Pràcticament un quart d'onze del matí.
Se'n recorden que ahir a aquesta hora els parlàvem
de les ciutats, de l'Associació de Ciutats a Patrimoni de la Humanitat.
Doncs bé, avui volem parlar dels romans també,
però des d'una altra òpctica volem parlar dels perfums que feien els romans.
I és que el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
ha presentat una nova activitat per nens que es farà
i s'està donant a terme al llarg d'aquestes festes nadalenques.
Es diu Perfuma't al Nadal.
Els nens i nenes poden crear el seu propi perfum
i fer-ho a l'estil, com dèiem, dels romans.
També conèixer els recipients en què es distribuïen aquests perfums.
El taller titulat Vidre d'olor serà impartit justament avui
per una persona que ens acompanya a aquests estudis
és el perfumista romà Soli Nigrobarbo.
Soli, molt bon dia, benvingut.
Ah bé, benvingut.
Ah bé, ah bé.
També s'acompanya Pilar Sala, directora del Museu.
Pilar, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Déu-n'hi-do explicar això, el perfum dels romans.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, bé, sempre intentem buscar alguna activitat
que pugui ser interessant per a aquestes festes de Nadal
en què tenim molt de temps.
Tenim també temps per estar amb els amics, amb la família
i per celebrar aquestes festes,
però precisament jo crec que cada vegada més es busquen
algunes activitats que puguin complementar aquests dies.
I des del museu cada any sempre intentem fer una oferta
en aquest sentit, que complementi les altres ofertes
que tenim durant la temporada normal del museu.
i en aquest cas hem aprofitat l'oportunitat de tenir una exposició
tan interessant com és la fragilitat en el temps sobre el vidre a l'antiguitat
que ens ha permès convidar a, com deies,
a aquest perfumista romà, Soli Nigro Barbo,
que ens ha vingut a explicar de primera mà una cosa molt interessant.
Per una banda, doncs, per què servien alguns dels objectes fabricats en vidre,
als ungüentaris, als perfumaris,
i després permetre'ns col·laborar amb ell per fer un perfum
i poder-ho gaudir en aquestes festes alalenques,
que per altra banda la publicitat està pleníssima d'olors, jo diria,
i llavors, en aquest cas, farem un perfum romà.
Com serà aquest perfum romà?
¿Cania molt la tècnica de llavors ençar?
Moltíssim, moltíssim, perquè penseu que ara el perfum normalment porta alcohol,
i en època romana, doncs, no existien aquests destil·lats,
existia el fermentat, i el fermentat és el vi.
I, de fet, hi havia perfums amb vi, però no ho farem.
No sigui cas que després tots féssim una olor una mica estranya.
Farem un perfum d'espígol, que és un perfum a més,
l'espígol és neteja, no té contraindicacions,
i a més compleix les normatives sanitàries actuals,
cosa que en els perfums romans tal vegada no passaria,
o en els menjars romans, segons com.
Llavors, bàsicament, sobretot el que té de diferència el perfum romà
amb l'actual, és que era, bàsicament,
l'excipient era greixós, sobretot.
És a dir, que són molt més densos que actualment.
I també eren menys estables, el perfum,
és a dir, no duren tant de temps com actualment.
Un perfum, doncs, queda fixat,
i durant hores el podem olorar.
En època romana no passava tant així.
però, bé, pensem que s'ho passaran molt bé
fent un perfum, doncs, o un ungüent més aviat,
tal com era, es podia haver fet aquí a Tarracó fa 2.000 anys.
Entenidor.
Pilar, tothom que vulgui pot anar-hi en aquesta activitat,
que començarà a les 11, d'aquí 3 quarts d'hora.
Sí, de fet, la tenim plena, s'ha omplert.
Sí, sí, està ple.
L'activitat la tornem a repetir, per això,
ja no dedicada en el temps de Nadal,
sinó als caps de setmana per a les famílies.
