Canvia el prisme d'una persona quan té els substants fixats en el passat?
És a dir, un es mira la realitat quotidiana amb un altre filtre, per dir-ho d'alguna manera?
Bé, en algun aspecte sí. En altres la vida canvia poc.
Els problemes que plantejava Aristòtil, per exemple,
respecte als infants que no creien els pares,
són els mateixos problemes que em trobo jo com a pare actualment.
Hi ha problemes que sempre han sigut els mateixos.
El que passa és que sí que la prehistòria ens dona una perspectiva
que ens permet veure el present d'una manera
i també poder inferir el futur com pot ser.
Això sempre a nivell teòric, evidentment.
Un dels hominis que correspon, per exemple,
que el crani d'aquí tragués el cap avui en dia sortiria corrents, no?
Bé, segurament si el veiéssim no com a crani,
sinó com a una persona amb carn i ossos,
no seria diferent d'algun individu que podríem veure actualment.
Hi ha una variabilitat humana molt gran,
no és el mateix un massai com un pic meu,
per exemple, per tant, mitjançant el que són les restes òssies,
doncs això no ens permetria apretar a córrer, diguem,
perquè el veiéssim pel carrer.
Segurament tindria aspecte una mica de bruto, diguem,
però no canviaria molt d'algun individu que puguem veure avui en dia.
Ell sí que sortiria corrents, eh?
És possible, però sobretot per la tecnologia.
El més important és el fet del canvi tecnològic.
El canvi tecnològic és el que ens fa que actualment
siguem diferents a com eren les poblacions antigues.
Com més avancem o com més retrocedim, vaja, cap al passat,
doncs més diferent és la tecnologia, evidentment.
Però segurament a nivell físic no hi haurien moltes diferències
amb alguns tipus concrets que poguéssim trobar.
Doctor Urtelà, gràcies per atendre'ns, que vagi bé.
A vosaltres, molt bon dia.
D'aquesta àrea de prehistòria anem altre cop a l'actualitat.
L'actualitat tecnològica, perquè hem tornat al sector més...
En aquest cas estem al costat de l'estand d'Arquitectura i serveis telemàtics.
Volem parlar amb un dels responsables, Pedro García.
Hola, molt bon dia.
Bon dia.
Què fareu aquí d'aquí a poca estona?
Molt bé.
El grup d'Arquitectura i serveis telemàtics
estem treballant en un camp que es diu realitat augmentada,
que és una evolució de la realitat virtual,
en la que tenim objectes reals i superposem patrons
i gràcies a aquest patron i una càmera que està captant els patrons
podem superposar models virtuals.
La idea qual és?
Per exemple, ara veus aquest patró que és una televisió
i nosaltres podem superposar l'objecte virtual que és aquest vídeo.
Té perspectiva.
Per exemple, aquí tinc una cadira buida, que et semblaria buida,
però si tu mires a la pantalla
nosaltres superposem un home que està assegut.
I això ho estem aplicant molt, per exemple,
en temes de decoració interior i mobiliari.
Per exemple, una habitació buida,
completament buida, tu no saps com quedaran els teus mobles.
Però nosaltres, per exemple, podem posar aquests patrons
i posar mobles del color que tu vulguis,
en el lloc que tu vulguis.
i, bueno, és la ràdio, no es pot veure.
Però sí, la idea seria que estem treballant amb llet de decoració
per posar això, per posar una habitació totalment decorada
i tu podries veure com queda perfectament en el lloc,
en la teva casa.
Altres aplicacions serien l'arqueologia.
Per exemple, tenim unes ruïnes
i podem superposar un objecte,
o sigui, l'edifici tal com quedaria en la realitat.
I com s'arriba fins aquí?
La tecnologia que ho fa possible, quina és?
La tecnologia clau és la visió per computador.
O sigui, la visió permet que els patrons
que nosaltres posem en la realitat
puguin ser reconeguts
i podem posar models virtuals en tres dimensions.
O sigui, que tu estàs veient un model virtual
gràcies a les càmeres.
