Hola, molt bon dia.
Efectivament, hem volgut venir al taller d'un lutier, arqueté,
es diu Ramon Sunyer.
Ell té el seu taller aquí al casc antic de Tarragona, al carrer Caballers,
i hem volgut venir fins aquí per conèixer tots els secrets d'aquest ofici ancestral,
d'aquest art, perquè és més que un ofici, podríem dir,
un art ancestral que es remunta molts anys en darrere.
Cal prèviament una formació per poder fer d'arqueté o de lutier,
i en Ramon ara mateix està tallant una mena d'art que deu ser,
que m'imagino que d'algun violí. Ramon, molt bon dia.
Hola, bon dia.
És un violí, això? És l'arc d'un violí?
Correcte, és l'arc d'un violí. És un arc de violí, sí.
I què estàs fent ara?
Bueno, ara estic traient les crins per tard de reemplaçar-les en l'arquet,
perquè és un element de desgast,
i diria que quasi cada any s'ha de canviar les crins de l'arquet.
Quina diferència hi ha entre un lutier i un arqueté?
Bueno, la diferència de l'utier i l'arqueté seria que l'arqueté construís
les bares, les baguetes amb les que es toca l'instrument,
i l'arqueté construís els instruments en si.
Per a aquells que no som entesos en la matèria,
quan veiem un violí, tu aquí en tens una bona pila,
potser els veiem tots iguals.
Vosaltres, en canvi, tu suposo que els veus veure per dins,
fins i tot, les seves característiques, les seves singularitats,
cadascú té, podríem dir que, pràcticament personalitat pròpia, no?
Correcte, aquest instrument té personalitat pròpia,
un so quasi únic i irrepetible,
i el que es veuen els instruments, així, des de la part exterior,
és, diguéssim, el disseny, l'escola que pertanyen,
el tipus de carnís amb el que està fet,
i el model amb el que està inspirat.
Abans comentàvem, fora de micròfon,
que potser és més conegut en els estadi, diversos, no?
Aquests pertanyen a l'escola italiana, de la Lombarda, correcte.
Però d'escola es poden definir l'escola germano-austríaca,
l'escola francesa i l'escola italiana, sí.
I dins de la italiana, doncs, hi ha totes les seves variants, no?
Però aquests, potser, els trassos de l'escola europea,
que és l'originària de l'americana, després, també, no?
I quines diferències hi ha entre les unes i les altres, si a grans trets, Ramon?
Un violí, quan el veus, quan el desmuntes,
sap si ve d'una escola o d'altra? Com ho saps, això?
Sap si ve d'una escola o d'altra, ja, exteriorment, no cal que el desmunti,
aquest instrument.
Exteriorment es veuen el disseny, els trassos,
l'espiral que té aquest carregol, que té, que es diu la voluta, no?
O fins i tot la gran d'àrea de la casella,
moltes altres aspectes estètics de l'instrument
que són al mateix temps funcionals, no?
El que es pot apreciar és les característiques
de cada personalitat de cada país o de cada nació, no?
O sigui, els alemanys tenen el seu tipus d'instruments
perquè es correspon al seu tarannà,
als italians, així, i als francesos,
i totes les diferents escoles que existeixen en Europa i a l'estranger, no?
I, evidentment, avui estem parlant ja del segle XX,
on el disseny ha canviat completament
respecte als inicis,
respecte a la consolidació dels instruments, no?
Que és el que hem parlat abans de quan Estraibari
i tota aquesta gent van consolidar
els aspectes estètics de l'instrument, no?
En els quals s'han basat després tots els luties
dels segles XVIII, XIX i XX,
però en el segle XX el disseny
està un altre nivell d'en el segle XVII, no?
Llavors, tota aquesta evolució, tots aquests instruments
que s'han anat construint durant aquests segles
estan en el món actualment.
Alguns han desaparegut, però alguns perduren, no?
I aquí hi ha tot aquest nivell,
tota aquesta gama d'instruments
de totes aquestes èpoques i totes les qualitats, no?
Perquè hi ha hagut lutiers,
moltíssims lutiers,
de tan bona qualitat com Estraibari i Warneri,
i hi ha hagut altres lutiers
de no tan bona qualitat,
però que també han fet uns instruments
que segueixen sonant.
No tenen tan bon timbre
o no tenen tan bon aspecte estètic,
però segueixen ensenyant instruments
que es poden fer servir,
que es poden sonar i sonen bé.
I quin és el secret de les Estraibaris?
El secret de les Estraibaris
diu que està en el vernís de l'instrument,
però jo crec que està des del principi,
des del tractament de la fusta,
el tractament,
no només la tria del matèria primera,
que és el primer pas que es fa, no?
Qualsevol persona que va fer un producte,
el primer que fa és triar la matèria primera,
que sigui de qualitat,
que ell creu que és la millor, no?
I després el tractament de la fusta en si
és abans de barnixar el tractament
que se li pot fer a tots aquells additius
que se li poden aplicar,
ja sigui per evitar que es podreixi la fusta,
que hi vagin fongs,
o que hi vagin fins i tot carcoma,
o algun altre tipus d'atac dintre els insectes, no?
