D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí.
Som en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlant ara de solidaritat, de cooperació amb el Tercer Món
i parlant també de la Universitat de la Rovira i Virgili.
En definitiva, la combinació d'aquests dos elements
ens dona peu a parlar de la URB Solidària,
que enguany ha preparat quatre projectes
de cooperació internacional propis
i, a més a més, ha decidit subvencionar
altres cinc projectes presentats per diverses organitzacions
no governamentals de les comarques tarragonines.
De tota l'activitat de la URB Solidària,
avui en volem parlar amb el seu coordinador,
amb el seu responsable, que és el Joan Fuster.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
I també ens acompanya una de les estudiants de la URB
que participarà justament aquest estiu,
concretament el proper mes d'agost,
en un dels camps de treball
en un dels projectes de cooperació internacional.
Aquesta estudiant és la Maria Queralt,
que també ens acompanya. Maria, també bon dia.
Hola, bon dia.
Joan, abans que res, expliquem què és la URB Solidària,
emmarquem aquesta història vinculada amb la universitat
ja des de fa sis anys, com neix i, en fi, com ha anat creixent.
Bé, de fet, la URB Solidària va néixer
arrel d'una proposta d'uns estudiants
que en el seu moment van pensar en que la universitat
havia de tenir algun òrgan intern
que gestionés alguns fons
per dedicar-los a ajut humanitari, bàsicament.
Bé, això va anar prenent forma, va anar creixent,
fins al que avui és la Comissió URB Solidària.
Per explicar-ho ràpidament,
és l'organisme intern de la universitat
que articula i que gestiona
totes les accions que tenen a veure
amb la cooperació internacional al desenvolupament.
Cal remarcar el desenvolupament,
perquè, clar, la universitat té altres unitats
que fan cooperació internacional.
En el nostre cas, fem cooperació internacional
per al desenvolupament.
Treballeu des de fa sis anys i des de fa tres
el que promoveu són projectes propis, per dir-ho d'alguna manera.
Amb quin objectiu, quina voluntat tenen
justament impulsar com a URB Solidària aquests projectes?
Bé, és molt senzill.
A veure, som una universitat i com a universitat que som,
tenim una matèria prima, per dir-ho d'alguna manera,
tenim personal especialitzat en moltíssimes disciplines.
No solament personal, sinó també estudiants.
Llavors, això és, evidentment,
és un patrimoni que dins del món
de la cooperació internacional per al desenvolupament
es podia explotar.
I vam pensar també que era una manera d'afegir
una educació, un valor afegit
a l'educació dels propis estudiants
que difícilment es pot obtenir a les aules.
Un enginyer es prepara per ser enginyer.
Però, si a més a més,
li donem l'oportunitat
que els seus coneixements
els apliqui en un àmbit diferent
i a més a més coneixi una altra realitat,
vam pensar que això és fonamental
i és important.
I crec que també és una obligació
per una entitat,
una institució dedicada a la formació,
a la formació professional i humana, lògicament.
Aquests projectes, doncs,
els promou la universitat
i els desenvolupen alumnes
de la Rovira i Brasilí.
Bé, no té per què ser així, la veritat.
El que passa és que potser,
diguéssim que dins de la població universitària,
òbviament l'alumne és el més nombrós
i el que potser té més inquietuds
en aquest sentit.
Però no té per què.
De fet, normalment,
en cada un dels projectes
s'afegeix alguna persona
que no és alumna.
En aquest cas, per exemple,
estem amb la Maria,
els acompanyarà una persona
que treballa dins de la universitat,
que és una professional
i que és experta
en allò que ells aniran a fer.
I farà una mica el paper,
de fet l'està fent des de fa mesos,
de coordinadora.
I és una persona que no és alumna,
treballa a la pròpia universitat.
Com dèiem, aquest any
treballeu, prepareu quatre projectes
de cooperació propis
que es desenvoluparan a Chiapas, a Mèxic,
a Nicaragua, al Senegal
i a Bosnia-Herzegovina.
Ara els comentarem un per un,
però tenen algun punt en comú,
algun objectiu,
aquests quatre projectes?
Per què els heu triat,
aquests quatre?
Bé, de fet, som prou diferents.
En tot cas,
s'assemblarien el de Senegal
i el de Chiapas
perquè estan protagonitzats
per alumnes de Medicina.
D'acord?
Estan triats,
no és que només en tinguem aquests quatre,
n'hi ha molts més,
però, com en tot,
en aquest món
està limitat
per qüestions pressupostàries.
