Albert Sánchez Pinyol, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com el van tractar ahir els lectors de la Biblioteca Pública de Tarragona?
Doncs molt bé, molt bé.
Ara mateix t'ho comentava, oi?
Que per mi això és una cosa que té un interès superlatiu.
Vull dir, l'autèntic contacte amb els lectors el tens amb activitats com aquestes,
que estan escampades pertot arreu.
Jo considero, i és la meva opinió personal, oi?
Una feina molt més important que el que pugui passar amb un Sant Jordi.
Sant Jordi, bé, és un dia on es congrega tot el món literari,
però jo mai he estat gaire partidari de passar-t'hi allà tot el dia amb el...
No l'hem vist mai, eh?
No, és que difícilment n'hi veureu.
Perquè a més a més s'alega com a excusa això que tens un contacte amb els lectors.
Així és que és mentida.
Contacte amb els lectors i el contacte real el tens tot l'any.
Amb compradors més que amb lectors, no?
Sí, amb mitòmens i una cosa que no...
Vaja, el temps que li pots dedicar a un lector el dia de Sant Jordi és més curc que el que dedica a un metge.
El temps d'una assignatura.
Sí, el temps d'una assignatura.
Vull dir, quan tens una relació autèntica és això, amb unes sessions que poden durar hores i que a mi tant me fa el que duri, no?
Que el que li puguin dir als lectors per vostè, òbviament, ha de tenir més importància.
Aviam, que ningú s'ofengui, eh?
Que el que pugui dir un crític.
És que escrius pels lectors, no pels crítics.
I el que t'importa és captar quina atmosfera hi ha i com s'ha rebut o les històries que expliques, oi?
Tot i que ara té una novel·la flamant, Pandora al Congo.
De fet, el van convidar per venir a parlar de la pell freda, que ha estat un dels llibres que s'ha llegit al Club de Lectura.
Aquesta novel·la, que això sembla una mica de Culebron, però li va canviar la vida, sens dubte, no, a vostè?
O no, no ho sé?
Home, més o menys, oi?
Però algunes coses, evidentment que sí, oi?
El primer de tot és que ara em puc dedicar a escriure ficció.
Abans havia de viure, sobretot, de redactar enciclopèdies o qualsevol cosa escrita.
I per mi treure'm les enciclopèdies del damunt ja és un gran què, oi?
Què li van dir als lectors ahir de la pell freda que els agraden més?
És que si hi ha alguna cosa que no els ha agradat, van ser agosarats i també van ser capaços d'emetre les seves crítiques personals?
Home, és que la gràcia és això, contrastar amb gent que li ha agradat el llibre i gent que no.
Oi, no vas a aquests llocs a sentir elogis i a fer banys d'això, d'elogis i de...
No, vas a escoltar el que et diuen, sigui bo o dolent.
La immensa majoria de les coses que m'acostumen a dir són bones, oi?
Però està bé, eh?
Perquè és que, a més a més, hem de partir de la base.
Un llibre que agradés a tothom seria una catàstrofe.
Quina mena de llibre seria, no?
O quina mena d'humanitat tindríem, no?
Que és tan poc plural que en un llibre ja s'hi conforna.
Això no ha passat mai i espero que afortunadament no passi mai.
Bé, jo m'ho miro com que un llibre sempre és una oferta.
I és una oferta perquè li pugui interessar, oi?
Estàs content quan notes que li agrada tantíssima gent.
Jo no sé si en el contacte amb els lectors mai algú li ha dit coses de...
En aquest cas parlem de la pell freda.
De la pell freda que s'hagués dit, home, doncs no era la meva intenció,
però si vostè ha vist això, jo tampoc no tenia voluntat d'arribar fins aquí, no?
A aquestes alçades, perquè va sortir el novembre del 2002,
fa gairebé tres anys, doncs ja m'han dit de tot, oi?
Què és el més estrambòtic que li han dit de la pell freda, Albert?
Moltes coses, moltes coses.
Però esclar, com és una novel·la que en principis d'aventures
però està oberta a moltes interpretacions,
perquè hi ha elements per sota del text que estan allà
per qui els vulgui veure o els vulgui interpretar,
doncs et diuen de tot, oi?
