Senyor Sabater, bon dia.
Molt bon dia.
Avui és una molt bona notícia, suposo,
pel món de la sanitat en general
i pels usuaris de la ciutat de Tarragona,
la reobertura d'aquestes instal·lacions.
Es posa punt i final a un període molt llarg i molt problemàtic?
Punt i final no.
Punt i final no.
Es fa un punt i seguit important
perquè el que hem fet a partir d'avui
i que vam presentar públicament el divendres
és normalitzar unes instal·lacions merescudes per a la ciutadania
després de tots els incidents que ens han anat transcorrent.
i a més a més també unificar els serveis
i tindre un pla per millorar-los.
I tot això volíem fer-ho abans que comencés la campanya d'hivern,
en paral·lel, ara comentàvem que ha arribat de cop,
i que poguéssim començar a dotar de tots aquests serveis
que els nostres col·lectius de persones fràgils
necessiten reubicar-se i estar ben servits.
Dic punt i seguit perquè recordem que encara tenim una qüestió pendent
i que jo vull fer esment i no vull oblidar
que és el tema del personal afectat
per les intoxicacions del 2004, insisteixo,
de les del 2004 perquè el 2003, com vostè sap,
no van ser tals, sinó que van ser episodis de males olors
de les quals també vam donar complida resposta a la ciutadania i als treballadors.
Estem preocupats per com està anant el tema i estem a la seva disposició.
Per tant, no hi haurà un punt final fins que aquesta situació quedi d'alguna forma clara.
Un nivell de preocupació fins on arriba?
És a dir, què pot passar amb aquests treballadors?
No, no, els treballadors, hi ha uns quants treballadors que estan pendents
de rebre unes, d'alguna forma, sentències, no,
sinó un aspecte pel que fa a la seva situació definitiva,
si se'ls ha donat un grau d'invalidesa o no,
hi ha un parell de persones que ja se'ls ha donat
i hi ha la resta que estan pendents de diverses coses.
No vull parlar del tema judicial, que és un altre tema a nivell de responsabilitats
que no valorarem precisament per això, respecte als temes judicials,
però sí que ens preocupa molt la salut dels treballadors afectats
en aquell desafortunat episodi.
Encara trigarem temps a saber l'abast real d'afectacions?
Jo crec que no, el tema és que aquí hi ha una de les contradiccions del sistema
és que aquestes qüestions, el seguiment d'aquestes treballadors
es fa via mútua d'accidents laborals, que no és competència de salut
i precisament per això fa que sigui més a vegades difícil
poder donar un suport més obert i ajudar a que les coses s'aclarin d'una vegada.
A mi em sembla que estan força clares.
Hi ha un personal afectat que està de baixa permanent
i que ha de fer el seu procés.
D'una banda, alguns, els principals, i sobre els que vam treballar
per ajudar-los des del primer moment,
que és els que estan de baixa des del primer dia
perquè se'ls reconegués el tema de l'accident laboral,
i dels altres que estan pendents d'avaluació
perquè això realment es faci així.
I des del Departament de Salut hem estat al seu costat.
Pel que fa al centre, estrictament, com dèiem,
avui es reobre el públic, es reobre amb la intenció
de recuperar aquells usuaris que tenia fa un temps,
però a més a més amb la voluntat, com deia vostè,
de millorar els serveis.
Exacte.
Això es farà de manera immediata,
aquesta ampliació i millora de serveis
respecte a l'anterior cap tàrraco, per dir-ho d'alguna manera?
Primer, evidentment que sí, perquè la instal·lació ajuda.
És a dir, sempre que hi ha una instal·lació nova,
el que fa, d'alguna forma, també és motivar molt més
els professionals que es trobin més a gust
i sempre és bo estrenar amb aquesta perspectiva.
Per tant, jo crec que això sol ha de ser un factor determinant
perquè les coses funcionin millor.
El que el personal es trobi a gust
i vegi que s'ha fet un esforç
perquè això, que he dit d'aquesta manera,
de per si mateix ja suposa una millora.
