L'any 1985 es va crear l'Estudio de Música a Tarragona.
Per tant, fent una simple operació ben fàcil,
enguany i també el 2016,
comemoraran el 20è aniversari de la seva creació.
Aquesta, sense cap en dubte, una bona oportunitat
per parlar de l'Estudio de Música, per celebrar-ho com cal,
i una bona oportunitat també per difondre l'activitat
de l'Estudio de Música.
Per parlar-ne, ens acompanya una de les seves sòcies,
la Teresa Baix. Teresa, què tal? Molt bon dia.
Bon dia. Benvinguda.
Gràcies.
Parlem, si et sembla, primer, d'aquestes activitats
que heu preparat per celebrar aquests actes del 20è aniversari.
Heu preparat en concret cinc concerts.
Bé, diríem activitats perquè no tots són concerts.
No tots són concerts. Matitzem-ho, endavant.
Aleshores, ja, concerts em sembla que tal qual n'hi ha dos.
Un és aquest divendres, dia 11, a les 6 de la tarda,
a la plaça Cursini, que és la Pixi Dixi,
i l'altre serà el trimestre que ve,
que ja en parlarem de la data concreta,
que serà la banda de Ginestar.
Després hi ha una sèrie d'activitats
que tenen a veure amb la música, evidentment,
però que no són concerts pròpiament.
El dia 20,
hi ha, al dintre de les matinals més menudes,
hi ha un conte musical
que es diu El príncep Tralirum,
que està pensat per nens i nenes
d'entre 3, 7, 8, 9 anys,
aproximadament.
Evidentment és obert a tothom
i és un conte en què hi ha una actriu cantant narradora.
Que coneixes molt bé.
Que coneixo, sí, una mica.
És perquè és l'art, perquè és la Teresa.
Que explica i canta el conte
i després està fet tot amb música.
Hi ha violí, flauta, telebessari i contrabaix.
És un príncep que es queda mut.
Que una bruixa li fa un encanteri
perquè sempre canta la mateixa cançó.
La bruixa està cansada de sentir sempre la mateixa cançó
i li tira un encanteri
i dient-li que ha de cantar cada dia una cançó nova
que si és així, doncs es quedarà mut.
Llavors, aquí són les trífulques del príncep
en buscar cançons.
Això serà el dia 20 de novembre,
el diumenge al matí,
al Teatre Metropol.
Què més heu preparat?
Després hi ha, de cara ja més endavant,
hi ha una sessió de lo que nosaltres en diem petits músics,
que és un programa a bressol
que nosaltres fem a l'escola
per nens d'entre un i tres anys.
És un programa molt interactiu
entre els nens i els adults.
Són sessions de mitja hora
que aquests nens venen acompanyats d'un adult
i fan tota una sèrie d'històries.
Llavors hi ha una macro sessió
per tothom que vulgui al carrer.
Segurament seran els voltants
del Dia de la Música,
o sigui, ja estem parlant de més de juny
i seria per tothom que vulgui,
és tothom que tingui un nen més o menys
amb aquesta franja d'edat,
sempre que camini,
s'aguanti sol i camini,
això és molt important,
podrà participar i podrà venir.
Encara no sé el lloc exacte
perquè ja l'acabarem de definir
i després hi haurà el concert nostre
de final de curs que fem cada any al Metropol,
que aquest any serà una mica diferent
perquè muntarem amb els grups grans de l'escola,
doncs els anys petits faran una cantata,
els més grans faran una selecció
de temes de musicals corals
i això serà ja,
no ho sé,
el dia que ens diguin,
però al principi el mes de juny.
A micro tancat,
abans de començar aquesta entrevista
li preguntàvem a la Teresa Baig
per què heu volgut fer aquests actes
i heu dit,
doncs què coi,
perquè 20 anys no hi haurà una vegada.
Però sí,
aquesta és la primera
i que, bueno,
doncs fa molta il·lusió
que al cap de 20 anys
encara estem aquí donant la tabarra
i, bueno,
sobretot agrair molt
a la gent que ha confiat en nosaltres
durant aquests 20 anys
i actualment,
als alumnes,
als professors que han arribat a passar,
gent que veus que va començar
i que en aquest moment
s'hi dedica professionalment,
d'altres que no,
que ho tenen com el seu hobby,
i, bé,
hi ha moltes varietats
dins de l'alumnat, no?
