Dos quarts d'onze del matí, aquí seguim en directe des del matí de Tarragona Ràdio,
des d'aquest dimarts en el que hem parlat, ara ho escoltàvem,
parlàvem de parcs temàtics i parlàvem d'aquest llibre que es presenta avui justament a Port Aventura.
Nosaltres, d'alguna manera o altra, continuem parlant de temes relacionats amb l'oci, amb el lleure,
també amb l'emprenentatge i amb la recuperació, amb la divulgació històrica.
Perquè ara volem dedicar uns minuts al programa a presentar-vos sobretot les novetats,
perquè són tantes les activitats que ens haurem de centrar sobretot en les novetats
de les setenes jornades internacionals de divulgació històrica romana
que hi haurà a Tarragona del 18 al 30 de maig.
Això, en dues paraules, vol dir que arriba tàrrecó viva.
Per aquesta raó, avui hem convidat el coordinador de les jornades, Magí Ceritjol.
Magí, bon dia.
Hola, bon dia.
Novetats, parlarem sobretot de novetats, perquè són moltes les activitats.
Quantes en un número?
Passen dels centenars, són 24 grans àrees temàtiques,
per parlar amb l'arcot que estàvem parlant abans del parat temàtic,
i són 122-123, depenent, que falta un parell d'activitats encara per concretar,
perquè no m'ho han dit, però passen del centenar llarg.
Això és un rècord pel que fa a nombre d'activitats respecte a altres edicions?
Sí, bé, la dinàmica que tenim és cada any intentar incrementar una miqueta més,
créixer moderadament.
És a dir, el creixement mai és un salt molt gran perquè hi ha un problema.
Si creixes molt de pressa, corres el risc de no pair bé aquest creixement.
Aleshores, el creixement sempre ha de ser-hi, però ha de ser progressiu i tal.
I respecte a l'hem passat, doncs creixem.
Jo calculo i, segons això, és quasi un 18%.
Déu-n'hi-do, però és un creixement assumible,
és a dir, que anem creixent a la mesura que podem ampliar.
Parlem, doncs, com deia, sobretot de les novetats.
Comencem.
Quines serien les novetats més destacades, segons el coordinador de Tarracoviva?
Els mitjans de comunicació sempre igual, eh?
Les novetats, a veure.
Bé, a veure, les principals novetats, podríem dir que...
Doncs mira, anem fent un repàs.
Per exemple, ve el grup més important a nivell europeu de reconstrucció històrica,
és la Romer-Cohort-Pladen d'Alemanya.
És un grup que treballa als principals museus d'Alemanya i d'Europa.
Tenen 20 anys d'existència i és un grup...
Bé, jo considero que, junt amb l'Hermen Stuttgart,
que ha vingut altres anys aquí a Tarragona,
potser és el millor grup a nivell mundial de reconstrucció romana.
Per tant, a veure, Tarragona, doncs...
s'està convertint, ja, amb el centre més important en aquest nivell de tota Europa.
Dir, per exemple, que tots els grups de Tarragona de reconstrucció,
de recreació que participen, presenten novetats, tots.
És a dir, que hi ha hagut un esforç molt gran per part de la gent de Tarragona
que està participant i això.
Fan tots...
Menys l'aula de teatre de la Universitat Rovira i Virgílica.
L'únic que ha fet és millorar una miqueta el que va presentar la Matala l'any passat.
Però totes les altres, la Matala ja presenta la recreació, un divorci al Montrumà,
cosa bastant interessant perquè explica una miqueta el paper de la dona en aquell temps,
que no era, és a dir, evidentment no es pot comparar amb termes actuals,
però en el món de l'antiguitat, doncs Déu-n'hi-do,
és a dir, que una dona es pogués divorciar per motu pròpia,
és a dir, demanant-ho ella i no el marit, Déu-n'hi-do, quina vèn?
Doncs faran tota la sanificació de com es produïa un divorci.
El grup nemes fa tot el contrari, fa diferents modalitats de casament,
és a dir, que tindrem la balança, és a dir, com es casaven i com es divorciaven,
incidint sobretot en la vida familiar, és a dir, tot com era també el paper de les herències,
és a dir, com es mantenien les propietats quan un se casava,
i això és molt interessant, no?
