45 segons, només serà un quart de 12.
Al migdia seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Comencem a parlar de Santa Tecla, quan encara no hem celebrat Sant Magí,
però també és una tradició, i mai millor dit,
perquè quan es parla de festes, òbviament, hem de parlar de tradició,
que abans que arribi Sant Magí es presenti la imatge gràfica
de les festes de Santa Tecla d'enguany.
Es va presentar aquesta setmana, i per tancar-la,
avui hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
diferents representants d'entitats que tenen molt a veure
en el que és aquesta imatge gràfica,
que no només podrem contemplar en els cartells de la festa,
sinó que tots podem lluir i que ens podem posar.
Vestir-nos de Santa Tecla, tematitzar-nos,
com fem tots a partir del mes de setembre
per celebrar la festa major de la ciutat.
D'aquí uns moments contactarem a través del telèfon
amb la dissenyadora gràfica Laia Esperó,
és una de les responsables de la imatge del cartell.
I també ens acompanyen avui Jordi Alve,
que és el president del Vall de Diables del Tarragona.
Jordi, hola, bon dia.
I saludem el Rosent Castellbí, de l'Agrupació Cultural i Esportiva
de Comissions Obreres a l'Ajuntament.
Rosent, bon dia.
Hola, bon dia.
Tots dos són aquí perquè, d'una banda, ja saben vostès
que tradicionalment, i ara en feia memòria el Jordi,
des de fa 18 anys, al Vall de Diables de Tarragona
és l'entitat que s'encarrega d'editar
la samarreta oficial de les festes.
Ja sabem que dins de la festa de Santa Tecla,
afortunadament, tenim tot un seguit d'elements,
un merchandising, podríem dir, ampli, esplèndid, generós,
però la samarreta oficial de les festes cada any n'és una
i l'edita al Vall de Diables.
I d'altra banda, l'Agrupació Cultural i Esportiva
de Comissions Obreres a l'Ajuntament,
ja fa quatre anys, no, Rosent, que feu la xapa.
Quatre anys fem la xapa.
Si us sembla, saludem primer que tot a la dissenyadora,
que la tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Laia, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada, primer que tot.
Home, imagino que ja estàs satisfeta
que ja has presentat en societat, el disseny.
Sí, ara ja...
Bé, falta l'altre casinal, però ja s'han entregat
bastantes coses i ha quedat força bé.
Ja gairebé tothom sap quina serà la imatge
i com serà aquesta imatge que anirà presidint
la festa de Santa Tecla,
enguany en dedicada al Vall del Patatufa
amb el seu 25è aniversari.
Explica'ns una miqueta tot el procés com ha anat,
perquè no és fàcil que et diguin
escolta, has de fer la imatge de les festes
amb aquests elements, tu mateixa.
A veure, primer que tot dic que...
A veure, a tota aquesta imatge s'ha treballat
juntament amb un il·lustrador, amb l'Ugo Prades,
que aquí a Tarragona és força conegut.
Sí.
Llavors, se'ns va encarregar a l'Ajuntament
d'aquest any treballar la imatge del Patatuf,
del Vall del Patatuf.
Llavors, l'Ugo va fer la il·lustració,
llavors va convenir d'aquesta il·lustració,
va convenir treballar-la,
donar-li color, donar-li forma,
aplicar-la als diferents...
al cartell, a les samarretes
i tot això que comentàveu ara.
Llavors, es va treballar amb els mateixos colors del vestuari,
es va procurar donar-li vida a un dibuix que era estàtic,
ficant-hi colors vius,
també un fondo blau, també relacionat amb el mar,
un tipus d'il·lustració moguda.
I a que el ball també és mogut,
i hi ha criatures, i és un ball que té activitat.
És un ball mogut, com bé deies,
hi ha criatures,
diguem-ne que és la imatge més tendreta,
més infantil en el bon sentit de la paraula de la festa,
que contrasta amb altres elements
que tenim a la Festa Major de Tarragona,
elements del seguici, de força, de foc...
Aquests contrastos, no?,
els que estem acostumats, a més a més.
Sí, a veure, hi ha...
Com veieu el cartell també,
veureu que en global és tota una imatge
tirant això, més infantil,
només de dibuix, no?,
de buscant aquest to, no?,
de suau, no agressiu,
perquè després això són nens petits
a qui ho ballen, no?,
i amb això també s'ha intentat donar-li força
a un ball que, clar, fan persones petitetes
i que seria donar una força, no?,
una emoció en tot això.
