D'aquí 5 minuts seran 3 quarts de 12.
Demà arriben els Reis, fidels a la seva cita anual.
Malció, Gaspar i Baltasar arribaran a tot arreu
i arribaran també, evidentment, a la ciutat de Tarraona.
Un dels tarragonins que més vegades ha organitzat
tota la comitiva i, en fi,
tota la rebuda que s'havia de fer cada any
als mags de l'Orient.
Un dels tarragonins que, com dèiem,
més anys ha participat en aquesta tasca.
Avui ens acompanya al matí de Tarragona Ràdio.
No per parlar de com serà l'arribada de demà,
sinó per fer història, per fer un recorregut,
jo diria que sentimental,
per més de 60 anys d'història de la nostra ciutat.
Perquè a Tarragona, la història de Tarragona,
també es pot retratar i també es pot explicar
a través de les cavalgades dels Sant Reis.
Aquest és l'objectiu del llibre que es presenta avui
a la ciutat de Tarragona.
Es presentarà a les 8 del vespre
al Saló d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona.
El protagonista d'aquesta història
és Josep Maria Ferrer i Roig.
Josep Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia i benvingut al matí de Tarragona Ràdio.
Ell havia vingut moltes vegades a l'emissora
per explicar-nos com teníem ja els patges,
si estaven preparats,
si Melcio Gaspar i Baltasar venien especialment contents
o disposats cada any.
Ell ens ho havia explicat molts anys.
Cada any venia a la ràdio a explicar-nos
com seria tota la rebuda
a Melcio Gaspar i Baltasar.
I en guany ens ve a presentar un llibre,
el presentarà aquest vespre,
però ens ve a fer una mica l'avançament d'aquest llibre,
que és un repàs a la història.
Efectivament.
és des de l'any 1940 fins a l'any 2004,
o sigui que pràcticament la primera cavalcada
després de la Guerra Civil,
hi va haver un lapsus de tres anys
en què lògicament no es va poder fer la cavalcada,
i fins a l'any passat,
o sigui que són 64 anys de història de cavalcada de l'Eix.
Aquest llibre recull, si em permets,
simplement els fets de cada un dels anys,
any per any, cada cosa que hi ha hagut,
les modificacions,
en fi, les trifulgues que es passen
al darrere de l'escenari,
diguem-ho així,
però bé,
la cosa donem-la per ben empleada,
s'ha fet amb molta il·lusió,
i esperem que agradi.
En aquests 60 anys han canviat molt les coses?
Han canviat molt la cavalcada?
Moltíssim.
Mira, jo recordo que,
aquí ja ve reflectit,
o sigui que en el llibre aquest,
ja dit any per any,
explica cada un dels canvis,
jo recordo que primer, l'any 1910,
no hi era, eh, cuidado,
hi van haver uns senyors
que van tindre la idea lluminosa
de muntar la primera cavalcada de Reix,
amb esforços, sacrificis,
afegim-hi tot el que vulguem anar a demanar,
però es va fer.
La qual cosa va fer que al cap de 25 anys
estigués ja ben consolidada.
La guerra civil,
posteriorment,
es va tornar a emprendre,
i llavors,
l'any 42,
es va reemprendre l'any 40,
l'any 42,
si no recordo malament,
es van integrar a la comissió de ciutadans,
que mitjançant,
el sindicat d'iniciatives,
muntaven la cavalcada de Reix,
unes entitats que eren el Frente de Juventudes,
la Congregació Mariana
i els antics alumnes dels Germans de la Salle.
Amb quina entitat jo vaig començar a participar
a la cavalcada de Reix.
Lògicament,
aquestes tres entitats
van facilitar bastant la tasca
de la comissió,
per quan facilitàvem el personal,
ens cuidàvem de cosa que abans era difícil,
l'havien d'anar a buscar en el personal
per publicar d'una de les necessitats
del funcionament de la cavalcada.
