Ja saben els oients de Tarragona Ràdio que la successió de Joan Miquel Nadal a l'alcaldia de Tarragona
ha tornat al primer pla de l'actualitat.
Ja saben el que diuen des de Unió Democràtica i ja saben el que diuen des de Convergència Democràtica de Catalunya.
A Tarragona Ràdio heu pogut escoltar aquests dies les declaracions de dirigents polítics dels dos partits.
Dilluns passat també va estar aquí en aquest programa Joan Areggio, en l'espai a quatre bandes.
Ahir entrevistàvem Albert en Vallbé i aquest matí ha tornat a parlar de la polèmica
el propi Joan Areggio a la tertúlia d'aquest programa del matí de Tarragona Ràdio.
Ara parlarem amb l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, sobre tota aquesta polèmica.
Però abans, per recopilar justament les declaracions dels últims dies,
escoltem primer el que deia ahir Albert Vallbé sobre la figura de Joan Miquel Nadal en aquest programa.
Jo em pregunto per què dimonis van fer la federació.
Si la federació no té per objecte aprofitar els actius més importants d'un i d'altre partit, deixem-ho estar.
I avui veig que el senyor Pujol també, com que em menciona ell a mi, em permet de luxe de mencionar-lo,
però crec que amb això tampoc està encertat.
Consagren una idea, des del punt de vista política, que crec que això és nepotisme,
que el Nadal té el dret a designar el seu successor.
Això passa amb els emberadors romans que escrivien la seva persona el que hi havia de succeir.
Crec que en política això no és correcte.
I en segon lloc diu que hi ha cua per ser alcalde de Tarragona.
Home, això és lo normal, com que també hi ha hagut cua per ser president de la Generalitat.
Aquestes eren les paraules, les crítiques dures d'Albert Ballver,
ahir des d'Unió Democràtica, des d'aquest programa, el matí de Tarragona Ràdio.
Aquest matí, en el temps de la tertúlia, Joan Arejo, tinent d'alcalde també de l'Ajuntament de Tarragona,
entre d'altres coses, demanava perdó als ciutadans.
No me'n sento gens satisfet de tot això.
No me'n sento gens satisfet i per la part que em toqui demano les meves excuses a la ciutadania
perquè em sembla que és tota una història molt poc edificant.
Torno a dir, en la mesura que jo hi hagi pogut contribuir, demano les meves excuses,
ofereixo les meves excuses i a partir d'aquí ja no hi dono més toms.
Els tarragonins i tarragonines tenen altres problemes i esperen dels seus polítics altres coses que aquestes.
A la mateixa tertúlia, Joan Arejo també ha dit que Joan Miquel Nadal, com a alcalde de Tarragona,
té dret a decidir com i quan, vol deixar el càrrec.
Jo crec que una persona com l'alcalde de Tarragona, l'actual alcalde de Tarragona vull dir,
mereix, mereix per trajectòria i per tot el que ha fet,
mereix poder ser ell qui decideixi, precisament perquè avui té un contracte que dura quatre anys
i per tant falta el que sigui, dos anys o un any, el que sigui,
jo crec que té dret a decidir el com i el quan i el de quina manera.
Jo crec que és una qüestió de respecte.
Jo crec que és una qüestió de respecte.
I almenys jo personalment, ara parlo de mi,
jo personalment sempre l'he tractat d'aquesta manera.
Per tant, mai l'he tractat de cap altre,
sinó amb un total i absolut respecte a la decisió que prengui,
com l'aprengui, quan l'aprengui.
A partir d'aquí, potser per això,
tot això ja no havia ni tan siquera d'haver fet tant de ronron durant tant de temps,
que potser és l'error que hagi fet tant de ronron durant tant de temps.
Però a partir d'aquí, jo crec que s'ha de tindre un profund respecte per això.
Ara, no, que em diguessis, escolta, i la foto d'ara quina és?
La foto d'ara, d'avui.