Per això, pel caràcter obert que té la història.
Sí, hi ha gent que es conforma amb aquesta lectura més apeidàrmica
d'una història d'aventures, que potser feia falta
i potser per això justifica una mica l'èxit, oi?
Perquè tu mires la llista dels llibres més venuts
i n'hi ha pocs que tinguin les referències que té la pell freda,
que és una història realment difícil d'encabir el text de la contracoberta,
per exemple. Els meus llibres m'acostumen a passar això, oi?
Que als editors els costa molt explicar el que hi ha allà dins.
Però vaja, jo això ho considero un elogi, oi?
A mi el que més em pot defraudar d'un llibre és aquests que et trobes a llibreries
i només veient la contracoberta i follejant-lo així com un aspirador,
ja pots imaginar-te tota la història, oi?
Un llibre s'ha d'anar descobrint pàgina a pàgina.
Sí, per mi sí. Per mi aquesta és una oferta original, oi?
Aquella que du el lector a uns mons, a un paisatge que no s'esperava en cap moment
i que tot i així és un text que tingui la capacitat d'enganxar amb el lector
per veure qui sigui el que hi troba.
A banda de la qualitat i les característiques del llibre,
el que també es va dir en el seu moment,
i jo crec que això gairebé tothom estaria d'acord que la literatura catalana,
que té grans autors, sens dubte, en el que és l'àmbit de les temàtiques,
en els darrers anys o les darreres dècades sempre s'ha mogut,
en el món de les emocions, de la vida quotidiana, de la crítica social.
Mai havia entrat... No parlem de ciència-ficció,
perquè parlar de la pell freda i el pandora al congo
no és parlar de ciència-ficció, ara en parlarem.
Però sí que té aquests elements que en principi...
Calla, una novel·la d'aventures, però és el que deia,
després te'n pots anar cap a altres territoris.
Faltava aquest fer l'ullet al lector a través de deixar anar més la seva imaginació, no?
Potser sí, oi? Això mateix que t'ho dic, les temàtiques estan acotades.
No crec que sigui un fenomen només de Catalunya, sinó de moltíssimes literatures.
Però és això, mires les novetats i llibres de la Guerra Civil,
llibres de la postguerra, llibres de crisi de parella
o de solitud existencial, per dir-ho d'alguna manera.
Tot això és legítim i a mi són llibres que m'agraden molt, oi?
Sempre escriurem llibres de la Guerra Civil.
De la mateixa manera que els nord-americans sempre faran pel·lícules del Far West.
El que importa és si aportes alguna cosa nova,
algun punt de vista original.
Però vaja, potser sí que tot això havia saturat una mica.
El lector comú i que trobar-se una història
on senzillament s'ho passa bé, doncs i és un gran què, oi?
És una opinió personal, però jo tinc la sensació
que vostè el que fa en definitiva és parlar de la condició humana
i el que fa és posar la gent al límit.
Home, pensa que...
Perquè reaccionin i haver-ho que fan, no?
Acadèmicament jo dic de l'antropologia.
I de què parla l'antropologia? De l'altre.
I si a l'altre li afegeixes situacions límit,
doncs et trobes unes aventures una mica excèntriques.
Però que precisament per això tenen un cert poder d'atracció.
Que dius, no, no calla, novel·la d'aventures.
Sí, però anem una mica més enllà, no?
Sí, perquè, clar, és que pot ser una barrage de gènere.
Jo sempre ho dic.
Bé, pots dir que la Pisfreda és una novel·la d'aventures.
Però és que també pots dir que és una novel·la d'hor o de terror.
I també pots dir, encara que jo n'estigui d'acord...
És una novel·la d'amor, també.
I d'amor, naturalment.
És que jo penso que per això de tot és una novel·la d'amor, la Pisfreda, oi?
I de violència.
És que té tots els elements, eh?
Per fer un...
I és una novel·la fantàstica,
perquè hi ha un element fantàstic com aquestes criatures subaquàtiques, oi?
Amb qui els protagonistes tenim relacions molt contradictòries.
