Hola, bon dia. Ens acompanya Josep Maria Rota
i és el president de la Societat Catalana de Teatre Grecollatí aquí a Tarragona.
Són els organitzadors d'aquest de ser festival juvenil de teatre grecollatí.
Avui ha començat, són dues jornades.
Avui i demà, aquest matí, ja hem pogut veure l'obra d'Eurípides,
les vacantes que han anat a càrrec del grup de teatre barceloní Menadés.
Ens acompanya, com d'enys, Josep Maria Rota. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què és el que podrem veure a la tarda aquí al Teatre Auditori del Cant de Mar?
A la tarda veurem, representada pel mateix grup Menadés,
una comèdia de plauta, Els Captius, Captivi,
que també es representa amb el mateix grup, no són els mateixos actors,
però sí que és el mateix grup i el mateix director que hi han actuat aquest matí.
Quina seria la importància fonamental d'acostar aquestes obres,
aquests clàssics del teatre, els estudiants que hi ha aquí al Cant de Mar?
Quina és la importància que puguin aprendre i conèixer aquest llegat?
com a hereus de la cultura romana i de la societat romana que som,
és part del nostre llegat i del nostre passat.
I pensem que el nostre públic, bàsicament alumnes de batxillerat,
això no vol dir que també hi pugui haver alguns alumnes universitaris,
fins i tot, o algun alumne de secundària,
però bàsicament alumnes de batxillerat,
han de conèixer una obra com aquesta
i pensem que fem una tasca realment didàctica,
educativa i de conscienciació del nostre llegat cultural.
Per descriure una mica l'obra que es podrà veure a la tarda,
per entrar en alguns detalls d'aquest clàssic,
què podríem dir?
Quan programem el festival pensem sempre en buscar un equilibri,
un equilibri entre obres gregues i obres llatines,
i entre tragèdia i comèdia.
Aixís al matí vam programar les vacants d'Eurípides,
una tragèdia grega,
i a la tarda representarem una comèdia romana,
com és de Plauta.
Plauta és el comediógraf més important en llengua llatina,
un dels més importants,
junt amb Terens i Aristòfanes, en llengua grega,
i ha sigut un model a imitar.
Les seves obres han estat model a imitar
per autors moderns i contemporanis.
Per tant, podríem dir que és una temàtica
que és ben contemporània,
malgrat el pas del temps.
Sí, sí, són unes obres que segueixen tenint vigència avui en dia.
Les tragèdies pràcticament no necessiten ni adaptar-se,
perquè el seu argument
i l'efecte que tenen sobre el públic
segueixen sent el mateix.
Les comèdies necessiten alguna vegada alguna adaptació
per fer-les una mica més properes,
per donar-les a entendre,
però bàsicament diguéssim
amb el que és el nous argumental
segueixen el mateix
i era vàlid
fa 2.500 anys com avui en dia.
Demà justament es farà
la tercera de les obres,
en aquest cas una adaptació
que ha fet vostè mateix,
la Jura Maria Rota,
una adaptació de la comèdia del fantasma, no?
Sí, la Mostelària, de Plauta,
traduïda a la comèdia del fantasma.
Una comèdia de Plauta
que sense anar més lluny
va servir d'argument
per una pel·lícula molt famosa
titulada Golfos de Roma,
pel·lícula que després també s'ha adaptat
en versió de teatre
i que es va representar no fa massa,
és a dir, un argument,
l'insisteixo, de fa 2.500 anys
que segueix tenint vigència avui en dia.
Quina és la gran dificultat
de fer una adaptació
d'una obra d'aquestes característiques?
Els acudits
que feien servir els llatins,
els romans,
eren molt lingüístics,
tipus d'aquell acudit
de l'Eugenio
que un puja a l'ascensor
i diu que piso
i l'altre li diu mi pie.
Esclar, aquest acudit
només es pot dir en castellà,
en català ja no es pot traduir.
I el mateix passa en llatí.
N'hi ha molts d'aquests acudits.
Llavors, esclar,
totes aquestes escenes
s'han d'adaptar
per fer-les
més properes
i per donar-li un sentit,
si no, l'acudit no s'entendria.
Però el que és el nus argumental
i la creació de personatges
és una cosa
que va fer Plauta
i que avui en dia
la resta de gent
que es dedica a escriure teatre
no ha fet més que imitar.
El personatge
de l'esclau enredador,
el Servus Cúrrents,
que és el que embolica
tota la troca
fins que al final es resol,
el personatge
del jove enamorat
i de la jove enamorada,
el personatge del vell,
el Sènex,
és a qui li prenen el peu
durant tota l'estona
i que al final els perdonen tots,
són figures,
són tipus teatrals
que han estat copiats
i imitats
al llarg de tota la història.
També té mèrit
la companyia
que du a terme l'obra,
que la porta a l'escena,
que la portarà a l'escena
una companyeta regodina,
no?
Taleia.
Sí, sí,
com a taleia,
com a grup,
diguéssim,
que participa
en les jornades
de Tarracoviva
com a grup
de reconstrucció històrica
i després
també té una secció
de teatre
en què representa
obres de teatre clàssic
com per exemple
aquestes comèdies
de Plauta.
Val a dir
que ni que el festival
estigui adreçat
a públic juvenil,
bàsicament alumnes
de batxillerat
i universitaris
i que alguna vegada
hi havia participat
algun grup
podríem dir escolar,
bàsicament els grups
que hi participen
no són escolars,
és a dir,
no és teatre escolar,
sinó que són grups
podríem dir
semiprofessionals
de persones adultes
i que es dediquen
a fer teatre
no només teatre grecolletí
sinó també a fer teatre
en altres àmbits.
José María Rota,
gràcies per atendre'ns
i que acabi de provar
aquesta jornada
la d'avui
i també demà
amb aquest festival juvenil
de teatre grecolletí.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.