Ara són tres quarts de dotze del migdia i un minut i mig.
Seguim acompanyant-los des del matí de Tarragona Ràdio.
Deixem enrere el tema relacionat amb la salut
i parlem de la Setmana de la Mobilitat Urbana Sostenible i Segura,
que estem celebrant, i podem subratllar la paraula celebrant,
des del passat dia 22 i que es desenvoluparà fins al 29 de setembre.
Fins demà, amb tot un seguit d'activitats
en la qual prenen part persones, institucions i firmes
de la ciutat de Tarragona.
És el cas de Carles Tarragó, de l'Autoescola de Tarragó.
Carles, bon dia.
Molt bon dia.
Vosaltres hi preneu part i no és la primera vegada
en tot allò que té a veure amb la Setmana de la Mobilitat
i col·laboreu, perquè vosaltres professionalment
esteu implicats també des del punt de vista empresarial
i perquè hi creieu i molt, en el que és la mobilitat
adaptada a persones amb discapacitats físiques, per exemple.
Sí, sí.
Són altres temes als que també tracteu,
però podríem començar per aquí, si et sembla.
Sí, no, n'entros...
A veure, en principi l'autoscola era el que el nom diu,
una autoscola ensenyàvem a conduir vehicles normals i corrents.
El que passa que des de ja fa uns 30 anys
el meu pare ja va començar a tindre sempre un vehicle adaptat
per poder ensenyar a conduir a les persones discapacitades
i des de llavors hem continuat dintre del món de la discapacitat.
sempre amb la vessant del conduir vehicles.
És a dir, no ens hem dedicat a el que són, diguem-ne,
tots els aparells complements que van al voltant d'una discapacitat,
sinó que ens hem dedicat a adaptar un vehicle normal i corrent
i fer-li les adaptacions necessàries perquè una persona
que tingui qualsevol tipus de discapacitat a nivell d'extremitats
pugui conduir aquell vehicle sense cap tipus de problema.
Perquè avui en dia persones amb discapacitats força invalidants
poden conduir un vehicle?
Molt invalidants, sí.
Un tetaplègic pràcticament amb una mobilitat justa de munyè
que en tindria suficient per conduir un vehicle i la veu.
Doncs això ha evolucionat moltíssim des d'aquella època
que el teu pare ja adaptava aquests vehicles.
Ara, des del punt de vista tècnic, ha millorat tant
que ha donat també qualitat de vida i autonomia a aquestes persones.
Sí, molt. L'electrònica en aquest aspecte es pot dir
que ha sigut un gran avenç per aquest tipus de sistemes
ja que pensar que el vehicle pot anar amb la veu
pot posar els intermitents, pot tocar el claxon
pot fer anar segons quins comandaments del vehicle
fer-los anar solament amb la veu
és una mica impensable en aquella època que va començar el meu pare
perquè en aquella època eren tot un...
invents que feien a base de ferros
doncs mira, farem una palanca, la faràs anar d'aquesta manera
però avui en dia tot això està molt estudiat
està molt inclús legalitzat
i inspeccionat, diguem-ne, d'alguna manera
perquè sempre que es fa una adaptació d'aquest tipus
té que passar per la seva corresponent ITB
per el que tenen que ser adaptacions molt ben fetes.
Doncs ja et dic, un teta plegi
que no facin anar a les cames
i pràcticament no tinguin mobilitat
amb els braços
amb una espècie d'ajosti que porta la munyeca
i la seva veu
pot fer anar un vehicle
sense cap tipus problema.
Generalment, com funciona?
La persona que té la discapacitat
se li adapta a un vehicle especialment per a ella?
Hi ha un tipus de vehicles ja fets?
O diguem-ne que cada persona discapacitada
té el seu vehicle personalitzat?
Bé, podem generalitzar una miqueta.
En principi, comencem
que la majoria de vegades
ja se'ls posa un canvi de marxes automàtic
ja se'l compren així
per el que ja suprimeixen
el canvi de marxes i el pedal d'embragui.
Llavors, ja solament diem que necessitarien un peu.
Si l'altre peu tampoc tinguessin mobilitat
és qüestió de posar-los a l'accelerador
a l'aro del volant
és un segon aro
i allò és l'accelerador
que es fa anar amb el pell de la mà
i el fre, una palanca
que tenen al costat dret.