Això, per exemple, ara tenim un projecte
que potser parlem amb telefònica mòbils,
de fer-ho en càmeres.
Tots els mòbils porten càmera.
Imagina que tu veus un patró pel carrer
i ara tu en el teu mòbil veuries,
perquè la càmera del teu mòbil està captant això,
veuries l'objecte que nosaltres vulguem.
Per exemple, un guia virtual
que t'expliqués un carrer
o una direcció per on has d'anar
o algun tipus de recomanació.
Està molt bé.
Suposo que fareu demostracions.
Ara estem sortint nosaltres amb aquest patró.
No veig que sortim per aquí ara, no?
Exacte.
Per exemple, jo ara puc posar-me aquí,
ja no en tinc cap.
Bé, la tecnologia el que ha de captar
és algun d'aquests patrons
i podem superposar perfectament això.
O sigui, combinar...
De fet, hi ha una part d'interacció.
Podem jugar amb els patrons.
Jo podria detectar que jo he tocat,
per exemple, aquest patró
i fer algun tipus d'aplicació concreta.
Doncs un camp, sense dubte, revolucionari,
que a més a més deu tenir molt camí per recórrer, no?
Exacte.
Aquí hi ha molta recerca.
També el grup, tenim una spin-off,
una empresa que s'està dedicant a comercialitzar
part d'aquestes tecnologies
perquè tenen molt d'aplicacions en turisme,
en arqueologia, en decoració interior,
en llocs, en un munt d'aplicacions.
Gràcies.
Que vagi bé.
Vale.
Adéu.
Gràcies.
I al costat mateix d'aquest estant d'arquitectura
i serveis telemàtics
hi ha l'àrea de robòtica i visió intel·ligent.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Com et dius?
Pau.
Pau, què tenim aquí?
Què és això que estem veient?
Aquest aquí és un robot...
...futbolista.
És un projecte que consisteix en dos grups de robots
que juguen a futbol d'una manera sincsoordinada,
cada robot desenvolupant un rol,
hi ha un robot que desenvolupa el rol de porter,
hi ha un altre que és el delanter, el defensa i tot això.
Llavors consisteix en un sistema de visió,
que aquí no està muntat,
el sistema de visió detecta cada robot on és,
que està tot coordinat per un PC
i pels colors de cada robot
i pel color diferent de la pilota
es pot saber on té cada robot en cada moment
i donar-li una direcció a seguir
i un moviment a realitzar.
Què es triga fer un robot d'aquests?
Perquè ha de portar molta feina, no?
Normalment nosaltres no ens dediquem més al muntatge
sinó sobretot a la programació,
o sigui, aquests robots la majoria venen ja quasi tots prefabricats.
És més, els fer-los anar bé que no passa els muntar.
I com és un software perquè funciona això?
És a dir, que deu ser tot combinació de zeros i uns?
Imagina't com hem d'entendre, com ens ho explicaries?
Bé, sí, el que es transmet són combinacions de zeros i uns,
el que passa és que nosaltres probablement hi ha en llenguatges,
que es diu.
En llenguatges nosaltres tenim unes comandes textuals
que amb paraules més o menys reconeixibles
podem dir-li què fan.
Escolta'm, de robots d'aquests,
m'imagino també que d'aplicacions
en el camp de la realitat quotidiana, moltíssimes, no?
Sí, per exemple, aquí tenim un robot també,
que aquest aquí es fa servir ara actualment
en aquests sistemes amb sistemes d'aspiradores
per les cases, que es mouen elles mateixes per les cases.
És un robot que pot detectar els objectes de les cases
i es mou per si mateix
i pot fer una exploració de tot un terreny
sense problemes que xoqui amb objectes ni amb persones.
Crec també que hi ha algun sistema semblant
per les toveries, per les canonades,
amb càmera incorporada, no?,
i que va transmetent el que va veient.
Sí, de fet, aquests robots també poden incorporar un PC a sobre.