Hi ha alguns dels projectes
que s'han quedat a fora
o, d'alguna manera,
ajornats.
Es fa una avaluació
i es trien aquells
que creiem que són més viables
o més convenients de fer.
En aquest cas,
en Guany,
precisament,
dos dels que farem
són continuïtat
dels mateixos projectes
que s'han fet anys enrere.
I creiem que,
si havien sortit bé
els anys anteriors,
havíem de continuar
donant-los suport.
Són el de Bosnia
i són el de Senegal,
bàsicament.
Els altres dos,
el que iniciarem
a Chiapas,
a Mèxic
i a Managua,
són nous d'enguany.
Això no vol dir
que l'any que ve
puguin tenir continuïtat.
Doncs,
comentem un per un.
El de Bosnia
s'agomina,
que dius que és
un que té continuïtat.
Sí,
aquest, de fet,
està en marxa
ara mateix.
Vull dir,
jo vaig tenir l'oportunitat
fa dos dies
de parlar
amb una de les alumnes
i, bé,
ja estaven allí
en marxa
i treballant.
És un projecte
que tiren endavant
alumnes
de filologia hispànica
i això és una particularitat
que a mi em sembla
molt interessant
perquè dóna la sensació
que només puguin fer
cooperació
a determinades disciplines
que són els de la salut,
enginyeries,
etcètera.
I això demostra
que amb imaginació
es poden fer moltes coses.
Aquests alumnes
de final de carrera
sempre parlem
de filologia hispànica
van a donar classes
d'espanyol
en una universitat
que funciona
a través de la cooperació
internacional.
És a dir,
de la mateixa manera
que alumnes nostres
van a donar
unes classes d'espanyol
hi ha altres alumnes
d'altres països
que donen classes
d'altres matèries.
I aquesta universitat
està funcionant
ara per ara així.
Bé,
és una herència
de tot el conflicte
que va haver
a l'ex-Jugoslàvia.
Nosaltres posem
aquest petit
gra de sorra.
De fet,
és un projecte
que ja fa molts anys
que funciona.
Em sembla que és el cinquè.
I si tot va
com fins ara
perquè els alumnes
se saben organitzar
molt bé
doncs continuaran fent-ho
fins que la universitat
pugui funcionar
per si sola
que és el que es tracta
si no,
no tindria massa sentit.
Els projectes
ha d'haver un dia
que s'han d'acabar
si no voldria dir
que no estan funcionant bé.
Molt bé.
Doncs llavors
s'argumenta
que s'estan donant classes
d'espanyol.
I al Senegal
què feu?
Bé,
al Senegal
un grup
molt nombrós
d'alumnes de medicina
de final de carrera
aniran a fer
a implantar
un carnet
infantil sanitari
a fer un cens
de l'estat
de salut
de la població
de Guerlain
i alhora
òbviament
s'arromengaran
les mànegues
i donaran suport
d'assistència primària
a la institució
sanitària
que hi ha
en aquella població.
També
en relació
al tema sanitari
està el projecte
de Chiapas
comentaves.
Correcte.
Bé,
el projecte de Chiapas
comença enguany
va ser a través
de la iniciativa
d'una ONG
que hi ha
a Reus
bé,
que està implantada
de fet
a diversos llocs
de Catalunya
i es basa
en...
