havia estat més intensament abans FITUR,
que era un punt de trobada per professionals, no s'acabés de perdre.
El que sembla clar i o el que sembla indiscutible és que a FITUR s'hi ha d'anar,
i evidentment el patronat de turisme de la Costa d'Aurada ja anirà també aquest any.
De quina manera? Amb quina oferta? Amb quin estant?
Bé, participarem dintre del conjunt del que és Catalunya,
amb el desplegament que fa Catalunya en el seu conjunt,
i disposarem com a territori un espai aproximat d'uns 270 metres quadrats
que permetran que aquells elements de més dimensió a casa nostra,
que volen aprofitar, insisteixo, aquesta plataforma,
que si es vol encara pot ser útil,
tinguin un espai confortable per presentar les seves noves propostes,
per fer conèixer aquelles novetats,
en aquells productes que en els darrers mesos s'han anat articulant.
Hi haurà en aquest conjunt una presència destacada,
perquè habitualment la necessiten així dels municipis,
que són una mica el nucli dur de la nostra activitat,
el centre de la demarcació, el centre del nostre litoral,
com podrien ser Salou, Cambrils i la Pineda,
que formaran part també d'aquesta zona de la Costa d'Aurada,
però amb un tractament específic,
i després bona part dels nostres municipis de litoral
i alguns dels més importants pel que fa a l'interior.
Ens consta que des del punt de vista de les activitats,
que per exemple la gent de la ruta del Sisté,
si parlem en clau d'interior,
presentarà el seu nou pla de dinamització
i aprofitarà per fer conèixer el conjunt dels professionals del sector
què és el que li pot succeir a l'impuls d'aquesta ruta,
d'aquesta proposta de la ruta del Sisté en els propers anys,
arrel dels recursos que hem pogut trobar per fomentar-la darrerament,
o també per exemple una mostra des del punt de vista gastronòmic
prou interessant perquè serà el servei del conjunt de l'Espai de Catalunya,
liderada en aquest cas pel municipi de Cambrils,
o les activitats adreçades a la Canalla pel cap de setmana
que portaran a terme precisament Port Aventura
i els municipis de Salou, Cambrils i la Pineda
amb una mena de tallers que facin visualitzar
en el visitant a l'espai i sobretot al client final
que la Costa d'Orada és un espai molt adequat,
molt adaptat pel que fa a atendre famílies, nens petits, etc.
Nosaltres a més a més volem aprofitar
el fet que hi ha una presència intensiva
de responsables del sector d'aquí Casa Nostra a Madrid
per tal de signar un conveni
entre un total d'estrets organitzacions, municipis,
més Port Aventura, més nosaltres,
que permet desenvolupar la promoció internacional
al llarg del 2004,
amb sis certàmens arreu d'Europa,
d'una forma coordinada,
aprofitant millor els recursos
i compartint complicitats entre tots aquests
que ens hi vinculem.
Doncs bé, la signatura formal d'aquest conveni,
que és un element prou important
perquè demostra que el públic i el privat
són capaços de fer coses conjuntament
amb l'ànim de desenvolupar millor les activitats
i a més a més fer-les des d'un punt de vista més eficient,
doncs visualitzar la signatura d'aquest conveni
em semblava que era important fer-ho en un marc confitur
i això ho farem el dia 26 a les 11 del matí.
Bé, això seria d'una manera molt resumida
bona part d'aquestes coses que ens podrem anar trobant,
més enllà de les agendes que cadascú de nosaltres
ha anat construint per tal de preparar
la participació a la fina.
El fill de sòl·lim que deia,
aquest conveni, qui participaran?
Aquest conveni de promoció conjunta
o coordinada a l'exterior?
Doncs gairebé és més fàcil dir
qui no hi participaran,
perquè de fet els principals municipis i ciutats
de la demarcació hi seran presents
i fins i tot hem incorporat alguns d'aquells petits
que en anterioritat no hi havien estat.