Home, doncs és una foto desenfocada des de tots aquests punts de vista.
Les paroles de Joan Arecio i d'Albert Vallbé
en els últims dies en aquest programa,
recollides al matí de Tarragona Ràdio
i en els serveis informatius d'aquesta casa.
Ara, com dèiem, comptem amb la presència en directe
en aquests estudis de l'alcalde de Tarragona,
el senyor Joan Miquel Nadal.
Senyor Nadal, bon dia.
Bon dia.
Quina cara i quin cos li queda després d'escoltar aquestes picabaralles
de les quals ja fa una setmana que n'estem sentint
a través de la ràdio, de la televisió i llegint a través de la premsa?
Home, és evident, i per tant, amb això coincideixo plenament
amb el senyor Arecio,
que el que està fent Convergència i Unió
no és edificant, no és correcte,
i jo diria que en el fons és donar una sensació
de poca capacitat de resoldre les coses.
Jo diria que el primer error que hi ha aquí,
el primer, és que la roba bruta renta a casa,
si és que hi ha roba bruta.
Per tant, si com s'ha pot imaginar algú,
hi ha alguna cosa que discuti, es discuteix a casa.
Amb els òrgans de la Federació, que no és l'alcalde,
amb els òrgans de la Federació, que no és l'alcalde,
i es discuteix a casa, no es va als diaris,
ni es va a fer entrevistes, ni es va a dir frases cèlebres.
Aquesta és la primera qüestió.
Si és que hi ha roba bruta.
La meva interpretació, la meva, com a alcalde,
és que no hi ha roba bruta.
Que hi ha una decisió presa des del mateix dia de les eleccions,
i tots vostès no són testimonis,
on jo vaig fer una proposta que el Joan Eregio fos el meu successor.
Per tant, no estem parlant d'ahir ni d'abans d'ahir,
sinó que estem parlant de fa més de dos anys.
Que jo ja ho vaig dir.
Per tant, totes aquelles persones que d'una manera o d'una altra
ara fan els exercicis d'anàlisi polític,
periodistes, tertulians, etcètera,
home, els demanaria que com a mínim la reflexió la fessin
dient o partint de la base que jo ja vaig dir com tenia,
o poc, jo pensava que tenia que ser la successió.
El que és evident és que al llarg d'aquests dos anys no ha passat res,
ningú ha dit res, però quan ha arribat,
o sembla que arriba el moment,
doncs aquí apareixen una sèrie de circumstàncies
que insisteixo que si són de roba a netejar,
es tenia que haver fet a casa i no pels mitjans de comunicació.
Per tant, realment ho sento.
Jo tenia molta il·lusió en que la meva successió
s'hagués plantejat d'una altra manera,
amb més facilitat.
Jo crec que ningú pot,
ningú dels partits pot pensar que jo intento estar
o fer alguna altra cosa,
que la que ja havia advertit per carta fa dos anys
al president del partit,
jo tinc una carta enviada al president del partit,
fa dos anys,
on explico quins són els meus projectes
i quins són les meves coses,
i m'ha sap molt de greu,
molt de greu això,
que hi hagi aquesta necessitat
de sortir als diaris i als mitjans de comunicació.
Què respon a les paraules d'ahir d'Albert Vallbé,
tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarraona,
dient que actua amb nepotisme?
Moltes vegades,
jo he après molt d'alcalde,
he après molt.
Mai podré pagar a la ciutadania
el que m'ha permès aprendre,
des del punt de vista de persona,
des del punt de vista de valoració de les coses,
des del punt de vista, inclús,
de l'exercici d'aprendre lleis i de moure'm,
perquè he tingut la capacitat per estar a Madrid,
estar a Barcelona.
Jo sempre estaré immensament agraït.
Per tant,
jo m'agradaria que la ciutadania a Tarraona
no quedés confosa per una qüestió.
El que jo no contesti o el que jo calli,
per favor,
ciutadans i ciutadans de Tarragona,
no ho entenguin com a covardia,
entengui-ho com a responsabilitat.
