Hola, molt bon dia, doncs sí, hem volgut tornar altre cop en aquesta carpa
des de la plaça de la Font, la carpa de la regidoria de Medi Ambient.
Vam estar-hi el dimarts, avui hem volgut tornar a vindre aquí
i volem parlar d'un altre dels itineris que es pot fer des d'aquí,
que s'expliquen, estem parlant concretament del Pont del Diable,
de les activitats previstes en aquest parc ecohistòric.
Per parlar-ne ens acompanya l'atinent d'alcalde responsable
de l'àrea de patrimoni, Maria Mercè Martorell. Molt bon dia.
Bon dia, Josep.
Què podem recomanar a aquells que no coneguin encara el Pont del Diable?
Parlem d'aquestes activitats previstes de cara a l'estiu,
però qui no ho conegui, qui no hagi estat mai,
què li podem explicar d'aquest Pont del Diable?
Bé, a qui no ho conegui, li podem dir que en el cas del Pont del Diable
reuneix amb aquest parc ecohistòric que li hem de donar precisament aquest nom,
perquè reuneix, per una banda, el món de la natura
i, per altra, el món de l'arqueologia, com són unes restes tan importants
com l'aquaducte del Pont del Diable, l'aquaducte de les Ferreres,
més conegut per tots com l'aquaducte del Pont del Diable,
que és l'aquaducte més antic que existeix en la península ibèrica,
per tant, molt més antic,
a diversos segles més antic que el famós aquaducte de Saòbia.
Per tant, és important perquè en aquest espai,
en un espai molt abastable durant un dematí per donar un passeig
o fins i tot durant un dia, si es volen combinar diferents activitats,
podem veure arqueologia amb el propi equaducte,
amb el que són les pedreres bé en l'aire lliure, bé en galeria que hi ha al seu entorn,
podem veure el forç de calç, podem veure les canalitzacions del propi equaducte
i, per altra banda, podem estar al mig d'un espai absolutament en contacte amb la natura,
fer senderisme, fer esport de muntanya
i, paral·lelament, també poder gaudir del que són els jardins romàntics
que van crear en el seu moment els germans Puig i Valls.
Pensem que la finca del Pont del Diable era propietat dels germans Puig i Valls,
igual que el que és la quinta del parc de la ciutat.
I ells eren en el seu moment, avui suposo que haguessin sigut
membres del moviment dels Berres o alguna cosa així,
ells eren uns naturistes que abans s'han impulsat el dia de l'arbre
i podem recórrer diferents espais, diferents jardins romàntics,
realment molt macos, realment preciosos,
i veure més diferents monuments, diferents escrits a les pedres del mateix terreny,
diferents lloses gravades,
bé algun altre element en tot l'espai, en tot l'aquaducte,
que ens parla de la natura, del que la natura ens pot aportar,
que l'hem de respectar i pensem que estem parlant de fa més d'un segle.
Déu-n'hi-do, és a dir, que qui baixi, que hi baixin temps,
que no vulguin veure-ho tota una hora perquè no tindran temps de veure-ho tota una hora,
és impossible, no?
És realment una miqueta difícil.
L'ideable és fer, bé fer rutes combinades,
si s'han de fer forçosament en un dia,
bé en un altre cas anar optant cada dia per veure diferents espais.
Un dia veure el món de la natura,
un altre dia recorrent senzillament en un passeig,
les diferents tres rutes que hi ha o que hem establert en aquest parc ecohistòric,
un altre dia dedicar-se als jardins romàntics
i un altre dia dedicar-se pròpiament a l'arqueologia.
En qualquer cas és un espai magnífic, ara que ens fa aquests dies tan macos,
per quan tenim poc temps comprar qualsevol bocata
i en comptes de quedar-nos al menjar-nos aquí al centre de la ciutat,
agafar el cotxe o agafar l'autobús
i arribar-nos al pont del diable i gaudir de la natura i de la tranquil·litat
que ens ofereix un espai molt, molt proper a Tarragona
i que en definitiva és un pulmó verd entre la ciutat
i dos barris com són Sant Salvador i Sant Ramon
i per l'altra banda, l'altre cantó de la vall, Sant Peri i Sant Bau.
