Ara passen nou minuts de dos quarts d'una al matí de Tarragona Ràdio,
com els dèiem, com estem fent al llarg dels darrers programes,
fem referència, parlem de les persones afectades,
veïnes del carrer Comte de Tarragona.
Són una trentena de veïns que porten ja prop de 20 dies
vivint fora de casa.
Els arquitectes, els tècnics treballen,
decideixen què fan per millorar l'estat dels seus habitatges.
Sigui com sigui, els veïns han hagut de canviar
el seu ritme de vida quotidià.
I això, Déu-n'hi-do, jo m'imagino que un s'ha de trobar
per realment adonar-se'n de la dimensió del que suposa tot això.
Ho podem lamentar, ens ho poden explicar, però insistim,
són d'aquelles situacions que un no s'hi troba a costa realment de pai.
Parlem de tot plegat amb una representació d'aquest col·lectiu de veïns.
Saepe Pascoda, molt bon dia.
Bon dia.
Gabriel Coll, bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Javier Luja, bon dia.
Bon dia.
Carme Miret, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Si us sembla, primer que tot tenim entès que aquest matí
ho hem tingut una reunió d'aquesta comissió mixta
formada per representants municipals i els mateixos veïns
per parlar de tot plegat, per parlar de diners també,
d'assumir la despesa de totes aquestes obres,
de tot aquest arranjament que s'ha de fer a la zona.
Com són d'aquelles coses que cada dia van apareixent novetats
en un sentit o en un altre?
Si us sembla, intentem explicar als oients en aquests moments com estan les coses
i què és el que s'ha parlat i s'ha decidit aquest matí?
Si és que s'ha pres alguna decisió.
Bé, en principi ha estat no una trobada, no una reunió per intercanviar res,
sinó ha estat una reunió del nivell.
I vull dir això perquè és que ja era una reunió formal,
o sigui, tècnics de l'Ajuntament, polítics, representants dels diversos estaments
que han intervingut de part municipal, representants dels veïns,
veïns afectats i els nostres tècnics, o sigui, advocat i arquitecte tècnic i enginyer.
I al final, l'objectiu d'aquesta reunió, quin era exactament?
Quins punts hi havia en l'ordre del dia, per dir-ho d'una manera així molt...
Sí, a veure, nosaltres, a veure què ens deien,
i a l'Ajuntament, per part de l'Ajuntament, senzillament el que volien...
Perdó.
A veure què els hi dèiem.
Sí.
És exposar-nos el seu parer de la història, o sigui, no, no,
les seves conclusions de tot plegat,
i era que l'Ajuntament no se considerava totalment responsable.
Llavors, calia buscar responsabilitats compartides.
I que ells ho tenien molt clar i que allí, doncs,
segons paraules textuals del senyor Eregio,
ni el 70% de la claveguera és culpable
i ni el 70% de lo demás era culpable.
O sigui, que hi havia un coeficient de culpables,
o sigui, en tot plegat i que calia de trobar-ho.
No sé com, però ells pensaven així.
Imaginem que això, doncs,
ve a parlar en termes econòmics,
perquè tècnicament ja s'ha decidit i s'ha vist
què s'ha de fer perquè la gent pugui tornar a casa seva.
Sí, bueno, en principi...
Jo és que intento ser molt planera per...
A veure, clar, nosaltres no som tècnics,
però podem parlar del...
El que us diuen els tècnics, els vostres, els municipals...
A veure, el que sí que s'ha decidit,
i els nostres tècnics estan d'acord,
és que s'ha de fer micropilotatge.
El que no està clar encara és el perímetre,
que és una cosa que, si no m'equivoco,
aquest matí no ens han aclarit.
És a dir, que possiblement tocaran cases,
que, per exemple, el Javi està al número 10,
tocaran la 12,
que no està afectada entre cometes,
o no se sap,
i potser també tindran que evacuar.
És a dir, el que no ens han dit
és el perímetre d'actuació.
És el primer que faran.
I clar, una mica de marcar
quina és la responsabilitat
en va en funció també
de qui assumeix la despesa de tot això.
Clar, clar.
A veure, nosaltres...
No, no, perdó.
Jo crec...
A veure, no ho sé.
En principi,
el problema de despeses econòmiques no és.
Per dos raons.
O sigui, primer, perquè hi ha les assegurances.