Llavors, una càmera, una càmera normal,
una webcam o una càmera de tres dimensions
pot fer un mapa complet
i transmetre les imatges del que va explorant ell.
Davant veig que té tot de sensors,
que ara, per exemple...
Sí, és una sèrie de sensors infrarrojos
i uns sensors ultrasons
que intenten evitar els objectes.
D'acord, gràcies, que vagi bé.
Vinga, gràcies.
Deixem la tecnologia, deixem-ho aquí.
Per cert, veig que m'està seguint el robot aquest,
haurem d'intentar esquivar-lo.
I ara, d'aquí una sonda, si vols, Jordi,
tornem a connectar i ho fem des de l'àrea de química.
Allà s'estan fent moltes demostracions
que ara us explicarem.
Bon dia, Jordi, doncs, ja estic davant de l'estant.
Un estant que, per cert, està, recordo, que al mateix lloc
que ocupava l'any passat,
era l'estant del Departament de Química Analítica
i Química Orgànica.
Aquí, al llarg d'aquest mostrador,
es fan diferents experiments,
es expliquen, doncs, bé,
diferents coses, per exemple,
relacionades amb el món dels cristalls,
de la química, doncs, els alumnes.
En podem parlar amb Mar Reguero,
que està aquí. Mar, què tal?
Hola, bon dia, què tal?
Molt bé, què els hi feu aquí?
Què ensenyeu?
Què s'està fent en aquests moments?
Doncs ja tenim diverses experiències
per quan venen els estudiants
dividir-los en grups i mostrar-les diverses coses.
Aquí, al costat nostre,
tenim el creixement cristal·lí,
veiem diferents formes cristal·lines,
per exemple, la sal, la sal comuna de la cuina,
que pot cristal·litzar de maneres diferents
i ho mirem amb un microscopi o amb una lupa.
I què es veu, què es veu?
Què es veu?
Doncs, si mirem amb la lupa,
podem veure els cristals o cúbics,
formant cups o piramidals.
I es veu que, si cristal·lissa d'una manera o d'una altra,
la forma dels cristals és diferent.
Després tenim també una sal de sulfat de coure,
que és blava,
i es veu que és rombodètrica.
I es veu aquesta forma dels cristals,
que creixen així els solets.
Sorprenent, no?
Sí, sí, sí.
Als alumnes les agrada molt,
perquè, a més a més, són coses que ells coneixen.
Per exemple, com et dic, la sal de cuina, no?
I si ho mires al microscopi,
veus que té una forma molt determinada.
Què més, què més?
Per allà veig que ara estan fent un experiment.
Què fan allà?
Sí, ahir tenim un experiment doble
de formació de gasos.
Per una banda,
posem vinagre i bicarbonat
en aquestes ampolles de plàstic que veus aquí,
i això forma CO2,
i si hi posem un globus,
el globus s'infla.
I el que volem demostrar és que,
el mateix,
que amb elements molt comuns,
podem fer experiments interessants de química.
El CO2 és aquest gas
que ens està fent gran al forat de monària?
No, eh?
Sembla que estàs tancat, no?
El CO2 no és el que està fent...
No, no, aquest no és el del forat de la capa d'oçor, no?
No, aquest és el mateix gas
que tenim a les bebides carbòniques,
per exemple, la Coca-Cola i totes aquestes.
les borbosetes aquestes són,
les bombolletes són d'aquest gas.
La gaciosa també.
Sí, la gaciosa també.
Què més hi ha per allà?
Al costat tenim una formació d'un polímer
que s'ajunta en dues substàncies,
es produeix una reacció
que calenta el líquid
on s'estan formant
aquesta substància nova.
Es formen bombolletes
i es forma una escuma
que és la que després se solidifica,
se queda així com a escuma
i com que està posat en uns gots de refresc,
doncs sembla l'escuma del refresc.
Li posem una palleta
i quan es refreda
se'l porten
i és un polímer
que es produeix
una reacció d'entrecreuament
i es forma una massa sòlida.
Una curiositat, Marc.
