Falten 3 minuts per arribar al punt de 3 quarts 11 del matí.
Seguim endavant a la sintonia de Tarragona Ràdio,
ara parlant d'altres qüestions,
també d'actualitat relacionades.
Fa temps que se'n parla dels riscos d'aquesta sequera,
dels efectes que pot tenir aquesta sequera
en els propers mesos.
Avui en parlarem durant els propers minuts
al matí de Tarragona Ràdio.
Comentarem aquesta problemàtica,
la dels incendis forestals,
com de moment està afectant aquest estiu
a les comarques del camp de Tarragona.
I també parlem d'una notícia, d'un tema d'actualitat d'aquests dies,
com és la polèmica al voltant d'aquest projecte de cantera
molt a prop del mèdol, el terme municipal de Tarragona.
De tot plegat, parlarem durant els propers minuts
amb el director dels Serveis Territorials
de Medi Ambient i Habitatge a Tarragona,
el senyor Josep Lluís Pau.
Senyor Pau, bon dia.
Bon dia.
Comencem parlant d'aquest tema d'estricta actualitat,
amb una certa polèmica, amb un reherafons de polèmica política
entre Ajuntament de Tarragona i Generalitat.
al voltant d'aquest projecte de cantera
a la zona del mèdol.
En fi, l'Ajuntament s'ha queixat
que hi ha una aprovació inicial
per part del Departament de Medi Ambient.
En fi, des de la perspectiva de la Generalitat
del seu departament, senyor Pau,
quina és la tramitació, tot el procés que s'ha seguit fins ara
respecte a aquest projecte
de construcció d'una, d'explotació d'una cantera?
Molt bé.
A veure, intentaré...
És que totes les tramitacions administratives són complexes,
però d'aquest cas concret estem parlant ara
és complexa perquè a més a més és molt llarga en el temps.
És a dir, estem parlant d'un projecte que comença en l'any 97.
Estem parlant d'un projecte que comença en aquesta data.
En fi, hi ha un particular
que vol posar una pedrera en un lloc determinat,
ni entro ni surto,
perquè això és un altre problema,
va a l'Ajuntament,
demana un certificat de compatibilitat urbanística.
Això és una cosa que no és opinable,
és el pla general el que diu
determinats usos en determinades zones
si són possibles o no.
Si jo vaig i dic vull posar una central nuclear
al mig de la Rambla,
m'ho diran que no perquè l'ús no està permès.
L'Ajuntament denega aquesta...
jo intentaré explicar el procediment
de tramitació administrativa.
Una altra cosa és la valoració política
o que es pugui fer des de fora.
Jo voldria separar una cosa de l'altra.
Una cosa és l'opinió que jo em pugui tenir d'una pedrera,
que em pot agradar més,
pot agradar menys,
puc pensar que és un disbarat.
I l'altra és que el procediment
que ha seguit el Departament de Medi Ambient i Habitatge
i l'Ajuntament,
i l'Ajuntament és estrictament el que marca la llei.
Per tant, a vegades s'arriba absurd com aquest,
que una tramitació administrativa que és correcta
pot donar un resultat que no és el desitjat.
Això és el que jo voldria remarcar aquí,
separar una cosa de l'altra,
el que és la polèmica política
i el que és la tramitació administrativa.
El que hi ha és això,
l'Ajuntament denega aquest certificat
de compatibilitat urbanística,
no sé si en aquell moment es deia així.
El particular aquest que té la voluntat
de col·legir aquesta pedrera recórrer,
es mira el pla general, suposo,
veu que allí, en aquelles claus,
en aquell territori,
és admissible l'ús d'activitats extractives,
em pren un procediment judicial,
que s'allarguen el temps amb multitud de tramitacions,
que tampoc explicaré ara,
perquè no les hem fet nosaltres.
Al final, el que hi ha
és una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
que diu que l'Ajuntament no pot denegar
la compatibilitat urbanística,
és a dir, que aquesta activitat,
en el lloc que es proposa,
el pla general ho recull i és admissible.
Llavors, l'Ajuntament emet aquest certificat,
i jo el tinc aquí,
un certificat de compatibilitat urbanística,
que diu,
en conseqüència, vistos els antecedents exposats,
s'estima que l'ús que es preté
és urbanísticament admissible
respecte al planejament vigent.