I, en segon lloc,
perquè m'ha donat la impressió
que l'Ajuntament tant li fa.
O sigui, no és qüestió de diners.
Ens ho prova, doncs,
altres actuacions que han fet
que no han servit per res,
però, en canvi, s'han gastat una fortuna.
El problema és polític.
O sigui, crec que el problema
és més aviat
desresponsabilitzar-se políticament
de la qüestió.
O sigui, del problema.
Per això, llavors,
ells estan forts en aquest aspecte
perquè, clar,
o sigui,
diguem-ne que això els crea
un rendiment polític negatiu
o positiu
depenent de les accions que facin.
Això és el que entenem,
en certa manera.
És la sensació que heu tingut vosaltres.
Sí, sí, sí.
A partir d'avui,
per tant,
en quant a la...
que vosaltres pugueu tornar
als vostres domicilis,
encara hi ha aquesta incertesa
i fins i tot, com apuntàveu,
el que podria succeir
properament
és que altres veïns
haguessin de desallotjar
altres immobles.
Sí, possiblement hi ha una manca
d'informació, això.
Nosaltres, aquesta tarda,
bé saps que tenim una reunió
que la tindrem cada dilluns.
A la Casa Castellarnau.
Sí, a partir d'avui
la passarem els dimarts
perquè no havíem recordat
que la Casa Castellarnau
tanca els dilluns.
Com a espai museístic, és clar.
Exacte.
I, bueno,
és el que dèiem,
nosaltres declinem
tota la responsabilitat
cap a l'Ajuntament.
Ells no la volen assumir.
Però, bueno,
és el que deia el Javi, no?
El divendres
ens tornarem a veure amb ells
presentant ja papers
i en formes de les dues bandes
i a veure què decidim
i per on anem.
I mentre estàveu vivint
en un hotel?
Evidentment, sí.
I com es viu, Carme?
En un hotel, clar,
de vacances és fantàstic.
Sí.
Perquè no has de fer res,
però en la teva vida quotidiana
amb les exigències que tenim?
Sí, sí, és...
Vull dir que no...
Ens han canviat
el ritme de vida.
Ens han...
És un malsó en tot, vull dir.
Jo anava de vacances
i m'encantava anar d'hotel
aquí i allà,
però això és...
Estar a l'hotel allí
que només tens una habitacioneta,
evidentment molt bé,
per estar de vacances...
No, no, ben atesos, clar.
Això no té...
Però per viure,
doncs com que no, no?
I llavors primer sí
que al principi diu,
va, per tres dies dius,
ah, mira, que bé.
Però ja després
està donant llargues
fins a la setmana que ve,
després fins 15 dies
i ara ja diuen
d'un a dos mesos,
entre cometes,
perquè, clar,
no se sap ben bé
quan durarà les hores.
Clar, hi ha petites coses
quotidianes
que determinen molt
el nostre tarannà,
les 24 hores del dia.
Jo ara penso,
ara fa fred,
us diuen d'aquí un mes o dos,
d'aquí un mes
necessitareu roba de màniga curta.
Evident.
Per la circumstància que sigui,
necessites un paper calla
que ho tingui en aquell callaix.
Sí, sí, sí.
Necessito allò altre.
Són aquelles coses
que no parem compte
que són les que deuen
dificultar moltíssim
el dia a dia, no?
Sí, sí.
A més, a veure,
jo normalment visc sola,
però hi ha gent gran,
hi ha gent amb nens petits,
llavors això
a ells els costa molt més
perquè, clar,
una família
de quatre persones,
dos d'ell,
és una nena
de tres anys
i l'altra de sis mesos,
doncs,
és un desvara just
de rentar roba,
d'on tinc la roba,
d'anar amunt i avall,
la gent gran també,
evidentment,
o sigui,
ens han destorrotat a tots.
Els professionals.
Els professionals,
evidentment, sí.
Hi ha una altra part,
persones que tenen allà
el seu lloc de treball,
a banda del seu habitatge.
Tinc dos negocis allà,
jo mateix no puc estar treballant ara.
I aleshores?
Doncs no se m'ha donat
cap solució encara.
Perquè no ets l'únic professional
que treballa,
que té el taller exacte.