S'ha presentat als mitjans de comunicació,
d'aquí un quant temps ja veurem els cartells,
les samarretes es posaran a la venda
la setmana vinent, ara en parlarem,
també les xapes,
però segur que ja s'ha rebut alguna opinió,
algun comentari del teu entorn més immediat,
si més no.
Doncs no gaire, és la veritat.
No, no, hi parlàvem gaire bé,
que no, no, no...
I no preguntes, Laia,
no preguntes tu a l'Ugo,
què us ha semblat, què us ha semblat?
A veure, clar,
la gent que m'envolta a mi ha agradat,
clar, és que, a veure,
això agrada,
però vull esperar encara més temps,
gent més llunyana, a mi, no?,
que puguin tenir una opinió més,
clar, que no es tingui tant de compromís a parlar,
no?,
però, a principi,
sembla que agradarà això.
Deus tenir ganes, no?,
de començar a sentir comentaris,
sobretot de gent anònima,
que no coneguis de res.
A veure, cada any hi ha polèmica,
cada any se'n parla,
però, bueno,
hi ha la veritat, no?,
cada any s'ha de ser diferent, això,
i en part també és part de les festes,
tot això,
i és bonic, a veure,
no, estic esperant notícies,
a veure què diu la gent, i tant.
Home, i és el que t'anava a dir,
cada any hi ha polèmica,
la qual cosa és bona,
perquè crea aquest ambient,
i, òbviament,
no a tothom li pot agradar,
i no a tothom li pot desagradar,
com passa cada any,
amb la imatge gràfica.
Hi ha gent que dius,
no m'agrada gens la d'en Guany,
la que era bonica,
era de fa dos anys,
aquests són comentaris,
o m'agrada moltíssim,
escolta, la millor imatge, no?,
d'això ja us ho espereu.
Sí, sí, això ja,
des del primer dia ja ho penses, no?,
que has de procurar fer una imatge
que pugui agradar,
fer-ho tot ben fet,
a veure, la cosa ha de funcionar, no?,
però sempre saps que hi haurà algú
que no li agradarà,
però bé, ja ho assumeixes,
és part de tot això,
és l'ofici, no?, també.
I tant, que sí,
molt bé, Laia,
doncs t'agré molt que hagis atès
la nostra trucada,
no et volem tenir penjada
del telèfon una estona,
i amb el teu permís
ara conversarem una estona
amb el Jordi i el Rosent,
aviam com s'ha preparat
tota aquesta posada ja
en circulació
del material promocional
de la Festa Major de la Ciutat.
Gràcies, Laia,
i enhorabona a tu
i naturalment a l'Ugo Prades.
Adéu, si ja, bon dia.
Adéu.
Ja ho dèiem,
que això sempre crea controvèrsia
a vosaltres,
que fa molts anys
que esteu darrere
de l'edició
d'aquest material de les festes.
Aviam, potser no és molt correcte
dir-ho públicament,
però quantes vegades
després de presentar-se el disseny
no ho s'ha dit
escolta, no m'agrada
gens la d'enguanyo,
que bonica que ha quedat,
sí o no?
Sí, sí que...
No ho direm ara,
perquè queda fatal,
vull dir, ui,
ha agradat tot moltíssim,
però sempre hi ha d'a més i de menys.
No, sempre hi ha gustos per tot.
I per gustos estan els colors
i sempre t'agrada més
o t'agrada menys.
Rosent.
A mi el que m'ha agradat molt
és el color fort del blau
que és el mar.
A tu t'ha agradat això?
tampoc l'època actual
de la immigració.
Això és el que deien
la multiculturalitat, no?
Volien donar-la a partir d'aquí.
La festa com a element integrador,
totes aquestes coses.
Sí, de fet que hi ha més gent
que s'integra a la festa
i està molt bé.
És una bona idea.
Vosaltres que esteu dins,
hi ha molta gent de nouvinguts
que es van integrant
de mica en mica a la festa?
Costa una mica...
En el món casteller
se'n parla molt d'aquest tema,
però després en el que són
altres entitats
hi ha altres elements del seguici?
Vosaltres noteu això?
A veure, és depèn.