I aleshores aquests tractaments,
moltes vegades sense saber-ho,
ajuden a potenciar
els aspectes acústics de la fusta.
Sense saber-ho en aquell moment,
perquè avui en dia sí que se sap,
perquè s'ha pogut estudiar,
s'ha de analitzar,
però en aquella època
no hi havia els elements per analitzar.
Encara se'n fabriquen d'estradivaris?
Estradivaris en fabriquem
tots els que copiem un model d'estradivari.
Llavors, els estradivaris,
el senyor estradivari va tenir dos fills,
i amb aquests dos fills
es va acabar tota la saga dels estradivaris.
Llavors, avui en dia
hi ha algun descendent dels estradivaris,
però em sembla que es dedica
a una cosa completament diferent.
Com es tria la fusta?
És a dir, quant tipus de fusta hi ha
a l'hora de fer un violí, per exemple?
El violí es construeix,
la construcció del cos de l'instrument,
és bàsicament dues fustes,
que és l'abet i l'auró.
Llavors, la tapa es fa d'abet
i el fons, els riscles i el mànec
es fan d'auró.
Les altres peces aleatòries
que serveixen per encaixar els instruments
poden ser de moltes fustes diferents.
Poden ser d'abet mateix,
poden ser d'algun tipus de salsa
o fins i tot de tiler.
Una fusta que sigui lleugera
i fàcil de treballar.
És per fer aquestes faixes
que van per l'interior
per ajudar que les peces
es mantinguin unides.
És el que diem
els contrarriscles
i els tascons,
que també serveixen
per encastar el mànec
i per posar el botó
per poder tensar les cordes.
L'altra fusta
que es fa servir
per als accessoris
és el venús,
EBE.
Llavors,
són aquestes les fustes
que es fan servir.
Quants tipus d'instrument
s'ha fet un lúdia?
T'ho remon,
quants tipus d'instrument fas?
Potser el més conegut
és el violí,
però n'hi ha d'altres, no?
Sí, evidentment.
La família de l'instrument d'arquet
és composa pel violí,
la viola,
el xalu i el contrabaix.
Normalment,
la gent s'acostuma a especialitzar
perquè no es pot dedicar
a tothom a tot.
Llavors,
hi ha lúdies
que es dediquen
exclusivament als violins,
hi ha lúdies
que es dediquen
exclusivament a les violes
i hi ha lúdies
que es dediquen
als violins i violes.
Normalment,
després,
se se parlen
els de xalu
i contrabaix
perquè els instruments
més grans
és més fàcil
d'adquirir una dinàmica
i una instal·lació
també del taller
perquè fan falta
un seguit
d'accessoris
per a cada
acció
que es fa
en la construcció
dels instruments.
Aquest material,
el que frega
les cordes
del violí,
quina mena de material
és?
Això és cri de cavall.
Cri de cavall,
de la cua del cavall.
O sigui,
és cua de cavall.
Correcte.
Llavors,
hi ha de diferents orígens,
hi ha d'origen,
la de més qualitat
diguéssim
és la de Mongòlia,
dels cavalls de Mongòlia,
després,
seguiria la de Japó,
Xina,
Canadà també
quedaria entremig per aquí
i després ja
hi ha diferents tipus
de qualitats
ja inferiors.
Normalment,
amb aquestes qualitats
omplim tota la gama
d'instruments,
ja sigui d'estudiants,
d'instruments petits,
d'anens petits,
fins a interpretes
de gran categoria.
Un altre tema que destaca
i que crida l'atenció
és les cordes del violí,
que cadascuna té un so determinat,
que un cop
a l'altre ha acabat l'instrument
l'aprova
i fa que aquell so
sigui el que
un esperaria
d'aquell instrument,
no?
Bueno,
la triada de les cordes
ja és un...
és una qüestió
que ja entra més
dins de l'intèrprete,
no?
Que ja es vesteix
l'instrument
amb el so
que a ell
li sembla característic.
Evidentment,
hi ha un seguit de companyies
que tenen
una tecnologia
per construir cordes
diferent
l'una de l'altra
i que produeixen
unes característiques
sonores diferents.
Però això ja és un aspecte
que li correspon
diguéssim a l'intèrprete,
no?
De triar quines cordes
pot posar el seu instrument.
És a dir que
l'intèrprete,
el músic ve
i et diu
doncs vull un violí
que soni d'aquesta manera
determinada,
que la primera corda
sigui l'albana
o que la segona,
no sé.
Bueno,
això ell s'ho tria,
diguéssim.
Ell ja sap
quin és el mercat
diferent
i els diferents
tipus de cordes
i marques
que existeixen
i ell ja tria això.
El que sí que
li pot demanar
un luthier
és en l'aspecte
que es refereix
al muntatge,
que és,
en l'intèrcdic de muntatge
els dos factors
més importants
serien el puntet
i l'ànima,
sobretot l'ànima
de l'instrument
que és una peça
interior de l'instrument.