Ho repetirem els dies 22 de gener,
que és un diumenge, perdó,
i el dissabte 18 de febrer,
i aquestes estan obertes, estan omplint-se també ja,
perquè, de veritat, és que és una activitat
que ha tingut molt d'èxit,
i que és una activitat curiosa,
jo crec que també molt propera a la nostra societat,
i per això també jo crec que interessa, no?,
amb tot aquest tema del perfum,
i que, com heu pogut observar,
el nostre perfumista està molt posat també
en l'evolució que ha fet el tema del perfum,
i, per tant, aquesta nada i vinguda
entre l'actualitat i el passat,
jo crec que ajuda molt a empatitzar, no?,
a ficar-s'hi en el tema, no?,
i és una de les maneres, una de les estratègies, jo diria,
que es tenen actualment als museus
per fer arribar conceptes, coneixements d'èpoques passades,
però que ens poden ser molt properes, no?
D'on li ve aquest interès pel perfum romà, Soli?
Doncs bé, de fet, em ve del menjar, per dir-ho.
Del menjar a la gastronomia.
Sí, perquè el menjar romà també és un menjar perfumat,
i a partir d'aquí vam començar a fer recerca sobre el perfum,
i jo penso que hi ha coses que són bàsiques, no?,
i que sempre, doncs, la humanitat, des que ho és,
doncs, ens agrada estar macos, ens agrada estar perfumats,
ens agrada menjar bé,
i hi ha tot un seguit de coses que, independentment que faci 10.000 anys,
o faci 2.000, o faci una setmana,
a tots ens agraden,
i és una de les...
L'olor és algo, la bona olor,
és algo que és inherent a la nostra espècie,
no té diferència de nois, noies, o de l'edat,
i, per tant, doncs, nosaltres intentem, des dels sentits,
apropar la història,
és a dir, per nosaltres aquest perfum,
o un menjar,
és un excipient,
que diuen en els medicaments,
per fer arribar coneixements sobre el món antic.
Té constància que es conservi
algunes restes de perfum romà?
A veure, ja s'han trobat algunes coses,
arqueològicament parlant,
per exemple, no fa massa,
va aparèixer una mascarilla
de perfum romà facial.
Les noies romanes de Casabona
moltes vegades es posaven mascarilles
que aclarien el color de la pell,
és a dir, buscaven el color blanc,
que demostrava que no eren pageses,
que anaven al camp i els hi tocava el sol.
I les anàlisis químiques també demostren
que es tractava de perfums força inocus,
és a dir, que no utilitzaven plom,
que és un parí que també era bastant utilitzat,
per altra banda,
i, per tant,
hi ha altres tipus de proves,
però sí, s'han trobat algunes coses.
Pilar, què trobaran les persones
que s'acostin aquest matí a les 11,
que ja estan inscrits en aquesta activitat?
Perquè crec que van del perfum també
l'objecte que contenia,
es parla del vidre rosinant el perfum.
Es parteix, com deia, d'una exposició,
una exposició molt interessant
que jo recomano a tothom.
Fins quan es pot veure la...?
Fins el 27 de febrer,
és a dir, tenint encara temps per poder-la gaudir.
Jo la recomano perquè realment
és una oportunitat de veure
una col·lecció de vidre antic
molt interessant,
des del segle VII abans de Cris
fins al segle VI després de Cris.
És a dir, hi ha una boníssima col·lecció
d'objectes
que, a més a més,
passen una mica per totes les fases
de l'utilització del vidre.
El vidre és un material utilitzat
des de molt antic,
des de fa més de 5.000 anys,
i, per tant, és un material
que ha estat present
a l'evolució de la societat,
que ha passat des d'una utilització
molt més de caire...
per decorar,
per posar-se per joies,
una mica per aquest tema
molt més d'indumentària i decoratiu,
però després, a partir d'un moment terminat,
es va convertir en un material
d'ús bastant quotidià
o molt quotidià
a partir del vidre bufat,
i es feien recipients molt diversos
per moltíssims usos,
i fins i tot per ús constructiu,
és a dir, ús a l'arquitectura,
el vidre de finestra, no?
