A punt de començar el nou curs escolar, aquest dijous visita la ciutat de Tarragona
la consellera d'Ensenyament de la Generalitat, la senyora Marta Cid.
Amb ella comentarem diversos temes relacionats amb el nou curs
i qüestions sobre obres i projectes de centres educatius de la ciutat.
Consellera Cid, molt bon dia.
Molt bon dia.
Com preveu que serà l'inici del nou curs escolar aquí, a la zona de la Camp de Tarragona?
Serà un inici de curs que seguirà la tònica general del país,
és a dir, un inici de curs amb més alumnes, 87.000 més,
dels que vam finalitzar el curs anterior,
però també amb 240 professionals de l'àmbit educatiu més treballant-hi.
Per tant, jo crec que serà un inici de curs on la tònica general serà la normalitat
i amb tot a punt perquè el dilluns dia 12 a les 9 del matí
tots aquests alumnes que han d'obrir els nostres centres
ho facin amb tota normalitat.
Un inici del curs que, com vostè comentava enguany,
se celebra el dia 12.
Tradicionalment, l'inici del curs era el dia 15.
Per què aquest avançament?
Bé, nosaltres, com tots els anys s'ha de fer,
hi ha un procediment que és l'adequació del calendari escolar.
Nosaltres, aquest any, l'adequació del calendari,
el que vam proposar i el que vam tirar endavant
va ser que l'inici del curs, per una qüestió, jo diria,
de sentit comú i de lògica,
era que no comencés un dia 15 dijous,
sinó que fos un dilluns dia 12,
que, evidentment, això facilita més a les famílies
també la incorporació a l'escola i als instituts dels seus fills i filles,
i que, per altra banda, aquest dia mític del 15
queda superat, havent començat ja aquest any el dia 12.
Però és una adequació del calendari, no és pas un canvi,
però bé, dintre del Pacte Nacional per l'Educació,
aquest és un tema que possiblement haurem de discutir
en les diferents parts implicades.
Quina és la intenció de la conselleria?
Bé, aviam, jo el primer que voldria dir
és que el calendari escolar no és la solució màgica,
de la conciliació de la vida laboral i familiar
de la societat catalana.
El calendari escolar ha d'estar pensat i orientat
al màxim beneficiari, que és l'alumne,
i a obtenir el màxim rendiment de l'alumne.
I si hi ha d'haver un canvi de calendari,
és a dir, que hi hagi algun període d'aturada lectiva durant l'any,
ha de ser per tenir un equilibri entre els trimestres,
que no hi hagi, com ens passa ara,
que el segon trimestre de l'any hi ha anys que és molt llarg,
hi ha anys que és molt curt,
i per tant s'hauria de tindre raons pedagògiques i de rendiment.
I aquest és un debat que, si cal portar-lo a terme,
i així es considera oportú, ho farem,
però que això no vol dir que tinguem més dies lectius
als nostres centres.
Però hi ha una mesura,
que també al Pacte Nacional nosaltres la proposem,
que és l'obertura de centres de l'1 de setembre fins al juliol,
que això vol dir que tindríem activitats lúdico-formatives
des de l'1 de setembre fins al juliol,
portades a terme per persones capacitades per fer-ho,
que no necessàriament són els mestres i els professors,
per tant no serien horari lectiu,
però que donarien resposta
amb aquesta necessitat de les famílies catalanes
de conciliar horaris.
Però que aquí s'implica ja a tothom,
els ajuntaments, les AMPEs,
el Departament d'Educació,
i és una solució molt més transversal que l'altra,
que és el pensar,
doncs mira, les classes han de començar l'1 de setembre
i han d'acabar a final de juliol.
No, aquesta no és la solució,
perquè això vol dir tindre un curs
en molts dies lectius, i això no és possible.
Comentava abans que en aquest nou curs
hi ha un increment notable d'alumnes,
2.000 en concret a la demarcació de Tarragona.
També s'incorporen nous professors
a la demarcació de Tarragona,
i ara mateix el nombre d'alumnes per mestre
és de 10 aquí a la demarcació.
Quin és l'objectiu de la Conselleria?
Bé, el nostre objectiu és un,
la qualitat,
implementar totes les mesures
que ens donin guanys qualitatius al sistema,
perquè l'objectiu també final
és un millor rendiment dels nostres alumnes,
i una reducció i una lluita
contra el fracàs escolar.