Professorats,
doncs també molt diferents
i activitats que has fet,
bueno,
doncs això és,
ja ho sé que és una mica romàntic
parlar 20 anys enrere,
però la veritat és que fa gràcia,
la il·lusió.
I de la gent que va engegar
aquest projecte fa 20 anys,
ara mateix al capdavant
en què només hi estàs tu?
Sí,
bé,
perquè sóc cap arruda
i mira,
home,
era difícil,
una escola d'iniciativa privada
és difícil,
és difícil mantenir-la
com una empresa
i no només anar-hi a passar
un ratet,
sinó pretendre
fer les coses una mica en sèrio
i actualment,
doncs mira,
l'escola té
330 i escaig d'alumnes,
hi ha 24 professors,
vull dir,
l'escola funciona
i la prova és
la gent que hi és
i la gent que en aquest moment
no hi és
però que hi ha estat
i que veus que s'està
de fer coses professionals
amb el que tu els has ensenyat,
no?
I això,
la veritat és que fa molta il·lusió.
Reconforta.
Sí,
allò que diuen,
que sí,
sí,
et sents pagat amb això.
A la roda de premsa d'aquest matí
que heu fet
per presentar aquests actes,
algun periodista t'ha preguntat
com era el panorama musical
de Tarragona
ara fa 20 anys?
Doncs era bastant diferent
perquè
pràcticament
s'havia començat
a fer música a l'escola.
Abans no hi havia,
o sigui,
dintre de l'escola primària
no hi havia
una assignatura
que era la música.
Els que
en l'any 80
vam començar
a fer música a l'escola
doncs
vam lluitar molt,
vam picar pedra
i ens vam passar molt bé
i tenim molt bon record
però era d'orilla
la feina
d'anar a predicar
segons a on
de què la música
era una cosa molt important
i que s'havia de fer,
etcètera.
Clar,
parlem del 85,
just s'acabava d'iniciar això.
La gent aleshores
no sabia
si quan venia a estudiar música
no sabia
si li agradava estudiar música.
Pràcticament
bé,
si l'escola l'hem començat
perquè penso que els mestres
no eren especialistes de música.
Els mestres
no hi havia una especialitat
com ara
en el Magisteri Musical
que hi ha
l'educació musical.
Llavors,
a iniciativa
en aquell moment
de l'Ajuntament
que hi havia llavors
amb l'alcalde Josep Maria Requesens
i amb el seu equip
que era l'home Lluïsa García
i el Seri Chirinacs
consellers de cultura
i d'ensenyament
en aquell moment
doncs
un grup de gent
vam anar a fer una proposta
i ens la van acceptar
i vam començar
a fer música a l'escola
llavors vam començar
a canviar el panorama
però com una cosa
com un bolet
Tarragona
era un bolet
fent això
hi havia molt pocs
molt poques ciutats
i grans
evidentment cap ni una
que tinguessin
que tinguessin
una iniciativa
d'un ajuntament
que fes això
que era una
teòricament
no els hi tocava
aleshores
clar,
al cap dels anys
això
doncs bueno
la gent que vam començar
tu sabies que allà
ja estaves de pas
però que
estaves fent una tasca
que evidentment
l'havia de fer un mestre
i nosaltres no ho érem
i qui va voler
fer magisteri
d'aquella gent
i dedicar-s'hi
actualment
doncs hi ha molts
companys meus
que vam començar
que han fet magisteri
i estan en escoles
fent-ho estupendament bé
i d'altres
que ens hem dedicat
a altres coses
doncs ara
hi ha el fruit
de tots aquells anys
i ara
al cap de 20 anys
la gent no et ve
a provar
si m'agrada
fer música
generalment
el nen quan ve
evidentment
sempre ve
perquè els pares
volen també
però ja sapen
que al seu nen
els agrada cantar
o els agrada tocar
la guitarra
o els agrada
escoltar el Mozart
perquè a l'escola
els hi han posat
vull dir
és bastant diferent
això
vull dir
sembla que sigui poca cosa
però és una cosa
que es va fent
el dia a dia
i que al cap dels anys
veus
que no funciona
ara bé
estudiar música
en l'edat de nens
quan 7, 8, 9