És una vareta
que transmet
les vibracions
de la tapa
al fons
de l'instrument
i del fons
a tot l'aire
que està
en la part interior
de l'instrument
i a través
de les cefes
en fora.
Llavors,
aquesta ànima,
com diu molt bé,
és, diguéssim,
com un equalitzador
de l'instrument
que depèn
d'en quin lloc
tingui la seva influència
fa que un sos
tingui unes característiques
diferents
dins de la personalitat
que té l'instrument.
O sigui,
l'instrument ja té
una personalitat
que està
donada
per la seva construcció,
per la tria del material,
pel barnís,
per tots els aspectes
que hem parlat anteriorment,
l'alçada dels riscles,
els calibrats,
la posició
de la barra harmònica,
que és un altre aspecte
interior de l'instrument,
però l'ànima
el que li fa
és,
de tot aquest conjunt
que ja ha estat
muntat
i tot aquest engranatge
que ja ha estat
quallat,
doncs,
l'excita, diguéssim,
d'una manera
o d'una altra
i això fa
que si ho fa
d'una manera
o d'una altra
soni
amb unes nuances
diferents.
Estem parlant
amb Ramon Sonyer,
estem al seu taller,
avui hem vingut
fins aquí al carrer
Cavallers,
el número 4,
té el seu taller,
ara està treballant
en aquests moments
en diferents
arquets de violí,
estava doncs
producant aquesta
peça,
aquesta,
com veiem,
de cua de cavall,
no he dit la paraula tècnica,
ja ho sé,
ara Ramon en renyerà.
On es forma, Ramon?
En quins llocs es forma
un lutier
o un arqueté?
Perquè aquí no estem acostumats
a veure escoles,
no sé a quita roda,
no sé si n'hi ha cap,
no estem acostumats,
no s'ha d'anar fora,
fora de Catalunya,
fins i tot, no?
Sí,
aquí en l'estat espanyol
no existeix
ninguna escola
de formació
de lutiers
ni d'arqueters,
les escoles més conegudes
aquí són,
en Europa,
són la de Cremona,
l'escola de Mittenwald
i després en França
hi ha una en Mircourt,
però això és un liceu
que té una assignatura
de més a més
que seria la de construcció
de ponts,
sobretot,
existeix una fàbrica allí
per la construcció de ponts
i el que busquen
és funcionaris
per a la fàbrica.
Després hi ha l'escola
on vaig estudiar jo,
que està en la República Checa
i em sembla
que un país d'escoles més
també en Alemanya
i després en els Estats Units,
en Canadà,
hi ha alguna escola
o fins i tot cursets
d'estius
de dos o tres mesos
per aprendre a construir
o restaurar instruments
o arquets.
I què ensenyen
en aquestes escoles?
És a dir,
a part de la tècnica
que és la que podem veure aquí
ara,
que estàs fent servir
per reparar aquest arc,
a part de la tècnica
que més ensenyen?
En aquestes escoles
sobretot s'assenya l'ofici
perquè és molt important.
Aquestes són feines
molt repetitives
i que cada vegada
ho fas una vegada només.
Quan tu vas a fer un arquet,
cada acció
que has de fer
l'has de fer
al millor nivell possible
perquè repercuteix
en la qualitat
de la següent acció
i per tant
en la qualitat
del producte acabat.
Aleshores,
el que s'assenya
en aquestes escoles
és això,
adquirir l'ofici,
tenir traça
per fer servir
les diferents eines
que es fan servir
en la construcció
i no fallar
en cada acció.
També,
doncs,
els diferents
diguéssim elements
i històris
que tenen a veure
amb la vostra professió,
no?
Les tendències,
ens parlàvem
dels tipus
que pot haver-hi,
no?
Sí, sí,
correcte.
Per exemple,
en la professió
de l'arquet,
la revolució
de l'arquet
va ser molt posterior,
va ser
a mitjans
del segle XIX
amb el senyor
Turte,
que el que va fer
és que li va canviar
completament
l'ojiva,
o sigui,
el doblat
de l'arquet.
Abans era un arquet
concau
i avui dia
és un arquet
convex,
o sigui,
va girar
completament
la doblatura.
I això
va ser
una evolució
molt important,
des del punt de vista
també de la interpretació
dels instruments.
Per exemple,
Paganini
tocava amb un instrument
que era
del tipus antic.
Aquests instruments
tenen menys,
aquests arquets
tenen menys estabilitat
i no donen
una tensió
tan gran
a les cordes.
Un dia
anem a tensió
més grans,
a projeccions
del sol
més llunyanes
per poder
abastir
uns
escenaris
que tenen
una capacitat
molt més gran.
El Ramon
en aquests moments
està, com dèiem,
reparant un arquet
i no ho podem
entretenir més
perquè té feina
no és l'únic
que té per reparar
en temps quals més
i també alguns
violins que estan
per aquí en espera.
Ramon,
Súñe,
gràcies per atendre'ns
aquí al teu taller
al carrer Cavallers
número 4
de Tarragona
i que vagi molt bé
ja mirem parlant
aquesta tard.
Molt bé,
moltes gràcies
a vosaltres
per vindre.