El tapicer està treballant,
a veure,
jo no puc treballar
perquè ho tinc tot apuntalat,
l'entrada,
i a dalt també,
i a més a més,
a veure,
jo no em sento segur allà.
Allò que em van dir,
desallotgen,
me desallotgen.
A mica que em desallotgen
i em diguin
pot entrar quan
a buscar alguna cosa
o tot això,
no.
El meu treball és de vuit hores
i a vegades de deu
i jo
em sento clecs.
Perquè de fet
tots podeu entrar
a buscar alguna cosa
si us cal.
Sí,
es diuen això,
però,
a veure si m'entens,
jo entenc que quan
te desallotgen,
te desallotgen
i jo entenc
que són les 24 hores.
No està entès així.
Avui han demanat
un certificat de...
Sí, sí,
que no donaran.
Que jo el porto demanant
ja fa temps.
el Gavi podria explicar
molt bé això,
a mi me'l van denegar,
a una noia li van dir
depèn per què
i un sembla que el tingui,
no?
Sí, sí,
lo té,
però lo diuen,
bueno,
un certificat
per treball.
Manipulen
o diuen
les coses
que les convé,
no?
Un certificat
perquè pugueu
accedir
a l'habitatge
per desallotgen.
No,
és lògic,
a mi que em vinc
un guarda urbano,
a mi i els altres veïns
una nit
i ens digui
i per què no saca
i ens digui
perquè jo qui era,
aquesta va ser la resposta.
perquè ho dic jo,
a mi això no em serveix,
lògicament se'm va menar
per la nostra seguretat
i l'Ajuntament
no dubtem
que vella
per la nostra seguretat
i ens ha posat
amunt el teu.
Però a mi això de,
m'entens,
això de que estic desallotjat
però puc entrar ratos
a mi no em quadra,
no?
A mi no em quadra,
llavors jo no em sento segur,
jo no em sento segur
allà dintre
i com jo,
bueno,
el TPC ha continuat treballant,
li he baixat el negoci
crec que m'ha dit
un 40 o 50%
perquè la gent
no s'atreveix
a vindre al carrer
i jo tinc un negoci també.
No,
no és que no s'atreveixi
a venir al carrer,
és que realment
hi ha vigilància al carrer
i el que no certifica
que viu allí
no el deixen entrar.
Sí,
dissabte ho vam observar,
jo vaig passar justament
pensant que avui veníeu
i a l'accés del carrer
hi havia doncs
un guarda de seguretat,
imagino justament
per això que dieu,
no?
Per dir,
vostè on va,
pot anar o no pot anar?
Sí, sí,
perquè a veure,
allí hi ha molts habitatges buits
i això
evidentment se sap
i em sembla
que hi van haver
problemes d'intens
d'ocupar
alguns habitatges,
llavors
pot haver robatoris
i pot haver
moltes coses,
però el que sí que és evident
és que també hi ha
una història
que allò és una obra,
una obra oberta
i per tant també
implica una inseguretat
al passar per allí
i llavors
doncs també ho fan per això,
o sigui,
de fet,
la gent,
possibles clients
que la gent tenia,
els professionals tenien
que hi anaven
fent càrrecs
i tot això,
o sigui,
s'eliminar completament,
el tapisser exactament
està treballant,
és veritat,
ha continuat treballant
aquests dies,
però han estat fent feines
que ja tenien carregades.
A mi el fixo
ni em truquen,
jo vaig a mirar
quines trucades
tinc a contesta
i no em truquen la gent.
En el vostre cas,
com us afecta?
A nivell personal,
evidentment ells
a banda del nivell personal
també és des del punt
de vista laboral,
a vosaltres també
us ha transformat la vida,
no?
Sí, sí,
especialment humanament,
no?
El que és la gent gran
i, bueno,
la gent petita,
no?
I la casa,
quan anem a casa?
La seva joguina,
la seva habitació.
Exactament,
i això fa molt de mal,
molt de mal,
no?
i la gent gran,
bueno,
tenen certes edats
que estan patint molt,
no?
No sé fins a què punt
podran aguantar.
La canalla petita,
doncs lo tipi,
no?
Que no podien anar a casa,
què fent això,
què fent allò?
i això és molt dur,
molt dur,
molt dur,
humanament és molt dur.
I després també,
a nivell personal,
jo parlo personalment
i necessitat d'ajuda psicològica
perquè no...