Això va consistir,
es van haver de fer una sèrie de coses,
diguem-ho així,
es va haver de recórrer,
van fer uns segells
que els veníem a preu d'una passeta,
es van fer uns escurs
que deia
este establecimiento ha colaborado
con la cavalcada de Reix
i et donaven 20 duros,
100 passetes,
diguem-ho així,
de l'època,
fins que en un moment donat
hi va haver un senyor governador de civil
que va dir que no podia ser
que fos una comissió ciutadana
que organitzés una cosa per la ciutat,
que havia de ser l'Ajuntament
i va proposar
que es constituís
o que es fes un patronat municipal
del qual el president Nat
era el senyor alcalde
i que llavors hi hagués un president executiu
que fora uns de la comissió ciutadana.
Efectivament, l'any 1971,
si no recordo malament,
es va constituir aquest patronat.
i lògicament,
al comptar amb el recolzament
de l'Ajuntament,
doncs, es va poder fer més coses
i es va anar millorant molt
i molt la cavalcada de Reix
per passar posteriorment
a ser comissió municipal
de la cavalcada de Reix,
que és el que és actualment
comissió municipal
integrada per
el president Nat
l'il·lustríssim senyor alcalde,
el tinent d'alcalde de cultura,
que és el president delegat,
i després seguim amb el mateix.
Un ciutadà,
o sigui, un de la comissió ciutadana,
és el president executiu.
Per dir-ho d'alguna manera,
és el que fa la feina.
Aquesta és la realitat.
L'organització ha anat canviant amb els anys,
però suposo que la il·lusió,
la il·lusió dels nens,
dels protagonistes de la nit
de Reix no ha canviat gaire.
No hi ha dubte,
no hi ha dubte.
Jo estic plenament convençut
que tota la gent
que d'alguna manera
han participat
i actualment estan participant,
jo ja no,
estan participant
de l'organització
de la cavalcada de Reix,
només amb l'il·lusió
que veuen els infants
quan estan esperant
amb aquella ànsia
que les majestats
surtin per allà al cantó,
comencin a pujar,
ja es compensa
de tots els esforços,
els sacrificis,
i a vegades
alguna mica
de cosa
d'aquelles que es té
quan un fa coses
sempre hi ha algú que no...
M'ho vull creure
que queda tot compensat.
Com a curiositat,
com a anècdotes,
que suposo que
ho sabrem
quan tinguem
el llibre a les mans.
Els Reis
en aquests 60 anys
sempre han arribat
a Tarragona per mar?
No.
No.
Els Reis han arribat...
Bé,
cuidado,
potser no està ben dit
que no.
Sí.
perquè venien
caminant,
jo recordo
que venien
alguna vegada
caminant
pel nord d'Àfrica
i llavors,
lògicament,
havien de traspassar
l'estret
i havien de passar
per mar.
O sigui que no venien
amb avió,
venien...
Però,
esclar,
el que consta
en algun lloc
és que
venien caminant
per el nord d'Àfrica
fins a des d'Orient,
fins a arribar a Tarragona.
Lògicament,
venien per mar.
El que passa
que ells,
quan arribaven a Tarragona,
s'instal·laven
i llavors
es muntava
la comitiva
de recepció
de les majestats
a la plaça
dels carros.
Fins que,
posteriorment,
es va muntar
tota la comitiva
de recepció
al carrer de Jaume I
on l'Ajuntament
tenia els magatzems
per,
posteriorment,
començar la festa
ja desembarcant.
Primer van desembarcar
al barri del Serrallo,
al barri de Pescadors.
Posteriorment,
un lloc més adient,
més normal,
a l'escala real.
D'allí es desplaçaven,
que encara es fa ara,
en guany no,
per quan el port
està en obres,
però es desplaçaven
amb cotxes
descapotables,
la banda de música,
fins a trobar
les carrosses
que precisament
tenien preparades
per les majestats
per fer el recorregut
per la ciutat de Tarragona.
Actualment,
encara es fa igual.
Quantes persones
han participat
en aquests anys
en l'organització
de la rebuda als Reis?
Sincerament,
és molt difícil.
És incontable, no?
Sí.