Després, també val a dir que dintre de totes les qüestions
com a polítiques de govern prioritàries,
que és orientar l'atenció primària
i els problemes de cronicitat,
realment farà que aquest servei
sigui dels primers a fer-ho precisament
perquè la instal·lació acompanyarà la possibilitat de fer-ho.
Hi ha més espais,
hi haurà més temps per dedicació del personal
i estarà ben dotat des del primer dia.
Pensi que la dotació de les plantilles
ja està prevista per aquests 20.000 usuaris,
tot i que en aquests moments no hi són
perquè moltes de la gent,
precisament per qüestions de distància,
van fer cap a d'altres centres,
pràcticament en Jaume I,
és qui s'hagués emportat la palma
que ha estat patint de valent
i agrair als seus professionals, per suposat,
el sobresforç que van haver de fer.
Això ho hem de recuperar
perquè realment l'equip crec que sumarà ell,
la confiança de la població
i a més a més perquè en persona,
la gent les anirà molt més bé,
la persona que els toca aquesta demarcació de la ciutat,
anar allà que no desplaçar-se,
continuant-se desplaçant els llocs en què fer la seva opció.
Però això és una qüestió de confiança,
que la llibre elecció ja fa temps que està en marxa,
per tant, no es tracta d'anar a conquerir res,
sinó que donar un bon servei
i esperar que la gent torni a acudir
i faci confiança a l'equip.
Caldrà fer però fins i tot alguna campanya informativa,
pensa vostè, entre els usuaris de la ciutat,
per donar a conèixer la riobertura?
Sí, la farem, la farem.
L'hem fet aquests dies pels mitjans,
ens hem adreçat directament a les persones per telèfon
i llavors el que anirem fent és anar treballant bé,
que és el que es tracta, que és la millor publicitat.
Durant aquest temps, pel que diu,
ha estat el centre d'atenció primària Jaume I,
el que ha hagut de suportar, per dir-ho d'alguna manera,
aquesta sobreocupació.
La sobreocupació.
És a dir, ells des que van marxar de l'antic Jaume I,
de les antigues instal·lacions,
que ja s'havien donat per no útils pels serveis
i vam haver de fer una reubicació ràpida,
ells van anar cap a les instal·lacions
de l'atenció continuada del Cap Muralles,
que és qui va rebre l'equip amb molt bona predisposició
per part dels professionals de l'empresa pública,
de gestió i prestació de serveis,
que van tindre que fer espai perquè vinguessin,
però els que van rebre la sobreocupació,
és a dir, d'allí on va marxar més gent
i es va apuntar a d'altres llocs fent ús
de la lliure escripció,
va ser Jaume I per condicionants geogràfics,
que és evident, està més a prop d'allà
que no pas del Cap Muralles,
i això feia que molta gent s'ho plantegés.
També va rebre muralles una part important d'aquesta població,
però no en tant grau com en Jaume I primer,
que a més a més recordar que recollia la pediatria,
per tant que de per si ja tenia un cupó molt important
de població que anava assignada allà avall.
El mapa de l'atenció primària a la ciutat de Tarragona
està tancat, consolidat,
és a dir, recordem que es va inaugurar ja fa uns mesos
al Cap d'Allavant, de la Vall de la Rebassada,
tenim també nou el centre d'atenció primària de Jaume I,
ara reobrim avui el cap a Tàrregó,
podem donar per tancat el mapa de l'atenció primària a Tarragona?
Tarragona-ciutat, el centre de Tarragona,
jo diria que sí, però teníem dues qüestions,
tres, una de planificació,
que és l'acabament del Pla Ciutat,
que estem en aquests problemes,
estudiant els problemes de salut de la ciutadania
i veure realment quina reordenació de serveis ha de haver
però en les instal·lacions existents,
però després tenim dos espais
que han de millorar moltíssim,
que un és la cananja,
que estem pendents que poguéssim començar el projecte,
en aquests moments tenim el pla funcional acabat
i estem parlant amb l'urbanisme de l'Ajuntament
per buscar una instal·lació,
un lloc adient per poder fer la instal·lació,
i després tenim els barris de Ponent,
el que en diem el Parc Sanitari de Camp Clar,
que seria d'alguna forma el lloc allà on voldríem ubicar
tota una sèrie de serveis que cobririen la zona del barri de Ponent
i alleugerien el problema que en aquests moments té Torrefort a la Granja,
que com sap està sobresaturat de població.
allà hi posaríem el que en diríem un centre d'urgències d'atenció primària,
els barris de Ponent,
però això ja és un projecte de dos o tres anys
que ha de sortir com a conseqüència del futur mapa,
el futur mig termini.