a l'edat
a l'edat que sigui
és una activitat
que exigeix
en molts casos
molt més compromís
que no pas moltes
de les activitats
extraescolars
que poden fer esment
que si a l'anglès
que és una hora a la setmana
i d'aquella manera
perquè tots ho sabem
que si al futbol
que si al bàsquet
estudiar la música
és una cosa molt més
i com se l'aprenen
els nens i els pares
també
és una implicació
de tota la família
perquè a veure
una cosa és venir
a classe
i l'altra cosa
és quan el nen
es posa a tocar
un instrument
l'estudi d'un instrument
és sacrificat
perquè és una cosa
que s'ha de fer
cada dia
un ratet cada dia
però t'ajuda molt
a ordenar-te
el terrat
que això és molt important
i aquesta cosa
de la disciplina
que ara sembla
que no està de moda
però
s'ha de ser constant
perquè saps
que si no
toques
si no estudies l'instrument
no et funciona
ara
també és molt gratificant
quan veus que l'instrument
sona
que pots fer música
amb d'altres
perquè clar
l'entrada a l'estudi
d'un instrument
és una cosa
del professor
i tu sol
però la mínima
que et sona
nosaltres el que fem
i totes les escoles
és fer petits grups
llavors
és molt bonic
fer una activitat
conjunta
ara en aquest món
que som tots
tan individualistes
que només pensem
cadascú
amb ell mateix
i a veure qui pot fer més
em pensava que
si jo faig coses en grup
haig de deixar
de ser una mica jo
per donar pas
als altres
i conjuntament
fer una cosa
això és molt important
no només per la música
i molts pares
i molts joves
molts nens
agraeixen
després de grans
aquesta hora de piano
que feien cada dia
i l'obligació
entre cometes
de fer aquesta hora de piano
cada dia
sí sí segur
a veure
nosaltres tenim
de temps
i ara actualment
hi ha alumnes
de 16-17 anys
que venen
per exemple
des de petits
s'han fet amics allà
o sigui
els seus amics
de sortir
els dissabtes
els diumenges
o no sé quan surten
són els amics
de música
aleshores
és molt important
l'entendre't bé
amb els del costat
i llavors
és molt més fàcil tot
aquests nens
nens
hi ha adolescents
hi ha grans
tenen els seus ulls muntats
van a tocar
a casa d'un
van a tocar
els dissabtes
es converteixen
en que tu vens
a assajar a casa meva
i la setmana que ve
jo vinc a casa teva
clar
això és molt bonic
vull dir
és una activitat
que
a veure
a part de formativa
doncs
clar
musicalment
té un valor
molt gran
sempre que hi ha
un aniversari
esporidistes
tenim
sempre a fer
el mateix tipus
de preguntes
i ara no me'n puc estar
d'aquests 20 anys
de l'estudi de música
en quin moment
o en quins moments
et quedaries
uf
en molts
però
potser hi ha hagut
dos moments
que
que penso
que són importants
una va ser
una va ser
quan vam canviar
de local
que el fet
de passar
d'una casa
al carrer
Reding
a Monts Baixos
al passeig
a Cobos
suposava
a part d'una gran
inversió
l'estar
en unes comunitats
i poder treballar
d'una altra manera
i després
quan el Departament
d'Ensenyament
l'any 2000
ens va declarar
escola autoritzada
pel Departament
d'Ensenyament
això vol dir
que ens reconeixia
una feina feta
durant molts anys
que estàvem fent
una sèrie
d'aplicació
del currículum
del disseny curricular
que nosaltres teníem
que l'aplicàvem bé
d'horaris
de professorat
de títols
d'espais
amb unes mides
determinades
hem tingut inspeccions
i aquestes coses
que sempre ens fan
una mica així
però
i quan fas tot això
i veus
que realment
que
bueno
que te diuen
que tot ho tens bé
doncs
la veritat és que
d'això
te poses una medalla
per tota la gent
que de forma
més o menys estranya
o misteriosa
no conegui
l'estudi
de música
què hi pot
que hi poden aprendre?