I, per tant, en aquesta exposició
podem veure tota aquesta gran evolució.
Un dels aspectes
d'aquesta utilització del vidre
precisament és per ungüents i perfums, no?
Hi ha un bon material,
i s'inicia aquesta activitat
precisament amb un recorregut
per aquesta utilització del vidre
i que vegin la quantitat de formes,
la quantitat de colors,
la quantitat d'aspectes
que podia tenir aquest vidre
a l'època antiga, no?
Per després passar,
ja en un altre tema,
es veuen procedències,
es veuen formes de fabricació,
vull dir que es veuen
molts aspectes diversos
entorn al vidre, no?
Jo crec que és molt interessant,
per després passar
a fabricar aquest perfum
que seria un dels elements
que contindrien aquests vidres, no?
Jo penso que és una activitat
molt complerta
i que pot ser molt interessant.
Jo comentaria una mica
amb això que comentava
el nostre perfumista
sobre la capacitat
dels nostres sentits
que una mica
en les activitats
que es fan ara
als museus
es vol anar
més enllà
d'utilitzar dos sentits
que són molt importants
que és l'uïda i la vista, no?
Que tots podem gaudir
de veure els objectes
i sentir
el que ens expliquen,
però tenim altres sentits
també, no?
I els estem posant en marxa.
Això que deia
el nostre perfumista
ho hem fet moltes vegades.
Tenim a Callos i Faustina
a la Vila dels Munts
que ens ajuden
d'una manera molt empàtica
a entrar en la seva vida quotidiana,
però l'hem utilitzat
amb la gastronomia
i el nostre perfumista
ho sap
perquè també ens ha col·laborat
un comerciant
molt interessant
que ens ha portat
els sabors de la Mediterrània
i ara tenim
aquesta possibilitat
també
de gaudir de les olors,
una mica posar
tots els sentits en marxa
per arribar
al coneixement de la història.
Jo crec que és una cosa
bastant interessant.
Soli,
l'ofacte
és un sentit extraordinari, no?
Exacte.
Llavors el tenim una mica adormit,
no?
Exacte.
És el que
una mica
es veu,
és a dir,
la nostra evolució
com a espècie
és molt curiós
perquè tractem
d'amagar
el nostre olor corporal
i per això
us utilitzem
els perfums,
eh?
I és
és un...
Diguem,
és a dir,
hem substituït
aquesta evolució natural
que és la que ens dona
el nostre
el nostre olor
per una evolució cultural
que és
que fem l'olor
que nosaltres volem
i en aquest sentit
és aquesta
aquesta olor
que
potser hem perdut una mica
és a dir,
en detriment
a la societat moderna
el sentit de la vista
és preponderant
però en canvi
el sentit
de l'olfacte
doncs jo diria
que ens arriba
molt més
directament
a
algunes
emocions
primàries
que
doncs
la nostra evolució
actual
doncs
ens ha deixat
una mica
de banda
És cert que de vegades
sent una olor
i recorda immediatament
un pensament determinat
és a dir,
que hi ha olors
però de forma inconcreta
no saps per què
i et va pensar
en alguna cosa
que s'ha viscut
en algun moment feliç
Sí, sí, sí
ens queda una impronta
molt marcada
d'aquesta olor
i de fet
la paraula
perfum
és a dir
és perfum
perfumus
és a dir, fum
i és
era una manera
que tenien
a l'època antiga
de comunicar-se
amb la divinitat
és a dir
una manera
de perfum
és cremar herbes
cremar unes herbes oloroses
cremar un encens
doncs
aquesta
comunicació
amb la divinitat
es dona
per
l'olfacte
per aquest fum
olorós
que
ens permet
posar-nos
en contacte
amb la divinitat
Tots els romances
es perfumaven
o no?