I aquests serveis on anirien, exactament?
Estem buscant una zona de Camp Clar que tingués un fàcil accés
per la zona de baix,
per anar cap a Salou, Cambrils, la indústria química,
per també reubicar-hi totes les bases d'ambulàncies,
per l'atenció urgent.
Per això parlem de fer un centre d'urgències d'atenció primària.
Això aniria molt bé per la sobresaturació també de Joan XXIII,
ajudaria a fer-ho,
i donaria d'alguna forma
tota una sèrie de serveis orientats a la resolució urgent,
que seria el que en aquests moments s'està fent a Torreforta,
però no en plena satisfacció
perquè no hi ha disponibilitats ni d'espai
ni de professionals orientats en aquesta línia.
S'està fent una atenció,
el que diem, una atenció continuada potent,
però no unes urgències com voldríem tots,
tant els professionals com els ciutadans com el departament.
I això és el que voldríem fer al barri de Camp Clar.
Això seria una de les prioritats a mig termini
més importants pel Departament de Salut.
El tema de Sant Salvador, senyor Sabateca,
va ser motiu d'una certa polèmica i debat
entre els usuaris dels venys de Sant Salvador
i el Departament de Salut.
Com està?
El debat, sí, el problema no va ser un debat,
sinó va ser una queixa momentània estranya,
perquè de sobte es van tirar al carrer
quan hi havia uns compromisos més o menys establars
que orientaven a millorar el servei
quan el barri, no oblidem,
el barri de Sant Salvador més pallaresos,
que conformen l'àrea bàsica,
arribés a un número d'usuaris determinats.
Nosaltres, assumint els compromisos de l'anterior govern,
estàvem dintre del temps reglamentari i joc.
Llavors, entenem la problemàtica que té el barri,
entenem el problema de comunicacions que encara ara existeix,
el problema nou de la immigració,
que els està, d'alguna forma,
canviant els esquemes i la forma de treball,
i entrant en unes negociacions amb els veïns,
després de les mobilitzacions que fer,
els vam oferir més del que ens estàvem demanant.
El que passa és que no de forma immediata.
Els vam oferir la possibilitat de fer un nou centre
que acollís tots aquests tipus de serveis
que realment demanava fer-los-hi un tratge a mida.
A part, per suposat, d'ajudar a solventar el problema de l'aïllament,
que no és de salut, però que sí que l'hem ajudat a solventar,
col·locant-los-hi una ambulància
que pogués estar a la seva disposició per la nit
quan tenien problemes realment de mobilitat.
En aquests moments estem pendents
que s'assolventi un problema que hi ha en l'urbanisme
per poder-nos donar una parcel·la que havíem demanat,
o estem buscant una ubicació definitiva d'acord amb els veïns,
i a partir d'aquí farim el projecte.
Jo crec que Sant Salvador podrà tenir
un centre d'atenció primària nou,
si tot anés bé, l'any 2007,
durant l'estiu,
haurí de ser durant aquests dos o tres mesos que falten,
dintre dels terminis que ens havíem marcat,
que era la primavera del 2006,
poguéssim disposar del projecte.
Pressupostàriament ho tenim previst pel 2007.
Molt bé, és a dir, seria una realitat l'estiu del 2007.
Sí, solvente amb tots aquests problemes,
que tant li deia que tant l'Ajuntament com els veïns
com el departament estem posant-hi per la nostra part
per buscar la millor instal·lació possible dintre del barri
i, a més a més, que permeti que aquesta base d'ambulàncies,
que ara és provisional i de 12 hores,
sigui una base potent durant 24 hores
i que estigui a l'abast no només dels veïns de Sant Salvador,
sinó dels barris que donen la sortida cap a Terramon, cap a l'estiu.
Molt bé, això, com dèiem, també és un projecte més aviat a mig termini.
