Passa un minut d'un quart d'onze del matí.
Aquesta música ens situa en el passat.
Mirem enrere aquest matí de divendres durant una estona
perquè justament el passat històric romà de la ciutat de Tarragona
serà el protagonista aquest cap de setmana.
Arriben les setenes jornades internacionals de Tarracoviva,
arriben les activitats principals,
seran fet ja de moltes aquests últims dies,
però el gruix arriba aquest divendres, aquest dissabte i aquest diumenge.
Aquesta quarta hora del programa avui la fem des del camp de futbol del Ruqueral,
al costat de les muralles i del passeig arqueològic.
Des d'allà us volem portar en directe les veus d'alguns dels protagonistes.
Amb la unitat mòbil amb Joan Maria Bertran a la part tècnica
i Josep Sunyer als micròfons.
Josep, bon dia.
Molt bon dia, Ricard.
Efectivament estem aquí al camp del Ruqueral.
Serà només aquest un dels escenaris, un dels molts escenaris,
on al llarg del cap de setmana i també dilluns
tindran lloc les activitats d'aquesta Tarracoviva
unes activitats de les jornades de reconstrucció històrica o Tarracoviva.
Recordem que, i insistim molt en això,
això és un fet important i destacable,
que es tracta d'unes jornades de reconstrucció.
Dic que és important perquè s'ha fet el màxim possible
i s'està fent any rere any perquè això sigui ben bé
una reconstrucció el més fideligna possible
a l'època que ens ocupa, a l'època romana.
No es tracta, per tant, d'una festa.
Aquells que no hi ha vingut mai, doncs que ho tingui molt clar,
que no és una festa, no és una trobada.
És una jornada molt important de reconstrucció històrica o romana.
Aquí hi ha activitats que començaran de cara, sobretot, a la tarda,
però hem de dir que avui al matí hi ha hagut algunes activitats
que han començat a les 9, concretament, del matí.
Els escenaris eren concretament al Foro de la Colònia
i també el recinte monumental de Sant Celles,
que han encetat, de fet, la jornada dels 9 del matí
amb activitats pels infants.
El que més important o potser un dels plats forts de la programació
serà avui a les 4 de la tarda,
serà concretament a l'amfiteatre romà,
on es podran veure les lluites de gladiadors
i també demostracions de Pugilat,
que seran, de fet, a càrrec d'un grup italià
que es diuen Arts Dimicandi.
A la primera hora, aquí, explicarem,
però haurem d'explicar i parlar amb els protagonistes d'aquests dies.
Veiem, de fet, ja, doncs, aquí, al camp del Rocaral,
com estan instal·lant diferents elements,
diferents, doncs, per exemple, hi ha ballestes,
hi ha escuts, hi ha llances...
Són d'un grup que són una de les novetats d'aquest any,
d'aquesta edició del 2005.
És un grup que ve directament d'Alemanya,
és un grup germànic.
De fet, és un dels grups més importants d'Europa,
de reconstrucció històrica o romana.
És, concretament, la legió 6-7 vitrics,
que ja han arribat fa poca estona amb un canvió
i estan descarregant en aquests moments, com dèiem,
llances, escuts...
Ells tenen per vist muntar, de fet, una ballesta
que no sé si és de les més grans d'Europa,
però si no és de les més grans,
potser és una de les més grans d'Europa,
una ballesta, doncs, que l'estan instal·lant en aquests moments.
Després podrem parlar amb alguns de seus responsables,
concretament amb en Tino i amb en Claus.
I el que volem fer ara és parlar també d'un altre grup,
en aquest cas, un grup tarragoní.
Parlem, de fet, amb dos grups tarragonins.
Parlarem d'aquí a poca estona amb Maria Mercè Martorell,
també en tirant d'alcalde responsable d'Ària Patrimoni.
També tenim per vist parlar amb Magí Saritxol,
tècnic del Museu d'Història i màxim responsable de Tarracoviba.
Però deia que encara el mes immediat serà conversar
amb dos grups d'aquí de Tarragona.
D'una banda, la Legió 7-Gemina,
de l'associació Projecte Fènix,
intentarem parlar amb Enric Saritxol, que és per aquí.