Per exemple, la nostra entitat
de moment encara
no se'ns ha costat ningú
a dir que m'agradaria,
però suposo que les altres entitats
deuen tenir gent
que se'ls ha apropat.
De mica en mica, vaja.
De mica en mica van entrant, suposo.
Els van fent seus.
A veure, Jordi,
samarretes de noi
i samarretes de noia.
Ah, hi ha algú
que no li ha agradat això?
Per què?
És que vam decidir...
És el que dèiem abans.
A tothom li agrada
i a tothom no li agrada a tothom.
Clar, hi ha gent
que volia samarreta de noia.
És que a mi m'agrada el top,
soc una noia,
vull portar un top,
no m'agrada la samarreta de noia
per portar.
Doncs bé, vam estar xerrant
i per treure-ho vam acabar decidint
de treure la samarreta de noia.
I va haver-hi gent que...
I per què treiem una samarreta de noia
si amb la de noia en tenim prou?
Doncs clar, és el que diem.
No a tothom li agrada.
No, home, jo en aquest sentit
trobo que va ser una bona idea
perquè, escolta, així tothom pot triar.
Jo ho deia més en el sentit
enguany del color,
que siguin diferenciades.
Això és el que més em referia.
Ja feia temps
que ens rondava el tema
de fer-ho de diferent color,
a veure què tal sortia,
a veure com anava.
I com que l'any passat va anar tan bé,
vam reconèixer,
vam tenir molt bona acceptada
la samarreta que teníem,
vam dir, enguany,
potser és el moment de provar-ho,
a veure què tal surt,
a veure com funciona.
És el que m'havia dit una mica ahir,
quan estigui a la roda de premsa,
és com una prova,
no és una prova pilot,
però és una prova a veure què tal ve,
com es porta.
I un dels colors
que combinava més
amb el blau del cartell,
perquè vam estar mirant tons
amb la Laia,
era el blanc,
el que millor quedava,
perquè llavors hi havia
un altre blau també,
però resaltava molt
i es notava moltíssim
i vam decidir
de fer-ho blanc.
Amb el tema
de fer una samarreta
més top per les noies,
ho criticaríem molt,
però la vau encertar
perquè de fet
tots sabem
que quan comencem
a anar a buscar la samarreta,
les que primer s'esgoten
són aquestes.
Són les de noies, sí, sí.
S'acaben de seguida.
Sí, a veure,
va haver moltes que dir-les,
però és la que primer es gasta,
és veritat.
Vas a buscar,
no, no,
de noia ja no ens queden,
fa quatre anys.
Com us vau plantejar
de fer aquestes xapes?
Aviam,
se'n van plantejar
per una mica per,
no, aviam,
com a treballadors municipals,
vam estar discutint
a la sessió sindical
que aviam si podíem
implicar
a tots els treballadors municipals
a participar més
a les festes de Tarragona
com a tarragonins.
I després,
a donar-li moltes voltes,
vam dir
com podíem ficar
un element més
a la festa
per sortir al carrer
i donar-li color.
Vam veure
que la idea
que tenien els diables
de fer
la samarreta
era una idea preciosa,
però clar,
jo a casa meva,
cada any la comprem
i sempre quedava
la samarreta
com a roba
per dormir
o per anar a jugar
i clar,
teníem una espècie
de col·lecció
i vam pensar
en muntar
aquesta xapa
en el disseny actual
amb molta qualitat
per fer col·lecció.
Va costar una mica
però vam encertar.
Sí, sí,
Déu-n'hi-do,
unes xapes magnífiques
que teniu vosaltres
la col·lecció
completa de cada any.
El Rosén Amés
ens ha portat
un àlbum,
totes allò
ben ordenades,
ben endreçadetes
de cada any
de les xapes.
La primera
que teniu
de la col·lecció
és la de la...
La Bíblia
de dos...
No,
això és la Cucafera.
La Cucafera,
perdó,
del 2002.
Exacte,
i a partir d'aquí
després
vau tenir
la del Lleó,
va ser la següent.
Fem memòria,
Jordi.
La problemàtica
que va haver
de la bandera gay.
després el 2004
va ser la Bíblia
de l'any passat.
Que ara confessaven
la nostra debilitat
que ens encantava
la samarreta
de l'any passat,
la de la Bíblia
molt potent.