Doncs trobarem des de la ciutat de Tarragona,
passant per Torra d'en Barra d'Altafulla,
però també Solou Cambrils a la Pineda,
Montroig, el nostre propi patronat, Portaventura
i segurament me n'estic deixant
perquè fem un total de 13 organitzacions.
L'ànim d'aquest acord,
que a més a més va ser modèlic a Catalunya,
perquè després Turisme de Catalunya l'ha fet servir.
És a dir, el que seria l'organisme de promoció
al servei del país, que és Turisme de Catalunya,
l'ha volgut fer servir per reproduir-lo
en altres zones del territori.
Nosaltres estem presents en sis fires internacionals
amb un model de cooperació entre aquests 13 socis
que fan que la tasca de gestió d'aquestes fires
no la portin a terme tots,
sinó alguns d'ells en nom de tots ells.
Per tant, hi ha un exercici de coordinació
i de generositat cara a la resta.
Això que es va crear a la Costa Orada fa 3 anys
i que s'ha consolidat d'una forma important,
Turisme de Catalunya,
ho va reclamar per tal que altres punts del país,
Costa Brava en concret i també extensiu a la resta de marques,
el prenguessin com a model i fessin exactament el mateix.
Hem evolucionat i més enllà d'això,
en guany el conveni també incorpora
l'edició d'un material gràfic específic,
és a dir, tothom se sent còmode amb un material gràfic comú
per ser present en aquestes fires
i la possibilitat d'articular una campanya a internet
també entre tots aquests socis,
una campanya publicitària a internet
que faci que la suma dels recursos de tots nosaltres
generin una bossa més gran
i que sigui també això més eficient.
Anar a Madrid, anar a Fitur,
és tenir justament contacte amb un públic potencial,
amb un client potencial important del conjunt espanyol,
tenint en compte que aquest del turisme nacional
és molt important per la Costa Dourada,
per les comarques de Tarragona,
és especialment important anar-hi a Fitur.
És important i profitós?
Sí, si un té l'ànim de fer les coses com s'han de fer.
És a dir, si el que esperem és que,
senzillament pel pur fet d'estar presents,
algú anirà passant per davant nostre
i s'interessarà pel que som
i pel que podem oferir,
la veritat és que potser no calia tant de farcit
per aquest pollastre.
Però si mínimament,
o d'una manera adequada,
no mínimament,
sinó d'una manera adequada,
un treballa a la seva agenda
en funció dels objectius que té previstos
i per tal d'atendre determinades necessitats de contactes,
la veritat és que és un espai de trobada
que pot ser útil.
Però sí que hi ha d'haver un paper proactiu,
és a dir, no et pots esperar que,
des del punt de vista professional,
la gent acabi de descobrir-ne allí
si no has fet el pas mínim previ
per tal que això pugui ser així.
i que tots aquells interlocutors
amb els que et vulguis trobar,
perquè és interessant,
perquè et pot portar a ser present
en un determinat mercat en el futur,
perquè et pot portar a una determinada col·laboració
per fer, què sé jo,
publicitat conjuntament amb un operador
o amb una companyia aèria, etcètera, etcètera.
tot aquest tipus de tasques fetes d'una altra manera
serien molt més complexos perquè t'hauries de desplaçar constantment pel territori,
en el conjunt de l'Estat o fins i tot a nivell internacional,
al llarg d'uns pocs dies tens l'oportunitat de trobar-ho.
Ara, cal ser proactiu,
cal que l'agenda estigui ben construïda
i cal que allò que et posis a l'agenda
no tinguis cert sentit.
De totes sort, insisteixo,
en el temps, ha evolucionat d'una manera
una mica frívola.
Jo crec que si un té l'ànim
de desenvolupar una tasca ben resolta
i de tenir una estratègia, es pot fer.
Però, malauradament,
acaba sent també un espai
perquè personatges d'aquests populars
que apareixen a la televisió circulin entre els estants,
perquè hi hagi una activitat
de trasfons relacional
que a vegades pot ser més o menys qüestionada.