Quantes vegades li han dit que sembla treta el paisatge
i els personatges d'una novel·la de l'Overcraft,
que es repetia molt, també, amb aquest tipus de personatges, no?
Ah, sí, moltes, moltes.
El que passa és que jo de l'Overcraft...
Aquells paisatges boirosos de Pilmouth.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Que eren totes les nostres lectures adolescents.
Sí, efectivament.
Era por i l'Overcraft.
El que passa és que, per mi, l'Overcraft,
la crítica se la va fer el Borges.
Quan li va dir...
El problema de Borges és que muestra el monstru.
És a dir, era una manera de dir que el monstru s'esgotava en ell mateix.
perquè darrere del monstre, a les històries de l'Overcraft, no hi ha res.
En canvi, a mi, aquest element fantàstic em serveix com a catapulta
per parlar d'altres coses, oi?
L'han llevat per crear la mirada.
L'han llevat per crear la mirada.
Sosital que parlen d'això, sí, és una atmosfera.
És que en bona...
Un 80% de novel·les crea una atmosfera determinada.
A la pell freda es crea una atmosfera,
però que, paradoxalment, està parlant d'una altra cosa,
que va molt més enllà del monstre.
És que el que t'ha de dir és que el monstre no és el monstre.
És que el monstre és una altra cosa.
Potser és la nostra mirada el que converteix a l'altre en un monstre, oi?
Clar, per fer Pandora al Congo, en aquest sentit,
ho tenia més fàcil, entre cometes, perquè coneix el territori.
Vostè coneix Àfrica.
Han treballat allà, ha fet treball de camp.
I el Congo, justament.
Però jo ja m'avanço a dir que, clar, costa d'explicar una novel·la
que els lectors encara no han llegit o que acaba de sortir, oi?
No, no, no, i poca cosa diré que se l'han de llegir, que és l'important.
Sí, però aquest Congo que apareix, Pandora al Congo,
jo no diré que sigui exactament metafòric,
però en realitat no t'està parlant d'Àfrica,
t'està parlant d'una altra cosa, oi?
També de la condició humana, una altra vegada.
Sí, sí, perquè tornem a trobar un element fantàstic,
que és un...
Si a la pell freda el monstre sortia de sota l'aigua,
aquí surt de sota terra.
I és la història d'uns nobles anglesos
que arriben fins al centre del Congo,
a una època on encara és aquella gran taca en blanc als mapes,
a principis del segle XX,
i a les fundàries del Congo,
doncs, apareixen en una altra civilització.
Però clar, els Tecton, en aquest cas,
perquè són molt diferents del Sitauca de la pell freda, oi?
Si els Sitauca de la pell freda són una humanitat
que mai coneixerem, perquè és l'alteritat absoluta,
aquí no, a Pandora al Congo,
aquesta gent que ve...
No vull avançar més a esdeveniments.
Però potser són la radiografia més clara
de tot allò dolent que tenim nosaltres,
no com a persones, sinó com a societat, oi?
A la pell freda el paper de la dona és molt important.
Aquí no sé si...
Sí, també, també.
És que jo vaig prometre una trilogia
que no tenia una continuïtat de personatges i d'argument.
Pensa que per mi hauria estat relativament senzill
fer una segona part reprenent els personatges de la pell freda.
Però a mi em semblava que allò havia de quedar cotat.
La meva idea era una altra, no?
Era construir tres històries molt diferents,
però amb uns elements molt simètrics a les tres històries.
Si a la primera, si a la pell freda és,
un far en una illa envoltat d'una sea fred,
aquesta simetria la trobem perquè a Pandora al Congo
es tracta uns personatges tancats dins d'una clariana
en el centre d'una jungla immensa, oi?
I a més a més, això, patint en atacs subterranis.
Però podia passar en un altre lloc?
Jo sempre dic que aquests espais escènics que em busco
són els que necessito per explicar una història determinada, oi?
I en aquest sentit eren idonis, perquè, esclar, són uns no-llocs, de fet.
Així que l'aquella illa és un lloc on arriben totes les nacionalitats.
I no l'ubicaries enlloc, eh?
Físicament, no?
Sí, clar, això, molt metafòric.
