La setmana passada coneixíem el pla de reutilització de llibres
que presentava la Generalitat de Catalunya,
presentava la consellera d'Educació Marta Cid,
que per cert visitarà aquests estudis aquest proper dijous.
Marta Cid, dijous, a partir de les 10,
la podran escoltar l'entrevista al matí de Tarragona Ràdio.
Doncs bé, el Departament d'Educació presentava aquest programa
que pretén fomentar la reutilització dels llibres de text.
Ja ho saben, una despesa important que han d'afrontar els pares
a partir de cada mes de setembre.
Hi ha quatre centres de la ciutat de Tarragona
que han participat enguany en aquest pla,
concretament són l'Institut Pons i Cart,
el CEIP Camp Clar, el Col·legi Pax i el Col·legi Saavedra,
i nosaltres avui podem saludar el director d'un d'aquests centres,
concretament el de Lies Pons i Cart.
Senyor Ramon Massip, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per acceptar l'invitació de Tarragona Ràdio.
Gràcies a vosaltres, perquè, a més,
un dels problemes que té el programa aquest de reutilització de llibres
precisament és la informació, que arribi la informació dels pares
i d'aquesta manera em sembla que contribuïm.
En què consisteix exactament aquest pla?
Doncs és un programa, ja ho diu la paraula,
reutilització de llibres de text per tal que les famílies
no hagin de comprar cada any els llibres.
Llavors la qüestió és que l'alumne demana els llibres en préstec al centre,
el centre els hi proporciona durant un any i llavors els torna al centre
en bones condicions perquè és una de les coses que exigim als alumnes,
que els tractin bé els llibres,
i d'aquesta manera es podran deixar a altres alumnes,
i en fi, més o menys és aquesta la qüestió.
No sé si ho he explicat prou bé, però...
La mecànica és molt senzilla.
A partir d'aquí desenvolupem exactament com funciona,
en aquest cas concret de l'Institut Pons i Cart,
es fa una convocatòria des de la Generalitat sobre una convocatòria,
els centres interessats s'inscriuen,
i llavors la Generalitat fa unes aportacions econòmiques.
Efectivament, sí, efectivament.
El curs passat va aparèixer al diari oficial de la Generalitat
la convocatòria pels centres que volien participar en aquest programa.
Nosaltres havíem pensat ja alguna mena de reutilització de llibres
per tal d'atendre els alumnes que sempre te'n trobes algun
que no té llibres de text, un percentatge petit,
però pels motius que siguin sempre hi ha alumnes que no tenen llibres de text.
Llavors volíem recollir una mena de banc de llibres
per atendre aquestes necessitats.
Va sortir la convocatòria de la Generalitat
i vam aprofitar per anar una mica més enllà,
perquè el departament et proporciona una quantitat d'euros per cada línia.
En el nostre cas són 9.750 euros.
Amb aquests diners comprem els llibres que demanen els alumnes,
perquè primer tenim la informació aquesta,
els demanem als alumnes,
i els deixem en prèstec.
La cosa és aquesta, no té més.
També recollim els llibres ja utilitzats pels alumnes,
i d'aquesta manera no podem deixar més.
Es deixen amb aquests més de 9.000 euros que dona la Generalitat,
es compren els llibres.
Amb l'Institut Pons i Cartes, si no vaig errat pels voltants de 500...
Sí, sí.
No sé quants llibres es poden comprar amb aquests 9.000 euros,
perquè mentalment els nombres no acaben de quadrar.
Sí, la mitjana són 20-algo euros del cost d'un llibre, diria jo.
I, per tant, 9.000 euros fa la divisió ràpidament,
uns 450 llibres, doni per 450 llibres.
Amb 500 alumnes, clar, això sembla poc,
però s'ha de dir que tampoc no tots els alumnes demanen els llibres,
perquè hi ha pares que prefereixin comprar-los,
perquè d'aquesta manera se'ls quedaran, no?
I també hi ha, al seu primer any,
també hi ha una manca, potser, d'informació.
Nosaltres hem fet tot l'esforç possible,
amb circulars, dient-nos-hi als tutors,
que els hi diuen els alumnes,
però tot i així, jo soc conscient que no tots els pares
saben que tenim implantat aquest programa.
Farem un esforç durant tot el curs
perquè la cosa augmenti, però, en fi,
no sé si contesto més o menys el que em preguntaves, no?
Després, sempre n'hi ha alguns que tenen germans grans
i poden... o tenen germans petits a la vista, doncs...
Efectivament. De fet, la reutilització no és una cosa nova.
Ja funcionava d'aquesta manera, no?
Els germans que reutilitzen els llibres dels grans,
els amics també, també es van deixant els llibres,
o sigui, no és una qüestió totalment nova,
però, bueno, que així la sistematitzem,
d'aquesta manera, s'involucra el centre.
Té a part diversos aspectes positius, no?,
com és l'aspecte educatiu,
perquè estem en una societat
que anem consumint, consumint, consumint,
i hi ha una dinàmica molt de consum
i em sembla que totes les mesures que siguin en...
o sigui, a païbà una mica, no?,
tota aquesta escalada de consum em sembla positiu, no?
O sigui, fa la societat més sostenible, etcètera.