Això és, estem parlant de tramitació.
Aquesta persona continua la seva tramitació
i llavors entrem ja en el que és l'activitat en si,
l'activitat, els seus efectes i el deixonses.
Clar, de totes les coses que s'avaluen
a l'hora de donar aquesta autorització o no,
algunes són competència del Departament de Medi Ambient
i altres no ho són.
I no ho són o perquè no tenim aquesta competència,
perdó, o perquè no tenim aquesta competència
o perquè simplement no en sabem d'aquest tema.
El Departament de Medi Ambient
no entén de temes de patrimoni cultural,
perquè simplement no té experts en aquest tema.
Per tant, nosaltres en aquest cas demanem
un informe extern al Departament de Cultura,
en principi, que és allò, o a qui sigui,
però en aquest cas el Departament de Cultura.
i en altres casos no tenim la competència,
tot i que possiblement ho podríem fer.
I aquest és un altre tema que també ha sortit,
que és el tema de les vibracions.
Sorolls, vibracions i olors és una competència municipal.
No en aquesta activitat, sinó en qualsevol activitat.
A part d'això, nosaltres entrem en temes nostres,
que si la pols, que si no sé què,
en fi, les aigües residuals i no sé quantes històries més,
tot això hi entrem perquè és la nostra competència i ho fem.
Però en aquests dos temes, que jo considero claus,
un és el tema de les vibracions i l'altre, el tema del patrimoni,
el Departament no és competent.
No és competent o no en sap, per dir-ho així,
perquè ens entengui tothom.
I per tant, els informes que ens envien
són aquells en els quals nosaltres basem la proposta que fem.
És així.
Entens?
Llavors, clar, en aquests dos temes, clar,
hi ha informes de l'Ajuntament,
que és el competent en temes de vibracions,
i diu així, explotació d'una pedrera,
descriu el d'això, és una pàgina,
i diu, informem favorablement la llicència tal,
amb l'única condició que diu que no es produeixin vibracions
que puguin representar molèsties al veïnat.
No diu absolutament res més.
La segona és un informe de cultura
en el qual entren temes de patrimoni cultural.
En aquesta zona hi ha uns jaciments que tenen un cert interès,
marca una sèrie de restriccions, etcètera, etcètera,
però tampoc apareix en cap moment
que hi pugui haver cap conseqüència
sobre l'entorn més o menys immediat que hi pugui haver aquí.
A més a més, aquesta tramitació
es somet a informació pública.
Hi ha un anunci publicat al Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya,
de data...
Bé, la data no, és el mes de maig d'enguany.
Durant 20 dies s'obre un període de...
que qualsevol ciutadà pot anar allà,
pot veure els documents que nosaltres estem manejant
i pot dir, per exemple,
escolti, aquest informe de cultura,
o que sigui, és incomplert,
per falta que es pronunciï sobre aquest tema.
En aquest període d'al·legacions
no n'hi ha ni una.
Ningú.
Ningú presenta absolutament
cap tipus d'al·legació.
I és a partir d'aquí?
A partir d'aquí.
Nosaltres fem una proposta,
que és on estem en aquest moment,
diguem, escolti,
i és el que jo he intentat explicar sempre,
hi ha una proposta perquè és que
si jo...
Quan dic jo, dic al departament,
a vegades hi ha aquesta confusió
perquè no és una qüestió personal meva.
quan el departament fa aquesta proposta
és que la fa
perquè no pot ser una altra cosa.
Si jo dic
li denego aquesta autorització
o jo proposo que se li denega aquesta autorització,
aquesta persona em vindrà
i em dirà,
solit, per què me la denega?
I si jo no tinc
substància darrere
en la qual recolzar això,
passarà el mateix que va passar
en el seu moment
amb l'informe,
amb el certificat de compatibilitat urbanística
de l'Ajuntament.
Això és el que jo vull d'allò.
I ara perquè els ulls se'ns entenguin.
A partir d'aquí,
què passa?
El departament,
i això ho he reiterat,
se'ns acusa
d'haver saltat els informes
de no sé qui, no sé qui, no sé quants.