La dona romana podia tenir propietats i, de fet, podia heredar i podia deixar herència.
Per tant, això és una novetat en el món antic, no?
Tot això ho explicaran el grup nemes i el grup Taleia.
El grup projecte Fènyx presenta una novetat absoluta,
que és la recreació de com s'escollir un alcalde en una ciutat romana,
és a dir, com haguéssim escollit el senyor Nadal fa 2.000 anys.
És una cosa interessantíssima, perquè en el procés electoral d'una ciutat romana
hi participava moltíssima més gent.
Encara que només podíem votar els homes i ciutadans romans,
de fet hi participava tothom, des dels esclaus, les dones,
tothom feia grups de pressió per incidir en les eleccions, no?
Això demostrava una gran vitalitat a les ciutats
i, de fet, totes les ciutats romanes estan plenes de pintades electorals.
Hi havia empreses especialitzades en la propaganda electoral,
és a dir, res de nou sota el sol.
En fi, veurem una miqueta com funcionava la política en aquell temps,
sobretot la política electoral, que no ha canviat tant, no?
Hi ha una frase de Julio Andriotti, d'aquest polític incombustible italià,
que llegint el manual del candidat de Cicero,
diu, escolta, amb 2.000 anys no hem canviat gaire,
jo segueixo llegint Cicero i m'asserveix per la campanya electoral, no?
Doncs una miqueta amb la llunia que el que ha dit,
una miqueta és això, el que intentarem plasmar, no?
Aquest seguretat són moltes grans novetats.
Una altra novetat important és que,
a través de la col·laboració amb el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
obrim un altre espai a Tarragó Viva,
que és el Mausueu de Sencelles,
és a dir, Mausueu de Sencelles associat a l'Època Baix Imperial,
doncs vam fer una proposta apilarçada al director del museu
i en seguida ens va dir que sí, i estan entusiasmats,
i estan treballant moltíssim,
i en seguida ens hem entès,
i portem un grup basc, que és la Cors Prima Gàl·lica,
a fer una activitat allà,
per les escoles de Sencelles,
i passant tots els alumnes de les escoles de Sencelles,
i per la gent de Sencelles, però també per la gent d'aquí, evidentment.
Però es tracta, en definitiva,
d'intentar cada edició,
sumar espais monumentals,
declarats patrimoni mundial,
a la fi afecta que jo calculo que en dos anys més,
tots els espais monumentals,
absolutament tots de classe patrimoni mundial,
tindran activitat intreterràcòviva.
Això ho hem fet d'una manera progressiva, també,
és a dir, no es poden ocupar espais monumentals
de qualsevol manera,
i sense valorar
l'impacte que pot tenir sobre aquell monument.
Aleshores estem fent
unes activitats amb aquests espais,
a mesura que anem creixent,
i a mesura que els projectes són sòlids
i estan adequats al monument, no?
Per tant, pel que fa als espais,
seran els mateixos d'altres edicions,
però, a més a més,
hem d'afegir el meusolo de Sencelles.
I una altra novetat,
és a dir, l'any passat el que ens va passar
és que totes les exhibicions
que són grups de reconstrucció de legionaris
i de cavalleria romana
que fèiem sempre a l'Esplanada Camp de Mar,
doncs d'allà no hi cabem.
I se'ns ha quedat petit.
Aquest any hem d'instal·lar
12 tendes de campanya legionari
de pell de cabra,
és a dir, d'aquelles tal com eren les...
i allà no ens hi cap a l'Esplanada.
La cavalleria no tenia espai
per desenvolupar les seves activitats
i, per tant, hem hagut de buscar un altre espai.
Un espai nou, que és el Camp del Roqueral,
que està associat a les murades,
per tant, és un petit desplaçament,
però està en l'àmbit del que és
el Festival de Recoviva,
ens permet créixer,
ens permet oferir millors demostracions
i ens permet tenir uns anys
de seguir creixent en aquest camp.
I aquí volíem agredir també
la col·laboració entusiasta
de l'Escapistat de Tarragona,
que ens ha dit que sí,
del club de futbol que entrenen
i que fan lliques de l'Imperial,
i el Col·legi de Sant Pau,
que també ens ha donat permís
i amb molta amabilitat
ens ha cedit l'espai.