Hi havia diferents
escales
a tot arreu
com avui el dia
M'imagino
que hi havia
una utilització
social
també del perfum
és a dir
segur que tenien
accés
a determinats
tipus de perfums
doncs
unes determinades
classes socials
i d'altres
com diu
el nostre perfumista
doncs
segurament
això
per
fer
alguna ofrena
a la divinitat
devien utilitzar
algunes coses
més senzilles
depèn una miqueta
sí
hi havia
per exemple
hi havia
ciutats
especialitzades
en fer perfums
Pestum
una ciutat
que està
a uns 100 quilòmetres
al sud de Nàpols
de Pompeia
estava
totalment
tota la seva
producció
destinada
a fer
perfum
perfum
de roses
i aquest
s'exportava
a tota la Mediterrània
és a dir
que
en una economia
diguem
molt
mundialitzada
com era
l'economia
romana
doncs
ja hi havia
és a dir
suficient mercat
a tot el Mediterrani
per poder
tindre zones
dedicades
específicament
a un tipus
de producció
però és evident
que les
capacitats
adquisitives
eren
molt molt diverses
estem parlant
de perfums
de dolors
també és una època
d'any
que les dolors
estan molt presents
en el dia a dia
en la vida quotidiana
una mica la idea
també ens ha vingut
per aquí
perquè ens bombardeixen
amb tota la publicitat
constantment
sobre el tema
dels perfums
que jo diria
que és una mica
el regal més
recurrent
d'aquestes
festes
per què no
anar una mica
fins més enrere
a veure
què feien
els nostres avantpassats
romans
en tornar a l'olor
per què
deuen fer en francès
els anuncis
de perfums
ho sap això
doncs
home
en el segle XIX
sí
en el segle XIX
la perfumeria francesa
i en el XX
la perfumeria francesa
va arribar a ser
considerada
doncs
la primera del món
i en aquest sentit
doncs actualment
encara conserva
molt de pes
sí
i llavors
aquesta
aquesta importància
fa que
doncs
s'hagi
conservat
sí
que és recorrent
encara que a Catalunya
hi ha també una molta tradició
perfumista
a Catalunya
els puig
mirúrgia
hi ha una tradició
bastant important
sí
però en principi
diguem que a nivell internacional
doncs
és bàsic
el perfum francès
sí
recordin que
aquesta activitat d'avui
aquest taller vidre de dolor
que serà impartit
per aquest perfumista
que ens està explicant
aquestes coses tan interessants
es farà avui
però també els propers dies
22 de gener i 18 de febrer
recordin
22 de gener i 18 de febrer
si volen prendre part
es poden adreçar
al Museu d'Història
truquant al 25 1515
977 25 1515
o 977 23 62 09
estem parlant
de perfums
i també volíem parlar
d'altres activitats
que són a terme
des del Museu Nacional d'Arqueològic
com es presenta
aquest 2006 a Pilar Sada
hi ha moltes activitats
per davant m'imagino
sí
aquest 2006 es presenta
molt ple
com jo deia
com tots els anys
es presenta
en molts projectes
que hem estat elaborant
aquest any
que ha sigut
un any d'elaboració
de projectes
i que s'hauran de posar
en marxa
en el 2006
entorn
a les diferents
seus que depenen
del museu
i es presenta
amb la programació
d'exposicions temporals
d'activitats
i de participació
en diferents
celebracions
entorn
a la història
i al món romà
en les quals
participem habitualment
com és habitual
nosaltres
presentem
dos
tres exposicions
temporals
a la nostra
programació anual
entorn
a diferents
línies temàtiques
aquest any
doncs
ja està prevista
la propera
que inaugurarem
que serà
entorn
a la fotografia
el mes d'abril
aquest any
és un any
també
de
noves
activitats
didàctiques
hem presentat
un nou taller
entorn
precisament
a la comunicació
a partir
de les inscripcions
llatines
que es
conserven
al museu
i per tant
un taller
jo diria
també
de moltíssima
actualitat
en el moment
en el que
una gran part
de la comunicació
