Passen gairebé 5 minuts de dos quarts d'onze del matí.
Parlem, com us dèiem fa moment, d'una qüestió,
d'una iniciativa prou interessant relacionada amb el món de l'habitatge.
La Rovira i Virgili és una de les quatre universitats de Catalunya
que participen en un projecte residencial a Vilafortuny,
en el terme municipal de Cambrils.
Un projecte que acollirà 127 habitatges
construïts amb criteris mediambientals.
Dit d'una altra manera, 727 cases ecològiques.
Es tracta d'una iniciativa pionera
que volem comentar amb el senyor Jordi Vila,
director d'aquest projecte anomenat la Buliana.
Senyor Jordi Vila, bon dia.
Bon dia, molt bon dia.
Com va sorgir aquesta idea? Quan i com?
Quan? Fa poc, relativament fa poc,
i en un moment en què el sector de l'habitatge
està a punt de fer un canvi important cap a la sostenibilitat.
Per què?
Doncs perquè, d'una banda, el foment,
les polítiques europees de foment de l'energia renovable
s'han fixat en un objectiu molt ambiciós,
de cobrir un 12% el total de les energies amb energies renovables.
D'altra banda, també, el foment de la construcció
i la distribució sostenible
a partir de la directiva d'eficiència energètica dels edificis,
que entra en vigor,
és una directiva l'any 2001,
que entra en vigor a partir de l'any 2006 a tots els estats europeus.
I, en tercer lloc, també,
perquè arrel del protocol de Kyoto,
del Conveni Mar de les Nacions Unides pel canvi climàtic,
el sector de l'edificació
és un sector que, en tres o quatre anys,
s'incorporarà també en el pla d'assignació d'emissions,
és a dir, en tota l'estratègia de limitar les emissions de CO2.
I, per tant, això vol dir que també obligarà, això, d'alguna manera,
que l'edificació sigui més eficient des del punt de vista energètic
per emetre menys gasos CO2 que tenen efecte hivernacle.
Aquests tres factors estan convergint en el sector de l'edificació
i calculem que en els propers tres o quatre anys
el sector haurà de fer un canvi molt important,
un canvi per compartir-se amb un sector
des d'un punt de vista energètic molt més eficient
i des d'un punt de vista ambiental també més respectuós.
I aquesta és una iniciativa que surgeix d'un grup immobiliari,
surges des de l'àmbit universitari, o com?
No, aquesta és una iniciativa que surt del grup immobiliari,
de Medgrup i de UEXA, que és un soci local de Cambrils,
s'ha fet una societat per tirar endavant un projecte immobiliari de Cambrils,
en aquest cas es diu La Boliana,
i la iniciativa sorgeix de les societats promotores.
Es parla de seguir criteris mediambientals,
es tracta d'estalviar energia,
tot això en la pràctica com es tradueix, senyor Vila?
Això en la pràctica es tradueix en una sèrie d'elements
incorporats a les vivendes que fan que aquesta vivenda gasti,
o intentem que aquesta vivenda gasti menys aigua,
gasti menys energia elèctrica i de gas,
que sigui preparada, és a dir, que tingui una preparació domòtica,
és a dir, la casa tingui uns serveis domòtics,
unes funcions domòtiques incorporades,
però sobretot el més important és que tingui una potencialitat
per anar incorporant al llarg dels anys,
al llarg dels 70 anys de vida de la vivenda,
futures potencialitats o funcions que han d'estar centralitzades
i d'alguna manera mecanitzades.
Després també els materials que utilitzarem en aquestes cases
seran materials des del punt de vista ambiental curosos
i també des d'un punt de vista funcional.
Les cases estan també pensades per ser accessibles per la gent gran,
és a dir, hem limitat al màxim els graons a l'interior de les vivendes,
en els accessos, les portes, els passadissos,
hem pensat, doncs, els hem dissenyat una miqueta més amples
del que és normal, del que és estàndard,
precisament per facilitar aquesta accessibilitat.
I, per últim, el tema dels residus, doncs, les cuines...
És una petita tonteria, però té molta importància.
Les cuines són una miqueta grans i, per tant,
hi queben quatre o cinc recipients
per recollir les fraccions voloritzables
d'un sistema de recollida selectiva,
que és el factor limitant que fa que la gent, doncs,
li costi apuntar-se en aquests programes de recollida selectiva
que fan els ajuntaments, precisament perquè no té espai a casa seva.
I com s'estalvia, per exemple, aigua o s'estalvia gas o s'estalvia llum?
El tema de l'aigua l'estalviarem, bàsicament,
amb un reciclatge a l'aigua de les dutxes
que la farem servir per omplir les cisternes del vàter.
L'aigua de les dutxes la recollim,
la passem per una filtració, una petita filtració,
i d'aquí la conduïm a les cisternes del vàter.
I així, d'aquesta manera, doncs, home,
l'aigua de la cisterna no cal que sigui aigua neta de boca,
pot ser una aigua reutilitzada.