Pel que fa al calendari,
ja dèiem que Tarragona Viva,
com és habitual,
serà la segona quinzena de maig,
serà del 18 al 30,
però de tots aquests dies
podríem subdividir aquest calendari
en diferents etapes?
Sí, nosaltres sempre posem,
normalment comencem el dia 18,
perquè és el dia internacional dels museus,
ens sembla que és una data important
per començar una pistoletada de sortida.
Però vaja, aquest any,
a destacar que el divendres 20
hi haurà tots els tallers per la canalla,
que sempre ho fèiem l'altre divendres,
aquest any ho amencem una setmana,
llavors hi haurà tota la primera activitat
important serà aquesta de jugar
com jugaven els nens i nenes romanes,
que es farà al Camp de Mar,
això és el dia 20,
i després el fort,
el gruix de les activitats,
serà el 27, 28 i 29 de maig.
Com sempre, és l'últim cap de setmana de maig.
En diferents espais,
els habituors que dèiem,
bàsicament, però tot concentrat
al voltant del Camp de Mar?
No, és d'aquest any,
hem crescut una miqueta més,
vull dir, aquest any és el Camp de Mar,
és tot el passeig arqueològic,
és el Camp del Roquerau,
és el circ pretori,
és l'amfiteatre,
és el Fòrum de la Colònia,
sense elles.
Aquí hi ha un circuit,
que aquí hi ha una altra novetat també,
també gràcies a la col·laboració
de l'empresa municipal de Transports de Tarragona,
crearem una línia d'autobús
que s'intentarà unir els principals espais.
Llavors, bàsicament,
serà donar la volta a tot el casc antic,
tota la para alta,
amb parades als gerins de Camp de Mar,
amb parades al passeig arqueol
per allò que és la Rúqueral
i allò que és la Torre de Minep
i aquella zona que són activitats,
al pretori circ,
una altra parada,
davant del circ,
una altra parada i l'amfiteatre,
i tornar al Camp de Mar.
Aquesta ruta,
que és una línia curta,
però ens penso que pot donar molta cansa
a nivell que els visitants
puguin desplaçar-se dels llocs
amb molta facilitat.
El Tarracobús, no?
Sí, és un nom que li hem posat,
una miqueta és intentar que el festival
tingui un servei de comunicació pròpia,
que la gent s'esplaci fàcil.
De fet, molts ho poden fer a peu,
perquè tampoc és tant d'això,
però per aprofitar més el temps
i si volen,
després de veure els gladiadors,
anem a veure els regionaris.
Si agafes l'autobús,
en cinc minuts estàs al lloc.
Per tant, creiem que serà
una eina més de millora
del que és l'infraestructura de la festival.
El programa adapta-se estrictament
amb totes les activitats programades per hora,
encara no l'hem vist,
perquè encara no hi és físicament.
S'està coent.
Però ho deia,
i aprofitant això que comentàvem
del desplaçament a peu
o en transport republic
amb aquest Tarracobús,
es concentraran en determinades hores,
hi haurà la possibilitat
de veure moltes coses,
encara que segur que n'hi ha més
d'una que queden solapades.
Sí, a veure,
això és inevitable.
És a dir,
el festival està pensat
de tal manera
que per molt que vagis,
que hi ha molta gent
que agafa el programa
i va tatxant allò,
que segueixen fidelment
els horaris
i intenten veure-ho tot,
jo calculo
que pots veure
alguna cosa més de la meitat,
sí, d'això,
però evidentment tot impossible.
Però a més a més
està pensat per això.
És a dir,
l'estival està pensat
perquè la gent
no vulgui abarcar-ho tot,
que triga una mica l'oferta
i, escolta,
hi ha més edicions.
És a dir,
per tant,
si no ho has vist aquest any,
doncs normalment
mantenim les coses,
les mantenim diversos anys.
Anem renovant,
però també hi ha coses
que es mantenen.
Amb la qual cosa,
si no ho has vist aquest any,
ho veuràs el proper any.
També és una manera
de fidelitzar
els nostres visitants,
la gent que ve a veure
a Tarracoviva.
És a dir,
d'alguna manera
sempre hi ha novetats,
sempre hi ha coses
que no has vist
i, per tant,
agafen ganes
d'anar-hi a veure-ho.