Jo el que vull manifestar
i deixar clar
és que aquests informes
de l'arqueològica,
de no sé qui,
nosaltres no els coneixíem.
Nosaltres no els coneixíem.
I per tant,
si se'ns fan arribar
i ara se'ns han fet arribar.
En aquest moment sí que se'ns han fet arribar.
No entraré a valorar
perquè és una cosa
que s'ha fet el dia 8,
registre d'entrada.
Això no és una cosa opinable,
si aquests documents eren o no.
L'administració té uns mecanismes
que són el registre d'entrada.
Si vostè entra un document
i porta el registre d'entrada
i em diu que és en data de l'agost
i per tant ens els mirarem
i a més a més,
vista la transcendència
i el rebombori que comporta el tema,
s'hi convé,
i demanarem aquests informes,
diem, escolti'm,
pronunciïs explícitament
sobre la influència
sobre què es ve del patrimoni de Tarragona.
No en general si hi ha una pedreta,
un jaciment o no sé què,
per aquí, per allà,
sinó ja que el tema està centrat en això,
pronunciïs sobre això,
digui'm sí o no.
I nosaltres, evidentment,
actuem en conseqüència amb això.
Si hi ha un informe que diu
a menys de no sé quanta distància
de la pedrera no es pot fer això
i això és un informe de l'UNESCO
o és una norma del...
Escolti, a partir d'aquí,
però és que jo el que vull deixar clar
és que quan el departament
va fer aquesta proposta,
ho va fer en base
els informes que tenia en aquell moment
i que cap d'aquests informes,
cap, i si no,
això és una cosa
que m'haurien de demostrar,
és desfavorable.
Per tant, el que farà a partir d'ara
el Departament de Medi Ambient
és analitzar els nous informes
que li han pogut arribar
en els últims dies.
i tot el que es pugui posar sobre la taula.
Estem en un període...
No hi ha un interès especial
del Departament
en què aquesta pedrera s'obri o no s'obri.
No hi és.
El que sí que jo tinc un interès
és que la tramitació que se segueixi
sigui la correcta
perquè és la meva feina.
Per això hem de distingir
i separar una cosa de l'altra.
Molt bé.
Doncs queda...
Penso que queda prou clar
tot el tema al voltant
de la polèmica
de la cantera del mèdul.
Més qüestions, senyor Pau.
Aquest estiu estem parlant molt de la sequera
perquè no plou bàsicament
i quan ha plogut la veritat
és que no ha ajudat gaire
a augmentar el cabal d'aigua dels envassaments.
A dia d'avui, 25 d'agost
i amb una reunió del govern de la Generalitat
el passat dimarts
en què s'anunciava de cara al mes de setembre
un nou decret per...
En fi, tirant davant noves mesures
per pal·liar la sequera.
Com està la situació?
És per preocupar-nos?
No ha millorat
i això és una cosa que els ciutadans ho saben
perquè ha plogut
i ha plogut a Reus, a Tarragona,
a la costa possiblement ha plogut molt
però en els llocs en els quals convé
allò que diu
quan no em callo a gust de tot
doncs, mentre mitja Europa s'està inundant
aquí estem passant seriosos problemes
i quan plou, la poca aigua que plou,
plou, allí no ha de caure.
En fi, això són temes
que la situació no ha millorat,
l'estat dels envassaments continua baixant
i per tant, la previsió,
si volem ser previsors
i per tant, intentar apurar aquestes reserves d'aigua
el màxim possible en el temps,
doncs hem de començar a preveure
que les coses poden anar pitjor.
Això és simplement el que el conseller Nadal
l'altre dia va exposar,
la possibilitat i per tant hem d'estar preparats.
El que no podem és arribar a una situació
crítica en els pantans
sense tenir absolutament cap tipus de planejament fet.
Els envassaments com els tenim ara?
Els envassaments, a veure,
jo aquí voldria...
L'única zona de...
Això és una cosa curiosa,
aquesta és que no acabes d'entendre,
la meteorologia i aquestes coses té coses rares.
A tot Catalunya està en situació d'emergència 1,
el decret de sequera,
això prohibeix determinats usos
més o menys suntuaris de l'aigua, etcètera, etcètera.