Bé,
la comunitat
zapatista
estan organitzats
amb el que
se'n diuen
ells
s'autonomenen
caracoles
que són
diferents espais
és una organització
geogràfica
per dir-ho d'alguna manera
i ells aniran
amb un d'aquests
caracoles
a implantar
bueno,
allí hi ha
uns
professionals
entre cometes
que es diuen
dinamitzadors
de salut
que són les persones
que d'alguna manera
porten a terme
totes les qüestions
de salut
els nostres alumnes
aniran a ajudar-los
en la seva
diguéssim
utilitzen molt
la medicina
tradicional
i ells
aniran a explicar-los
certs aspectes
de la medicina
diguéssim
occidental
a l'hora
portaran material
i els ensenyaran
com funciona
material bàsic
tipus termòmetres
fonendos
material d'aquest tipus
amb el qual
també
ajudaran
a equipar
diferents
dispensaris
que hi ha
implantats
per la zona
estem parlant
que això és la selva
és Chiapas
no són poblacions
com les que nosaltres
puguem imaginar
d'aquí
això serà a Chiapas
i també a la zona
de Centroamèrica
teniu el quart
i últim
projecte propi
que és el que comentàvem
a Nicaragua
aquest es fa
a Managua
o en alguna zona
a Managua
aquest es fa
a Managua
i dins de Managua
al barri de Sant Judes
és un barri
especialment conflictiu
conflictiu
socialment parlant
perquè hi ha gent
amb unes condicions
de vida
bastant lamentables
no per altres coses
i aquí
intervé
aquest projecte
es va iniciar
a través del suggeriment
o la proposta
d'una ONG
molt implantada
aquí a casa nostra
que és Setem
i té una particularitat
que a mi m'agrada destacar
i és que és un programa
de beques
veiem
es tracta
de nens del carrer
que són trets
bé del que estan fent
se'ls porta a l'escola
i se'ls ajuda
fins que arriben a la universitat
de manera que ja
existeixen alguns
d'aquests nens
que venien a aigua
o venien
material de tot tipus
pel carrer
que avui són metges
o són professionals
això
nosaltres
com a universitat
doncs a mi m'omple
l'esperit
per dir-ho d'alguna manera
i ens van demanar
si podíem fer
una avaluació
d'aquest projecte
bé
el que estava dient
perdó
està padrinat
per persones
de casa nostra
de Tarragona
etc
que són els que paguen
aquests estudis
d'aquests alumnes
i això crec que és
el bonic
en el nostre cas
som a la universitat
de les comarques
de Tarragona
i aquests padrins
són del mateix àmbit
geogràfic
i això ho fa
que sigui bonic
bé
ens van demanar
d'avaluar
aquest projecte
i òbviament
havia de ser
obligatoriament
alumnes de pedagogia
i aquí va entrar
la Maria
que tinc aquí
al meu costat
i altres companyes
seves
i el que faran
de fet
ja fa mesos
que estan fent
és avaluar
aquest projecte
aquest programa
de beques
de manera que
el resultat
que han d'obtenir
ha de ser una diagnosi
han de donar
han de
confeccionar
un document
on digui
què s'està fent bé
què es podria millorar
què no caldria fer
com es podrien fer
algunes de les coses
millor
aquest document
serà entregat
als responsables
de fet
és una escola
una escola
que hi ha
al barri de Sant Judas
perquè puguin
treballar
molt millor
del que estan fent ara
que de fet
ja funciona prou bé
i això havia de ser
un projecte
bàsicament pedagògic
molt bé
doncs una de les que hi va
és la Maria Queral
primer Maria
per què t'hi vas apuntar
al projecte
com va anar?
bueno
nosaltres volíem
tens la inquietud ja
de viatjar
o de fer coses
i a més a més
doncs
si vas a un lloc així
et sents útil
no?
i va sortir
que la URB
ens financiava un tros
i a més a més
és un projecte
que està relacionat
amb la teva carrera
que fas currículum
i vas a viure
una experiència
que potser
la universitat
en Cina
te la pot donar
no?
quin curs
estàs estudiant
ara?
has acabat ara?
ara he acabat tercer
i faré quart
i aleshores
quan marxeu?
quins són els plans
del viatge?
bueno
marxem el 2 d'agost
i tornarem
em sembla
que és el 29
i anem allà
bàsicament
ara estem aquí
fent entrevistes
als padrins d'aquí
per veure si
jo què sé
volen canviar alguna cosa
si els sembla bé
si estan implicats
per treure uns ítems
no?
llavors anem cap allà
a entrevistar
els del mateix projecte
els nens
que estan rebent beques
o que ja les han rebuda
i una mica
veure el context
i quan estiguem aquí
difondre el projecte
i veure els resultats
que hi ha
quants padrins
n'hi ha aquí
doncs
en aquesta zona de Tarragona
d'aquesta escola
n'hi havia uns 25
24 o 25
que són els becats
que tenim allà
és una família
diguéssim
per cada becat d'allà
és a dir
això vol dir que
24
25 nens
d'aquests al carrer
que ara estan estudiant
en aquesta escola
ho poden fer gràcies
a les aportacions
que fan aquestes famílies
d'aquí de Tarragona
exacte
és la primera vegada
que vas a Nicaragua?
sí
és la primera vegada
que surto d'Europa
i què tal
a priori
com penses
que pot ser l'experiència?
jo trobo que
em pot canviar la vida
no?
no sé
jo vaig allà
amb moltes ganes
amb por
dels animals
del que pugui passar
però
amb moltes ganes
sou un grup
de set alumnes
o sis
i una llicenciada
si no
estic equivocat
tot noies
per cert?
un noi
tenim
un noi
en aquestes coses
majoritàriament
potser us apunteu més
les noies
que els nois?