Ara bé, si un vol anar amb els deures fets
i els fa,
FITUR pot seguir sent encara
una bona plataforma.
A més de FITUR,
on més s'ha anat
com a patronat de turisme a Costa Durada
aquest hivern
i on més encara s'hi ha d'anar
en els propers mesos?
Bé, la veritat és que el nostre pla d'actuació
en guany dibuixa
no només en l'entorn de l'actitat final,
que no és l'única que fem,
que és una part important,
però ni la més important ni l'única,
però sí que ens dibuixa
un ventall
d'avents a cobrir,
fires en les quals podem participar.
Si ens situéssim des de l'inici del mes de gener cap aquí,
doncs ja hem estat presents
a la fira d'Utrec,
que ens situa davant dels Països Baixos
i del producte càmping
d'una forma molt clara
i és especialment útil
per arribar al consumidor d'aquest tipus de productes,
el consumidor final
més que el col·lectiu professional.
Venim també d'Oslo,
on hem participat a la Raisliff,
juntament amb algun dels nostres patronats
d'aquesta zona centre,
perquè en guany hi haurà una activitat intensiva
en els països nòrdics i escandinaus,
arrel de que per primera vegada
un dels principals operadors
en aquests països,
en aquests mercats,
doncs ens està programant.
En concret, tu i Nòrdic
tindrà clients a casa nostra l'any vinent
i més enllà d'una activitat publicitària
que es farà les properes setmanes
en els quatre països,
Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Noruega,
doncs també s'ha volgut programar
d'una forma especial
alguns certàmens
que ens pot ajudar a recolzar
aquesta nova presència
de la Costa Dorada en aquests mercats.
Doncs bé, s'acaba de tornar d'aquí,
estem per encetar Fitur,
estem per encetar també
la matca de Finlàndia
i d'aquí fins al mes de juny
això ja és una mica on no parar.
La veritat és que la nostra activitat
es concentra molt
no en el dibuix de l'any natural
de gener a desembre,
sinó a cavall de dos exercicis
entre octubre-novembre
i el mes de juny
per tornar a arrencar de nou
a l'octubre-novembre
per l'exercici següent.
Però també insisteixo,
no és l'única cosa que fem
aquesta, la de les fires,
vull dir, és una part important
del pla d'actuació,
és una de les que, a més a més,
connecta bé
amb els que són els gestors de l'oferta,
però n'hi ha tantes altres
que també ens hem d'obligar
a anar conduint.
Què preveu hem fet, doncs,
en el pla d'actuació?
Quines són les línies mestres
d'aquest pla d'actuació del 2005?
Per enguany ens hem marcat,
jo crec que un treball,
en fi, intens.
Ens hem compromès
a desenvolupar 29 objectius
i quan dic compromès vull dir
que estan redactats,
que estan definits
i que són aquells aspectes
dels que hem de donar compte
en aquells que governen el patronat
i amb els nostres clients,
és a dir, d'una banda,
els òrgans de govern,
doncs, que estan vinculats
a nosaltres com a organisme autònom que som,
però d'altra banda també
amb els nostres interlocutors
en el territori,
doncs, les empreses,
els municipis, etcètera.
29 objectius
que al cap i a la fi
estan al servei
de tres grans línies estratègiques
que ens havien definit també
per aquesta legislatura.
En concret,
la diversificació de mercats i productes.
No és casual
que estiguem treballant
en aquests temes
que abans comentàvem,
per exemple,
en els països nòrdics i escandinous.
Estaria el servei d'això,
diversificació de mercats i productes.
Parlaríem també
d'especialització de l'oferta,
és a dir,
aconseguir que siguem reconeguts
en determinats mercats
per elements molt concrets
i això no ha de ser contradictori
amb l'element anterior,
el de la diversificació.
Podem tindre espais
absolutament especialitzats
i en el seu conjunt
generar una imatge de destí,
de territori altament diversificat.
I, finalment,
la millora
de la qualitat en el destí,
intentar afavorir
mecanismes per la millora
de la qualitat en el destí.