Tenim coses, però, molt més immediates pel que fa a infraestructures sanitàries.
Per exemple, tenim l'Hospital de Dia Sociosanitari a punt, o gairebé, no?
Gairebé a punt, sí, sí.
Els propers dies posarem en marxa l'Hospital Sociosanitari a Francolí,
que, com sap, en aquests moments és qui...
allà on es troben els malalts i usuaris de l'antiga Casablanca,
de les antigues instal·lacions de Casablanca,
que han multiplicat per dos la seva capacitat.
Teníem 70 malalts sociosanitaris i ara tenim espai per 140, 150, apurant,
i, a més a més, dotarem d'un hospital de dia
orientat a les malalties neurodegeneratives de 50 places.
En aquests moments, l'Hospital de Dia, que encara està a Casablanca,
és de 20 places i l'ampliarem fins a 50
i serà, bàsicament, un hospital de dia monogràfic
orientat a aquest tipus de malalties.
Els propers dies anunciarem, espero que ben aviat,
el moment en què tot això pugui tirar endavant.
Serà de manera imminent.
Imminent, imminent.
També s'estan fent obres a Joan XXIII,
en fi, això sí que és un procés ampli.
De fet, un hospital com el de Joan XXIII
pràcticament sempre ha d'haver fet algun tipus de reforma.
Ara el més urgent, i valgui la redundància,
és el servei d'urgències.
El servei d'urgències és el més urgent.
Precisament perquè, el que dèiem,
el problema de la resolució de les urgències
als centres d'atenció primària,
que en aquests moments no tenen mitjans per respondre,
no poden els seus professionals,
tot i en alguns que estiguin les 24 hores oberts,
no poden, no tenen mitjans per ser més resolutius,
fins que no tinguéssim d'alguna forma reubicats
tots aquests plantejaments posteriors que estàvem dient,
d'una millora i una atenció a la cronocitat,
i una millora a les urgències que basaríem en aquest parc sanitari de Camp Clar,
que en diem, i en una millora a la resta de les instal·lacions.
Joan XXIII, l'assignatura pendent que té en aquests moments,
és el començament de les obres de les urgències.
Té un pla director ambiciós, que gairebé pugi al voltant de 20 milions d'euros,
a invertir en els propers 5-6 anys,
que comporta, a part de totes les readaptacions interiors,
la climatització total, la millora de serveis,
la instal·lació d'un nou TAC, que farem les properes setmanes, si tot va bé.
Les grans obres són les urgències noves,
l'edifici nou de consulta externa,
i un possible edifici destinat a IMSD,
investigació més desenvolupament,
que pugui acollir també totes les activitats
d'investigació, recerca i formació que el centre té.
Això és lo nou.
Lo més urgent, les urgències.
I això sí que ens agradaria l'any que ve
poder començar les obres,
donat que ja s'han fet esforços
per a millorar la resolució de les actuals,
però és gairebé molt difícil.
Ajuda, ha ajudat molt també aquests dies
l'Hospital del Vendrell,
l'Hospital del Vendrell,
la posta en marxa successiva,
aquesta setmana passada,
la posada en marxa la unitat d'hospitalització de medicina interna,
suposa que hi hagi menys flux de pacients cap a la ciutat.
I tot això, amb el temps,
i quan parlo del temps parlo de setmanes i pocs mesos,
ha d'ajudar a esponjar una pressió artificial i artificiosa
que segurament tenien els centres de la ciutat.
Tot ajudarà una mica.
En urgències es tracta de millorar les instal·lacions,
però també d'ampliar-les?
D'ampliar la capacitat d'urgències de Joan XXIII?
Ampliar la capacitat, però millorar la resolució.
O sigui, és les dues coses alhora.
Tampoc cal una molta gran capacitat.
Cal, evidentment, dotar-la de més serveis.
Hi ha un pla funcional que estan ara els tècnics
en reorientar-lo per treure l'obra a concurs,
i que esperem que en els propers mesos
ja puguem parlar de com serà aquest nou servei d'urgències.
En aquests moments és una mica primatur parlar-ne dels detalls.
Del servei d'urgències, les obres es farien l'any que ve, el 2006?