És un tema
que mai m'he preocupat
ni tan sols
de pensar-ho,
perquè hem de comptar
que al llarg
de tants anys
hi ha hagut
moltes persones
que,
molts que,
malauradament,
ja són desapareguts,
uns altres
que s'han hagut
d'anar renovant
perquè la gent també
arriba un moment
que es crema
i s'ha d'anar
en renovant.
No ho sé exactament.
Ara,
el que sí,
més o menys,
tampoc és un número exacte,
puc dir que participen
actualment
a la cavalcada de Reis,
no sé en guany
si variarà massa
perquè ja et dic
que jo ja estic
al marge,
al voltant dels 400,
perquè cada any,
els últims anys
principalment,
s'ha procurat
en anant
afegint
o fent
algun element nou
per poder donar opció
a que més infants
puguin participar
de la comitiva de recepció.
O sigui que,
no ho sé,
en els últims anys
hi ha hagut
un canvi
bastant radical
amb el sentit
que s'ha passat
de pràcticament
de gairebé
res,
per dir-ho d'alguna manera,
sinó que només
era bona voluntat,
predisposició
i ganes
que arribessin
sus majestats
i fossin rebuts,
fins al punt
en què s'ha cregut
imprescindible
que hi hagués
una comitiva
de recepció,
la clàssica
cavalcada,
en què hi poguessin
participar
com més infants
millor.
Aquesta és la realitat.
El llibre que es presenta
aquest vespre,
Josep Maria,
és una idea
que surteix
del propi autor?
Bé,
us ho explicaré.
Un bon dia,
quan jo vaig deixar
definitivament
la comissió
junt amb altres
empleus
que tenia,
he ho he dit bé,
empleus que tenia,
bé,
amb un acte
multitudinari
que es va fer,
el senyor
tinent d'alcalde de Cultura,
president de la GAT,
em va demanar
que em responsabilitzés,
que em preocupés,
que fes,
que busqués dades
per fer precisament
aquest recolli històric
de la cavalcada de Reix.
Jo sabia
que era una feina
molt difícil
per quan
en la documentació
quan va passar
del sindicat d'iniciativa
a l'Ajuntament,
potser va passar,
potser no va passar,
no vull entrar-hi,
la qüestió és que
no s'ha trobat
ni s'ha localitzat
documentació.
Jo sabia
que era una feina
feixuga
en el sentit
que sense tindre
unes actes,
sense tindre
alguna cosa
que et donés llum
per poder-ho fer
era dificilíssim.
M'he preocupat
de buscar
hemeroteques,
esmunyir el meu cervell,
que això és molt important,
això només
m'atreveixo a dir
que ho pot fer
una persona
que ho hagi viscut.
Lògicament,
la premsa
i tots els retalls
d'esborranys
que jo tenia guardats,
que tinc encara,
han fet
que entre
el que jo pensava
i tot el que m'ha anat sortint
pogués posar
una mica d'ordre.
Per quan jo
la millor pensava
que la Carrossa X
s'havia inaugurat
a l'any tal
i resulta
que vaig llegir
a la premsa
buscant
a l'hemeroteca
que s'havia inaugurat
dos anys després
o dos anys abans.
És molt difícil
recordar 60 anys
tot el que ha passat.
Exactament igual
com les persones
que al llarg
de tots aquests anys
han amolat
a les majestats.
Les majestats
són
Malsió Gaspar
i Baltasar
ho sabem tothom.
No és Pepito
ni Antonio,
és Malsió Gaspar
i Baltasar
la qual cosa és
dificilíssim
trobar
has hagut de fer
el que he dit abans.
Es munyia
una mica més
el cervell
i anar buscant
convençut
que me n'he deixat
molts
però
la meva voluntat
era de
posar-hi tots els que
i efectivament
figuren tots
aquest recull històric.
El resultat
de tot plegat
és
aquest llibre
que com dèiem
es presenta aquest vespre
i que està organitzat
any per any
és a dir
va fent un recorregut
cronològic estrictament
no?