Doncs bé,
el servei d'aquestes
tres línies estratègiques,
29 objectius,
que es desplegaran
amb el voltant
d'unes 260 accions
i executant un pressupost,
el més elevat
que en la història hem tingut
fins a aquest moment,
no cal dir,
de més de dos milions
i mig d'euros.
En concret,
avui estem gestionant
ja un pressupost
que pràcticament quadriplica,
pràcticament no,
més que quadriplica
el pressupost
que el patronat disposava
l'any 95
i que això també respon
a la dinàmica del sector
aquí a la Costa d'Orada
i això ens anem d'alegrar,
però també
una determinada vocació
per part de la Diputació
d'atendre adequadament
aquest tipus d'activitats
aquí en el territori.
Una aposta clara,
una voluntat clara política
de la Diputació
per millorar en tot el possible
la gestió turística
de les nostres comarques.
Els recursos jo crec
que expliquen en bona part
això i que són símptoma
o conseqüència
del fet que s'entén
el valor estratègic
que té el turisme
a les nostres comarques
i que no el podem afrontar
d'una altra manera.
Si més tinguéssim,
més faríem,
però jo crec que
s'ha estat sent força ponderat
i que un referent
com el que li explico,
és a dir,
que hem vingut a multiplicar
per quatre el pressupost
pràcticament només 10 anys,
doncs trasllada això,
una determinada sensibilitat
cara al sector.
S'entén també
per la creixent competitivitat
dels mercats en general?
Especialment.
La veritat és que
el context és absolutament dinàmic,
canviant,
evoluciona per moments
i allò que hem d'afrontar avui
doncs és absolutament diferent
a la situació
en què estàvem vivint
ara fa 3-5 anys.
Vull dir,
estem parlant
que només a mig termini
l'activitat turística
ha fet una evolució,
una progressió
fins i tot difícilment previsible.
En clau de competència,
com anunciava,
és a dir,
els mercats de competència
no són aquests espais
en proximitat,
que és això en el país
Costa Brava
o cap al sud,
la Costa Blanca,
ni molt menys.
Avui la nostra competència
és el conjunt de la Mediterrània
i en alguns casos fins i tot
podríem parlar d'espais
més allunyats,
però vull dir,
hi ha hagut un exercici
de globalització
de la competència,
sens dubte,
d'increment
de la sensibilitat
al preu
per part dels nostres consumidors,
que no vol dir
que tinguin menys diners
per fer vacances,
sinó que volen comprar
les millors vacances
en les millors condicions
de preu possible
i d'altra banda,
a més a més,
un element afegit
en aquest cas
a nivell domèstic,
és a dir,
que ens ha passat a casa nostra,
de creixement de l'oferta,
potser no tant
en el darrer any i mig,
però d'una forma
molt notable
en els anteriors
pràcticament dos o tres,
és a dir,
que s'han conjugat
un seguit d'elements,
de creixement de la competència
d'una manera molt important,
d'alta sensibilitat
del consumidor
davant del preu
i també de creixement
del nombre de places
a casa nostra
d'una forma especial
i en el conjunt
de bona part
de la Mediterrània també.
Bé, tot això
afegint-hi
a altres aspectes
com nous hàbits
en la forma
de comprar vacances
al consumidor,
cada vegada més
organitza les vacances
pel seu propi compte.
no prescindim,
però deixant
en algun moment
al marge
l'aturoperació
o d'altra banda
l'aparició
de noves fórmules
que venen a revolucionar
el sector
com podrien ser
els vols de baix cost,
et situen,
insisteixo,
davant d'un escenari
que en els darrers
3-5 anys
s'ha transformat
d'una forma notable.
Ara citava
els vols de baix cost,
li volia preguntar
justament per això,
ara fa un any,
hem tingut un any 2004
de novetat
en aquestes comarques
pel que fa a la implantació
dels vols de baix cost,
quina valoració
fa el patronat
de turisme
de la Diputació
dels efectes
que en el sector
pot tenir
la implantació
d'aquestes línies
o que han tingut
fins ara?