Un espai que crees artificialment per explicar una història
que ha d'estar molt a propera al lector, no?
Doncs a Pandora al Congo passa bona part del mateix.
I el paper de la dona també és molt important, molt, molt.
Va escriure fa temps, diguem-ne, en la seva vessant professional
com a antropòleg, Pallasos i Monstres.
Sí.
Vostè ha fet la seva mirada, ha fet el seu itinerari a Àfrica
i probablement, des del punt de vista antropològic,
és el lloc on ha vist les grans dosis de crueltat, de vici, de maldat
que pot tenir l'ésser humà, no?
Sí, perquè vaig a allò que vaig anar a escollir, oi?
Per fer la tècnica doctoral.
I encara més cruel...
Estudiava els picmeus?
Els picmeus embuti.
Ells es diuen embuti, però jo sempre dic picmeus,
tot i que és el nom més colonial que es pugui imaginar,
perquè si no, no sabem de qui estem parlant, oi?
Clar, hi havia aquest immens contrast,
que realment t'ho assenyales molt bé,
i és que la societat dels embuti és extraordinària
en tots els sentits de la paraula.
És estar submergit dins d'una societat humana
que té una visió totalment diferent de la vida
i de totes les coses que nosaltres veiem quotidianament.
Ells tenen una altra opció vital, no?
No tenen la mateixa idea de tot,
de l'habitatge, de l'efectivitat,
de la política, de l'economia...
De la comunitat, no?
Del càstig penal...
És una altra manera,
una altra opció,
una altra experiència humana,
que contrasta molt amb la nostra,
però sobre la qual,
fent un judici el més objectiu possible,
cosa impossible,
però que hem de fer l'esforç de fer-lo,
doncs potser ens guanyen en moltes coses, oi?
Però al mateix temps que jo estava convisquent amb aquesta gent,
esclata la guerra del Congo,
l'any 98, la guerra civil,
que encara dura.
Jo sempre que estic amb un periodista...
Oblidada, eh?
Oblidada per Occident.
Aprofito per recordar-la,
que és tot el que puc fer,
però és que penso que les generacions del futur
ens fotran un bon pal,
perquè és la nostra guerra,
és la guerra del nostre temps.
Si tens com a paràmetre de valor
la vida humana,
és a dir, de les guerres que en parlem,
mor relativament molt poca gent comparat amb el Congo.
Jo vull recordar que des de l'any 98 fins ara
es calcula que han mort entre dos i tres milions de persones.
És que són molts zeros, oi?
És un número molt gran.
I tot això, bé, doncs hi ha aquesta indiferència,
que a mi em sorprèn.
Continua sent el continent oblidat,
per molt que les grans cimeres el posin allò damunt la taula
com una prioritat és paper mullat, no?
Les grans cimeres, això està dins de les agendes,
està a l'apartat de varios, per dir-ho d'alguna manera, oi?
I fixi't que hi ha qui encara diu que el colonialisme és història.
No, no, no, vull dir,
a Àfrica, l'Àfrica subsahariana, almenys,
hi ha una expressió neocolonialista
que arriba a tots els extrems.
I de debò que aquí no en som conscients,
però el que està fent França, per exemple, a molts països,
en riu tant del que els americans estan fent a l'Iraq, de debò.
Però, vaja, amb una absolut menyspreu a la sobirania d'aquells països,
perquè realment és que no la tenen,
només és formal que faria riure a qualsevol altre lloc del món.
Vull dir, hi ha barris d'algunes ciutats de l'Àfrica francòfona
que els escorcolls dels barris els fan directament
ni la policia ni l'agèstia local, els paraqueidistes francesos.
Vull dir, és que unes coses, uns abusos,
però som absolutament indiferents d'aquest tema,
bàsicament perquè considerem que els conflictes que hi ha a l'Àfrica negra
no ens afecten.
Jo crec que l'eix informatiu d'una guerra es basa en això, oi?
Perquè, en el fons, d'alguna manera,
quan hi ha un conflicte a Palestina, a Irak o a Afganistan,
tenim la sensació que allò ens pot afectar,
i és que realment ens afecta,
tot i que alguns polítics ho neguin.
