Ara passen nou minuts de les dotze del migdia.
Tal com els havíem anunciat,
conversem amb Ernest Martínez Izquierdo,
és el director de l'OBC,
l'Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya.
Senyor Martínez Izquierdo, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
La veritat és que estem encantats,
perquè és una novetat que s'hagi creat
aquest, diguem-ne, cicle estable a la ciutat de Tarragona.
No és una gran notícia per la música?
Jo crec que sí.
De fet, hem començat potser d'una manera una mica tímida,
perquè són tres concerts que fem,
és a dir, que és un minicicle,
però la idea és que la gent vingui,
que escolti la música
i que tingui ganes que vinguem més sovint,
i la idea és poder també ampliar en el futur,
perquè és el futur una mica més aquest cicle que iniciem demà.
És important parlar del contingut del cicle,
ho farem immediatament,
però potser cal insistir en aquesta rellevància.
No estem parlant que l'OBC fa un bolo a Tarragona,
o tres bolos a Tarragona,
sinó que s'està creant, doncs, alguna cosa més.
Exactament.
Bé, com el seu nom indica,
és l'Orquestra Sinfònica de Barcelona,
Nacional de Catalunya,
amb la qual cosa creiem que l'orquestra,
a part de fer el seu cicle estable i més gran a Barcelona,
doncs també té que tenir almenys presència,
almenys a les capitals,
com a mínim a les capitals de cada una de les províncies.
de vegades no s'ha fet,
en el cas de Lleida sí que fa més temps que es fa,
perquè ja fa anys que tenen un auditori
amb molt bones condicions acústiques,
i en el cas de Tarragona i Girona,
doncs, s'ha fet una mica més tard,
Girona encara no han començat,
perquè encara no tenen l'auditori nou,
però la idea és que si hi ha un espai,
doncs, adient amb una bona acústica
per fer, doncs, bueno, els concerts,
que és un espai que necessita l'orquestra
per fer els seus concerts,
doncs, evidentment,
l'orquestra ha de tenir presència a aquests llocs.
A l'hora de programar els concerts,
de donar-li contingut,
d'una banda, pel tipus de música que s'ha programat,
dóna la sensació, doncs,
que es vol donar resposta a un públic fidel,
a el gust per la música,
però també crea públic musical, no?
Exactament.
De fet, ja el primer programa que fem demà,
doncs, és un programa que jo crec
que és molt atractiu pel gran públic.
La nostra idea és fer propostes
que siguin engrescadores
pel públic més ampli,
és a dir, no volem formar part d'una elit,
diguem, molt culta i aformada,
sinó que volem entrar a tot tipus de públic,
el més divers possible,
i el programa de demà, doncs,
jo crec que és un programa
que respon una mica a aquesta idea, no?
És un programa, doncs, molt espectacular,
on l'orquestra, doncs, està al complet,
el tipus d'orquestració i de música
és molt vital, molt exuberant,
per tant, jo crec que és un concert molt atractiu
pel públic en el sentit més ampli.
Aquest primer concert comença
amb Sortilegis de Montsalvatge,
l'Amor Brujó de Falla,
i una selecció de Romeu i Julieta,
de procés al Fiet.
Exactament.
La idea, bueno,
l'hem posat una mica un títol,
perquè, doncs, en certa manera,
sí que hi ha un lligam entre totes les obres,
que és la idea de l'amor i la bruixeria, no?
Jo crec que és un programa molt significatiu,
és un programa, a més,
que portarem de gira a Òstria
el proper mes de desembre,
que hem presentat ara aquí a Barcelona
i que, bueno,
hi ho portem la mà a Tarragona,
i que hem buscat una mica una selecció
de quin és una mica el nostre ideari
a l'hora de programar.
És a dir,
comencem amb una obra, doncs,
de Xavier Montsalvatge,
segurament el compositor,
doncs, català de casa nostra,
doncs, més reconegut a nivell internacional.
Després, una obra de Manuel de Falla,
que és, diguem,
dintre de l'estat espanyol,
és també, diguem,
el compositor per excel·lència.
A més, amb una particularitat,
que és que fem l'amor brujo
no amb la versió, diguem,
de mezzo-soprano,
de cantant clàssica,
sinó que ho fem amb Ginessa Ortega,
que és una cantaora de flamenc,
i que és una, jo crec que és l'obra,
diguem-ne,
el tipus de veu més adient per l'obra, no?