no en tinc ni idea
ja no ho sé
jo sí que en tinc ni idea
perquè ja porto uns quants anys
i tu controles tots els projectes
i són majoritàriament dones
sempre ho dic
sempre
i per què?
quina raó trobaríem?
jo crec que s'hauria de fer
algú hauria de fer un estudi
sobre això
no sé si és una qüestió
de vocació o què
però
la majoria dels projectes
no la majoria no
tots els projectes
majoritàriament
estan formats per dones
i això
crec que és una cosa
molt curiosa
i que s'ha de dir
s'ha de dir
Maria
te'n vas al 2
tornes al 29
i quan torneu
què fareu?
doncs de moment
difondre el projecte
explicar el que hem anat a fer
que serveixi d'alguna cosa
i que la gent se n'adoni
i després avaluar
ja treure
analitzar totes les coses
per veure si hi ha alguna cosa
que falla
o hi ha alguna cosa
que es podria millorar
i passar ja
el que traguem nosaltres
els resultats
als coordinadors
d'allà i d'aquí
és a dir
les conclusions
les fareu arribar
a les dues parts
la gent que treballa aquí
i la gent que treballa allà
per veure si es pot millorar
i creieu que aquest tema
pot tenir continuïtat
en el futur
o s'acaba justament aquí?
no
és un projecte
que ja fa 10 anys
que està en marxa
i nosaltres
anem a veure
a veure què fem
si es pot millorar
doncs que tirin davant
i si no
jo crec que ara
ja està funcionant
el que passa
és que se li pot donar
una petita empenta més
tot el que es pugui mirar
és positiu
Joan
aquest és un dels quatre projectes propis
que vosaltres heu triat
ja deies que s'havien quedat altres
a les portes
però després a més a més
vosaltres subvencioneu
des de la universitat
projectes que us arriben
impulsats
per diverses ONGs
i aquest any
quins són
aquests projectes?
bé
en guany
com tu ara molt bé deies
nosaltres cada any
obrim una convocatòria
i sempre es presenten
més projectes
bé
això és una sort
sempre es presenten més projectes
dels que
dels que la convocatòria
pot assumir
en part
dic que és una sort
perquè vol dir
que hi ha moltes ONGs
que tenen inquietuds
però per altra part
no tenim prou diners
per finançar
i això no és una sort
bé
en guany
dels nou que es van presentar
en finançarem
cinc
bé
ràpidament
serien de les següents ONGs
l'associació
Punts 6 Ràdio
la Cuculmeca
Entre Pobles
l'associació catalana
d'amics del poble
Saharawi
i del comitè de solidaritat
Òscar Romero
bé
alguns d'aquests
són projectes també continuistes
és a dir
són projectes
que hem finançat
en altres ocasions
que han donat
molt bon resultat
i el que estem fent
és finançar
les segones
o terceres fases
d'un mateix projecte
si veiem la llista
de projectes propis
i aquests que subvencioneu
Chiapas
més d'una vegada
dues
si no
vaig equivocat
Nicaragua
dos a Guatemala
també
aquesta zona
centroamericana
és potser la que
necessita
més ajut
o és justament
la que provoca
més interès
per part de la gent
de les ONGs
d'aquí
de les nostres comarques
sí
efectivament
home
és obvi que són àrees
que necessiten
molt d'ajut
però no són
a nivell planetari
no són les que més
ho necessiten
no?
ens n'hauríem d'anar a l'Àfrica
probablement
però
això
bé
ve condicionat
per una tradició
de cooperació
a nivell
tant de l'estat espanyol
com de Catalunya
hem tingut sempre
la tendència
bé, tots els països
van a fer cooperació
allà on han tingut
colònies
és així
si mirem el mapa
i estudiem una mica
allà on es fan els projectes
i bé
la cooperació catalana
està molt relacionada
amb Centroamèrica
bàsicament
en aquests cinc casos
que dèiem
de presentats
per altres ONGs
vosaltres
doneu una subvenció
en total
quants diners
donareu doncs
aquest any?