Però és que, encara que només sigui,
no ja per les qüestions del terrorisme, sinó pel petroli,
ara bé, el que passa a l'Àfrica negra,
bé, sabem que aquí no hi haurà cap conseqüència,
i per tant, que facin el que vulguin.
Per això són uns oblidats, oi?
Perquè els nostres interessos no estan en joc.
Probablement li atribueixo coses que no sé si són la seva intenció o no,
però, òbviament, la condició de professional i la formació com a antropòleg.
El fet d'haver tingut aquesta experiència vital i professional a l'Àfrica,
a mi em dóna la sensació,
si no, per això tenim la sort de tenir l'auto aquí,
que agafes la pell freda, pandora al Congo,
novel·la, entre altres coses, entretinguda,
perquè també són novel·les d'aventures,
tu passes molt bé,
però aquí es veu un compromís, també.
Vostè és un autor compromès des d'aquest punt de vista, eh?
Jo és que el que intento és que el compromís el posi al lector,
perquè si no una novel·la se converteix en un sermó,
i per això ja trobo jo que hi ha molts autors que fan aquestes coses, oi?
En tot cas, sempre dic que un bon llibre és aquell...
Compromís no dic fer proselitisme.
No, no, no, per això.
Jo sempre dic que el bon llibre és aquell que comença quan has llegit l'última pàgina,
perquè és quan comença a fer efecte en el lector,
comença a donar-li voltes a certes coses que he llegit,
encara que vulgui evitar-ho, oi?
En aquest sentit, esclar que sí,
hi ha una certa, sobretot, mirada antropològica,
i aquesta mirada antropològica sempre aporta moltes preguntes, oi?
Que potser no ens havíem fet,
però que exposant-les des de la ficció i des de la narrativa,
si volem dir així, d'aventures,
doncs potser és més eficaç que mai, oi?
Jo, vaja, jo, això m'he trobat molta gent,
no només amb la pilfreda, sinó també amb Pandora al Congo,
que em diu una cosa que per mi és molt gratificant, oi?
I és que, primera,
que tota la família s'ha llegit aquella novel·la.
Clar, això, dius,
potser sí que està arribant a segments de lectors molt diferents.
I segona, que dius, mira, jo és que,
per exemple, eh,
mai llegeixo novel·les,
però aquesta la vaig llegir perquè la meva nòvia m'hi va insistir molt.
I, escolti, des d'aquell dia no paro de buscar novel·les que també m'agradin,
perquè he descobert, doncs, que això,
que la lectura, doncs, amortitza el temps que li dediques, oi?
Déu-n'hi-do als fòrums que hi ha a internet sobre lectors,
que comparteixen opinió,
jo de les seves novel·les he llegit de tot.
Un bestseller, aquest terme tan americà,
que l'únic que vol dir és que vostè ha venut molts llibres
i que s'ha traduït en molts idiomes i tot plegat.
Amb això que deia un del compromís,
el compromís és tenir la capacitat de plantejar preguntes
i no tant donar respostes.
Naturalment.
És que donar les respostes és això, et porto el sermó.
i jo no faig sermons.
És que, saps què passa?
Per exemple, llibres pacifistes.
A mi, a la meitat de lectura,
m'entrencant d'agafar un fusell.
Et posen nerviós.
No, en canvi...
A veure, només per assenyalar un exemple,
a la pell freda hi ha un moment
que aquests personatges assetjats a un far
envoltats de monstres,
bé, un d'ells dubta que siguin monstres.
I diu, escolti,
li diu amb el seu company de lluita,
però és que si fossin humans,
ens hi podríem entendre.
I, per tant, aquesta guerra és absurda.
És molt probable que el lector digui,
clar, aquest home està tan desesperat
i tan angoixat
que tinc empatia cap a ell
i aquesta seria una bona sortida cap al conflicte.
Bé,
en aquest moment és el lector
qui està portant coses.
Perquè l'única cosa que podem tenir segura
de qualsevol conflicte armat
és que es fa entre humans.
Per tant,
el que t'està dient és que totes les guerres
tenen un contingut absurd
o intolerable
i que s'haurien de buscar altres alternatives.