Això vol dir que aquestes mesures
han d'anar encaminades
a que el nombre de professors, mestres
i altres perfils que vam iniciar l'any passat
i que aquest any estem potenciant
i que aquí a Tarragona també se'n beneficia
en un nombre considerable,
no responen només a aquest increment d'alumnes,
sinó que responen també
amb aquesta millora qualitativa
per facilitar la reducció de grups a atendre
o els suports en determinades aules d'infantil,
amb l'auxiliar d'infantil, etcètera.
O sigui que l'objectiu és aquest,
millora de la qualitat
i no només resposta a l'increment dels alumnes
que anem rebent.
Això vol dir també programes d'innovació,
com vostès saben,
i aquí a la zona de Tarragona
hi ha un nombre important de centres,
més de 70,
que s'han acollit a programes d'innovació educativa
i pel nombre que representa
jo destacaria el que fa referència als PUNEDO,
que són la reconversió de les biblioteques,
i també el que fa referència a la mediació escolar
i el de llengües estrangeres.
És a dir,
penso que també els programes d'innovació
són mesures de qualitat
perquè impliquen tota una sèrie de recursos,
de formació i de professionals
que es posen als centres a treballar amb aquesta línia
i que tenen a veure amb un projecte de centre
vist des de la globalitat.
L'arribada d'aquests nous alumnes
prové en part de la immigració,
de la nova immigració.
Les aules d'acollida són un instrument vàlid?
S'ha de continuar en aquest sentit
per facilitar la integració d'aquests nous alumnes?
Definitivament sí.
I no perquè nosaltres ho diguem,
sinó perquè la valoració de les aules d'acollida
del curs anterior ha estat molt positiva
per part dels centres, de les famílies,
dels professionals.
Nosaltres puntuàvem en un notable,
la nota de les aules d'acollida
perquè pensem que sempre es pot millorar
i es pot anar més.
Però ha estat un instrument molt bo per als centres
que s'ha valorat molt positivament
i aquest any continuarem amb el seu increment.
El global del país vol dir
que tindrem mil aules d'acollida i en funcionament.
Pel que fa a la zona de Tarragona
vol dir que de les 69 que en teníem,
ara en tindrem 90.
Per tant, el nombre que incrementem també és important.
I, curiosament, jo m'agrada subratllar
que així com la proporció d'alumne estranger
que s'incorpora per primera vegada
és inferior a l'autòcton,
les aules d'acollida incrementen.
I això què vol dir?
Doncs vol dir que els criteris
pels quals anem situant aules d'acollida al sistema
hem reduït la seva exigència
perquè el nostre objectiu
és anar-les incorporant a tot arreu
i per això, doncs, si l'any passat
devien anar al voltant d'un 15% d'alumnat estranger,
doncs aquest any hem reduït
fins al 9%.
I això vol dir
que a poc a poc
la seva implementació anirà sent cada vegada més important.
Lligat amb això hi ha els plans educatius d'entorn,
no els hem d'oblidar.
Les aules d'acollida són un recurs al centre,
els plans educatius d'entorn
són un recurs que van més enllà del centre.
A Tarragona hi ha ajuntaments que l'han signat,
com són Tarragona Ciutat, Vendrell i Reus,
tenen plans educatius d'entorn,
que vol dir orientar tots els esforços
què fem des de tots els àmbits
cap a la mateixa direcció
i el treball en xarxa
per potenciar que aquesta feina
que es fa dintre dels centres
després tingui una continuïtat
al voltant dels centres educatius
i amb el suport dels experts,
dels especialistes, dels professionals d'educació
que estan treballant amb aquests temes.
Més de 7.000 alumnes tarragonins
gaudiran en guany del programa
de reutilització dels llibres de text,
una iniciativa que pretén assalviar una mica
la gran despesa que suposa tot aquest material.
Preveu-ho ampliar aquest programa
de cara als propers cursos?
Mira, sí.
La resposta és sí, d'una manera contundent.
Hi ha una sèrie de qüestions
que pel Departament d'Educació
són estratègiques.
Increment de recursos humans
no només per absorbir alumnats
sinó per millorar qualitat
seria una de les qüestions.