Sí,
a més,
és el que he dit abans
que va tenir
molt bona acollida,
era molt maga,
eren uns colors
molt vius.
El negre
confinat en el foc.
I aquí en la xapa...
Tu abans
es comentava,
Rosén,
la complicació
que hi ha moltes vegades
per reflectir
els colors
de debò
que concebeix
el dissenyador,
no?
quan passes a la xapa.
Sí,
tant de la xapa
com el problema
que no tinc d'ells,
també les samarretes.
Els dissenyadors
treballen
en tot tipus de colors
i en múltiples fases
de colors.
Són molt lliures,
però clar.
Molt creatius.
A l'hora de traslladar
la xapa
o la samarreta
és complicat.
Nosaltres sols ser
un element de col·lecció,
respetem totalment
els colors,
però bastant complicat.
Sol hi ha una fàbrica
a tot Espanya
que es poden fer aixòs.
A més,
en la capa de plàstic,
protector de la pintura
i tenim problemes.
Quin tiratge feu?
Les samarretes?
Quantes samarretes
podeu arribar
a editar cada any?
Perquè clar,
jo de cada any
que fem el programa
ja avancem,
com sempre,
a partir del dia 12 de setembre
serem allà a la Rambla,
visquen la festa,
però cada any
quan comencem la festa
les samarretes
ja falten moltes talles,
s'exhaureixen de seguida
i mira que feu
una tirada àmplia, no?
Sí,
en un principi
fins l'any passat
acostumava a fer dos tirades.
Una primera
fins a aquest mes d'agost
i fins a principis
de Santa Tecla
d'unes...
entre 1.500
i 2.000 samarretes
i llavors
a partir de la demanda
que hi hagués
per Santa Tecla
ja teníem preparada
una altra comanda
d'unes altres 3.000
i 2.000 samarretes més
depèn de la demanda.
Enguany ja no,
enguany ja hem anat
directament
a demanar 3.000 samarretes
a la primera tirada
esperant que s'exagreixin
i si fa falta
al setembre
tornarem a fer
una altra tirada
d'unes 1.000 o 2.000.
Per tant,
ens podríem situar
en una mitjana
de 100.000 samarretes?
Normalment
arribava fins a les 3.000.
Enguany
tot dependrà
si fem
la segona comanda
o no.
Enguany
ja hem fet
la primera
directament
del que fèiem
els anys passats
i esperem
i desitgem
que si hem de fer
una segona
que sigui també
de 2.000
com a mínim.
Home,
no hi ha dubte
que va ser
una pensada extraordinària
perquè quan arriben
els actes
principals
de la festa
veure els mocadors,
les samarretes,
les xapes,
tot aquest color
efectivament
dona un ambient
que és increïble.
Sí,
dona un ambient
de festa
molt viu,
molt alegre
i s'agraeix,
o sigui,
és molt acollidor.
Com que estem
per festes
aquí a Tarragona
no és que visitem
moltes festes
de fora de Tarragona,
jo no sé
si hi ha
moltes ciutats
que hi ha
aquesta dèria
pel material,
per les samarretes,
per tot plegat,
perquè a vegades
que veus imatges
o vas a algun lloc
que està de festes
no veus tanta gent
vestida
de festa major?
No,
a veure,
jo,
anant amb el vall
i particularment
si que algun poble
sí que es fa
la seva samarreta
de les festes,
però aquest
merchandising
que tenim a Tarragona
sembla que
poques ciutats més
o pocs pobles més
el tenen.
Com que en general
som gent neta
i polida,
aquí a Tarragona,
doncs l'hem de canviar
i lluïm samarretes
d'altres anys,
perquè no aniràs
totes les festes
amb la mateixa
que s'ha de posar
a la rentadora,
i veus d'altres anys
també altres samarretes.
Sí,
trobes,
per exemple,
la Rambla,
els actes de Santa Tegra,
trobes,
també trobes
diferents samarretes
de tots els anys,
clar.
Rosent,
pel que fa a les xapes,
quina tirada feu vosaltres?
A mi,
nosaltres vam començar
a fer una tirada
perquè vam començar
la primera edició
fent sol
800 xapes,
una per cada treball municipal,
o sigui,
les regalàvem
a tots els treballadors municipals.