Esperem que es puguin començar, sí.
I després, en el calendari de Joan XXIII,
quina seria la següent reforma?
La següent seria, a part de les reformes internes de l'hospital,
que t'he anat dient, la climatització,
la millora de les quiròfans,
la instal·lació d'un nou TAC,
això serà imminent, com hem dit abans,
la millora dels serveis de medicina nuclear, etc.
són millores i adaptacions i remodelacions internes.
Les grans obres estructurals són,
la següent serà l'edifici de consulta externa.
Més qüestions, al marge d'infraestructures sanitàries.
És evident que l'hivern ha arribat aquest any,
segurament una mica més aviat del previst i de cop,
per fer front a un augment que és possible de consultes,
als serveis precisament d'urgències dels hospitals
o als centres d'atenció primària.
Quin és el pla o quin és el dispositiu
que preveu el Departament de Salut en aquestes comarques
i durant les properes setmanes?
Com sempre, és a dir, cada any el que es fa
és dotar de més reforços i més recursos,
reforçar els PADES,
contractar més serveis, més llits a les unitats.
Aquest any tenim com a principal novetat a la demarcació
la situació que comentàvem abans,
l'Hospital del Vendrell i la seva unitat de medicina
suposa un gran reforç per la dotació de recursos.
també l'Hospital Sociosanitari Francolí
que pugui estar disponible amb aquests 150 llits en total
serà un gran què perquè es podran adreçar
moltes persones que tenim amb un gran diagnòstic
però que estan a casa i que el moment determinat
per situacions de la grip o de la fred
o de les patologies respiratòries que se n'associen
cal que estiguin ingressades unes setmanes,
ara ja podem dir que tenim molts més recursos
que els anys anteriors amb aquests dos dispositius.
En aquest moment l'Hospital Sociosanitari Francolí
i l'Hospital Joan XXIII estan col·laborant
amb la posta en marxa imminent
dintre d'aquestes 150 places que tenim d'internament
d'una unitat de supaguts que permeti donar joc
que es puguin fer també ingressos
i des de l'atenció primària
i cosa que facilita i descol·lapsi
el problema de les urgències de Joan XXIII.
Pel que fa a l'altre hospital de la ciutat,
Sant Pau i Santa Tecla,
evidentment que pel sol fet de no tenir
que rebre tota la població que li venia des del Vendrell
ja ha estat de per si un gran què.
Vull dir, sense millorar la instal·lació,
com a resultant d'una altra instal·lació
se n'ha vist molt beneficiat
a l'hora de poder ofertar més espais.
També dic que la resposta en vacunes
ha estat important.
Hem parlat que hem distribuït 104.000 dosis
de vacunes antigripals,
la qual és una gran qüestió.
I estem parlant de xifres provisionals encara
que s'ha vacunat entre el 60 i més a prop del 70%
de la població del risc.
No estem tan contents de l'èxit amb el personal sanitari.
No s'han vacunat tants,
però insistirem en la campanya
per millorar-ho d'altres temporades.
Jo crec que en sentit ampli
podem estar molt satisfets
tant de la campanya preventiva,
de la vacunació,
com de la millora de les infraestructures
que ens permetrà rebre aquest hivern
amb molta més tranquil·litat.
El gran problema per a la Sonsa,
té que continua sent que molts usuaris,
molts pacients,
davant d'un cas de grip,
o alguna afectació relativament lleu,
van més aviat encara a urgències
d'un hospital com Joan XXIII
que al centre d'atenció primària?
Exacte. Això és un problema
d'una banda de confiança
i d'altra banda també d'educació.
Parlo d'educació sanitària, per suposat,
que la gent pugui entendre
quan té a casa,
bàsicament això es produeix
amb col·lectius fràgils,
nens petits i persones grans,
que davant de la possibilitat
que a mitja tarda
hagi d'anar al servei d'atenció primària
i no puguin ser resolutius amb els problemes,
ja no hi va
i directament va a urgències.