Llavors, amb les dues mans
hi podrien fer anar perfectament el vehicle.
Si hi hagués la dificultat
que una de les dues mans
no té moviment, mobilitat
llavors el que se'ls posa és
en el volant
un pom
en el que fan anar el volant
solament amb aquell pom
amb la mà que els hi correspon.
A veure, tot això
està molt estudiat
llavors, depenent de la discapacitat
se li fa l'adaptació.
Però aquell vehicle
és específicament per a aquella persona, lògicament.
Jo imagino que a banda
de donar aquesta autonomia
aquesta mobilitat a aquestes persones
des del punt de vista emocional
deu ser important, no?
Moltíssim.
Perquè allò sentir que ets la pas
exacte de...
Inclús avui en dia
si algú passa per la plaça del Mercat avui
o demà per la plaça de l'Ajuntament
pot veure-ho.
Hi ha inclús un vehicle
que té el seient del conductor
surt fora al carrer
i en aquell moment
se li col·loquen unes rodes a sota
i allò és la seva cadira de rodes.
És a dir, que aquella persona...
Ja té integrada la seva cadira
pràcticament el vehicle.
Aquell vehicle
quan el conductor no hi ha
no hi ha cadira, per entendre's.
No hi ha el seient
perquè el seient és la seva pròpia cadira
amb el que ell pot sortir
i entrar del vehicle...
Això estalvia tota aquella...
Aquell enrenó que té
que si vas sola
ha de treure la cadira com pot
del darrere...
Correctament.
No, no?
És un avenç important.
I després arriba el moment
si són persones
que sempre han estat discapacitades
de llançar-se a la carretera
fer l'aprenentatge.
Aquí tenim la doble vertent.
Tenim la persona
que ja ha sigut conductor
que per un accident
o per una enfermetat
passa a ser discapacitat
llavors se li adapta el vehicle
i solament se fa
una petita adaptació
del carrer de conduir
en la que s'especifica
quin tipus de vehicle
es pot conduir
a partir d'aquell moment
i se li fa una petita prova
conforme ell demostra
que sap controlar
aquells mandos.
Perquè clar, són nous.
No és el mateix
tota la vida
conduint amb l'accelerador
al peu dret
que de cop i volta
et posin l'accelerador
pel mill de la mà.
No és el mateix.
La coordinació
que has d'aprendre a coordinar-ho.
La dotació de tants anys
que les mans
només són pel volant
passa a ser
que les mans són
pel volant
pel fre i per l'accelerador.
Llavors això s'ha de...
Has de fer unes pràctiques
com a qualsevol persona
que es treu al carrer.
Un petit aprenentatge, sí.
I llavors hi ha
el discapacitat
que encara no té
carret de conduir
que bé
aquest passa
per com passa a tothom.
Fa les seves teòriques
en quant té
la teòrica aprovada
n'antros tenim
un vehicle
específicament
per minuts vàlids
per discapacitats
en el que li posem
la transformació
que ell necessita
i l'ensenyem
a conduir
en aquell vehicle.
Llavors ja ell
se compra el seu
amb la mateixa transformació.
Hi ha una...
Tots sabem
que quan un es treu
el carnet d'identitat
de conduir
la primera vegada
sempre hi ha aquella cosa
de les primeres pors
d'anar per la carretera.
Tots hem passat per aquí.
Tallar el cordó umbilical
amb el professor
és molt difícil.
De dir, molt bé, molt bé
però jo sol aquí
que em trobo
enmig de tants vehicles
noteu diferència
entre la persona discapacitada
i la que no ho és
en aquests primers quilòmetres?
Mira, són molt agosarats.
Més que les persones
que no tenen discapacitat.
Déu-n'hi-do, eh?
Els de mercader,
no t'embalis, no?
A vegades et fan por
perquè no tenen por.
Tenen menys por
que els que no tenim
cap discapacitat.
El fet d'ells
tindre ja aquella discapacitat
a veure, parlo en general, eh?
Sí, sí, sí, naturalment
la majoria de vegades
penses
aquest ja tant li fa
5 a 25.
Tira.
Ja està.
Ell sap fer allò
i tira.