Entre la gent d'aquí
i la gent de fora,
dels grups de fora
que vindran,
quants participants
tindrà aquesta edició
de Tarracoviva?
Home,
doncs ara me faig un d'això
perquè els hauria de comptar,
però el que sí que puc dir
és una cosa important,
que és que el 80%
de les coses
que es fan a Tarracoviva
és de producció pròpia.
Això és molt important,
és a dir,
quan un festival
assoleix un grau
de producció tan elevat,
vol dir que ja és
un centre productor,
és a dir,
que no compra només coses,
sinó que la ciutat
s'ha convertit
en una fàbrica de produir,
en aquest cas,
fàbrica de produir
didàctica del patrimoni.
Jo amb això
estic molt satisfet
i em sembla que
ens hauríem d'estar tots satisfets
perquè a veure,
els festivals que són de compra,
que són la majoria,
és a dir,
els festivals que diuen
a veure,
a mi m'ho fan un festival,
jo que sé,
per posar per casa
de teatre clàssic,
per exemple,
l'únic que fan
és comprar.
És a dir,
a veure què hi ha
aquest any de temporada,
doncs hi ha un Medea,
hi ha un Fedre
i hi ha un Edip,
doncs els compres
i els programes.
Però què passa?
Que això,
si fas això,
evidentment fas un servei
perquè la gent va veure
els espectacles
i per tant s'ho passa molt bé.
Però a la ciutat
no queda res.
I per exemple,
tinc un cas
que és molt paradigmàtic
que és el Festival
de Teatre Clàssic de Mèrida,
per exemple.
El Festival de Teatre Clàssic de Mèrida
no sé quina edició està,
però suposo que ho deuen
estar allà per la 50a edició.
Està incapaç de generar
cap companyia de teatre clàssic
a la ciutat de Mèrida.
Cap.
Ninguna.
O sigui,
no hi ha cap centre d'estudis
del Teatre Clàssic de Mèrida.
Per què?
Perquè les produccions
que van a Mèrida
es fan a Madrid.
Bàsicament a Madrid.
Aquest model,
jo penso que no és el bo.
El bo és que Tarragona
produeixi una gran part
del seu festival
i que aleshores
anem comprant,
entre cometes,
i portem allò
que hi hagi de millor fora.
Aquest any,
per exemple,
i això dels juniaris alemanys,
portem el grup
de gladiadors italians,
portem el grup de música italià,
portem el millor
que hi ha
en el mercat internacional.
Però,
el gruix
de la producció
de la festival
és nostre.
Què vol dir això?
Doncs que a la llarga
estem exportant també.
És a dir,
Tarragona no dura aquests dies.
Tarragona pràcticament
dura tot l'any.
Per què?
Perquè els grups de Tarragona
estan anant
a Madrid,
a Barcelona,
a França,
a Holanda.
És a dir,
ens estem començant
a exportar un producte.
I això vol dir
que el festival qualla.
És a dir,
quan un festival qualla
és això,
quan exporta
allò que està produint.
D'aquest centenari
d'activitats
que comentàvem
al principi de l'entrevista,
en fi,
n'hi ha moltes coses
que valdria la pena
aturar-se un moment
que ja no és la primera vegada,
no són novetat,
però que val la pena
recordar els soients
que es mantenen.
Per exemple,
la Fira Internacional
de Museus,
Monuments i Jaciments
Arqueològics
d'Època Romana,
el tema del teatre,
hi haurà poesia,
hi haurà també
tàrrec o a taula,
és a dir,
les jornades gastronòmiques,
és a dir,
hi ha tota una sèrie
de coses
o d'activitats,
podríem dir,
més petites o paral·leles
o complementàries
que evidentment
es mantenen.
Totes són importants,
no siguin complementàries,
és a dir,
no, no,
totes són importants.