Les persones que us dediqueu a la química,
quan mireu, per exemple,
aquí hi ha una cadira, aquí darrere,
i veieu àtoms i molècules,
és a dir,
el fet de pensar
que al darrere hi ha tot això
us fa veure la realitat
d'una manera determinada, no?
No, la veritat és que no.
Jo penso que fem la ciència a la facultat
i fora de la facultat
són persones normals i correts.
No, no, no mirem una cadira i pensen
oh, un plàstic, un polímer,
oh, mira, i les pates són metàl·liques.
No, la veritat és que no.
I entre les persones hi ha química o no?
Com?
Entre les persones hi ha química?
Jo penso que sí,
però això tampoc s'estudia a la nostra facultat,
ho sento,
però nosaltres no investiguem en això.
Però jo penso que sí,
que realment pot ser
que entre dues persones hi ha química
o no hi ha química.
Tornem, Marc,
tornem als experiments que feu aquí.
Què és el que més agrada
a les persones que s'acosten?
Quin és el que més s'acorda l'atenció?
Jo penso que aquesta escuma polimèrica
li s'agrada molt
i els cristals també,
perquè, bueno,
és una cosa que veuen,
que es pot veure directament, no?
Però en general
tot les resulta curiós
perquè intentem fer experiments
justament que s'apropi molt a ells, no?
I que ho vegin,
doncs, amb substàncies comunes,
que vegin alguna cosa espectacular
que es vegi,
no que s'hagi d'explicar
doncs, mira,
aquí abans havia això
i ara hi ha això.
Tu no ho veus, però està.
I al fons,
la generació espontània
d'electricitat, no?
Sí,
és una pila química.
El que fem és
amb dos salts,
una de coure
i una de cinc,
dissoltes en aigua,
formem una pila química
i mirem la diferència de potencial
que es genera allí.
i aquesta és la base
de totes les piles.
Marreguero, gràcies.
A tu, adeu.
Deixem la química
i ara sóc a l'estant
i aquí acabaríem la connexió
de l'estant
del Departament d'Infermeria.
Ja, de fet,
seria com una estant
on hi ha diferent informació,
hi ha molts tríptics informatius
i on hi ha dues persones
que ara mateix saludarem.
són la Cristina
i la Glòria.
Cristina, què tal?
Molt bé.
I la Glòria, Glòria, com estàs?
Bé, bé.
Estàs veig a sobretot
una, com li dieu, amb això?
Camilla.
Una camilla, no?
I què feu aquí
amb les persones
que s'acosten fins l'estant?
Feien reflexoteràpia,
que és, bueno,
tocar les diferents parts del cos
però a través dels peus.
I què s'aconsegueix
amb aquest,
no sé,
relaxar la persona,
hi ha alguns punts nerviosos
a la planta dels peus?
Com va això?
Sí,
tot el cos
està reflexat
a la planta dels peus.
Llavors,
si fa mal alguna part o alguna cosa,
ho fan a través dels peus.
I no és per curar-ho, curar-ho,
però per relaxar
i evitar que vagi a més.
Infermeria
és un estant
que l'any passat ja hi era.
Jo recordo que aquí hi havia
una mena de...
com li diríem?
Què era, allò?
Uninot,
per fer la reanimació cardiopulmonar.
Uninot.
Perquè cada any fan una cosa.
L'any passat era
la reanimació cardiopulmonar,
altres anys
han mirat la pressió,
les glucèmies
i en guany fan això de reflexoteràpia
i les flors de bac.
Ah, molt bé,
les flors de bac.
Expliqueu-m'ho això.
M'ho podeu explicar ara què va?
Això de les flors de bac
perquè són aromes, no?
Crec o...?
Bé, és que ara la infermera
que ho fa ha marxat,
però has de triar...
Bé, tries dos flors
que t'agradin molt
i dos que no t'agradin gens
i a partir d'aquí
et diuen
la personalitat
o
com estàs en aquell moment
i després
són les aromes
que et donen.
Està molt bé.
Escolta'm,
ara...