Dels programes d'innovació,
un dels estratègics
és el de llengües estrangeres,
és a dir, que el nostre alumnat
quan acaba l'escolarització obligatòria
tinc competència en tres llengües.
Evidentment, la tercera,
per majoria claparadora,
de les preferències de les famílies
i dels centres és l'anglès.
I una altra de les qüestions
per a nosaltres també importantíssima
i que respon a un acord
que vam signar en la Federació
d'Associacions de Pares i Mares
és el que fa referència
a la reutilització de llibres de text.
És a dir, té dos vessants
molt importants per a nosaltres.
Una, que és reduir la despesa familiar
en adquisició de llibres de text
a un període concret de l'any
que grava moltíssim
l'economia familiar.
Quan aquest programa
estigui totalment posat en marxa
i que això es farà
quan ja tinguem els llibres definitius
de la nova llei,
vol dir un estalvi
per a les famílies del 85%.
És un estalvi molt i molt important
perquè les famílies no solen
només tenir vegades un fill,
sinó més d'un fill,
que està cursant diferents cursos educatius.
I per l'altra banda,
té un valor afegit
que els centres tenen molt en compte
i la comunitat educativa del centre també
i les pròpies associacions de pares i mares,
que és el treball en valors
que es fa quan es parla
de la reutilització del llibre de text,
és a dir, la conservació del material escolar,
el valor del que és el material comunitari,
que la responsabilitat
que aquell llibre ha d'anar a mans
d'un altre alumne l'any següent.
I per tant,
hi ha tot un treball en aquest sentit
i de la mateixa manera
que també saber d'on ve el paper
com l'adquirim
i que és en definitiva
la matèria primera dels llibres de text.
I per tant,
ja estem col·laborant també
amb una part mediambiental important.
Tant una cosa com l'altra
fan que per a nosaltres
la reutilització
sigui un dels programes
que aquest any l'hem incrementat
amb la previsió que teníem
i que, com deia vostè molt bé,
a Tarragona hi ha 4.285 alumnes
que se'n veuran beneficiats,
que són 19 centres en total
i que anirem incrementant
any rere any
a arribar a la, diguéssim,
universalització
de tots els centres educatius del país.
Ahir vam saber,
es va comentar en l'habitual roda de premsa
d'inici del curs,
que un total de 900 alumnes
començaran dilluns les classes
en barracons,
en aules prefabricades.
No són molts?
A veure,
en el país,
pel que desitja la consellera
i pel que vol aquest govern,
iniciarem aquest curs,
hem de molt nombre d'alumnes
en aules prefabricades
que nosaltres tenim com a objectiu
anar reduint progressivament
fins a arribar
a que desapareguin
o a que tinguin
un número raonable
per motius extraordinaris
d'escolarització
en un lloc puntual
perquè la població
d'un any per un altre
ja ha crescut desmesuradament,
per exemple.
Certament,
aquest és un repte
que té dues qüestions.
Una és l'herència,
que quan aquest govern
arriba
al Departament d'Educació,
té un nombre de mòduls
que es compta per centenars
i, a més a més,
amb dues variables
el sistema
i és l'increment d'alumnat
any rere any.
Aquest any
el sistema a Catalunya
n'incorpora 29.000,
l'any passat
n'eren més de 35.000,
és a dir,
estem en un període
de creixement molt important,
però a sobre
tenim un factor
que és la mobilitat
que fa que
durant el curs
es mogui molt
la població
que tenim
escolar.
l'òptim
és que tu
tinguis un període
de creixement
d'alumnes
per poder retirar mòduls
i que la inversió
acabi
en construccions
definitives,
no?
I això en aquest país
va passar.
A finals del 90,
a principis del 2000,
es van arribar a perdre
més de 80.000 alumnes
al sistema
i es van instal·lar
200 barracons.
Ara
tenim unes tendències
totalment
invertides,
però tot i així
nosaltres
n'hem retirat 112.
n'hem hagut
d'instal·lar.
Però també
vull recordar
que, per exemple,
a Tarragona
estem fent
un esforç
inversor importantíssim
i que estem acabant
en situacions
històriques
d'instal·lacions
en barracons
que portava
un institut
10 anys
en barracons
i que això
ho acabarem
definitivament.