Després vam començar
a estar 1.500,
siguin igual
regalant les xapes
a tots els treballadors municipals
que passin per el nostre local
i la vulguin,
i les restes
les fiquem a la vente
a l'estat de l'Ajuntament
a preu de cost,
no ho podem,
això és.
Actuament en fem 1.500.
1.500.
Que hi hagi 1.500 col·leccions,
qui vulgui
que vagi a la col·lecció.
Clar,
és que de fet aquí...
A la busque,
és col·lecció.
Clar,
aquí a Tarragona
hi ha molta afició
pel col·leccionisme
i més el col·leccionisme
relacionat amb les festes
de Santa Tegla,
per això dic que
deuen anar buscades
en aquest sentit,
que hi ha una sèrie de gent
que cada any espera
per fer-se amb la seva xapes.
I el que no podem fer
és,
aviam,
parlant amb col·leccionistes experts,
el que no podem fer
és tirades diferents,
cada any fer una tirada diferent
perquè mai serien les col·leccions.
Clar,
s'avaluen,
si hi ha 1.500 col·leccions,
hi ha 1.500 col·leccions.
Sempre ha de ser
a la mateixa tirada.
Clar,
si no,
no serien col·leccions senceres.
Déu-n'hi-do,
ja comentaves
que a partir
que ja s'instal·li
l'estam de les festes
la xapa es pot adquirir
el preu de cost,
com deies,
1 euro?
1 euro,
sí,
bueno,
en altres el preu de cost
surt a 1 euro 0,4 cèntims,
però el veneu a 1 euro.
Aquests 0,4 cèntims
els passeu per alt
a 1 euro
a l'estam de les festes.
La samarreta
del Vall de Diables
ja fa un itinerari
molt més ampli.
Es podrà comprar,
evidentment
a l'estam de les festes,
però ja a partir
de la setmana vinent
en molts establiments.
Sí,
si tot va bé
i podem acabar
d'enllestir
a finals d'aquesta setmana,
doncs a partir
de la setmana
que veia estarà a la venda
al Mercat,
al Negrito i la Negrita,
a la Papereria Trama,
al Tòfol,
al Bar Tòfol
a la plaça del Fòrum,
a Feijó,
a Sant Pere i Sant Pau,
ara l'altre no em surt.
Si no,
no pateixis perquè
ens passareu la llista
i ens farem
resoldre el mercat
i imagino que és
com sempre a la consigna,
que és allà
on es compren,
a la consigna del mercat.
Sí,
em sembla que sí,
no hi he anat mai
jo particularment
a portar-ho,
però sí,
em sembla que és allà.
Allà mateix,
a la consigna,
al carrer central
del Mercat Central
de Tarragona.
Doncs,
això només acaba de començar,
eh?
Per això us hem de dir
que allà,
que parlarem
una miqueta només,
perquè d'aquí,
no res,
quatre setmanes
haurem de començar
a donar molta i molta canya,
no a la samarreta
que estarà molt venuda,
només si no
a les festes en general.
A les festes,
sí,
hi ha nantos
i ara hi comencem
a preparar cosetes.
Vosaltres ja deu estar,
fa temps que deueu estar preparant
perquè...
Sí,
nantos ja fa temps
que el preparem,
però ara ja,
quan comença,
ja has de començar a posar
de debò,
confeccionar els versots,
assajar,
preparar els petits,
ja t'hi poses.
Hi ha molta feina,
hi ha molta feina.
A l'infern
s'està couent alguna cosa
important pel Vall de Diables.
Rosent,
des dels treballadors municipals
hi ha una part de treballadors
que tenen molt a veure
amb la festa
per la seva feina,
també, no?
Sí.
I ells també deuen estar
una mica de vacances ara
per tota l'artilleria
deixar-la anar
cara a les festes.
Ara comencem també
amb els treballadors municipals
que estan treballant
i participen
en totes les festes majors
i ara també
hem pensat magir
molts companys de l'Ajuntament
que participen
en la portada de l'aigua,
en la professons...
A part de treballadors municipals
participem
en totes les festes.
Molt bé,
doncs moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio,
per fer aquesta primera
pinzellada de les festes
de Santa Tegla
i de ben segur
que a partir del mes de setembre
tindrem ocasió
de parlar-ne àmpliament.
Moltíssimes gràcies,
bon dia.
Bon dia.
Adéu-siau.