En canvi,
la gent normal
les pors
li fan fer moltes coses.
Una persona
que és jove
que es treu el carret
d'acuni als 18 anys
no és el mateix
que la mateixa persona
si se'l tregués
als 40.
No té res a veure
perquè la vida
et va donant por
i aquestes pors
a l'hora de l'aprenentatge
et van posant barreres
i és molt més difícil.
A les persones discapacitades
cadascuna
és diferent
des del nivell
d'invalidesa
que tenen,
etcètera, etcètera.
Però, de totes maneres,
el que sí es pot
generalitzar
és en el sentit de
si vosaltres heu notat
que hi ha
més demanda.
És a dir,
quan una persona,
sobretot si ha patit
un accident,
una malaltia,
entra en aquest període
de la seva vida
que és molt dur,
sens dubte,
té tendència
a tancar-se a casa,
abandonar en primer termini
la seva activitat.
Vosaltres heu notat
un increment
de demanda
de persones
amb discapacitats
que volen conduir?
Sí, sí.
Ells quan veuen
que podran
seguir conduint
o que poden
aprendre a conduir
i conduir
i tindre la seva autonomia
i la seva llibertat,
tiren endavant.
Hem tingut casos
d'ensenyar a conduir
en concret
fa pocos anys
amb un noi
que sabíem
que es moria
i que li quedava
molt poc,
però la seva il·lusió
era que ha de conduir
i els seus pares van dir
que si vol conduir
que condueixi
i no va durar gaire,
era la veritat,
quedava molt poc,
però la seva il·lusió
era aquesta
i la veritat sigui dita
que la persona jove
que té una discapacitat
està esperant
els 18 anys
per aprendre a conduir
i tenir la seva autonomia
i poder portar cotxe
perquè
el fet de poder portar cotxe
els fa sentir-se normals,
és a dir,
en el moment
en què estan asseguts
el cotxe i el porten
ja no es veuen discapacitats.
Decideixen per ells mateixos
què volen fer,
on volen anar
com a qualsevol altra persona,
òbviament.
I la veritat
és que els hi és molt gratificant.
El Carles Tarragó
té molta experiència,
ho han sentit
i tota aquesta experiència
demà es posarà
damunt la taula
en una conferència
que es farà
a les 8 del vespre
al Pati del Rei Jaume I
titulada
La mobilitat
des del punt de vista
dels discapacitats.
Això és un petit tast
de tot el que explicaràs
demà en aquesta conferència,
no, Carles?
Sí, però no,
no rondarà
dintre del que és
l'autoescola,
sinó que dintre
la discapacitat
i les possibilitats
que té un discapacitat
de poder-se endinsar
dintre del món
de la normalitat
entre cometes.
I per il·lustrar-ho,
al matí
a la plaça de la Font
hi haurà una exposició
de vehicles
per a discapacitats.
Vehicles, sí.
Aquest que ens deies també.
Correcte.
Avui tenim els vehicles
que són ecològics,
és a dir,
que van en biodiesel
o que van en elèctrics,
cadires de rodes
i scooters de quatre rodes
per a discapacitats
o per a qui no ho és
perquè els scooters
de quatre rodes
ens estem trobant
que els estan comprant
gent que la mobilitat
la té justa,
que caminen molt malament,
que són grans
i que per sortir al carril
els hi va molt malament sortir
perquè no poden sortir a passejar
i amb aquests scooters
que no és una carrera de rodes
però que no ho deixa de ser
els dona una gran llibertat
de moviment
i també s'estem trobant
que hi ha molta gent
que les adquireix.
Doncs avui estem dedicats
exclusivament
al món ecològic
del moviment
i demà
a tot el que és
la mobilitat
de les discapacitats.
És una altra mirada
i una altra visió
al món de la circulació,
al món de la conducció
que s'ha volgut fer
des d'aquesta setmana
de la mobilitat urbana
a l'Ajuntament de Tarragona.
Carles Tarragó
de l'Autoescola Tarragó,
gràcies per acompanyar-nos avui
que sabíem
que tenies una agenda
molt atapaïda
i ara has de marxar
corrents, corrents.
Moltíssimes gràcies.
Fins la propera.
A vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Bon dia.
Gràcies.