Però, en tot cas,
això és una cosa
que pots dirigir més o menys,
però qui acaba prenent l'opció
és el lector.
Amb Pandora al Congo
una altra cosa de similar.
Perquè estem veient
que aquells personatges anglesos
que es internen dins de la jungla del Congo
i que per reclutar aquests portadors,
típics de les novel·les de Terçà,
doncs fan servir una violència extrema,
ja veiem que són dolents
i que allò no és moralment acceptable.
però on aquest cercle realment
agafa una forta sa motiva real
és quan aquests tectons
que arriben des de sota
les fundàries terrestres
apliquen el mateix procés colonial
cap als anglesos,
als europeus que estan allà.
Aleshores, carai,
de cop i volta
la perspectiva aquesta
oh sí,
és molt lletja això fer-ho,
s'inverteix
i es converteix
en una autèntica rebel·lia,
no?
Creu que allò...
Però clar,
és que aquells tectons
en última instància
són un reflexe
absolutament depurat
de la pitjor part
de la nostra història
i de la nostra civilització.
Veig que Pandora al Congo
tampoc no ens donarà treba
ni ens donarà un respir, eh?
Però això s'ha d'exigir
això s'ha d'exigir
de qualsevol llibre, oi?
Jo sempre dic
que escric de cara al lector
i no de cara a la paret
perquè el lector
ha d'amortitzar
aquell temps
que dedica al teu llibre.
Això és una cosa
molt important
i que jo
li tinc molt de respecte, oi?
Han de gaudir
d'un llibre,
si no perquè l'ha de llegir algú.
I escolti,
que són ja
a 28 idiomes
s'ha traduït, ja?
O a 28 països?
La pell freda
s'ha traduït
a 28 països
i idiomes diferents
perquè, esclar,
és que
Anglaterra i Estats Units,
per exemple,
són edicions diferents, oi?
Però encara estan
tancant contractes.
Ara a Alemanya és...
No, no,
a Alemanya ha anat
a promocionar-lo,
diguéssim,
perquè ha sortit ara.
Però ja està, oi?
Però contactes tancats,
els més recents,
són de quatre dies,
el rus i l'indi.
I a Rússia, per exemple.
El servi també va traduir?
Sí, està,
crec que hi ha una traducció en marxa.
Sí, Corea,
i molt curiós.
No, no,
és un text que
moltíssima gent
li ha vist
punts d'interès, no?
Ja veu, eh?
I que té una certa càrrega
perquè Rússia ha costat molt, no?
Rússia precisament
és un país
que ara està en procés
d'obertura editorial
i que tradueixen molta cosa,
però la pell freda
van tenir molts dubtes
i ells mateixos
la troc una gent
i era perquè hi havia
una càrrega política claríssima
que ells la podien veure.
Clar,
vull dir,
aquesta visió de l'altre
i de l'enemic
no sempre és agradable
que et diguin
que l'enemic
no és un monstre
perquè és molt còmode.
Clar,
aquesta és la...
És molt còmode
quan animalitzes l'adversari
perquè què has de dialogar?
Quines forces has de fer
per entendre'l?
No,
has d'exterminar-lo, punt.
I tot està justificat.
Clar,
tot és en blanc i negre.
Quan algú et diu
no, no, miri,
és que això no és en blanc i negre
i potser és que hi ha altres mons aquí, no?
Que vostè senzillament
només capta la seva part agressiva
i que potser ja tingui uns inicis
que són més dubtosos
dels que els volen fer creure, oi?
En general,
la condició humana
aquella que es mentava
és benitosa.
Només una pregunta,
un pèl personal, eh?
Una només.
No acostumem a fer-la d'aquest tipus.
Com pot tenir un llibre
èxit mundial?
Podem aplicar aquest terme
i vostè continua
amb la seva vida com si res?
Home,
és que et podria capgirar la pregunta.
Què se suposa que he de fer?
No, no,
si seguim el model generalitzat,
com vols dir el model generalitzat.
Vostè sap
que hi ha moltes persones
que es dediquen a la creació
en qualsevol camp
i que quan arriba l'èxit
doncs poco o molt
la seva vida es modifica.