Des de l'Institut Pons i Cards
està donant a terme aquest programa de reutilització de llibres
gràcies als diners a l'aportació de la Generalitat de Catalunya,
però abans, senyor Mací, vostè també ho esmentava,
que paral·lelament, des de l'Institut Pons i Cards
ja s'estaven recollint llibres.
Sí, a veure, per ser exactes,
abans que sortís la convocatòria
ja havíem pensat muntar un banc de llibres
pels alumnes que, pel que sigui,
pels motius que siguin, no tenien els llibres
i no hi havia possibilitat que se'ls compressin, no?
O sigui, ja havíem pensat recollir-los, diguéssim, no?
No els havíem recollit encara,
havíem pensat recollir-los
i al sortir la convocatòria del programa de reutilització
doncs vam aprofitar la vinentesa per a fer-ho tot junt, diguéssim.
O sigui, que ara els alumnes,
quan moltes vegades acaben el mes de juny les classes per Sant Joan
i veuen que no tenen lloc a les prestatgeries,
tenen dues opcions,
llançar-los directament i desaprofitar-los
o portar-los al seu centre,
que llavors els nois que vinguin darrere
doncs podran aprofitar-los.
Efectivament, sí, sí.
És així la cosa, sí, de senzilla.
Un altre aspecte que comentàvem abans d'entrar en directe,
que quan agafes el compromís d'adquirir un d'aquests llibres reutilitzats,
es s'assigna com una mena de compromís.
Efectivament, sí.
Els pares, els pares o els tutors,
signin el compromís que, primer,
de forrar els llibres, no?
De forrar en plàstic, no atesiu.
D'aquesta manera, quan retornen,
el plàstic es retalli, és com si estiguin nous, no?
Fins i tot per motius higiènics.
Després no els poden ratllar amb olígraf ni rotulador.
Els han de...
Se'ls recomana no ratllar-los,
però si ho fan vols que sigui amb llapis
i abans de retornar-los que els esborrin bé.
Què més?
Si el perden o el tornen en males condicions,
llavors hi ha un compromís dels pares
de que pagaran l'import del llibre.
I si no ho paguen,
llavors hi ha la possibilitat
que ja no participin al programa.
Es tracta que els llibres durin...
De fet, el programa ja diu
que com a mínim han de durar quatre anys, no?
O sigui, és la durada que se li dona.
Aquest és el primer any,
l'any en què els llibres,
els alumnes es recullen els primers.
Després, l'any que vinent,
quan aquests mateixos alumnes han de retornar els llibres,
veurem exactament si els alumnes en fan el.
Sí, posen sempre el nom.
O sigui, el primer usuari posa el seu nom,
el segon usuari està previst també que posi el nom
i d'aquesta manera també queda plasmat en allà
quins són totes les persones que han utilitzat el llibre.
Una de les reivindicacions tradicionals
de les associacions de pares i mares,
de les ampes dels diferents col·legis,
sempre ha estat, si no ho vaig errat,
que els llibres de text,
el mateix llibre de text es pugui utilitzar durant diferents anys.
Ara em sembla que la llei estableix que el llibre ha de durar quatre anys,
si no ho vaig errat,
i després gairebé sempre es canvia
i des de les ampes sempre s'ha demanat
que aquest període, en la mesura del possible, s'allargui.
Sí, no sempre es canvia.
El període mínim, com bé dius, és quatre anys
i no sempre es canvia.
Si per algun motiu s'ha de canviar,
doncs sempre és per un motiu raonat, no?
Com per exemple, pot ser un motiu raonat
els canvis dels programes, dels currículums,
perquè des que va entrar la LOXE
estem immersos en un canvi gairebé continu,
continu de currículums, etcètera.
Ara mateix, com ja sabeu,
s'està estudiant un nou canvi, una nova llei,
la nova llei d'educació.
O sigui que, clar, això serà un canvi forçat.
Si et canvien quin és el programa de la matèria,
doncs canviarà el llibre.
Això serà inevitable, diguéssim.
Però en la mesura del possible,
si no hi ha motiu justificat,
jo crec que els departaments dels centres no el canvien.
Doncs, senyor Ramon Massip,
director de l'Institut Pons i Carles,
moltes gràcies per explicar-vos aquesta iniciativa.
No sé si el fet que només hi hagi quatre centres
a la ciutat de Tarragona,
és perquè la Generalitat disposa d'una quantitat
de diners molt restringida o perquè...
Jo tampoc la tinc, aquesta informació, eh?
No, s'ha volgut preguntar al Departament d'Ensenyament.
Jo el que puc dir és que ho vam demanar
i ens ho han concedit.
La quantitat no era massa gran,
no era massa gran,
però també potser s'ha de tenir en compte
que hi ha molta feina al darrere.
O sigui, de vegades al centre...
Ara al començament de curs tenim un munt de feina, no?
I llavors aquesta és una més.
Això vol dir que hem d'implicar...
Nosaltres tenim previst implicar els pares, alumnes,
però per ara ho hem iniciat nosaltres,
la direcció.
Això ara ho he gestionat la direcció del centre,
però no sé si en un futur això ho pot portar
a la mateixa ampa.
Sí, sí, aquest és l'objectiu, eh?
Aquest és l'objectiu.
Senyor Ramon Massip, director de l'Institut Pons i Carles,
moltíssimes gràcies per venir avui a Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.