Això ho hem de solventar amb temps
i sobretot amb les ganes
i la voluntat dels professionals
per una banda,
dels recursos que el departament
hi posi per una altra
perquè realment aquests professionals
puguin tindre temps
per dedicar-hi a aquests col·lectius
i que la gent que es faci confiança
amb el seu metge
i amb el seu equip d'atenció primària
perquè moltes vegades
quan d'alguna forma
s'entra en un procés d'una fase aguda
d'una malaltia crònica que ja es té,
la gent opta per anar directament
a l'especialista
i aquest és un bucle difícil de trencar
que està a les mires del departament
i que només s'arregla d'una banda
puguent comunicar-se millor
entre els professionals,
entre els dispositius
i per tant optimitzar més els recursos
però no optimitzar econòmicament
sinó pel que fa amb el seu temps,
que tingui la gent molt més temps
per treballar,
per comunicar-se la primària
amb els hospitals
i a partir d'aquí
que hi hagi una millora
de les possibilitats de serveis
dependrà també de l'usuari
que es vagi fent confiança
i vegi que els equips d'atenció primària
estan perfectament preparats
per atendre les seves necessitats.
Preveu també el departament
tenir pacients crònics
ingressats a casa,
és a dir,
traslladar-los a l'hospital a casa
per tenir més hig,
per possibles increments
de població afectada per la grip,
tal com va anunciar
fa unes setmanes la consellera?
Hi ha un programa
d'hospitalització a domicili
que és, d'alguna forma,
estan treballant aquí conjuntament
a l'Hospital Jean XXIII
i l'Hospital Sociosanitari Francolí,
que ja fa temps que funcioni
per determinats seguiments
de patologies,
cròniques sobretot,
i algun postoperatori
amb gent gran
que requereix
una hospitalització
a més llarg termini,
llavors el que fan
és desplaçar-lo a casa
i hi ha un personal sanitari
que va a visitar-lo.
Estem preparats
per si cal aquest servei
dotar-lo de més recursos
que en aquests moments
són els necessaris
per la dimensió
de la gent que ho utilitza.
Jo crec que,
en el nostre cas,
si no hi ha grans canvis
en les qüestions
que t'he dit abans
de les millores
de les instal·lacions
i aquest sobredotació
de recursos
que hem tingut
en pocs mesos,
no cal que penséssim
en un reforç
de l'hospitalització a domicili.
La tenim,
és a dir,
que si l'hem de reforçar
la reforçarem amb dies.
No ens costarà massa
perquè tenim els dispositius,
tenim els professionals
i tal,
però pensa que
tota acció a domicili
requereix
un esforç
no només dels professionals
sinó de les famílies
i sobretot
de la comunicació.
És a dir,
tot el que fa referència
a l'atenció domicili
ara és un problema
a vegades més
de comunicació
que no pas
de disposició
del professional
que hi és i és tota.
Senyor Sabater,
acabem.
Hi ha una recomanació
per a aquella gent
que ens estigui escoltant
ara que arriba això,
com dèiem,
el fred,
l'hivern,
que tindrem més casos de grip,
defaccions respiratòries.
Algun consell,
alguna recomanació
dels responsables
del Departament de Salut?
Que ens faci confiança,
que utilitzi
els recursos
que li toca,
té els telèfons
de Sanitat Respont,
té els telèfons
dels 061,
en un cas
de no saber
exactament
on orientar-se
que ho faci
i d'alguna forma
pensar que
faci
baixi allà,
un baixi,
l'atendrem bé.
la salut també
és responsabilitat
de cadascú
i, per tant,
entre tots
hem d'aprendre
a utilitzar
el millor recurs possible.
De totes formes,
la nostra feina
és donar-los
el millor servei
en el moment
en què ells el necessiten
i allà un baix.
De previsions de grip
no en sabem res, no?
En fi,
això quan arribis.
Senyor Josep Maria Sabater,
director dels Serveis Territorials
de Salut de la Generalitat
al Camp de Tarraona,
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
als micròfons
de Tarraona Ràdio.
Hem parlat
del Cap Tàrraco,
d'altres projectes,
d'altres infraestructures
i també
d'aquest dispositiu especial
davant
de l'arribada
de l'hivern
i del fred
i de les seves conseqüències
en temes de grip.
Gràcies, senyor Sabater
i fins la propera.