I moltes vegades que guardo silencis
i que potser soc estrident en determinats temes
i normalment soc estrident en temes
que no tenen problema,
però els temes d'una certa transcendència
guardo silencis,
que ningú confongui que els silencis són covardia,
són responsabilitat.
I jo en aquests moments estic callat,
veient com se desenvolupen els fets,
però el meu no és covardia,
és responsabilitat.
I el que és evident,
i això sí que ho vull deixar dit aquí,
a l'emissora on normalment faig
les declaracions d'una certa transcendència,
és aquí,
quasi sempre he vingut aquí a fer-les.
Jo voldria dir una cosa.
Si jo veig
que la meva responsabilitat com a alcalde
m'obliga a fer alguna cosa,
que no dubti ningú que la faré.
Perquè quedi absolutament clar per tots,
especialment per la gent d'Unió Democràtica,
quedi especialment clar
que el límit de tot
és la ciutat de Tarragona.
Aquest és l'únic límit,
és el que és intocable.
Això és intocable.
I si algú,
en funció d'aquestes picabaralles
que tenien que estar
a les seus dels partits,
o alguns,
les traslladen a la meva ciutat,
per la que jo,
i perdoni aquest orgull
i aquesta manca d'humilitat,
he deixat 16 anys de la meva vida,
no ho consentiré.
Per tant,
hi ha un punt,
hi ha un punt,
sap allò,
aquell punt, no?
Deixi'm-ho expressar.
I s'està a prop d'aquest punt?
Sí,
sap allò que dius
quan vas a la carretera,
dius que és prohibit passar
de 90 per hora.
Un pot arribar a 100.
Però hi ha un punt
que surt la foto.
Hi ha un punt que està a la foto.
Està dient, senyor Nadal,
que estaria disputat
a cessar els regidors d'Unió Democràtica?
No, no, no.
No, no, no.
Qualsevol decisió no afectarà
ni a Convergència i Unió
no m'afectarà a mi.
Més clar a l'aigua.
Per tant,
que per favor
se'n doni en compte
que el programa de treball
per la ciutat de Tarragona
planteja,
i ho vaig deixar dit
fa molt de temps
per carta,
dintre de la coalició
i del meu partit
planteja
l'oportunitat
del meu relleu.
Encara no he dit el dia,
jo, eh?
Però
l'oportunitat del relleu
és una oportunitat política.
si l'oportunitat política
en algun moment
afecta
allò que per mi
és
el més important
de la meva vida política,
que ha estat
el més important
de la meva vida política
i que es diu Tarragona,
aleshores jo prendré
les meves decisions personals.
agradin a qui agradin,
molestin a qui molestin,
preocupin a qui preocupin,
inclòs el meu partit.
Per tant,
deixi'm dir
que no hi hagi ningú
que confongui
la responsabilitat
amb la covardia.
I home,
per altra banda,
també exigeixo
que totes aquelles persones
que estan dient
que Tarragona
està parada,
home,
que tinguin
un dit de seny.
Un dit de seny.
No dos,
un.
Ja.
Els últims mesos
per Tarragona
han sigut formidables.
Però
des de la perspectiva
que la ciutat de Tarragona
ha guanyat,
per exemple,
a Alemanya
una partida important
sobre una fàbrica
que es deia
l'Ansels,
per exemple,
fins a factors
com són
la façana marítima,
per exemple,
o fins a factors.
Ara fa una estona
ha vingut el Degà.
Home,
el Degà és d'unió.
Val?
I clar,
ve com a Degà aquí,
no com a Unió.
I si no és d'unió,
és pròxima Unió,
que ja ho sabem.
Aleshores,
el que quedi clar
és que no es pot dir
que la ciutat
està paral·litzada.
Perquè fa quatre dies
estàvem lluitant
amb reus
sobre el cort inglès
i la partida
l'ha guanyat Tarragona.