I també parlarem amb la Mercè Tobilla,
ella és presidenta del grup de reconstrucció històrica Taleia.
Ells faran una cosa ben singular i és una també de les novetats d'aquest any,
que el que faran és reconstruir,
no sé si seria ben bé la paraula reconstruir,
però en qualsevol cas escenificaran com era un divorci en època romana.
Mercè Tobilla, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com estem? Mira quina activitat que hi ha per aquí.
Sí, ja veig estar tothom preparant les coses.
Ara explicava que fareu la reconstrucció,
no sé si entre cometes, la reconstrucció,
recreació més ben dit, no?
D'aquest divorci romà.
Com eren els divorcis en època romana?
Ja tinc entès que llavors la dona podia escollir en el moment que es divorciava, no?
Sí, bé, nosaltres ens centrem en una època molt determinada de l'imperi.
Ens centrem ja a finals del segle primer, segle segon, després de Crist.
És un moment en què la dona comença a tenir un poder econòmic i social.
Estem parlant de dones, de famílies nobles,
no estem parlant del poble.
i aquesta circumstància, igual que avui dia,
permetia el poder divorciar-se, el poder separar-se del seu home.
I ho fèiem quan elles volien, no?
Ho fèiem...
Sempre...
Hi havia un motiu, un motiu important,
però sí, podíem fer-lo.
No hi havia cap problema per no fer-lo.
Això on ho fareu, Mercè?
On es representareu?
Crec que avui és la primera representació, no?
Sí, avui a dos quarts de deu de la nit,
fem la primera representació al circ romà, a la Rambla Vella.
I després tenim una segona representació a les onze de la nit.
Avui mateix?
Avui mateix.
Demà tornem a fer-lo a la mateixa hora.
I com se us va córrer fer aquesta recreació
de com eren els divorcis en època romana?
Com va ser que us va cridar l'atenció?
Bueno, Talaia és un grup de reconstrucció de vida quotidiana.
i nosaltres el que volem és apropar al públic
a el que era la vida normal de l'època romana.
Nosaltres sempre escollim temes
que estiguin molt propers a nosaltres avui dia, no?
Per exemple, el primer any vam parlar,
vam explicar com era la vida d'un infant.
L'any passat vam fer una reconstrucció religiosa.
I aquest any volíem demostrar al públic
que a vegades hi ha tòpics equivocats
com respecte al divorci.
Molta gent se pensa que les dones romanes
estaven sempre dins de casa,
que no tenien llibertat, que no podien fer res.
I això és mentida.
Això, dintre d'uns cànons, és mentida.
I el que volíem amb aquesta reconstrucció
és precisament trencar.
Trencar amb aquests tòpics.
I sempre intentem buscar temes que siguin actuals
i que la gent pugui comparar.
comparar la vida de fa 2.000 anys
amb la vida d'ara.
Un dels sedans que es podrà comparar,
jo ara estic veient aquestes armes que hi ha per aquí,
que estan descarregant del camió,
llances, en fi, unes armes que,
les ballestes, que havien de fer mal, eh?
I, de fet, quan es feien mal també es guarien.
Vosaltres us explicareu això,
com es curaven els legionaris romans, no?
Sí, el dissabte i el diumenge pel matí
fem la reconstrucció de la medicina en època romana.
Expliquem.
La persona que ho explica,
que és un dels membres del grup,
és metge traumatòleg,
o sigui, és especialitzat, precisament,
és metge, no és una persona qualsevol.
i el que volem amb aquesta reconstrucció
és ensenyar com curaven les ferides
que es produïen tant al camp de batalla
com als espectacles, al circ, a l'amfiteatre, etc.
Això ho fareu, m'has dit?
Això ho farem dissabte i diumenge
a les 11 i a les 12 del matí.
És un horari, a més, per a tothom,
també perquè vinguin els nens, els joves,
i puguin gaudir d'aquesta reconstrucció.
M'imagino que les cures en època romana,
després, sobretot, de les batalles campals
que es feien, en algunes ocasions,
devien ser molt, de vegades, d'urgència,
o cures de camp, allò in situ.
Sí, sí, són cures de camp.
El que passa és que també és curiós
perquè l'instrumental,
hem reconstruït també l'instrumental quirúrgic
de l'època,
i la veritat és que és molt semblant
al que s'utilitza avui dia, també.