Amb això, pretenem obtenir un 40% d'estalvi d'aigua.
Pel que fa a l'energia, hi ha dues actuacions bàsiques, no?
Una és les plaques solars tèrmiques per a aigua calenta sanitària.
Posem gairebé 5 metres quadrats per vivenda,
i això ens permet cobrir estimativament
un 92-95% de la demanda d'aigua calenta
podrà sortir de les plaques,
és a dir, podrà ser aconseguida gràcies a l'energia solar.
I després, a nivell de climatització,
és a dir, de calefacció i refrigeració,
el que utilitzem és un sistema geotèrmic,
és a dir, és una bomba de calor connectada amb un intercanviador
que arriba fins a 80 o 100 metres de profunditat,
cada cas tindrà un parell de pous d'aquesta profunditat,
per on s'hi farà passar aigua,
i aquesta aigua agafarà el calor a l'hivern
i agafarà el fred, diguem així, a l'estiu,
i ajudarà a fer funcionar de forma molt eficient
la bomba de calor.
Aquest sistema geotèrmic,
amb els components que hem acoplat
per distribuir després aquesta energia dintre la vivenda,
és un sistema innovador,
un sistema que fins ara,
l'acoplement dels tres elements fins ara encara no s'ha fet.
Estem parlant d'un projecte que està a punt de posar-se en marxa.
Quant serà una realitat, aquests habitatges?
Aquests habitatges es construiran en tres fases.
La primera fase començarem a construir
a partir del mes d'abril del 2006
i estimem que en tres anys tindrem
l'organització construïda,
les vivendes construïdes,
i bona part d'elles ja en vida.
Una pregunta que segur que es fa més d'un oient.
Aquestes cases seran més cares
que un habitatge de les mateixes característiques,
però sense construir-los
amb aquests criteris mediambientals?
No té per què.
És possible que surti una miqueta més cares,
però no té per què.
El sobrecost d'incorporació d'aquests elements
és un sobrecost que està sobre els 2-3 milions
de les endigues pessetes.
És un preu, en comparació amb el preu del cost de construcció de la vivenda,
és un preu que pot representar el 8%.
D'aquest sobrecost tindrem ajudes de subvencions,
ajudes que estan al mercat,
que no ens inventem res, estan al mercat.
I, per tant, aquest sobrecost serà menys.
Calculem que el sobrecost no arribarà al 5% del cost de construcció de les vivendes.
Llavors, la seva repercussió en el preu final de la vivenda
pràcticament serà descartable.
Pràcticament no serà significatiu.
En canvi, sí que és important el fet que les persones,
les famílies que visquin aquestes vivendes,
notaran aquesta eficiència energètica
i eficiència en l'ús dels recursos de l'aigua.
i calculem que consumiran un 30% de l'energia
que consumiria una vivenda estàndard.
Déu-n'hi-do, l'estalvi.
És a dir, hem calculat en números l'estalvi
i aproximadament estaríem parlant de 900 euros anuals
d'estalvi en energia en aigua.
És una quantitat molt important.
Aquest tipus de construcció, que ara em sembla molt estrany,
molt especial, que és un projecte pioner,
quant creu vostè, senyor Vila,
que es pot fer extensible o, en fi,
pot començar a ser una cosa més normal al nostre país?
Sí, això és una bona pregunta.
Ho serà segur.
Estem convençuts que ho serà.
Però quan?
El problema és quan.
D'aquí, hem comentat abans,
d'aquí dos o tres anys o quatre anys,
és a dir, en el mig termini,
hi haurà un canvi important en el sector d'edificació,
hi haurà un canvi molt important,
promogut per l'ofoment d'anàlgies renovables,
per aconseguir una certa independència energètica de l'exterior,
també promogut per l'eficiència energètica,
des del punt de vista, per temes ambientals,
i després també pel tema del CO2,
de les emissions del CO2.
Per tant, en tres o quatre anys,
hi haurà un canvi important.
Les vivendes que incorporin tot això,
jo calculo que en un termini d'entre cinc i deu anys,
totes les vivendes,
totes les edificacions,
tant per serveis comercials o de serveis,
com de residencials, d'urresidencials,
incorporaran,
estaran fetes amb uns criteris exigents,
com aquests, per exemple, d'ara de la Boliana.
Entre cinc i deu anys.
Doncs n'estarem pendents.
De moment ens quedem amb aquesta iniciativa tan interessant,
en la que han participat el grup immobiliari Medgrup.
De fet, la iniciativa és d'aquest grup immobiliari
amb el suport, la col·laboració i l'ajuda
d'alguns centres universitaris,
com el de la Rovira i Virgili.
Senyor Jordi Vila,
director d'aquest projecte anomenat la Boliana,
a Vilafortuny, al terme municipal de Cambrils.
Moltes gràcies per les explicacions
i per atendre la trucada del matí de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Bon dia.