Tampoc és una cosa que afecti directament
a l'aigua de consum.
Excepte dues zones,
tot Catalunya està en una situació d'emergència,
ai, de nivell 1,
excepte dues zones.
Una a la Vall d'Aran,
cosa molt previsible,
i l'altra el sistema Riu de Canyes-Siurana.
O sigui, tota la resta del país
està en estat d'excepcionalitat,
excepte justament aquestes dues coses.
Clar, en el cas de la Vall d'Aran,
a un no li sorprèn massa,
però en el cas del sistema Riu de Canyes-Siurana
sí que ho és.
I l'altra cosa és que nosaltres aquí,
tot i que tenim aquests dos envassaments,
que són els grans,
la majoria d'aigua que consumim nosaltres aquí
no prové d'aquests dos envassaments,
sinó que prové del trasbassament de l'Ebre.
Llavors, es dona, diguem-ne,
la situació una mica paradoxal
que l'indicador que marca
si un determinat municipi,
en aquestes zones, municipis de costa,
Reus, Tarragona, Cambril, Salou,
tot això d'aquí,
aquests són les rieres
de les conques sud de Catalunya.
I com que els nivells de pluja,
no sé quants mesos,
no són el 80% del que toca,
estem en estat d'excepcionalitat.
Però, clar,
no hi ha manca d'aigua
perquè l'aigua més ve d'un altre lloc.
Però tot i si estem en aquest estat d'excepcionalitat
i, per tant,
no es poden fer aquests urs.
Pel que fa als envassaments,
llavors el que hem de dir
és que la situació continua baixant
els nivells d'embassament.
Jo tinc dades ara aquí del dia 22 d'agost,
que són les últimes que he pogut tenir,
és a dir, de fa dos o tres dies.
S'ha de comptar conjuntament
l'aigua embassada entre Riu de Canya i Siurana
perquè desenbassa un sobre l'altre
i, per tant,
el que baixa a vegades un
és el que augmenta l'altre
i a vegades hi ha moviments així.
Riu de Canya s'ha pujat,
perquè Siurana ha baixat,
o sigui que s'ha de tenir la suma.
A data 18 de juliol,
que és l'altra que jo tinc,
l'estat era d'uns 8,5 hectòmetres cúbics
i a data 22,
és a dir, pràcticament un mes després
estem sobre 6 i alguna cosa,
és a dir, 2 hectòmetres cúbics menys.
És a dir, continua aquest descens
que quan un veu els gràfics en els pantans
és possible que algunes vegades
hi hagi algunes repuntades,
però la tendència no d'aquest pantà,
sinó de tots els pantans
és a continuar davallant
per la simple raó que no ha plogut.
Llavors, a partir d'aquí
és que el govern es comença a plantejar
a un termini probablement d'un mes,
més i mig,
la possibilitat d'haver de substituir
aquest decret per un altre,
que ja és un decret de situacions d'emergència,
que ja preveu entrar...
Decret més dur.
Sí.
Que fins i tot podria fer alguna restricció,
podria suposar alguna restricció
en el consum d'aigua?
És evident.
Una restricció en el consum d'aigua,
però moltes vegades aquestes restriccions
es poden donar simplement
baixant la pressió de la xarxa,
perquè les xarxes ciutadanes
malauradament tenen moltes pèrdues
i, per tant,
des del moment en què es rebaixa la pressió,
la quantitat d'aigua que es perd
també és més petita
i, per tant, l'estalvi hi és.
Pot passar per restriccions nocturnes
que poden afectar molt lleument
a la major part de la ciutadania.
Vull dir,
no sé en aquest moment
quin tipus d'actuacions,
però, evidentment,
tothom sap que estalviar pot passar
entre altres coses per això.
Ha de millorar la consciència dels ciutadans,
creu el govern,
sobre el tema del consum d'aigua?
És a dir,
continuem llençant molta aigua
en les nostres vides quotidianes?
Jo depèn,
depèn de com tu mires això,
perquè el govern o els governs,
els que sigui,
el municipal, el comarcal,
el d'això,
demana al ciutadà,
a vegades,
que sigui molt curós
a l'hora de rentar-se les dents.