No, no,
si per sobre no,
que vulgui bé
que vingui fins aquí
i tindrà més informació.
Per sobre,
com està
com està el panorama?
Com veieu el futur?
Nosaltres,
d'infermeria?
Bé,
sí,
perquè
sempre,
des que s'acaba
a l'infermeria
sempre tens feina.
Home,
segura,
segura,
no,
però per anar treballant
temporalment,
bé.
D'acord.
Hi ha la persona
que es pot explicar
l'estant de les flors de BAC.
Hola,
bon dia.
Hola,
bon dia.
El teu nom?
Carme.
Carme,
explica'm,
què estem veient aquí?
Estem veient les flors de BAC,
aquí han ficat les postals,
això,
cada botelleta
conté la flor corresponent
i bueno,
BAC era un metge anglès
que va estar buscant
alguna manera
d'ajudar la gent
amb la seva salut
emocional i física
a través de coses
que no fessin
efectes secundaris
ni perjudiquessin
a la persona,
però que la poguessin
ajudar molt
i va descobrir
38 flors
des de l'olivera
que potser
és el que coneixem més
fins al pi
i algunes angleses.
Aquí, per exemple,
tindríem
essència
d'olivera,
no?
La flor de l'olivera,
sí,
treballen a nivell energètic
i llavors
hi haurà la manera
d'elaborar-les,
s'agafa aigua
el més pura possible,
s'agafen les flors
amb el seu moment propici,
que no estiguin
ni passades
ni verdes,
es col·loca una capa
damunt de l'aigua
que ha de ser
el més pura possible,
un dia
que no hi haguen núvols
perquè la temperatura
del sol
damunt de les flors
i de l'aigua
sigui constant,
es deixen
unes 4 hores
i aquella aigua
és la que després
es fa
amb un 50%
amb conyac
per a que es conserve
l'aigua
no es faci malbé
amb el temps
i allò seria
la flor,
o sigui,
l'essència resultant
en este cas
de la flor
de l'olivera
o del pi
o de l'estrella
de Belén,
bé,
n'hi ha diverses,
no?
Em podries explicar,
tenim poc temps,
però no sé
si és possible
explicar-me
com incideixen
de forma energètica,
és a dir,
com es produeix,
com ajuda la persona
de forma,
no ho sé,
aquestes essències
a través de l'energia?
Una persona,
per exemple,
jo què sé,
té molt de sentiment
de culpa,
llavors tu buscaries,
tu estudies això
o pots estudiar
a l'escola d'infermeria,
o sigui,
actualment s'estan fent
postgraus de reflexoteràpia
i de flors de bac,
i llavors tu,
si saps que la que treballa
la culpa és el pi,
en aquella persona
li donaries
aquesta essència,
que la prepararies
amb aigua
i dinsificaries
les gotes corresponents,
ho aniria aprenent
i aquella persona
aniria treballant-se
aquest sentiment de culpa,
doncs trobant solucions,
veient els motius
perquè se sent aixins
i ella sola,
amb l'ajuda de la flor,
que l'ajudaria
a nivell emocional,
en este cas,
resoldria el problema,
no?,
ella resoldria
el seu problema.
Són les flors de bac,
aquí i aquest estant,
doncs amb algunes
de les essències,
suposo que també
feu demostracions,
no?
Sí,
vol dir si la gent vol,
a veure,
les flors les pots triar
a mitjançar en una entrevista,
preguntar-li a la persona
què necessita
o què li passa,
o a través d'un test muscular
que és la kinesiologia,
o a través del peu,
també si tu veus
que és una persona
que el peu
no té molta rigidesc,
doncs buscaries
la flor que treballi
la rigidesc,
que l'ajudési
més flexible,
tant a nivell corporal
com a nivell mental,
o sigui,
funciona una miqueta així,
no?
Gràcies,
que vagi bé.
A tu.
I també gràcies
a les infermeres
que ens han atès
al començament,
que vagi bé.
Gràcies.
Gràcies.
Fins ara,
adeu, adeu, adeu.