La filosofia
és una cosa
que a vegades
no la fixem,
és a dir,
la gent té tendència
a confondre
que si un concert
va amb 28.000 persones
és bo,
però no,
no té per què ser bo,
és a dir,
poden anar 28.000 persones
i el concert ser
un desastre de concerts,
és a dir,
i el que toca
no saben tocar,
és a dir,
això és així,
no és tant això,
és a dir,
totes les activitats
són importants,
totes aporten aquell gra
que a mi em sembla important
de coneixement,
és a dir,
aquí fem tots un esforç
i a més,
nosaltres obliguem
als clubs que participen
que més que buscar l'espectacle
el que han de buscar
és la didàctica,
és a dir,
la gent ha de sortir
de Tarragona Viva
sàpiguen més coses
de l'antiguitat,
més coses de la seva cultura
i més coses del món romà,
això és,
diguéssim,
el suc de la cosa,
a dir,
hi ha moltes activitats
que són petitetes
però que tenen el seu públic,
que tenen molta proximitat
amb el públic
i que jo estic molt satisfet
d'aquestes activitats
perquè em penso
que és una manera,
li donen cos al festival,
tu deies,
per exemple,
la Fira del Museu,
la Fira del Museu
s'està convertint
en una cosa molt important
i és que Tarragona
per uns dies
és un aparador
d'allò que s'està fent
en el camp
de la divulgació històrica,
evidentment,
del món antic
i sobretot del món romà,
per a nivell europeu,
aquest any
venen museus d'Àustria,
venen museus d'Anglaterra,
d'Hongria,
de França,
d'Anglaterra,
de França,
d'Itàlia,
de Portugal,
de Tunísia,
és a dir,
estem sent,
doncs,
una altra vegada més,
una cosa,
un aparador internacional
per a molts museus d'Europa
per presentar-se aquestes Tarragona.
A mi em sembla,
a veure,
que millor impossible,
és a dir,
no només estem fent un festival
cara a la nostra ciutadania,
sinó que gent de fora
vol venir
per presentar el seu producte.
A mi,
això té un nom
que és Capitalitat,
és a dir,
ens estem convertint
en una capital
en aquest camp,
i em sembla que amb això
encara ho hauríem d'aprofundir molt més.
Ara que parlem
d'això de Capitalitat
i de promoció
i de donar a conèixer,
heu augmentat
la promoció externa
i en el sentit
d'anar a explicar,
perquè bàsicament
quan Tarragó Viva
surt fora de Tarragona,
més que fer publicitat
o campanyes de promoció,
el que fa
és justament explicar
de manera didàctica
el més didàctica possible
fora de Catalunya,
fora de Tarragona,
en fi,
el que s'hi pot veure.
Aquest any ho heu fet
fins i tot
més que en anys anteriors?
A veure,
aquest any hem millorat
una mica la promoció.
La promoció sempre és un problema,
no un problema,
és una qüestió de dues coses,
de temps,
és a dir,
no es pot promocionar
d'una manera ràpida,
s'ha de planificar,
per tant el Tarragó Viva
quan acaba el maig,
el juny ja s'està pensant
en com ho has de promocionar,
temps i també concepte
de promocionar,
és a dir,
no es pot,
o sigui,
Tarragó Viva,
igual que,
per a més,
tot el que més,
és a dir,
tu no aniràs a promocionar
un festival,
una trobada de ciclocross,
doncs una gent aficionada
a les escacs,
és a dir,
m'explico una miqueta,
és a dir,
la promoció
s'ha de fer amb molta cura,
és a dir,
amb temps i també amb conceptes,
a on promocionem
i a qui promocionem,
és a dir,
hem d'anar a buscar el públic
que pensem que és idònic
pel festival
i per la nostra ciutat
en el camp patrimonial,
per tant,
què fem?
Doncs estem fent presentacions
bastant selectives
però que ens donen
un gran resultat
a llocs,
museus,
amics de museus,
entitats culturals
de ciutats espanyoles
i, per exemple,
aquest any hem anat
a Pamplona
a la Fundació Millennium
que és una fundació,
és com aquesta,
com la Generalitat Tecnològica
d'aquí,
fa activitats culturals,
bé,
però ja m'han dit
que vindrà un autobús.
Ho hem presentat a segund,
a través de l'Ajuntament de Segund,
m'han dit
i ahir me van trucar
que vindran segurament
dos autobús de Segund
amb gent de València
venint cap aquí
per passar tot el cap de setmana
al festival,
ho hem presentat
a través de propietats pacífics
a Madrid,
a Saragossa,
o sigui,
anem trucant aquelles ciutats
que ens semblen
que evidentment
són el nostre camp,
i ho anem fent
amb presentacions
molt específiques
a centres culturals,
centres museístics,
vull dir,
la gent que li pot interessar
aquest tipus de producte.