I això
se suposa
que són actius
per a la ciutat.
I fa quatre dies
tots els mitjans
de comunicació
obrien,
vostè també,
amb una foto
del cort inglès
o amb una...
Qui sortia a la foto?
Sortia
la ciutat de Tarragona
representada
pel seu alcalde.
Quan es va parlar
de la façana marítima
i la signatura
del conveni,
qui sortia a la foto?
Sortia a la ciutat
de Tarragona
reflexada
amb el seu alcalde
per la façana marítima.
I quan estem parlant
de determinades coses,
que quedi clar
que la ciutat no està aturada.
Fins aquí puc arribar.
Ara,
que jo he tingut problemes,
oi tant,
i vostè,
i vostè,
i vostè,
i tots els que ens escolten.
Que Terres Cavades
ha sigut un problema?
Sí.
Però la diferència
que hi ha
entre un polític
i un altre
és que per uns polítics
Terres Cavades
és allunyar-se
en el màxim possible
i dir
a mi no m'afecta
encara que estigui
en el govern.
Per mi,
com a polític,
Terres Cavades
significa
assumir el problema,
menjar-me'l,
païl
i explicar-l.
I encara no he acabat
de Terres Cavades.
Que escoltin,
que a mi me van denunciar
i per anar al jutjat,
sí,
però n'he sortit bé
perquè tinc les mans
més netes
que moltíssima gent
que està dintre
de la política
i que presumeix.
Per tant,
que quedi clar
i no és una amenaça,
és el que
el president González
deia moltes vegades,
jo soc
un alcalde
però m'agrada més
dir un responsable polític.
Jo tinc
entregada
per la ciutadania
una feina
i jo crec
que l'estic exercint bé.
Almenys
els temps
i el que està succeint
està funcionant bé.
Més bé
segons el criteri
dels adversaris polítics
moltes vegades
que són els que estan a casa.
Però,
cuidado,
que ningú confongui
els meus silencis
en covardia,
són responsabilitat.
Però,
ja que parla
i diu la paraula
responsabilitat,
està dient que
per responsabilitat
si aquesta picabaralla
entre els dos socis
de la Federació Nacionalista
es manté
i es mantenen
durant les properes setmanes
amb discrepàncies públiques,
vostè estaria disposat
i assumiria
la responsabilitat
de tornar a encapsular
la llista de Convergència i Unió
a les properes eleccions.
que no m'atregui
del meu silenci,
simplement,
simplement prengui nota,
vostè no faci el que vulgui,
vostè,
simplement que prengui nota,
intento interpretar el que diu,
que prengui nota en general,
que no confonguin
covardia
amb responsabilitat
i que per mi
i que per mi
la responsabilitat
no és de Convergència
ni d'Unió
sinó que per mi
la responsabilitat
és Tarragona.
I quan jo vaig dir
que el meu successor
podia ser el Joan Eregio
i així ho van aprovar
el partit
era perquè creia
que en funció
de la meva responsabilitat
això era el correcte.
Si algú
qüestiona el Joan Eregio
jo tindré que revisar
els meus aspectes
de responsabilitat
i ja diré el que faig.
Res més,
però crec que quedi clar
i li voldria dir
una altra cosa.
Això ja fot pudor, això.
Algú tindrà que començar
que el Nadal
no era tan tonto
quan no deia
el dia que plegava,
que solament deia
que plegava
i no deia el dia.
Perquè
els silencis
i administrar els silencis
moltes vegades
tenen les seves raons.
El tim.
Jo he dit,
miri,
jo tinc caducitat
com els iogurts,
jo resulta que
ho tinc a plegar
i jo ara puc dir
determinades coses,
però jo això ho vaig fer
perquè ho tenia que fer
i perquè sabia
que hi havia moviments.
Però no he dit
el dia que plego.
Ni ho pensa diara.
Per suposo.
I ara menys que mai.
Perquè el temps
m'ha donat la raó.
El temps
m'ha donat la raó.