Doncs força positiva,
primer perquè hem estat
capaços
de no perdre un tren
que passava
per davant de la porta,
és a dir,
el fet que això
estigui succeint
també no és un element
que sigui històric,
sí que és veritat
que la primera companyia
a Europa
ve de l'any 85,
sí que és veritat
que en els Estats Units
la primera companyia
que implanta
aquesta filosofia
és de l'any 71,
però aquesta
efervescència,
aquesta absoluta
transformació
del tema
de l'aviació
comercial,
civil,
etcètera,
és un element
relativament recent,
pràcticament
els darrers 3 anys,
no més que això,
en aquesta dimensió
que s'està adquirint
actualment.
Doncs bé,
aquest tren
l'hem pogut agafar,
però jo crec que també
l'hem agafat
d'una forma ponderada.
Avui al nostre aeroport
les companyies de baix cost
signifiquen el 31%
del nostre trànsit
i això
és prou positiu,
estem pràcticament
parlant d'un terç,
és a dir,
que de cada 3
dels passatgers
que arriben a l'aeroport,
un d'ells
arriba a través
d'aquestes companyies
i això ho veurem
positivament,
però tampoc hem perdut
pistonada
amb els vols Charter,
és a dir,
hem crescut també
amb l'operativa Charter
i encara significa,
doncs això,
una part molt important
de la nostra activitat.
És a dir,
podem gaudir
d'una forma
equilibrada
i ponderada
de dues vies
per les que ens podem
alimentar de clients.
I d'altra banda,
també és cert
que tot allò que arriba
a través del baix cost
no s'està quedant
en la zona,
però sí que també és veritat
i pel seguiment
i els estudis
que estem fent
d'aquest tipus
de moviment
en el propi aeroport,
sí que és veritat
que el percentatge
que estem assolint,
la quota que estem assolint
de gent que ens arriba
per aquests mitjans
i que pernocten
a la zona
és ja molt i molt elevada.
Quina?
Aproximadament?
Ens estaríem situant
pràcticament ja
en el 52%.
Però atenció,
si estem dient
que el 52%
de tots aquells
que arriben
estan pernoctant
a la zona,
no vol dir
que encara tenim
un 48%
d'espai per créixer,
m'explicaré,
d'aquest 48% restant,
no tot ell
se'n va a dormir
en un altre lloc
per entendre'ns.
Hi ha una part important
gairebé de la meitat,
un 25%,
que són gent
com vostè,
com jo,
que també fa ús
d'aquests vols
i que hem sortit
per anar a fer
una gestió
de tipus econòmic,
empresarial,
o de lleure,
o de vacances
i que després també tornem.
Per tant,
hi ha aquesta quota
d'un 25%
dels usuaris del Baix Cos
que són residents
de les nostres comarques
que mai podran ser clients.
Per dir-ho d'una altra manera,
de tot aquell col·lectiu
que podria ser potencialment
client,
doncs ja estem
guanyant-ne cap a la zona
dos terços,
és a dir,
de tot aquell que podria ser client
a la Costa Daurada,
el 66%
ja s'està quedant.
I aquesta és una xifra
prou respectable.
Ha de continuar apostant
a la Costa Daurada
per aquests vols?
Sens dubte,
per no perdre aquest tren,
però seguint sent conscients
que hi ha d'haver
un exercici
de ponderació
i d'equilibri.
El que no podem
és perdre una activitat
com la de l'aturoperació,
que és especialment important
a casa nostra
en alguns municipis
i que ens alimenta
molt i molt
per la part més important,
sens dubte,
per la part majoritària
de clients al llarg de l'any
i que a més a més
et permeten
distribuir els clients
d'una forma
prou equilibrada
entre el mes de
pràcticament març
o l'inici de Setmana Santa
i el mes d'octubre
i pensar que girarem
el destí com un mitjó
i que això serà
absolutament diferent
a tan curt termini
no ens ho podem plantejar.