bueno
jo et diria
que el que vulguis
tot el referent
a la música
clar
tenim des de nens
d'un any
fins a grups
de gent jubilada
que em sembla
que el més gran
té 82
o 83 anys
clar
això vol dir
Déu-n'hi-do
la vida
també
però s'ho passa
en pipa
ho imagino ja
clar
hi ha un ventall
de possibilitats
molt grans
depenent molt
de l'edat que tens
de les pretensions
que tu tens
ben enteses
si un pretén
doncs
dedicar-s'hi
professionalment
o senzillament
doncs
ampliar els teus coneixements
perquè és una cosa
que t'agrada
o passar un rato
i mira
doncs
vinc a passar un ratet
perquè m'agrada
tocar el piano
perquè m'agrada cantar
etc
jo quan algú ve
sempre pregunto
vull dir
tu què vols
clar
a veure
amb un nen petit
això no li pots preguntar
perquè no ho sap
que vol ni
generalment venen
a veure si és que
vull tocar el violí
i a veure si el violí
em sona o no
però ja
quan la gent
és més gran
clar
partim
que l'ensenyament
de grau elemental
s'acaba
als 14
15 anys
aproximadament
doncs
d'aquí per amunt
quan la gent continua
dius
bueno a veure
cap on anem
cap on anem
i a què t'agrada tu
què voldries fer
que no sé què
és el moment aquell
en què s'atacaba
el col·legi
s'atacaba l'institut
ja has d'anar
decidint coses
i és molt complicat
decidir coses
i després
doncs
bueno
hi ha gent més gran
que comença
jo què sé
de 20
de 30
de 40
de 50
jo t'he dit
fins als 82
però
no vol dir
que els de 60
no hi siguin
o els de 30
no hi siguin
també hi són
vull dir
estan bastant
equilibrades
totes les franges
d'edat
llavors
és important
saber
si allò
que estan fent
ells ho aplicaran
professionalment
o no
per exemple
això és una pregunta
que jo personalment
sempre faig
per tant
també
és important
saber que
no tots els alumnes
que hi van
no necessàriament
tenen la pretensió
de ser
grans
múdics
no
possiblement
és una manera
com una altra
de passar-s'ho bé
sí sí
hi ha gent que pensa
passar-s'ho bé
o ampliar uns coneixements
perquè a lo millor
la feina que estan fent
allò
els complementa
una sèrie de coses
o
per exemple
el cas de la gent
que està jubilada
són gent que
la millor
n'hi ha
que per exemple
de joves
m'havien fet i ho han deixat
i han tornat a agafar
i hi ha gent que no ho fem mai
que ho he volgut fer sempre
i no ha tingut
un temps
i ara disposen de temps
tu
això està molt bé
disposar de temps
amb tota la febre
d'aquests programes
d'aquests espectacles
televisius
Operació en triomfos
etcètera
heu notat
des de l'escola
algun canvi en els alumnes
tenen altres aspiracions
o
ràpidament volen aspirar
a coses
a les quals
no s'han preparades
mira
jo faig classes de carn
i m'he trobat
amb casos d'aquestes
generalment
són gent
que no han fet mai música
veuen dos dies
un programa per la tele
i es pensen que allò
és bufà i fent polles
i la música no és això
i tu em prometo
que no és un programa de tele
és una cosa
d'anar-la fent cada dia
el que passa és clar
allà hi ha unes persones
24 hores al dia
fent allò
només allò
i tot el dia
tu estan menjant
per la tele
clar
tu et penses
que en 3 mesos
ets músic
però aquests senyors
no són músics
els senyors
canten unes cançons
i fan un programa de tele
fan un programa de tele
sobretot
abans que res
o sigui
el càsting que hi ha
de l'Operació Triunfo
és per fer un programa de tele
que tu has de cantar
etc
però
has de donar una imatge
que ells
que jo trobo molt bé
vull dir
que és un programa de tele
a partir d'aquí
que canten
que ensenyen a cantar
bueno
ja en parlaríem
com a professional
que ets
la formació que reben
aquests alumnes