48.000 euros
tant de bo
en poguéssim donar més
a cadascú
els hi doneu
la mateixa quantitat
de diners?
no
van funcions
imagino
del projecte
no donem més
de 3.000 euros
per projecte
llavors el que fan
les ONGs
és presentar
bé
com a màxim
tot i que el projecte
tingui una quantitat
superior
o costi una quantitat
superior
saben que
no els hi podem donar
més de 3.000 euros
per projecte
en total
són 48.000
48.000 euros
per aquests
cinc projectes
aleshores
el pressupost total
de la URB solidària
quants diners
destineu
a projectes
durant tot aquest 2005?
bé
en total
seria
jo calculo
que serien
uns 80.000 euros
no
ara mateix
de memòria
no t'ho puc dir
però sí
podem comptar
entre 70 i 80.000 euros
una xifra insuficient
una xifra insuficient
perdó
abans
ara mateix
m'ha vingut al cap
estava dient
és que amb això
de la passeta
i l'euro
estava dient
3.000 euros
i no era cert
són 30.000 euros
potser
no no no
estava fent
una associació
amb 3 milions
de passetes
llavors
no donem
per projecte
més de 3 milions
de passetes
i recordem
que 48.000 euros
serien
8 milions
de passetes
de les antigues
passetes
molt bé
així ens aclarim
nosaltres
i també els soñents
que a vegades
és difícil
estaríem parlant
d'una xifra global
de la URB solidària
de 80.000 euros
dèiem que insuficient
del tot
sí
home
insuficient
tenint en compte
la demanda
que tenim
de solventar
problemes
i de
i de
i de
i de finançar
projectes
eh
s'han quedat
malauradament
s'han quedat
3 projectes
molt bons
fora
a nivell
de projectes
d'ONGs
i de projectes
interns
també s'han quedat
algun
fora
i això
sempre és una llàstima
perquè
significa que
s'ha de triar
i quan has de triar
sempre és un problema
i
és una llàstima
és una llàstima
la veritat
perquè els projectes
que s'han quedat fora
no s'han quedat fora
perquè siguin dolents
s'han quedat fora
perquè és que no hi havia
més diners
i llavors has d'establir
criteris
i és molt complicat
establir criteris
quan tots els projectes
són bons
sumant
els 4 projectes
propis
els estudiants
que hi participen
els de medicina
els de filologia hispànica
els d'educació social
els de pedagogia
potser n'hi ha
doncs
d'un i do
pot haver-hi
segurament
una cinquantena
d'estudiants
vosaltres
feu un seguiment
els feu un seguiment
d'ells
de tots els projectes
sí
aviam
els alumnes
s'acostuma a parlar
del viatge
que faran ara
molts d'ells
com el projecte
no no no
el projecte dura
molt més temps
el projecte dura
pràcticament un any
i el viatge
és una de les fases
d'aquest projecte
és la fase
en què ells
prenen contacte
amb la realitat
per tant
abans d'aquells marxin
ja portem mesos
treballant
treballant aquí
a casa
sobre la cultura
sobre l'espai
sobre la geografia
sobre els costums
sobre tot allò
que es trobaran
o sigui no enviem mai un alumne
sol en té el pel·ligro
en el sentit que
abans que marxin
ells ja saben
què és el que es trobaran
a base
de molta formació
que fem
fins i tot
els donem una mica
de formació
en primers auxilis
que els acostuma
a divertir bastant
i bé
hi ha tot el tema
de les vacunacions
etcètera
etcètera
sí sí
recomanable fins ara
l'experiència Maria
tot i que encara
el viatge no ha començat
però el projecte en si
de moment sí
sí
perquè estàs coneixent
un munt de gent
que potser
no l'haguessis conegut
saps
i fas més vincle
i ara hi ha el viatge
i tens més il·lusió
et recomanaries
el viatge
o com a mínim
la participació
en projectes solidaris
a més companys
a més estudiants
de la URB
jo penso que sí
que la universitat
et dona els coneixements
però
crec que li falta
d'experiència humana
i això
amb aquests viatges
la pots viure
segur que serà una experiència
interessant
que potser valdrà la pena
que ens l'expliquis
al mes de setembre
quan torneu
de Nicaragua
la Maria
s'anirà amb altres companyes
i un company
doncs aquest mes
d'agost a Nicaragua
i altres estudiants
aniran doncs
com dèiem
cap a la zona de Xapes
del Senegal
i altres
un grup de sis estudiants
s'aniran a Bosnia
a Sagovina
a ensenyar
a ensenyar espanyol
formen part d'aquesta
URB solidària
que té
com dèiem
diferents projectes
en marxa
Maria Queral
que vagi molt bé el viatge
i fins a la tornada
i Joan Fuster
coordinador de la URB solidària
gràcies
molta sort amb tots els projectes
i en fi
n'estarem pendents també
després de l'estiu
per veure
com han anat
les diferents experiències
gràcies
bon dia
gràcies i bon dia