Però
m'ha donat la raó
sobre coses
que tinc absolutament
pensades
i raonades.
És a dir,
tinc clar
el que tinc que fer
i tinc clar
el que faré
quan vegi que la situació
té uns nivells
on té uns altres.
Però el que està passant
aquests dies,
senyor Nadal,
manté aquest esquema,
és a dir,
aquestes previsions
que vostè tenia,
la planificació
o ho trastoca tot?
No, no.
Per ara estic
dintre de planificació,
però és allò
que li deia
el 90 per hora,
no?
Un pot passar
de 90 a 100,
però sobretot
si passa 120
ja és multa.
En qualsevol cas,
Unió Democràtica
manté
que hi ha
una assemblea
per l'1 de desembre
i que mantindran
com a candidat,
com a cap de llista
Albert Ballver
i així ho faran saber
els socis de Convergència
i li faran saber a vostè
i volen
que el seu substitut
si vostè deixa el càrrec
abans d'acabar les eleccions
sigui Albert Ballver.
Estem en una tessitura
de xoc evident
de dues postures
i vostè sembla
que estic al mig.
Estic damunt.
No em tocaran.
Val?
No estic al mig.
Estic damunt.
Perquè sóc l'alcalde
estic a dalt.
No em tocaran.
perquè jo estic
al mateix lloc
una mica més avall
que la ciutat de Tarragona
i estic per damunt
de Convergència i d'Unió.
Per tant,
si xoquen,
que xoquin.
Jo no crec
que sigui normal
que xoquin.
Jo crec que han de tindre
el suficient cap
i la suficient intel·ligència
per evitar el xoc.
Però si xoquen
a mi no m'enganxen, eh?
Però des del que diu vostè
que vostè està a dalt
per damunt
de Convergència i d'Unió.
Perquè sóc l'alcalde
de la meva ciutat,
sóc l'alcalde de Tarragona
i mai se m'ocorriria
parlar de Convergència i Unió
quan parlo de Tarragona.
Per tant,
si xoquen,
que xoquin.
A mi no m'enganxaran.
Per davant d'això,
quina és la solució
que porta vostè?
No, simplement...
Segurament els ciutadans
que ens estan escoltant
porten dies
llegint la premsa,
veient la televisió
i escoltant la ràdio
amb declaracions
amb vicar-varelles
entre els polítics.
Vostè,
com a màxim responsable
polític de la ciutat?
La meva proposta
ha estat molt clara
des de l'endemà
de les eleccions.
Crec que, reiterau,
ja comença a ser pesat.
Joan Aregio
és el cap de llista
i l'alcalde
que jo he proposat això
fa temps que ho he dit.
Si les coses
no són així
i hi ha un xoc
entre unió
i convergència,
a mi no m'enganxaran.
I si no m'enganxen
suposo que serà
per dues raons.
Primera,
perquè tinc el cap
més planificat
del que la gent
s'imagina en les coses.
A mi m'atenen
per improvisador
i en la meva vida
no he improvisat mai res.
I la segona
és que
la meva obligació
sagrada
i
dic sagrada
des de la perspectiva
de lo més seriós
que hi ha.
La meva obligació
sagrada
és la ciutat de Tarragona
i el meu contracte
als ciutadans.
I, per tant,
que ningú confongui
covardia
amb responsabilitat.
Queda ben clar?
Insisteixo, però,
senyor Nadal,
davant del que està passant
aquests dies,
no creu
o considera
que hauria d'accelerar
aquest procés?
No.
Això que estava planificat?
No.
No.
No canviarà de plans?
No.
Els plans que tenia
els mantindrà?
Sí.
Més clar l'aigua, no?
I, per cert,
més clar l'aigua.
I deixem ja aquesta conversa
que ja no condueix a res.
que els senyors de Convergència
i els senyors d'Unió
facin la feina
on la tinguin que fer
i que, per favor,
deixin d'anar
en un lloc
o en un altre
per explicar
el que són
les misèries
de la política
i no pas
les virtuts
d'una ciutat.