dels nostres dies
es fa
a través del missatge
SMS
i dels mòbils
doncs
veure una mica
de quina manera
els romans
utilitzaven el llenguatge
per comunicar
per deixar textos
escrits
de moltíssima
importància
pel coneixement
de l'època romana
s'ha semblat
que era una bona
manera
també
d'una manera
actual
aportar coneixement
sobre un tema
bàsic
que és el tema
de la comunicació
el tema
de la llengua
en època romana
tenim també
moltes
activitats
entorn
a
les famílies
tenim un programa
fet expressament
que cada any
fem expressament
per les famílies
que tornem a posar en marxa
el mes de febrer
una vegada finalitzat
les activitats
entorn a l'exposició
de la fragilitat
en el temps
i continuarem
durant tot l'any
amb les activitats
normals
en tots els nostres centres
tant al Museu Arqueològic
com a la Vila Romana
dels Munts
com a la Vila Romana
de Sant Celles
és a dir
un programa
atapaït de coses
que és el que
en principi
volem
augmentar
l'oferta
en quant als visitants
que es desplaçan
fins al museu
i també interessar
d'altres
que potser
no tindrien pensat
en el museu
i que pensin
que tenen
una gran diversitat
de possibilitats
també és un any
en el que hem sabut
que el museu
finalment no s'ampliarà
tal com s'havia
anunciat en un moment
però que finalment
es va arribar d'acord
de no ampliar-lo
no fer-lo més amunt
diguéssim
Bé, en aquest moment
el plantejament
que es va seguir
és que el museu
és una arqueològica
de Tarragona
és una institució
amb diferents seus
que aquestes diferents seus
han de conformar
un programa conjunt
que en aquest moment
tenim elaborat
molt clar
i que ha sigut
aquest any
de projectes
en el qual
el museu arqueològic
ha de ser una mica
el centre motor
del coneixement
de Tàrraco
la necròpolis paleocristiana
que és un dels temes
que sempre
hem estat lluitant
perquè es portés
a terme
la segona fase
del projecte
de remodelació
d'aquest important
llaciment arqueològic
doncs
finalment
s'ha posat en marxa
i estem ja
en condicions
de dir
doncs que
properament
es començarà
a intervenir
hem estat fent
els projectes
i per tant
doncs jo
espero que en el 2006
ja comenci
a fer-se efectiu
aquest projecte
que hem presentat
la Vila Romana dels Munts
és una altra
de les seus del museu
que conforma
aquest tot global
del qual
doncs vam fer
l'any passat
una gran campanya
d'excavacions
que va donar
molts bons resultats
i que en aquest moment
ja hem fet
el pla director
i l'avantprojecte
de nou centre d'interpretació
que també es començarà
en el 2006
i en el cas
de la Vila Romana
de Sant Celles
exactament el mateix
hem fet unes obres
de remodelació
en les quals estem treballant
que han de desembocar
amb un nou equipament
un nou edifici
de serveis
que permeti potenciar
també el coneixement
de la Vila Romana
de Sant Celles
estem treballant
amb el tema del teatre
que finalment s'ha desencallat
i per tant
estem amb el pla director
i l'avantprojecte
que es presentarà també
a principis d'aquest any
i una mica estem complint
tot el que es va presentar
el mes de juliol
que era
veure quines inversions
hi haurien
i en quines línies
se seguirien
i per tant
amb això estem
jo crec que el 2006
o 2007
seran dos anys
de concreció
de tots els projectes
amb unes inversions
que són les que es van comprometre
les dues administracions
que tenen cura
del Museu Nacional
d'Arqueologia de Tarragona
crec que hi ha una inversió
al voltant d'uns 7 milions d'euros
per part del Ministeri
sí
en total
eren uns 8 milions d'euros
per aquest període
que jo penso
que és un bon inici
com per desencallar
els temes
que hi havia
des de fa tants anys
encallats
Pilar Sada