s'ho creus que és
no és de música
no és de música
és per fer un programa de tele
que després a més a més
resulta que si tu estaves fent
aquella activitat
i amb el temps
doncs bueno
qui queda
actualment
un, dos, tres
vaja
no ens hi querem
a dir noms
no, no cal
que els tenim tots al cap
però són gent
que ja s'hi dedicaven
són gent
que ja s'hi dedicaven
i senzillament
han estat tres mesos
treballant
amb una promoció
fantàstica
que tothom
la voldria
no
i que bueno
doncs ara tenen
molta feina
jo com en a l'euro
no
que tinguin
molta feina
però esclar
deixar de pensar
que tothom
en tres mesos
pot fer allò
ja et digui
o que no
i hi ha gent
t'hi has trobat
en casos
a veure
jo d'alumnes
de l'escola
et diré que no
no perquè
bé
són gent
que reben
una formació musical
i saben
veuen perfectament
que és un programa
de tele
que és estudiar música
o que és estudiar cant
ara
sí que és veritat
que
en l'època
del furor
de l'operació en triumfo
primera
segona
fins i tot
tercera edició
trucades
de gent
que volia
que en 15 dies
els ensenyessis
no sé quantes coses
perquè mai
de presentar un càsting
això també
sí
bueno
òbviament
no
no
no és la meva manera
de treballar
la meva
ni la de l'estudi
ni la de la majoria
d'escoles de música
perquè
això és una feina
a veure
jo no tinc res
en contra de l'operació en triumfo
és una promoció
ja t'he dit
i qui la pot aprofitar
estupendo
però
no és una manera
aquesta manera
de fabricar
estrelles
en 15 dies
és que això
és un bluff
un bluff total
i les coses
no es fan així
o sigui
tu has d'estar preparat
i en el moment
que hi hagi l'operació en triumfo
que et trobin preparat
això sí
i ja per acabar
Teresa
des del desconeixement total
molta gent fins i tot
deia
ara hi ha un programa
de televisió espanyola
que és molt similar
ara em sembla
mira aquí en canta
amb uns padrins
és que molta gent
que està aquí
canta molt millor
que no pas
els d'operació en triumfo
molta gent
diu
vaja
aquesta gent que surt
sí canta molt bé
però tothom coneix
infinitat de gent
que canta molt millor
o sigui
que la gent que surt
que ens venen
que són grandíssims cantants
i grans estrelles
home potser no ho són tant
no però a veure
s'ha d'entendre
és dir
el cas
jo que és d'altre programa
no me'l sé gaire
però el del cas del triumfo
que no és que me'l mires massa
però com que sí
que hi havia alumnes
que em comentaven coses
al final el vaig acabar mirant-me
doncs
ara no sé què endavant
clar
ells busquen un perfil
quan fan el càsting
busquen un perfil de gent
quin perfil de gent és?
gent que tingui veu
que afini
que si té una trajectòria professional
millor que millor
perquè
ja saps un munt de coses
d'ofici
i
que no sàpigues gaires coses
de tècnica vocal
i de música
tampoc no cal que en sàpigues gaire
llavors què passa?
a tu et fan el primer curs
per la tele
i tu
o qui sigui
que no sap música
que no sap cantar
es mira allò
i dius
ostres tu aquesta gent
me'nlloverno
i fan el primer curs
però si tu
ja en saps molt
i això ho he vist jo
no
perquè el tercer curs
per la tele no funciona
la gent no
o sigui
a fer sonar una cosa
el primer dia
és relativament fàcil
ara
quan vas a perfilar allò
i a treure el suc
i a vinga
va a treballar
i a refinar
això ja no ven per la tele
és que és un altre concepte
un altre concepte
Teresa Baig
sòcia
de l'escola
de l'estudi de música
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
felicitats per aquests 20 anys
gràcies
disfruteu-los
feu disfrutar la gent
i vaja
que us ho passeu molt bé
gràcies
gràcies
gràcies