S'ha dit que hi havia, no sé, per exemple, avenes, no?
Sí, sí, per suposto, sí, sí, hi havia avenes.
Es feien d'allí.
I també cosien les pèrides
amb fil d'allí.
Visturí n'hi havia, ja, no?
També, també hi havia visturí.
I unes serres que servien
per tallar les cames,
que són més o menys semblants
a les d'avui dia.
Quantes persones intervindran
en el que fareu avui
de la reconstrucció d'un divorci romà?
Quantes persones hi seran?
A escena, més o menys,
surten unes 20 persones.
La reconstrucció està dividida en tres parts
i a cada part surten un nom determinat de persones.
Però, sobretot, a la segona part
és on surten més persones
perquè un dels elements importants del divorci
és que s'hauria de demanar
davant de set testimonis.
Llavors, a l'escenari,
a la segona escena,
tindrem aquests set testimonis,
tindrem la persona
que envia la carta
demanant el divorci al marit,
al marit...
O sigui que, en total,
unes 20 persones.
Això no significa que Talaia
només siguem aquestes persones.
Talaia és una associació
que avui dia té
aproximadament unes 45 persones.
Mercè Tobilla,
gràcies per acompanyar-nos aquí avui
per vindre fins aquí al camp del Roccaral.
Que vagi bé, eh?
Moltes gràcies.
I nosaltres el que farem és acostar-nos
cap a l'altre costat del camp
on continuen els membres
d'aquest grup germànic,
la Legió 6 i 7 Vítrics,
continuen descarregant.
Hi ha una part que estan muntant
i instal·lant la seva ballesta,
com dèiem,
una de les més irans d'Europa.
També han descarregat tot d'escuts,
de pell de cabra,
tot d'eines que estan per aquí escampades
i estan també instal·lant una carpa,
que és una tenda,
una tenda de campanya
a la que fèiem servir,
doncs, imaginant que els legionaris
i que això és la singularitat que té,
és de pell de cabra, aquesta tenda.
Al costat mateix,
en l'altre tenda,
que és d'un grup d'aquí també a Tarragoní,
un grup que és la Legió 6 Gèmina,
del projecte Fènix.
Intentarem acostar-nos
per parlar amb alguns dels responsables
d'aquest grup,
la Legió 6 Gèmina,
que ens expliquin
què és el que tenen aquí disposat.
Veiem que hi ha
l'Enrique Ceritxol
i també el Magí Ceritxol,
que també parlarem amb ell,
és el coordinador de Tarragoní,
que ens explicarà una mica
les activitats previstes,
què és el que es pot fer
i què és el que tindrà lloc avui
i també al llarg del cap de setmana.
De seguida parlem
concretament,
ara tenim l'Enrique Ceritxol.
Enrique, bon dia.
Bon dia.
Estem just davant
de dues ballestes
que són del vostre grup,
la Gio 6 Gèmina
del projecte Fènix.
La Gèmina.
Com, com he dit?
La Gèmina.
La Gèmina.
Com són aquestes ballestes?
Explica'ns-ho per qui no ho pot veure.
Nosaltres ho estem veient.
Com són?
Bé, són unes ballestes
que en principi
una és per tirar fletxes,
l'altra és per tirar pedres.
És un invent grec
que els romans van perfeccionar bastant
i van ampliar molt.
Llavors és una peça típica
d'artilleria del segle I,
abans de Cris,
primer i després de Cris.
Són ballestes
que abans n'hem pogut provar una
i Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí,
per això estan pensats.
Malauradament són màquines per fer mal,
en aquest sentit,
no són màquines de pau,
malauradament,
però nosaltres expliquem
com eren les lesions
i per tant també hem d'explicar
una miqueta
quins instruments tenien,
quines estris de guerra
utilitzaven, no?
Amb els seus assetges,
amb les batalles
i això, amb les guerres.
Sí, amb aquestes ballestes
disparaven,
m'imagino que fletxes
de dimensions considerables,
perquè aquesta ballesta
potser fa 3 metres de llarg, no?