l'altre dia em preguntava
una persona
si la necròpolis
no podia estar oberta
mentrestant
és a dir
mentre no es fan
aquestes actuacions
perquè clar
ja són uns quants anys
que es fa que està tancada
no s'hi pot accedir
al seu interior
si no podia estar oberta
mentrestant
és a dir
hi ha una part oberta
que per això ho vam fer
que era una
una exposició
diem semipermanent
perquè en principi
era una exposició
per tenir una durada
bastant curta
en el temps
i això s'ha allargat
precisament
per aquest retard
que hi ha hagut
concretar el tema
de les inversions
i el tema
dels projectes
en aquests darrers anys
però sí que es pot accedir
a una part
que és l'exposició
semipermanent
al món de la mort
síntesi prefigurativa
del Museu de Necròpolis
per i Cristian
que el que volia ser
precisament
era no tancar
el llaciment totalment
permetre
a qui ve
a Tarragona
a conèixer
el nostre passat romà
tenir com a mínim
una petita informació
sobre el tema
de la necròpolis
i els usuaris
habituals
de la Tarragona romana
els ciutadans
de Tarragona romana
tenir un peu
o poder posar un peu
en la necròpolis
és evident
que és un petit recinte
perquè són dues sales
on s'explica
de manera molt sintètica
què significa
l'amor
en el món clàssic
en el món romà
de quina manera
aquestes
tradicions
aquests rituals
ens han arribat
a la nostra societat
i una mica
gaudir
dels principals
subjectes
sorgits
d'aquesta
importantíssima
necròpoli
de Tarragona
és realment
una petita cosa
però sí que
no està tancat
el públic
si se'ns diu
si es pot obrir
el que és
el llaciment
in situ
en aquests moments
tal com està
el llaciment
i nosaltres estem
el projecte que s'ha presentat
és un estudi
de les patologies
sobretot
de la infraestructura
que s'ha d'intervenir
no és un moment
com per poder obrir
el públic
d'una manera generalitzada
algunes vegades
hem fet
algunes activitats
puntuals
amb una concreció
molt clara
de quins seran
els itineraris
i això ho hem pogut fer
però actualment
obrir-ho al públic
tal com està
la necròpolis
no
jo espero
que amb aquesta
posta en marxa
del projecte
es pugui obrir
en un temps
raonablement curt
quina actuació
concreta
s'ha de fer
si podem concretar
una mica més
la necròpolis
segurament els oïns
s'estaran preguntant
exactament què s'hi farà
s'ha d'adequar
s'ha de fer
una actuació
en l'edifici
en l'edifici
del museu monogràfic
una important
actuació arquitectònica
perquè és un edifici
que està
fet
als anys 20
inaugurat
a l'any 30
i és un edifici
que té
en aquests moments
una sèrie de patologies
estructurals
que s'han de solventar
que és una mica
pel qual
es va haver de tancar
el museu
és a dir
pateix
d'unes patologies
estructurals
que ens impedeixen
per temes de seguretat
poder obrir el museu
això
és la qüestió fonamental
i després
l'altra qüestió fonamental
és l'actuació
en el llaciment
és a dir
és un llaciment
que es va excavar
amb els criteris
que hi havia
en aquell moment
el doctor
el doctor Serra Vilaró
va fer
una excavació
exhaustiva
i científicament
importantíssima
però tal com
va quedar
el llaciment
que es va baixar
un metro
per sota
de terra verge
va deixar
la major part
del llaciment
amb unes condicions
de conservació
bastant
deficients
i això és el que
s'ha d'intervenir
hi ha un projecte
per recuperar
un estat
un moment
d'ús
de la necròpolis
perquè actualment
tal com està
té un problema
de deteriorament
en la conservació
i després de comprensió
que és una cosa fonamental
perquè els visitants
que s'acostin
fins a la necròpolis
entenguin
què és aquell llaciment
què s'hi feia
per què servia
i quina utilitat
tenia
en el conjunt