Per tant,
hem de ser capaços
de conviure
amb aquests dos models,
de ser prou hàbils
per alimentar-ne un
sense que l'altre
pensi que se li està fent
un greuge
i per fer del destí
un destí que sí,
que estigui capacitat
per rebre visitants
per aquests dos canals.
Si féssim un exercici
absolutament oposat
amb això
i penséssim
que el nostre futur
només ha de passar
per un dels dos models
ens equivocaríem.
Cal ser equilibrat
i aquest és un joc,
insisteixo,
una mica complex
però del que d'entrada
em sembla
que ens n'estem sortint.
El patronat farà
promoció especialment
en aquelles destinacions
on ara tenim
justament enllaços directes
de vols de baix cost?
S'està fent,
vull dir que s'està fent.
Per exemple,
alguns referents
perquè vegi que això
en guany s'ha portat a terme.
En guany hem fet,
parlarem d'en guany,
perdó, parlarem d'en guany,
parlarem del 2004
i parlarem d'en guany.
En el 2004,
per exemple,
d'una forma especial
vam fer publicitat
a través d'internet
en el Regne Unit
i Alemanya,
connectant-nos
amb aquells espais
que són més freqüentats
pel navegant d'internet,
per l'internauta,
a l'hora de comprar viatges
i sobretot a l'hora
de comprar bitllets d'avió.
Doncs bé,
no és casual
que de les 510.000 visites
que ha tingut la nostra pàgina
haguem vist
que l'increment més important
s'hagi produït precisament
en el Regne Unit
i en Alemanya.
A final d'any,
en el mes de novembre,
es va fer una acció
amb una tramesa
de 200.000,
amb un mailing
de 200.000 unitats
a famílies alemanes
de la zona de Frankfurt
i la seva àrea d'influència.
Tampoc és casual
que concentríssim
aquest esforç,
juntament amb altres patronats municipals
d'aquí del territori
i de Turisme de Catalunya,
en aquest espai
perquè és des d'on
en Alemanya
teníem un vol programat.
Enguany,
en el 2005,
més enllà
d'algunes altres
d'aquestes accions
de publicitat
a través d'internet,
farem un desplegament intensiu
entre el 20 i el 24 d'abril
a Dublín
amb l'ànim
d'explicar-nos
pel que som,
pel que som menys coneguts
segurament
i sobretot
pensant
en les dues grans oportunitats
que tenim en aquest país
i especialment
en la seva capital.
Una és l'enllaç
a través del baix cost
i l'altra
l'excel·lent posicionament
que també tenim
a través de la nostra operativa
tradicional de Charter.
Bé,
no podem obviar
que hi ha elements nous
en l'escenari
que els hem d'assumir,
que els hem de comprendre
i que ens han de reajustar
el tipus d'accions
i les eines
amb les que podem actuar
nosaltres
per fer-nos conèixer.
Segurament
que si no haguéssim tingut
aquests enllaços
campanyes com les que li he explicat
al Mailing
a l'entorn de Frankfurt
i a la seva àrea d'influència,
les campanyes de màrqueting
de publicitat
a través d'internet
en el Regne Unit
i en Alemanya
d'una forma tan selectiva
les haguéssim portat a terme.
Hi ha una nova oportunitat
però aquesta nova oportunitat
també reclama noves eines.
Les estem activant
i els resultats
s'ha començat a veure.
Senyor Octavi,
Bona ho deixem aquí.
La setmana vinent
ens trobarem a Madrid.
El matí de Tarragona Ràdio
i aquesta casa en general
també estarà a futur.
Així que tindrem l'oportunitat
de parlar
amb el general
del patronat de turisme
de la Diputació de Tarragona
i amb altres responsables turístics
i serà també segurament
el moment de parlar
de previsions
de com s'espera
aquest de 2005
a les comarques tarragonines.
els vols de baix cost.
Gràcies per venir
aquest matí en directe
i la setmana vinent
ens veiem a Madrid.
Molt bé, fins la setmana vinent.
Gràcies, bon dia.