I ho hem de fer,
i ho hem de fer,
no dic jo que no s'hagi de fer,
i no hem de buidar la piscina
cada 15 dies,
sinó que l'hem de tractar
perquè ens duri un any
o ens duri allò.
Però, clar,
al mateix temps,
les mateixes administracions,
en el cas municipals,
moltes vegades,
el que haurien de tenir cura
és de grans pèrdues d'aigua
que es produeixen
en les seves pròpies xarxes
de distribució
i que són fruit
d'un mal manteniment.
Hi ha municipis,
no estic parlant de cap
dels de per aquí ara a la vora,
però que les seves pèrdues
en la xarxa
superen el 50%.
Això, al final,
et fa pensar
una mica que
no donem valor a l'aigua.
Si això fos gasolina,
evidentment,
no perdríem el 50%.
Si la gasolina
ens arribés per xarxa a casa,
no consentiríem
que se'ns perdés el 50%
perquè allò sabem
que té un valor.
I moltes vegades
l'aigua
ha tingut aquesta imatge
o aquesta consciència
d'haver gratuït
com l'aire,
diguem-ne,
i això,
jo m'imagino
que es comença a corregir
perquè hi ha determinats municipis
que quan els hi vas
els dius
escolti,
vostè ha de pagar l'aigua.
No ho entenen,
no ho entenen
perquè no ho ha pagat mai.
No, no,
és que aquesta aigua
s'ha de portar,
s'ha de depurar,
s'ha de fer no sé què,
aquesta idea
que és un bé gratuït
i inacabable
i això és una cosa
que haurem de començar
entre tots a recondir.
Veurem com evoluciona
el tema de la sequera.
Pel que fa als incendis forestals,
per acabar,
senyor Pau,
en fi,
hem tingut aquesta setmana
l'incendi més gran
i més greu
de la demarcació de Tarragona
d'aquest estiu,
el d'Arribarroja d'Ebre
i la pobla de Massaluca,
però pel que fa
a les comarques
del camp de Tarragona,
podem dir que és un estiu
fins ara
prou satisfactori?
O això no s'ha de dir mai?
Jo crec que no s'ha de dir mai
perquè això pot representar
i amb això sí que
abans dèiem si amb l'aigua
la gent respon o no respon.
Jo crec que sí
que en guany s'ha demostrat
que quan s'ha explicat bé
que la situació era molt crítica
i que corria amb un risc gravíssim
que se'ns cremés,
no diré que tot el país,
però quasi,
la gent ha respost bé,
ho ha entès
i ha col·laborat
i això és una cosa
que s'ha de dir.
Ara, això no significa
que ja puguem dir
que s'ha acabat l'estiu
i moltes vegades,
la conselleratura ho deia
l'altre dia,
el pitjor incendi forestal
de l'any passat
em sembla que va ser
a finals de setembre.
És probable que hagin passat
d'aquelles èpoques crítiques
del mes de juliol
amb les grans calors
i grans d'allò
en el qual anàvem
a cada tarda un incendi
i cada tarda cremant-se
700, 800,
no aquí,
però el Baixes
va durar una setmana
que la por
que podíem tenir tots
era que aquesta situació
continués durant dos mesos
i això és una cosa
que no haguéssim pogut aguantar
ni amb mitjans
ni personals ni humans
ni de cap tipus.
Això sembla que es pot...
Ara, segueix existint el perill
perquè les condicions no han canviat
que puguem aparèixer coses
com les de Ribarroja
l'altre dia
que condueixin a un incendi
de proporcions importants.
És a dir,
no s'ha acabat el perill
d'incendi,
no hem de rebaixar la guàrdia
i en qualsevol moment
hem de ser conscients
que amb la climatologia
que tenim
es pot donar, malauradament,
un incendi a la nostra zona.
Màxima alerta, doncs,
pel que fa al tema dels incendis.
Senyor Josep Lluís Pau,
director dels Serveis Territorials
de Medi Ambient i Habitatge de Tarragona,
moltes gràcies per haver vingut aquest matí
uns minuts a la sintonia de Tarragona Ràdio
i en fi d'aquests temes
o les qüestions relacionades
amb la sequera o d'altres
en tornarem a parlar més endavant.
Moltes gràcies.
Bon dia.
Bon dia.