de la ciutat de Tàrraco
també canviarà molt
la fesomia
a la Vila Romana
a les Monts
recordo que aquests anys
va presentar una inversió
molt important
amb actuacions
també molt concretes
que no sé si a grans fes
podríem definir-les
bàsicament
quines serien
sí
el fonamental
en la Vila dels Monts
en el que estem treballant
estem treballant
des del punt de vista
de la recerca
perquè per fer qualsevol actuació
en qualsevol llaciment
el primer que ha de saber
és un bon coneixement científic
perquè si no difícilment
es pot atacar
a les intervencions
que s'hagin de fer
una part importantíssima
de conservació
és un llaciment
a l'aire lliure
amb una complexa
necessitat de conservació
comencem a actuar
ara ja
aquest principi d'any
en les termes
en l'edifici dels banys
amb una actuació
de recuperació
de paviments
i de reconstrucció
en algunes
en algunes estances
de la necròpolis
de les quals sabem
els elements
que conformaven
per fer-ho més fàcil
la comprensió
potenciem
el tema
dels recorreguts
i es construeix
un nou edifici
de serveis
tant
per al visitant
com
per la continuïtat
de la recerca
arqueològica
penso que són
realment
unes actuacions
importantíssimes
i que dotaran
el llaciment
d'una
molt
major qualitat
tant per la visita
com per la seva conservació
són dos quarts i mitja
d'11 del matí
no m'agradaria marxar
sense una recepta
una recepta d'en Soli
Microbarbo
recepta podríem dir
o no
de perfum
home diguem
la recepta
de cuina
però si
bé
nosaltres ara
el que
farem
doncs per exemple
serà una
serà d'espígol
el primer
el que farem
serà agafar
flor
de
de l'espígol
i
amb uns
morters romans
que a casa
pot ser
d'un altre tipus
com eren?
doncs són
de ceràmica
de terrissa
són més amples
i baixos
que un morter
actual
i són molt còmodes
perquè a més
tenen
al fons
tenen
pedretes
que ajuden
a moldre
perfectament
el contingut
que tenen
llavors
amb aquests
doncs els
diguem
els convertirem
en pols
llavors
li afegirem
una matèria
grasa
és a dir
un oli
en aquest cas
serà un oli
d'oliva
verge
i farem
una mixtura
doncs
clar
aquí ja
depèn de la mà
perquè
ha de ser
ha de tindre
una consistència
doncs
no massa líquida
és a dir
ha de ser
una mixtura
una mica
consistent
llavors
li afegirem
mel
i
fins aquí
és comestible
fins i tot
el pàrfum
i després
li afegirem
un aglutinant
com
pugui ser
argila
aquí ja no és
comestible
amb això
és a dir
en època antiga
més
s'hauria utilitzat
un calor
per ajudar
a fer
l'emulsió
i se li hauria tirat
una mica de vi
nosaltres
no ho farem
a més
amb els nens
amb el calor
però
llavors
el que sí farem
amb calor
portem un
microondus
perquè
clar
la gent
es posava
aquests ungüents
se'ls posava
després d'anar
a les termes
on
feia una mica
de calor
llavors
amb unes
tovalloletes
humides
doncs
obrirem
els poros
i posarem
aquest ungüent
sobre la pell
que retirarem
amb un estrigile
que era
com es netejaven
els romans
amb un estrigile
un ferro
que treu
la pell
i treu
la pell morta
i treu
les restes
de l'ungüent
que aquí serà
de fusta
en aquest cas
i això és el que farem
el que podem explicar
doncs
vostès ho proven a casa
si volen
i si no
el proper dia
22 de gener
ja ho saben
i el 18 de febrer
22 de gener
i 18 de febrer
un altre taller
d'aquests
que farà
el perfumista romà
Soli Nigro Barbo
vidre d'olor
dins de les activitats
de l'exposició
la veritat en el temps
el vidre a l'antiguitat
Soli
gràcies
gràcies a vosaltres
feliç any
igualment
que provi
Pila Sada
gràcies també per acompanyar
ens
i que provi aquest 2006
igualment a tothom
que provi el 2006
i moltes gràcies a vosaltres
per el vostre interès
fins aviat
gràcies a vosaltres