Un parc ecohistòric que ve a complementar el recorregut
ja conegut dels monuments que tenim aquí a la ciutat,
els monuments del conjunt de la designació de Tàrrecó,
Patrimònia i l'Humanitat, és a dir, que vindrà una mica un complement.
De tota manera, s'estan fent activitats específiques
en aquest parc ecohistòric de cara als escolars del camp d'aquí de Tarragona,
en aquest camp d'aprenentatge, s'està ensenyant aquest valor,
aquest potencial que tenim aquí al costat mateix.
Sí, de fet, ho vam presentar a la Rambla dintre de les activitats
amb una carpa molt similar a aquesta, dintre de les activitats del Museu d'Història
i dintre del que són aquestes activitats programades pel Pont del Diable
hi ha diferents empreses que hi participen,
des d'empreses de guies com Itinerer,
empreses de senderisme i de monitoratge com Somi,
empreses del món de la natura com és Limonium
i el mateix cap d'aprenentatge de la Generalitat,
tot organitzat per al Museu d'Història,
ja que aquest espai precisament depèn de l'Ajuntament de Tarragona
i, per tant, del Museu d'Història,
dintre d'aquests monuments que tu assenyalaves,
d'aquests 14 monuments declarats,
Patrimoni Mundial per part de l'UNESCO.
Dintre d'això, com dèiem, podem fer diferents rutes
en funció del temps del que disposem
i, de fet, tenim més de 4.000 nens ja apuntats d'aquí a final d'any
de diferents escoles per poder fer aquestes diferents rutes.
Hi ha rutes, com deia abans, itineraris històrics i arqueològics
per el que és la finca dels germans Puig i Valls,
hi ha pràctica d'esports de natura,
com és, per exemple, senderisme, tant diur com nocturn,
hi ha itineraris de natura per diferents franges d'edat
per poder conèixer el món de la natura,
l'arbari, recordem l'arbari que nosaltres ens feien fer a les escoles,
per acostar a aquesta possibilitat de conèixer les plantes
i de fer arbaris als nens.
Després hi ha activitats combinades, com jo també deia abans,
que combinen natura, la part del que serien els jardins romàntics,
els esports lligats a l'espai del Pont del Diable
i també al món de la història de l'arqueologia
i després també hi ha, pròpiament,
ja pel camp d'aprenentatge de la Generalitat,
activitats formatives en les quals s'explica
des de com funcionava el sistema hidràulic del Pont del Diable,
des de com funcionava l'extracció de pedra
a les canteres de la zona,
que recordem que durant molts anys ens hem pensat
que tota la pedra del nostre monument sortia del mèdol
i els romans eren molt més intel·ligents
i per tant creaven o apropiciaven l'existència de canteres,
de pedreres molt a prop d'allà on construïen
per estalviar-se el transport dels carreus.
Per tant, al rededor del Pont del Diable
tenim, com us deia, aquest fort de calç,
aquestes més de 15 pedreres
que hem descobert en aquest últim any i mig.
Aquest és el Pont del Diable.
Ens encaràvem una dada que és més important
que el de Segòvia, això no ho sabíem, francament.
Potser l'altre és més mediàtic,
més conegu mediàticament, no?
El de Segòvia, no sé si és per el fet
que estic dintre de la ciutat,
en fi, és més important el nostre,
el Pont del Diable.
Cap on portava aigua aquest pont?
Cap on suministrava?
Quina importància tenia en l'època romana?
Bé, la ciutat de Tarragona
sempre ha sigut una ciutat
amb molts problemes d'abasteixement d'aigua, no?
Tot i que a sota de la ciutat
tenim aquest magnífic llac
amb unes aigües dolces
a nivell freàtic importantíssim
i que nosaltres desconeixíem
però que els romans ja coneixien.