Amb tot això,
senyor Nadal,
els dos partits
de la Federació
li estan fent el joc,
li estan fent la campanya
a l'oposició?
El senyor Ballesteros?
No, ni així guanya.
No, no.
Això pot.
No, perquè
el senyor Ballesteros
és un anestesista.
M'ho explico.
Mire,
el senyor Ballesteros
és un anestesista,
és un tio que adorm les coses.
I quan l'entrevisten
vostès,
alguna vegada el sento
i hi ha un senyor,
truca una senyora,
diu,
escolti'm,
senyor Ballesteros,
que em fa mal el peu.
I llavors diu,
escolti,
doncs miri,
posis una levativa.
I llavors hi ha una altra senyora
que li diu,
escolti'm,
és que me fa mal l'estómac.
I diu,
escolti,
doncs posis l'aliment
tos loan.
No encerta.
És a dir,
és un senyor que com a metge,
si fos metge,
doncs operaria un peu per l'altre.
Li dirien,
escolti'm,
és que miri,
m'he trencat el manís del peu dret.
Entraria al quiròfon
i li operaria a l'esquerra.
M'explico.
I si tingués que fer una operació
i dir,
escolti,
doctor Ballesteros,
doctor Ballesteros.
Hi havia un doctor Ballesteros
molt bo a Tarragona,
que vivia a la Rambla.
No, aquest no.
Aquest,
doctor Ballesteros,
que me fa mal l'apendicitis.
li treu el fetge.
És que no n'encerta.
Però creu que amb el que està passant
aquests dies,
Convergència i Uniós
tenen disposició
de guanyar les properes eleccions?
I tant.
I tant.
I tant.
I tant que sí.
I tant que sí.
Ojalá no hagués dit
que no em tornava a presentar,
perquè les veig més clares que mai,
perquè els socialistes
estan en una tendència de caiguda
total i absoluta.
Però que no veu el ridícul
del tripartit?
Que no ho veu vostè,
el que està passant a Catalunya?
Però que no ho veu vostè.
Que no es veu,
que no veu,
que no veu que firmen
dos consellers de la Generalitat
al Conveni del Cort Inglés
i Justícia
i l'altre conseller
no firma
i els d'Esquerra Republicana
s'abstenen.
Però que no veu el desgavell
que hi ha a Catalunya
amb aquells just moments?
A Tarragona no hi és aquest desgavell.
Escolti'm, per cert,
què ha vist vostè el diari?
Ja saps que a Reus
fan una plaça?
A Reus fan una plaça
per celebrar els 200 anys
que tenien que portar el mare Reus.
Què ha vist vostè el diari?
No, no he tingut temps.
Sí, sí, surt el diari.
M'ocupa l'actualitat de Tarragona,
senyor Nadal.
No, no, que surt el diari de Tarragona.
Fan un...
Escolti, és molt gros això, eh?
Celebren el 200 aniversari
de la primera pedra
de portar l'aigua de Salou a Reus.
Escolti'm, miriu el diari
i expliqui'm-li als ciutadans de Tarragona.
Imagini's un moment
que nosaltres celebréssim
el 200 aniversari.
Ui, ui, ui, ui, ui, ui.
Veu com Tarragona...
Miri, veu com Tarragona va millor
del que molts s'imaginen.
Imagini's que...
Mentre ells celebren
que no van fer una cosa,
251 anys de la Ràdio.
Això ho celebrarà com a alcalde.
Home, i tant, per l'amor de Déu.
Ja em vol fotre fora, vostè.
Per cert, aquesta música
que posaven abans
no m'agrada gens.
Doncs, la mirarem de canviar
la propera vegada.
Senyor Joan Miquel Nadal,
alcalde de Tarragona.
No rigui!
Moltes gràcies per acompanyar-nos
aquest matí en directe
a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Bon dia.
Adéu.