En el seu cas,
doncs vostè va fent
els seus llibres,
la seva feina,
la seva vida?
Sí, sí.
No,
és que no...
Clar,
és que qualsevol cosa que digui,
a més a més,
no té credibilitat
perquè això
que s'ho ha de creure
sóc jo,
oi?
Però és que
de debò que tinc la sensació
que l'èxit
no és tan meu
com del llibre
i fins i tot
que ha connectat
amb un esperit d'època
que vaja,
estava a l'aire
però no acabava
d'haver-hi textos
que els recollissin exactament.
Però amb això
els autors
són una mica
com aquests insectes
que emeten uns missatges
i potser es capten
a la lluna,
oi?
Però potser el mèrit
sigui dels receptors
que hi ha a la lluna
més que de l'insecte.
Jo he sentit comentaris
en respecte
a les seves novel·les,
ja parlem
en la segona part
d'aquesta trilogia.
Novel·les clàssiques
com les d'abans?
Com una falac,
no com una crítica.
No, no,
és que és veritat.
Vull dir,
a mi sempre m'agrada
la novel·la
amb estructura complexa
però de simplicitat
a l'hora de llegir.
Són uns adjectius
i unes definicions
molt afavoradores.
És que per mi
el mèrit literari
consisteix a agafar
la història més sofisticada
i les idees
més intel·lectualitzades
i posar-les
a l'abast de tothom.
Si no,
el que estàs fent
és un assaig.
I jo el que faig
és novel·la
i la novel·la vull que...
Sorti de l'endogàmia.
No, és rebaixar,
és que no és rebaixar plantejaments
perquè Pandora al Congo
té una estructura narrativa
molt sofisticada
però en canvi
la pot llegir qualsevol.
S'està parlant de coses
com és la creació
d'imaginaris
que és un tema
també per excel·lència
de l'antropologia.
Per això ho hem d'explicar
de tal manera
que ho pugui entendre tothom.
Pandora al Congo
es traduirà al castellà
al novembre?
D'aquí quatre dies
surt en castellà
s'estan ja tancant
els contractes
amb França
que sempre són els primers
perquè estan més a prop
potser
tenen l'ull més a prop
i sí,
va fent molt bé.
Tot apunta
que seguirà un camí
similar al de La pell freda.
Això ho deuen dir
als seus editors
perquè ho sembla.
A nivell de lector
se'n parla molt.
Clar,
penses que serà
una cosa més o menys aïllada
però jo no tinc un llibre
jo tinc un projecte narratiu
i això d'alguna manera
o altra es nota.
I escolti,
no és una mica arriscat
dir trilogia
perquè ara
després de Pandora al Congo
s'espera el tercer.
Però és que ja el tinc al cap
i el tinc molt elaborat
i des del mateix moment
que va sortir
La pell freda
això ja estava.
De fet,
fins i tot abans
em puc permetre el luxe
d'escriure d'altres llibres
perquè
tinc més ganes d'escriure'ls
com que jo no tinc compromisos editorials
puc fer el que vulgui
aquesta és la gràcia.
I sempre m'ha semblat
que la literatura
és això
és el regne de la llibertat
perquè la pàgina està en blanc
et fa el que vulguis.
Si tu no tens compromisos adquirits
i jo mai els accepto
doncs pots anar fent els llibres
que tu vulguis
després
ja veurem
què farem amb les editorials
però no
no hi ha aquesta qüestió
de que mira
ara hem de fer els llibres programats
perquè és els que
els podríem treure més rendiment
no
si un llibre té prou potència
ja trobarà els seus lectors
i si no
què li farem?
És que és així.
Aquí en té molts
ens consta
que té molts lectors
com a tot arreu
Albert Sánchez Pinyol
gràcies per acompanyar-nos
avui al matí de Tarragona Ràdio
en directe
i a vosaltres
i continua escrivint
no deixi d'escriure
que ens entreté moltíssim
que ens explica moltes coses
d'acord?
doncs
moltíssimes gràcies
adeu-siau
vinga
que ens explica moltes gràcies
que ens explica moltes gràcies
que ens explica moltes gràcies