Però clar, la ciutat era una ciutat important
en època romana, d'unes 50.000 persones
i necessitava un abasteixement d'aigua important.
Per tant, sembla que hi havia,
a part de l'aquaducte actual,
molt probablement més aquaductes,
molt probablement n'hi haguessin cinc més,
fossin un total de sis,
i que anaven salvant el que eren
les diferents valls
per acostar l'aigua a la ciutat.
Concretament el del Pont del Diable
portava l'aigua de Puig del Fi
i la canalitzava fins a la ciutat.
Amb els diferents camps d'arqueologia
que hem tingut a l'estiu
hem pogut anar recuperant
tot el que era aquesta canalització,
que perquè ho entenguem
anava coberta,
de fet, tenim un exemple
a l'Avinguda Catalunya
amb el que és l'enllaç
amb el Camí de l'Àngel
tenim un tros d'una canalització
que es veu des de l'Avinguda Catalunya
al tram final perfectament bé
amb la qual estava coberta.
Aquesta aigua funcionava,
aquesta canalització funcionava
com un rac,
perquè ens entenguem
com un rac de l'enpatrol
absolutament cobert
amb una volta
i amb l'únic punt
que estava descobert
era amb el pas
pel propi aquaducte.
Així s'abasteixia d'aigua
a la ciutat
que realment ho necessitava.
Aquest aquaducte,
abans ho deies,
el fet que sigui
més o menys important,
pensem que la ciutat de Segòvia
aquest any celebra
el seu 20è aniversari
com a ciutat patrimoni mundial,
el mes de desembre.
Nosaltres el mes de novembre
celebrarem el nostre cinquè aniversari.
En qualsevol cas,
l'aquaducte de Segòvia
és un aquaducte molt mediàtic,
com molt bé deies,
però lògicament
la primera ciutat
va ser Tarragona,
per tant el nostre
és d'època d'august
i el seu és uns 200 anys posterior.
El que passa és que el seu
fa 20 anys que es promociona
i el nostre fa només 5
que es promociona
com un bé patrimoni mundial.
Aquests 15 anys
naturalment suposen
un desfas important.
tots dos són realment magnífics.
Nosaltres estem ara
fent projectes
amb Segòvia
conjunts d'aquaductes,
fins i tot
intercanvis d'escoles
amb el projecte
de l'escola
d'adopta un monument,
de manera que els que hagin adoptat
el pont del diable aquí
vagin a treballar a Segòvia
i viceversa
a les diferents escoles,
però el que sens dubte
és indiscutible
és que el nostre
és l'aquaducte més antic
de tota la península ibèrica.
Queda clar,
també queda clar
que s'ha fet un impuls
per no el conèixer,
a través d'aquest parc ecohistòric
que potser abans
si no és tan conegut
potser entre cometes
com l'amfiteatre
o altres monuments
de la ciutat
doncs ara podrà ser-ho més.
M'imagino també
que es faran campanyes
a nivell de fora de la ciutat
també per poder donar a conèixer
aquest punt,
aquest pont del diable.
Sí, de fet nosaltres
vam agafar com a model
el que és el pont d'Higar,
el que és el parc ecohistòric
de Pont d'Higar a França
que també en torna
un aquaducte realment magnífic,
molt posterior també al nostre,
però realment magnífic,
tenen tot un parc
lligant arqueologia,
història,
senderisme
i per suposat
el món de la natura
i ecologia.
Ells també estan
en una zona molt propera
precisament al riu,
en aquest cas el seu aquaducte
més que salvar una vall
salvava un riu
i hi ha hagut
una inversió fortíssima
en aquell espai.
Nosaltres va ser un model
que ens va agradar molt,
de fet Pont d'Higar
ve sempre
amb les jornades de Tarragó Viva
amb la representació
del seu aquaducte
i ens va agradar molt
aquella idea,
ens va agradar molt
aquell model
de combinar
tots aquests elements
i per tant així ho hem fet.