I a mi em sembla
que això és molt important,
a vegades ens equivoquem.
La promoció
no es pot fer
de qualsevol manera,
i no pots fer
una gran campanya publicitària
sin abstracte,
perquè no pesques
el que has de pescar,
has d'anar a pescar
el que tu vols pescar,
aquest tipus de peix
que tu vols pescar.
Qui és?
És un públic familiar,
normalment professionals
amb un cert nivell adquisitiu,
que li interessa molt
el tema del patrimoni
i que normalment
se pregunta
tres nits
en quin hotel pot estar,
què pot menjar,
què pot comprar,
és a dir,
és un públic,
un xic espacial.
A un altre nivell
de promoció,
però també molt interessant,
a nivell intern,
el que heu fet,
a nivell intern de Ciutat de Tarragona,
el que heu fet
i encara esteu fent aquests dies,
és anar als barris,
a diferents centres cívics
de Tarragona,
per segurament
arribar a aquell públic,
potser més allunyat
d'aquest món
relacionat amb l'antiguitat,
amb el patrimoni
de la ciutat,
però que és a Tarragona
i que pot ser,
doncs evidentment,
futur client,
entre cometes,
de Terracoviva.
A veure,
és que aquí hi ha una reflexió
molt bàgica,
és que el Tarragoviva
està pensat
com una eina
de promoció internacional
cap a l'extedió,
però no té cap sentit
a Tarragoviva
si la ciutadania
de Tarragona
tampoc no se la fa seva,
és a dir,
per tant,
aquí hi ha un doble treball.
Aquest any hem llegat
tota una campanya
de presentacions,
ens hem presentat
al barri del Carme,
al barri del Miracle,
estem presentant
a Torrefort,
a Sant Salvador,
a Sant Pere i a Sant Pau,
a Bona Vista,
és a dir,
hem fet una campanya,
estem fent,
que acabem la setmana que ve,
de presentacions
a centres cívics
i locals socials
del Centre Castellano Leonès,
un presentat
en diversos llocs.
De fet,
interessantíssim
perquè quan ho expliques,
poses imatges
i les altres,
doncs bé,
el que estem fent
és anar en arrelant
també la ciutat.
En fi,
això serà,
s'acabarà aquesta promoció
en els propers dies
perquè de fet
ja arribarà
Tarragoviva
del 18 al 30 de maig,
omplirà diferents espais
de la ciutat,
serà sens dubte
la gran cita
d'un festival
com ha anomenat
diverses vegades
el seu coordinador,
el magíster Izzol,
que no sé
si ja per acabar l'entrevista
significa un pas
diferent
o un concepte diferent
nou
que voleu introduir
al que fins ara
podíem conèixer
bàsicament com a jornades.
Sí,
a veure,
quan dic festivals
és perquè és el que
realment s'ha convertit,
és un festival especialitzat,
tots els festivals
s'especialitzen en algo,
és a dir,
teatre clàssic,
jazz,
díxil,
en el que sigui.
Aquest està especialitzat
en la divulgació històrica.
Al nostre país,
diria que a Espanya
no n'hi ha cap
que s'hi pugui semblar
perquè el model
és un altre,
a nivell europeu sí,
però és que estem ja
dintre dels millors festivals
europeus d'aquest tipus.
I dir festival
a nivell del que és realment.
Les jornades,
al començament
quan hem dit jornades
era per evitar una miqueta
l'assimilació
a setmana medieval,
setmana romana,
setmana no sé què més.
Per evitar
que aquest concepte
van posar el tema
de jornades
perquè era més pedagògic,
més didàctic.
Però en realitat
el que és és un festival.
Doncs,
com que és un festival,
així el tractarem també
a partir d'ara,
Tarraco Viva,
del 18 al 30 de maig.
En parlaré,
i molt,
i amb més detalls
en els propers dies
aquí a la Sintonia
de Tarragona Ràdio.
Magí Seritxol,
moltes gràcies
i molta sort.
A vosaltres.
Bon dia.
Bon dia.