Sí, són fletxes,
en principi són fletxes,
no érem destinades
per matar homes,
diguem-ho així,
sinó per enderrocar
partits,
balles,
petites defenses,
que podien atendre
l'enemic, per exemple,
de fusta,
o sigui,
llavors eren fent
un impacte molt fort
en puntes de plom
i el que era,
igual que, per exemple,
alguna muralla,
també per enderrocar muralles,
abans de tirar projectils
en punta
anaven també fent.
Bàsicament les muralles
eren les pedres,
bales de pedres,
però les fletxes
també feien petits enderrocs
de petites defenses
que puguin haver trucat.
Aquí n'hi ha una mica
més gran,
al costat mateix,
aquesta ja són
paraules majors, eh?
Sí, aquesta ja comença
a ser una ballesta
bastant gran
i després a l'esquerra
l'estan muntant
una altra ballesta
que és, bé,
aquesta ja és
més paraules majors encara
perquè pesa
gairebé 3.000 quilos,
és que allà són 3 tones,
és molt de fusta,
molt de pes,
i ara per tirar
pesos
bales de pedra,
però bales de pedres
de 15-20 quilos
i llavors
això ja és
paraules majors,
encara n'hi ha
de més grosses.
És del grup alemany,
després intentarem parlar
amb ells,
amb el Tino i amb el Klaus,
els responsables,
ara estan instal·lant,
van molt atrafegats.
Vosaltres també teniu aquí,
Enric,
tendes de campanya
fetes amb pell de cabra,
són de color marrón
i s'han cosit també
com es feia a l'època romana,
no?
Sí,
com s'ha cosit sempre a mà,
amb un agullí,
un fil encerat
i pell de cabra
i anant tallant
i anant cosint,
això no ha canviat gaire.
A veure,
se podia fer a màquina,
però nosaltres
com que fem,
intentem fer el millor possible,
ho fem a mà,
perquè a màquina
es veu la puntada
de cosir
molt regular
i llavors
volem que també veia
aquí la gent que,
tal com quedava
amb les inclemències,
les hem provat amb aigua
i, escolta,
no passa ni una gota,
són,
tapen molt bé del fred,
millor que les tendes actuals,
vull dir,
algunes tendes actuals
i van molt bé,
el que passa que,
bé,
també aquí les veieu,
una miqueta perquè la gent
aquesta tarda i demà
aquests dies
veia una miqueta
com funcionava
un campament legionari.
Enric,
ja per acabar així en síntesi,
explica'ns una mica
els actes que dureu a terme
vosaltres.
Bé,
nosaltres fem bastants actes,
a part d'aquí
de fer les demostracions militars,
d'explicar com funcionava
la eleció,
tenim un tabulari
que és una oficina
d'administrativa romana
per explicar com funcionava
el tema de les silences
i cadastres,
després tenim una demostració
de grimensura,
ensenyarem com mesurà
en la terra els romans
i les registraven
i després tenim
una representació
que és nova aquest any,
que és novetat,
que intentarem explicar
una mica com se feia
una elecció alcalde
en una ciutat romana,
com s'escollien
els d'unvirs anuals
de la ciutat,
en aquest cas
doncs ho explicarem
i el bonic del cas
és que la gent veurà
que no ha canviat gaire cosa,
vull dir que expliquem
tal com s'ha fet
fa dos mil anys
i gairebé
menys la televisió
que és una miqueta
el factor
més distorsionant
en aquest sentit
o les menjans de comunicació
de la immediatesa que tenen
però les campanyes electorals
antigues
confien en les ciutats romanes
sobretot les ciutats romanes
ho explicarem
perquè la gent
també es queda
una miqueta parada
que veurà
que quasi bé
és igual que ara, no?
Enric, gràcies
i que vagi bé.
Molt bé, a vosaltres.
De seguida parlarem
també
en Enric Seritxol,
parlarem amb en Magí Seritxol
però ara ens estem acostant
a aquesta ballesta
que deia abans
que feia referència
a l'Enric
d'aquest grup de reconstrucció
aquest grup germànic
és la legió 6 Vitrix
que l'estan baixant
l'estan descarregant
en aquests moments
del camió
i són 5 persones
descarregant
la part central
d'aquesta ballesta
que té unes dimensions
impressionants.
Fem una pausa
i tot seguit
us ho expliquem.