Però que no vol dir
que
per fer
atenció
aquest curs
haguem
d'haver
posat
taules
prefabricades,
d'haver
posat
barracons,
però, per exemple,
l'últim acord de govern
que és d'aquesta
mateixa setmana
és un acord de govern
que
a la zona
de Tarragona
preveu
unes inversions
importants
que es mouen
al voltant
dels 32 milions
d'euros
i que donen
resposta
en unes situacions
moltes d'elles
històriques,
no?
I realment
de necessitats
de construcció
el que ens fa pensar
que a mitjà termini
aquesta tendència
canviarà.
Parlem, doncs,
si li sembla,
d'infraestructures.
Hi ha
aquest acord
de govern
sobre la taula,
però també hi ha
altres qüestions,
com, per exemple,
per quan està prevista
la finalització
de les obres
a l'Institut de Secundària
de Bona Vista
a la Canonga?
Bé, aquestes
són previsions
que abans
de finalització
d'any,
és a dir,
vol dir que aquest curs
podrà haver
un trasllat
i és una
d'aquestes
situacions
històriques
que hem vingut
arrastrant-nos
al Departament
d'Educació.
Per tant,
és una infraestructura
que aquest curs
escolar
es tira a disposició
de manera definitiva
i podrem,
per tant,
fer una neteja
en mòduls
també important.
Això és al que em referia
abans.
Nosaltres estem parlant
que en total
aquí acabarem
duent a terme
12 actuacions
per aquest inici
de curs
amb un compromís
de 33 milions
d'euros.
Pensem que
és una resposta
inversora
molt important
perquè la totalitat
del país,
estem parlant
de Tarragona,
però la totalitat
del país
això es repeteix
i per tant
vol dir
que estem parlant
d'una inversió
de més
de 500 milions
d'euros
i que
hem pres
acords de govern
durant l'any 2004
fins a aquest últim
de setembre
del 2005
per més import econòmic
del que s'havia pres
en tota la legislatura
anterior.
I en aquest moment
tenim compromesos
amb les antigues
pessetes
doncs
100 mil
milions
de les antigues
pessetes.
Això vol dir
que
amb l'inici
de curs
del 2005
i amb la previsió
de construccions
que hem iniciat
amb aquest últim
acord de govern
que contempla
doncs
36
noves escoles
per al setembre
del 2006
que ens donarà
temps de fer-les
i més que
n'anirem prenent
evidentment
buscar
la reducció
d'una manera
progressiva
però important
de les aules prefabricades.
Parlem
precisament
de noves escoles
en els últims mesos
el Departament
d'Ensenyament
ha donat a conèixer
la seva intenció
de construir
nous centres educatius
s'havia parlat
d'un institut
de secundaria
al barri
de Sant Salvador
o Tarragona
o de nous centres
de primària
en les zones
de més expansió
de la ciutat de Tarragona
en els últims anys
com ara
la zona de Joan XXIII
o la zona
de la Vall de la Rebassada
tiraran endavant
aquests projectes
finalment?
Bé
evidentment
això depèn
sempre de la planificació
que a partir de la direcció
dels serveis territorials
per les necessitats
d'escolarització
que tinguem
en cada zona
són
a veure projectes
que segurament
en aquests moments
s'estan estudiant
i que
com dic
en funció
de
doncs
del nombre d'alumnes
que es pugui atendre
i tenint en compte
la totalitat
de l'oferta educativa
que té la ciutat
doncs
s'hauran d'acabar ubicant
els llocs
més adequats
per tant ni en descartem cap
ni n'assegurem cap
sinó que sí
que a nivell de planificació
estem considerant
on ubiquem
aquestes actuacions
Parlem de l'escola oficial
d'idiomes
No podria ser
d'una altra manera
És una pregunta
una qüestió inevitable
òbviament
l'alcalde de Tarragona
Joan Miquel Nadal
s'ha ofert
a redactar el projecte
a la zona
dels Quatre Garrofers
així ho ha expressat
públicament
en diferents ocasions
per avançar així
l'inici
de les obres
d'aquesta escola oficial
la conselleria d'ensenyament
acceptaria aquest oferiment?