És una obra que ja en la versió de 1915,
la primera versió que va fer Manuel de Falla,
ella ho va pensar per la pastora Imperio,
que era una cantaora molt famosa de l'època,
i el que passa és que després ho va adaptar
per orquestra sinfònica
i, diguem-ne,
i mezzo-soprano,
una mica perquè tingués sortida més
a nivell internacional, no?
Perquè la cantaora era una cosa
com molt local d'Espanya.
Però creiem que, realment,
la veritable essència de l'obra
es treu amb una cantaora,
que és, diguem-ne,
la que li dona realment
l'autèntica expressió a aquesta música.
Llavors, a la segona part,
el que fem és una selecció
del Romeu Jolita,
del ballet Romeu Jolita de Prokòfiev,
i Prokòfiev una mica significa,
un compositor segurament
un dels més universals del segle passat,
ja, al segle XX,
i són un dels compositors
que nosaltres reivindiquem
com a ja clàssics de...
diguem-ne,
compositors clàssics,
ja no estem parlant
de compositors moderns,
sinó que compositors com Prokòfiev,
o Sibelius,
o Sostakovich,
o Stravinsky,
no tenen que ser ja vistos
com compositors moderns,
sinó que realment
tenen que passar ja
la categoria de compositors
ja clàssics,
com pot ser un Beethoven
o un Mozart,
no?
Llavors,
doncs una mica
es respon a aquest ideari
que tenim a l'hora
de programar a l'auditori.
Aquest concert serà endemà,
si anem avançant
en el que és aquesta temporada
de l'OBC a Tarragona,
ja ens situem al mes de febrer,
tres autors més,
aneu a fan...
heu agafat autors
de tres en tres,
podríem dir, eh?
Bé,
és una mica,
sí,
el repartiment llògic
normalment hi ha
un,
diguem-ne,
un solista,
que sempre es fa
atractiu
la presència d'un solista,
clar,
normalment els concerts
no omplen una primera part,
és a dir,
que s'ha de buscar alguna obra
que ompli la primera part,
llavors a la segona part
ho fem amb una obra
ja important
de gran embargadura,
no?
És una mica
el format típic.
El següent
us heu decantat
per tres autors diferents,
canvieu radicalment
de registre
respecte al primer,
no?
Sí,
si em recordes,
espera que agafo els papers
que ara m'agafes
Sí,
el tema de Kostakovich,
sí,
Briten i...
Sí,
i Briten,
i Briten.
Kostakovich i Briten.
Doncs,
bueno,
una mica el concert aquest
també respon
un altre cop
a la diària
que et comentava,
Kostakovich
és un altre
dels compositors
que reivindiquem
també com a clàssics.
Aquest any
es compleix
el 100 aniversari
del seu naixement
i volem,
doncs,
bueno,
festejar-ho
amb una sèrie
de concerts
dedicats a ells,
i en aquest cas
tenim dues obres
dedicades a ells,
amb la Sinfonia
número 7
Leningrad
i és el que et comentava
que reivindiquem
aquest tipus de música
ja com a clàssics.
A més,
comptem com a atractiu
el fet
que comptem
amb Víctor Pablo Pérez
que és un dels
també de les batutes
més importants
del panorama espanyol
i crec que també
és un concert
doncs
prou atractiu
pel públic.
Després hi ha
que ara
el mes de març
destaca
la interpretació
de l'heroïca
de Beethoven
i també
la presència
del violonxel
de Lluís Claret.
Lluís Claret,
exactament.
Lluís Claret
doncs,
bon,
també segurament
és l'intèrpret català,
el solista català
amb més projecció
internacional,
jo crec que és
un esdeveniment
que vingui
a tocar amb nosaltres
i acompanyat
a més
amb Vasili Petrenko
que és també
un director jove,
molt jove rus
que va guanyar
el concurs
de direcció
de Cadaqués
i que de fet
està ja fent
una càrrega internacional
molt important
i que sense dubte
serà un dels valors
importants
de la direcció
a nivell internacional
amb un programa
doncs,
bé,
evidentment un clàssic
amb l'heroïca
de Beethoven,
és a dir que
continuem intentant
crear afició
entre el públic.
Doncs jo imagino
que aquesta afició
que ja existeix
es donarà cita
sense dubte
en aquests tres concerts
al Palau de Congressos
de Tarragona
i s'aniran afegint
i si aquesta iniciativa
té continuïtat
doncs de ben segur
que ja podrem parlar
d'un cicle estable
a més a més
aquí a la ciutat
de Tarragona
amb l'OBC.
Ernest Martínez Izquierdo,
gràcies per la temps
de la nostra trucada.
Bon dia.
Adéu-siau, adéu-siau.