Exactament
sí, sí, sí
jo per exemple
no sé
et podria
i tret uns apunts
aquí
perquè són coses
que tenen
no sé
per mi
tenen molta importància
em vull creure
que pels que el llegeixin
també en tindran
per exemple
cada un dels elements
que avui
composen
o que l'any passat
encara
avui no sé
que composaven
la cavalcada
l'any
que es va fer
el primer
si després es va renovar
o sigui
això ho tinc aquí
per exemple
les carrosses del rei
el primer any
que les majestats
van anar
muntant-se en una carrossa
va ser
l'any 1968
i encara
l'any 1991
es van renovar
els carrosses
se'n van fer
unes de noves
pels tres reis
el príncep
que ja venia
precisament
l'any
28
doncs
també se li va restaurar
o es va renovar
es va fer
nou
el templet
en el que viatjava
en el que
anava des de l'arribada
fins a
fer el recorregut
per la ciutat
l'any 1975
o sigui que
també tenim elements
que són
dels anys
21
l'elefant
per exemple
de l'any
1924
el camell
de l'any
1923
el dromedari
o sigui que
el fanal de la ciutat
que el primer
es va fer
l'any
1949
i després
en va fer un de nou
l'any 1965
són dades
que les podem trobar
en aquest llibre
anant seguint
cronològicament
dades i moltes fotografies
n'hi ha unes quantes
unes quantes
a mi m'agradaria
m'hagera agradat
que n'hi haguessin hagut més
però
en castellà
diuen
l'hombre propone
i dius dispone
jo soc l'hombre
i la disposició
no ha donat per més
molt bé
en qualsevol cas
insisteixo
que és un recorregut
jo diria que
històric i sentimental
per les vivències
de Tarragona
de cada 5 de gener
quan s'ha anat rebent
des de l'any 1940
i fins a l'actualitat
els Reis Maxen
de l'Orient
amb el Sió
Gaspa
i Baltasar
Josep Maria
alguna cosa per acabar
algun agraïment
algun record
que vulguis tenir
avui a la ràdio
poques hores abans
de la presentació
del llibre
jo sincerament
jo sincerament
només puc agrair
primer
els que m'han ajudat
a tirar endavant
aquest llibre
que lògicament
han sigut
doncs
uns bons amics
que han volgut
d'alguna manera
col·laborar
i per altra banda
sense dubte
l'excellentíssim Ajuntament
i l'excellentíssima Diputació
que són els que
han editat
i han col·laborat
en què això
es pogués tirar endavant
em vull creure que
no hi ha dubte
que el meu agraïment
és
de tota la vida
per tots aquells
que han volgut
aportar
el que sigui
el seu esforç personal
material
de la manera que sigui
per tirar endavant
la cavalcada
de Reis
perquè
recordo
que
vaig llegir
un diari
que la cavalcada
de Reis
de Tarragona
en un any
determinat
no recordo exactament
aquí
i consta
no recordo exactament
quin any va ser
que estava considerada
una
entre les quatre millors
cavalcades de Reis
que es feien
a l'estat espanyol
estic plenament convençut
que actualment
segueix
o entre les quatre primers
o potser
o potser
hem millorat
inclús una miqueta
perquè
la diferència
de llavors
ens ha
ha sigut
doncs
escolteu-me
un abisme
de llavors
ara hi ha un abisme
entre mig
vull creure
que a les altres ciutats
i per tot arreu
però
tenim l'orgull
vull creure
tots els que hi hem estat
treballant
tenim l'orgull
de considerar
que la cavalcada
la nostra cavalcada
la cavalcada
de Tarragona
segueix
sent una de les millors
de l'estat
sens dubte
amb aquest missatge
ens quedem
i amb el recordatori
per a tots aquells
que vulguin anar avui
a la presentació del llibre
que serà a les 8 del vespre
a la sala d'actes
de l'Ajuntament
i que la presentació
anirà a càrrec
del tinent d'alcalde
de Cultura
de l'Ajuntament
Albert Vallbé
Josep Maria Ferrer i Roig
moltes gràcies
l'enhorabona
la nostra més sincera felicitació
moltíssimes gràcies a vosaltres
adeu-siau
bon dia