Mire, nosaltres
aquest és un tema
que és un clàssic
que vingui a Tarragona
i és un clàssic
no fa molts dies
el director general
de centres docents
va ser-hi a Tarragona
vam continuar parlant
d'aquesta qüestió
jo l'únic que li puc
ben bé assegurar
és que els pressupostos
del departament d'educació
sortirà a l'escola oficial
d'idiomes de Tarragona
per l'any 2006
perquè l'inici
de la redacció
del projecte
s'ha de fer
el que no tenim
encara
definit
totalment
és la ubicació
i esperem
que en aquest sentit
l'Ajuntament
ens resolgui
aquesta problemàtica
però el que no esperaré
i vostès saben
que ho he dit públicament
en més d'una ocasió
el que no esperarem
per més temps
és aquella feina
que nosaltres hem de fer
i que podem fer
i en aquest cas
és incloure
els pressupostos
de l'any 2006
i l'escola oficial
d'idiomes de Tarragona
hi s'irà
i sortirà
amb dotació
pressupostària
i llavors
doncs a partir d'aquí
nosaltres
també jo ja ho he dit
obertament
i amb la millor
voluntat
mirarem
d'arribar
a acord
no només
amb la redacció
del projecte
sinó amb la ubicació
però que els ciutadans
de Tarragona
que la ciutat de Tarragona
tingui la tranquil·litat
que un acord
de govern
acabarà recolzant
quina és la inversió econòmica
que una escola oficial
d'idiomes
a Tarragona
necessita
i que per tant
comptem
amb els diners
per aportar-la a terme
vostès han demanat
en diferents vegades
o han expressat
públicament
un seguit de requeriments
un seguit de fets
perquè l'escola oficial
d'idiomes
pugui instal·lar-se
a l'Ozona dels Quatre Garrofers
si l'Ajuntament
no compleix
aquests requeriments
que vostès fan
es podrien retornar
a contemplar
damunt de la taula
altres possibles ubicacions
l'Institut Martí Franqués
al costat
de l'Institut Martí Franqués
la Xer3
al final
tenim diferents opcions
nosaltres volem
que la nostra
de l'Ajuntament
sigui exactament la mateixa
el que passa
que clar
un requisit
sí que ha de complir
que sigui terreny
realment
de titularitat municipal
i això vol dir
que la tramitació
que ho acredites
estigui
correctament feta
perquè puguem
portar l'actuació a terme
és a dir
uns requisits
normals
i habituals
amb totes les actuacions
que fa el departament
no estem aquí
fent un grau
d'exigència
a l'Ajuntament
de Tarragona
diferent
al contrari
jo penso que hem tingut
i tenim
un tracte
i una voluntat
per part del departament
de solucionar
la situació
que s'ha creat
que a més
és que és històrica
vull dir
perquè aquesta conselleria
se la va trobar
a sobre de la taula
però el que sí
que no aplaçarem
per més temps
és la dotació
pressupostària
per executar
aquesta obra
i que jo crec
que amb els diners
a sobre de la taula
per poder-la realitzar
no tindria sentit
ni ningú
entendria
que no trobéssim
la solució
d'on invertir-los
una vegada
aprovats pel govern
veu per tant
ja per acabar
amb aquesta qüestió
una solució
a curt termini
aquesta qüestió
endèmica
ja de l'escola oficial
jo diria
que és recomanable
i volgut
pel departament
d'educació
que tingui una solució
a curt termini
i que per tant
nosaltres
hi avançarem
en la mesura
d'allò
que ens competeix
directament
que és la dotació
pressupostària
en aquest sentit
el compromís
que la consellera
vol expressar
és aquest
consellera d'ensenyament
m'ha decidit
moltes gràcies
per visitar avui
els estudis
de Tarragona Ràdio
i que vaja
que aquest inici
de curs escolar
no tingui cap dificultat
la meva única preocupació
en aquests moments
m'he convertit
una mica
com l'habana del temps
si em permetre l'expressió
és que
el dia 12
s'acabi
aquesta inestabilitat
aquesta setmana
que és una setmana
amb nosaltres
doncs precisament
el que estem acabant
d'arranjar
són doncs patis
o
o accessos
els centres
va i ens fa
una pluja
realment necessària
però escolti
a mi m'hauria estat
fantàstic
que l'havies fet
el dia 13
de setembre
i no pas aquests dies
que el que volem
és que el dia 12
estigui tot a punt
i que a les 9 del matí
quan aixequem persiana
tot funcioni
com un rellotge
que és per això
que treballa
el departament
ja ho diuen
que mai plou
a vosaltres
consellera
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres