Les 10 del matí, 39 minuts.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio,
parlant ara d'altres qüestions d'interès i d'actualitat
i parlant d'una previsió de cara a demà i de cara a dijous,
perquè aquí a Tarragona tindran lloc unes jornades
que d'alguna manera volen reivindicar la memòria històrica
contra la impunitat que s'ha produït en dos països
i en dos moments concrets per regims dictatorials.
Són els casos d'Espanya i de Guatemala.
I són unes jornades que ara ens explicarà
un dels membres organitzadors d'aquestes jornades,
que és el Jaume López de la ONG Entre Pobles.
Jaume López, bon dia.
Hola, bon dia.
Això és una iniciativa d'Entre Pobles i de la URB Solidària.
Hi ha una organització convidada que es diu Conabigua
i, en fi, tot això es farà durant dos dies.
Però abans de parlar una mica del contingut de les jornades,
expliquem l'origen de com sorgeix, en fi,
la idea de portar aquí a Tarragona aquesta iniciativa, aquestes jornades.
Molt bé.
Mira, us explico.
Això ve d'un projecte que té Entre Pobles a Guatemala,
un projecte que està confinanciat, entre d'altres,
per la URB i l'Ajuntament de Reus.
Aleshores, i això ho porta a Guatemala con Abigua,
que és la Coordinadora Nacional de Viudes de Guatemala.
Guatemala, ja se sap que durant els anys 80
va viure una època molt dura de confrontació civil,
de repressió molt forta.
Durant tota aquesta època van haver-hi milers de desapareguts,
gent que va marxar a Mèxic o que va estar, diguéssim,
inclús refugiada, amagada internament des del país.
es van produir, bueno, va haver-hi massacres,
desaparició de gent, coses que passen,
que continuen passant en llocs on hi ha conflictes,
on hi ha confrontació, sobretot en les confrontacions civils,
sembla que es donen més a aquests actos de barbària.
Aleshores, tornant al tema, con Abigua porta un treball
de recuperació, el que s'anomena, tècnicament,
una mica recuperació de la memòria històrica,
perquè molta gent no se sap ben bé què vol dir això
de la memòria històrica.
Bé, memòria històrica vol dir recuperar aquests fets
i donar-los un sentit.
És a dir, evitar que, com passa,
bé, això passa, que els casos més coneguts
siguin els de Xile i d'Argentina,
no, el tema del desaparegut.
La gent que 20, 30 anys després,
encara oficialment no se sap si estan mortes.
Se sap que estan, que és gent que han estat víctimes
de la repressió, però no tenen ni una constància
ni on estan ni en quines circumstàncies es van morir.
Això produeix un dolor als familiars, als amics,
a la comunitat on s'han produït aquests fets.
Aleshores, con Abigua porta un treball de recuperació,
de tractar d'identificar aquestes persones.
En concret, això és fer un treball de búsqueda
de fosses comunes, d'identificació de víctimes
i el que anomenem dignificació d'aquestes persones.
És a dir, reconèixer que aquestes persones estan mortes,
han estat víctimes d'una situació,
donar-los el nom, però d'alguna manera,
i donar-los dret als hereus o als membres de la comunitat.
I ara el que preteniu amb aquestes zones,
d'alguna manera, és posar damunt de la taula
el cas de Guatemala, en relació també,
o en comparació, no sé si seria l'expressió correcta,
amb el cas espanyol, on també s'està parlant molt
de recuperar la memòria històrica,
en fi, arran de la dictadura,
de la guerra civil i de la dictadura franquista, no?
Clar, efectivament. Seria, diguéssim,
veure el problema aquest des de dos punts de vista diferents.
Possiblement aquí tenim una visió,
sentint com més proper el tema de la guerra civil,
tothom sap que va haver-hi, diguéssim, actes de barbàrie,
darrerament s'ha parlat,
han sortit documentals a televisió, no?
Si, suposo, la gent se'n recordarà,
o haurà vist, o molta gent haurà vist,
el tema dels nens del franquisme,
que persones, inclús dins d'aquestes jornades,
ve gent que va col·laborar en els documentals aquests,
en l'elaboració d'aquestes documentals.
I ara, és confrontar, diguéssim,
veure el fenomen aquest des de la situació propera d'aquí,
doncs intentar comprendre i analitzar una situació més llunyana
o pot ser més desconeguda, com és la de Guatemala.
Però a nivell, diguéssim,
de barbàrie, diguéssim, de dolor,
de desfeta social,
són dos fenomenos molt semblants.
Molt semblants, ara n'anem a preguntar.
Molt semblants, inclús, quasi...
Bueno, anava a dir que...
Pensem que a Guatemala n'hi ha quasi...
Durant els 10 anys...
Bueno, a Guatemala es porta, des dels anys 30,
és el conflicte més llarg que ha hagut a Sud-amèrica.
En un país que pot ser com a Catalunya,
en el que hi hagi un milió de desplaçats
i pràcticament 500.000 a 700.000 morts, diguéssim,
és un país que no és més gran que Catalunya
i que de població són 6 milions de persones,
és una qüestió molt dura, molt brutal.
Hi ha molts punts on ens parlen de confluència
entre la situació espanyola i la situació de Guatemala.
Sí, sí, sí.
Els dos estem parlant d'èpocas de dictadura.
Aquí, bueno, de dictadura.
Aquí la Guerra Civil és el període en què s'imposa la dictadura.
I a Guatemala, entre els anys 80 i 94, 96,
diguéssim, és un període de dictadura evident, no?
És a dir, no s'està imposant la dictadura de Guatemala.
Arriba als anys 50,
n'hi ha un successiu, un gol per d'estaur,
dictadures dictablandes,
i en els anys 80 és l'època, diguéssim, més fosca,
amb el general Rios Mont,
bé, amb tota la política de tierra arrasada.
Diguéssim, el marc comú és que tant a Guatemala com a Espanya
estem parlant de situacions provocades per dictadures
i dictadures militars,
i estem parlant d'agressions sobre situacions
en què la víctima o la major part de les víctimes
és població civil.
És a dir, no estem parlant de confrontament entre exèrcits,
sinó de repressió sobre població civil.
El que aquí se conocían como los paseillos,
en Guatemala, pues, es el arrasamiento,
es el bombardeo de aldeas.
Una aldea guatemala, ese és un poble,
és un país que té molts pobles petits,
molts pobles aïllats, no?
És que a los que és difícil accedir
i a los que, contrariamen a lo que passa amb conflictes
com el que és que veiem ara, per exemple, de Irak,
diguéssim, la televisió no arriba.
Han desaparegut,
l'exèrcit va cometre actes totalment impunes,
sense cap testimoni,
però d'arrasar aldeas de 200, 400 habitants.
Volem contactar a aquesta hora del matí
amb el professor de la Universitat de Rovira i Brasilia,
el senyor Josep Sánchez-Cervelló.
Això no és possible per motius, en fi, d'última hora.
En qualsevol cas, sí que podem dir, senyor López,
que les jornades comencen demà
i ara podíem explicar una miqueta els convidats.
Un dels ponents, un dels participants,
és precisament el professor Sánchez-Cervelló,
però, en fi, tenim altres convidats prou importants,
que a més venen de fora del nostre país
i que participaran en aquestes jornades.
Com han organitzat aquests dos dies,
de dimecres i de dijous?
Bé, tenim muntades quatre taules rodones,
tres són a Tarragona i una d'elles és a Reus.
Hem procurat agrupar-lo per temes,
pràcticament diguéssim,
n'hi ha dos temes que són així com més tècnics
i després un acte de cluenda,
que la intenció és que sigui un acte més públic.
Els tres són públics
i els tres són d'accés lliure.
Pot ser per qüestió d'horari,
n'hi hagi més facilitats per anar a uns a l'altres,
perquè nosaltres convidem a tothom
que pugui anar i que pugui estar interessat pel tema.
Comencem amb una taula rodona
que presentem el tema del què significa
la memòria contra la impunitat
des del punt de vista pràctic i des del punt de vista històric.
Aquí intervé el professor Sánchez Cervelló,
que és professor d'història,
que ens suposant darà una visió
de lo que és la recuperació de la memòria històrica
vista des d'aquí.
Està convidada també la senyora Maria Canil,
que és representant de Conavigua,
Conavigua, on ja hem comentat abans,
que és l'organització, diguéssim,
a Guatemala, que porta aquest tema.
La senyora Carme Casas, que és d'aquí de Tarragona,
molta gent potser que la conegui,
que és la presidenta d'Amical de Catalunya,
diguéssim, que és l'associació d'antics,
diguéssim, exguerrillers de la Guerra Civil.
I el senyor Apel Escaro Rovira,
que és el secretari de Coordinació Interdepartamental
de la Generalitat de Catalunya,
diguéssim, que farà l'aportació
de la visió que se té des de la Generalitat
en quant a favorir o, bueno,
quines polítiques n'hi ha
per tal de potenciar d'aquesta manera
el treball aquest de recuperació de la memòria històrica.
I això serà demà a les 11 del matí
a l'edifici de l'antic seminari de la Universitat.
Correcte.
Per cert, també dic que també muntem una exposició,
hi ha una exposició de fotos molt interessants,
de fotos, diguéssim, que estan fetes sobre el terreny,
que parlen d'aquest procés d'exhumació,
inhumació, identificació i dignificació.
Per d'alguna manera,
per situar una miqueta el context aquest,
tot això es produeix dins d'una cultura
molt arrelada, diria jo,
que és la cultura maia.
És a dir, les víctimes,
el 90% de les víctimes,
el 80% de les víctimes del conflicte civil,
són indígenes maies.
És a dir, aquí hi ha un component
en tot aquest període de repressió i de guerra civil,
hi ha un component molt fort, diguéssim,
de genocidi, de repressió contra una cultura,
contra unes comunitats.
Aquesta exposició fotogràfica reflexa molt bé,
diguéssim, el que és també el món maia,
la seva religió, la seva manera de dignificar,
diguéssim, el reencontre amb les víctimes, tot això.
On es pot veure l'exposició, per cert?
A l'entrada dels actes, diguéssim,
a la facultat, diguéssim,
hi ha un vestíbul allí on fem l'acte
i allí muntarem l'exposició.
Molt bé.
Demà a la tarda hi ha més coses?
Exactament.
Demà a la tarda hi ha un altre taula rodona,
en aquest intentem presentar el tema
des d'un punt de vista més jurídic.
i, aleshores, intervenen, diguéssim,
dues persones d'aquí, de Catalunya,
que són el Antoni Ipigrau,
que és catedràtic de Dret Internacional,
d'aquí, de la URB,
i la senyora Mercedes García Aran,
que és catedràtica de Dret Penal
de la Universitat de Barcelona.
I ve l'Antoni García,
que és la persona, a veure,
en principi aquí havíem pensat
que comptàvem amb Gustavo Meoño,
que és el director de la Fundació
Rigoberta Menchú,
però, al final, per qüestió, diguéssim,
de calendari, és a dir,
aquesta persona, Gustavo Meoño,
estava en Alemanya ahí,
i fins avui no podria arribar
per demà a aquesta hora,
i, aleshores, vindrà
en el seu lloc, Antoni García.
A veure, la importància és la mateixa.
Antoni García és la persona
que porta el tema
al davant de la justícia espanyola,
diguéssim, el tema
de la denúncia per genocidi.
Aquí, una cosa que potser
estigui interessant, no?,
de comentar això.
La Fundació Rigoberta Menchú
és la que porta l'assessorament legal
de la denúncia per genocidi
al davant de la justícia espanyola.
Gustavo Meoño lo porta, diguéssim,
fa el treball des d'allà,
i el senyor Antonio García
fa el treball des d'aquí.
Això serà demà a la tarda,
a partir de les 5,
a la sala de graus
de la Facultat de Ciències Jurídiques,
a la Vinga de Catalunya.
Després hi haurà un altre acte.
Exactament.
Després fem l'acte de Cluenda,
i aquí, bueno,
intentem donar una visió global
sobre el tema.
això és esta Gabriela Serra
d'Entre Pobles,
que és una persona que coneix molt
tot el món de Guatemala,
ha estat molt implicada
en les brigades de pau a Guatemala,
diguéssim,
en els processos
en els que s'intentava,
diguéssim,
en el procés de pau,
del que es va dir
quan les comunitats
s'intentaven sortir
d'aquesta fase, diguéssim,
de por,
de reassentaments.
Està la senyora
Montserr Mengou,
que és una reportera de TV3,
que va participar
en el documental
aquest de les fosses del silenci
i els nens perduts
del franquisme.
Està el senyor Jiménez Villarejo,
que el coneixeu
com el fiscal anticorrupció.