És un espai
que l'estem promocionant molt
i de fet agraïm també
moltíssim
a la Conselleria
de Medi Ambient
que també estigui fent
la promoció
perquè com a parc
ecohistòric
es va començar
es va començar
amb un projecte
d'una escola
taller
entre promoció econòmica
i estratègies
de Ciutat
i Museu d'Història
i en aquest moment
és un espai
realment lligat
indiscutiblement
per la part
de l'ecologia
a la Conselleria
de Medi Ambient
i per la part
de la Història
a la Conselleria
o el que és
el Museu d'Història
la Conselleria
de Patrimoni
però també
per suposat
lligat
a tot el patronat
de turisme
i la Conselleria
de promoció econòmica
per tant intentem
que sigui un espai
en què es puguin
aglutinar
totes les diferents
conselleries
de l'Ajuntament
perquè hi van molts nens
per tant
la Conselleria
d'Ensenyament
és un espai
a més a més
oberta
a totes les famílies
perquè recordem
que abans
que fos
el pont del diable
es convertís
en un espai
bastant abandonat
i bastant degradat
que ara
afortunadament
hem invertit
ja fa uns anys
aquest procés
mitjançant
tota la inversió
que hi ha hagut
etcètera
era un espai
on els terragonins
s'hi costaven molt
on els terragonins
el divendres
anaven a buscar
la farigola
on el diumenge
de Pasqua
anaven a menjar
la mona
el dilluns de Pasqua
anaven a menjar
la mona
i això
a poquet a poquet
s'ha anat recuperant
amb diferents iniciatives
que s'han dut a terme
per part de l'Ajuntament
la ciutat de Tarragona
i els terragonins
han tornat a agafar
aquest costum
i creiem que això
realment és important
perquè és un espai
molt proper a Tarragona
i que
en definitiva
ens pot aportar
molts
plaers
a tots els nivells
tant al nivell
de la natura
aquell que li agradi més
com al nivell
de l'arqueologia
aquell que ho prefereixi
o de l'esport
de senderisme
un espai
on l'entorn natural
i el patrimoni
lliguen
i lliguen molt bé
qui es pot veure
en aquesta carpa
instal·lada aquí
a la plaça de la Font
tindran aquí informació
d'aquest parc ecohistòric
però crec que
qui vulgui tenir-ne
més detallada
pot atensar-se
fins a la casa del guard
del parc ecohistòric
que si no vaig errat
és al Museu d'Història
de Tarragona
exacte
aquesta informació
es pot aconseguir
al Museu d'Història
a la Carrer Cavallers
a la Casa Castellarnau
que com sabeu
és la seu
de la Conselleria
de Patrimoni
del Museu d'Història
i també
a la caseta del guarda
que vam restaurar
i que per tant
ja està
en funcionament
el parc
del Pont del Diable
en qualquera
d'aquests dos espais
a més a més
de la carpa
d'aquí de la plaça
de la Font
durant els dies
que ja estigui instal·lada
hi haurà
aquesta informació
i per suposat
els telèfons
de lo que és
el Museu d'Història
que és el 977
24-22-20
és molt facilet
de recordar
Maria Mercè Martorell
moltes gràcies
per acompanyar-nos
aquí des de la carpa
situada a la plaça
de la Font
i per parlar-nos
d'aquest parc
ecohistòric
del Pont del Diable
que sense dubtar
nosaltres des d'aquí
també volem recomana
gràcies
i fins a una altra
gràcies Josep
a vosaltres
i des d'aquí
és tot el que us podem explicar
recordar que aquí
continua la setmana
de l'entorn natural
aquesta setmana
que es fa des d'aquí
des de la carpa
de la plaça de la Font
i avui hi ha també
activitats previstes
que es faran
en el de cursa del dia
i també de la tarda
avui concretament
aquest dijous
amb activitats
que es donen a terme
a partir de la tarda
en diferents espectacles
i tallers
també exposicions
que es faran
des d'aquest punt
de la ciutat
des d'aquesta carpa
de la Conselleria de Medi Ambient
aquí a la plaça de la Font
i des d'aquí
això és tot
fins ara mateix
adeu-siau