I torna a estar
la senyora Maria Canil,
la representant de Comandant
de Conavigua,
i el senyor Santiago Castellà,
que és el degà
de la Facultat de Ciències Jurídiques.
Aquest serà l'acte de Cluenda
dos quarts avui del vespre
a la pròpia Facultat de Jurídiques.
Efectiv.
El que han reservat
és un altre acte per dijous,
en aquest cas a Reus.
Efectivament.
També, diguéssim,
a Reus també volíem fer
un altre acte
per afavorir
la participació
de la gent
i també, diguéssim,
perquè ja havia de dir
al començament
que el projecte aquest
estava cofinanciat
entre altres gent
també per l'Ajuntament de Reus.
Molt bé.
Doncs sobre les fosses silenciades
hi ha la senyora Maria Canil
de Conavigua
i el senyor Josep Sànchez Servalló
hi haurà aquest acte
que serà el dijous,
a l'arxiu municipal de Reus,
a la plaça Castell
de la capital del Baix Camp.
Aquest és el programa, doncs,
d'actes
d'aquestes jornades,
com dèiem,
que pretenen reivindicar
la memòria històrica
contra la impunitat
amb aquesta exposició també fotogràfica
que comentàvem
que d'alguna manera
posaran damunt de la taula
els casos
d'Espanya
i de Guatemala.
Alguna cosa més,
Jaume López?
Sí, bueno,
recordar una cosa
ara mentre parlàvem,
no sé si la gent se...
perquè l'ho hem mencionat
i és un tema molt important,
aquest tema
de la justícia.
Molta gent se'n recordarà
de l'assalt
a la Embaixada de Guatemala,
això va ser l'any 90.
Uns indígenes maies
es van refugiar,
van fer una acció reivindicativa
a la Embaixada,
l'exèrcit va entrar,
va cremar la Embaixada.
Això va provocar
que durant quatre anys
la interrupció
de les relacions diplomàtiques
entre Guatemala
i entre aquests dos països.
El 94
es van retornar
les relacions diplomàtiques
amb el compromís
que el govern guatemaltec
es comprometia
a posar al davant de la justícia
els inductors
d'aquests fets.
Aquesta gent,
la gent està perfectament identificada,
és a dir,
la gent que va participar
i que va ordenar
diguéssim l'assalt
a l'Ambaixada espanyola,
gent perfectament identifica,
en el seu moment
estaven al govern,
però ni mai han estat perseguits,
ni mai han estat jutjats
i, per suposat, condenats.
Aleshores,
n'hi ha un procés
que pot ser
el més famós
és el cas Pinochet,
és a dir,
al davant de la impossibilitat
de portar casos de genocidi
en els països d'origen
perquè no n'hi ha prou
garanties processals,
les organitzacions,
moltes organitzacions populars
decideixen portar
aquests termes
a països
com en aquest cas
d'Europa.
N'hi ha casos oberts
com aquestos a Espanya,
però també n'hi ha a Bèlgica,
a Holanda,
a França,
a Alemanya.
És molt important el tema aquest
i d'això també sortirà,
és a dir,
com està el procés
que la importància
que té a recuperar,
encara que no sigui
en els països d'origen,
diguéssim,
intentar buscar,
aunque de fet,
després això,
com s'ha vist en el cas de Pinochet,
d'efectes d'encarcelació
no t'efecte,
perquè Pinochet està
en la casa seva,
però sí que té un efecte
a nivell de,
por lo menos,
de dignificació,
de la gent que va
a partir les dictadures.
A Espanya,
diguéssim,
aquí,
al davant
de la justícia espanyola
hi ha obert
un cas,
diguéssim,
una denúncia
també per genocidi
que implica
víctimes espanyoles.
N'hi ha un sacerdot
que és de Tarragona
o que va treballar
a Tarragona,
que és una de les víctimes.
A partir de la
l'enbaixada espanyola,
els pocs,
durant l'any següent,
van morir
quatre sacerdots espanyols
que treballaven
a Guatemala.
Molt bé,
doncs ho deixem aquí,
recordem aquestes jornades
demà i dijous,
bàsicament demà
aquí a la ciutat de Tarragona.
Jaume López,
d'Entre Pobles,
moltes gràcies
i que vagi molt bé.
Moltes gràcies a vosaltres
i convidar-vos a assistir
a les jornades.
Gràcies,
bon dia.