Hi ha moments
en què estàs més animada,
però després te donen
un catacrac,
et dius,
però per què surt tot això,
no?
Llavors és...
Jo ja,
efectivament,
ja estic una mica així,
llavors això,
ja m'ha acabat d'enfonsar
una mica.
Aviam,
és que la casa d'un
no és un lloc
on dormir i menjar,
la casa d'un
és moltes coses més,
no?
Que et dona aquesta seguretat
i et dona aquesta seguretat,
et dona xuplu
quan s'acaba el dia
i realment...
Són moltes coses,
ara no ens posarem lírics,
però realment
és molt important
la casa d'un.
Ni que us portessin
a un hotel
de macroluxa,
estaria molt bé
un cap de setmana,
no?
Però a part de tot això,
hi ha molta gent allí
que diuen
és que són cases velles,
però és que la major part
ens l'hem arreglat
al nostre gust.
No són cases velles,
són cases...
Clavegarants vells
i els edificis
són vells
però han aguantat 200 anys.
Jo estic cansat
de sentir això
de cases velles.
Viviu allà
perquè voleu viure-hi.
El pont del diable
també s'aguanta,
la catedral també s'aguanta.
No són cases velles,
són cases antigues.
Antigues, sí.
Que la concepció és diferent.
Sí, és que això s'ha parlat molt.
El que passa és que sembla ser
que algú no ho respecta,
aquesta diferenciació.
Llavors,
són cases antigues.
A veure,
són cases que la majoria
tenen 200 anys,
però si ens haguéssim
de carregar
totes les cases
que superen els 100 anys,
què faríem amb la catedral?
Que es posem per cas.
Sí, perquè més antiga que aquesta.
Exacte.
Déu-n'hi-do, eh?
A veure,
el que està malmès
és el clavegaram
i això es va demostrar.
És a dir,
en un principi van obrir un tram
que havien,
no sé com uns 4 metres
que estaven bé
per la part de dalt,
per la part de baix,
però encara s'ha vist
que estava completament destrossat.
Aleshores,
aviam,
el futur,
respecte al futur,
aquest matí en aquesta trobada,
al més al nivell,
com deia el Javier,
el sentit de l'humor no el perdeu,
pel que veig?
No, no, no.
I ara...
Quin remei, no?
És el que no es queda, no?
Sí,
no ho esperàvem quan.
Estava clàstic que havíem
de terminar la responsabilitat
en qui i en qui percentatge,
però, clar,
parlem de futur.
Ara què s'està fent exactament?
Què s'ha de fer de forma immediata?
I què us diuen
què ha de passar en un futur?
Podreu tornar a casa?
No, no, no.
De manera immediata,
si fins ara el tema era greu,
o sigui,
gent desafectada,
canalla,
que no se preguntava
que per què no podia anar
a jugar amb els seus jugats a casa
i totes aquestes històries,
ara la cosa va pitjor,
perquè quan fan els...
el moment en què intervinguin
amb els micropilotatges,
en aquella casa
ja no s'hi podrà anar
ni tan sols durant el dia,
ni a fer una rentadora,
ni a buscar una peça de roba.
Llavors,
el problema s'agreuja
i s'agreuja,
ja ho ha dit la companya,
en dos mesos més,
o sigui,
que si ja portem dies així,
ara més encara,
i pitjors.
I, bueno,
a part que
alguna gent
n'haurà d'evacuar
que ara no estem evacuats,
jo mateix,
estic dormint a casa.
Vas a dormir cada dia.
Sí,
diguem-ne que estic a la ratlla,
però quan me toqui
el micropilotatge
hauré d'anar a l'hotel.
Ja estic reservant habitació,
o sigui,
ho tinc clar.
Podries demanar termos
a Montbrío.
Sí,
però és que m'agafa
massa lluny del barri.
Si has d'anar a casa
a buscar alguna cosa
ja és una miqueta...
No,
que no podré,
no podré.
Parlàvem de coses
tan senzilles,
entre cometes,
com rentar les robes
pot combatir una aventura.
Com arregleu,
com solucineu aquests temes?
Perdoneu que entrem
en aquest terreny intermítim.
A mi la mama,
la mama que és encantadora...
Encara sort, no?
Perquè hi ha gent
que pot tenir família propera.
La refera,
que si em senti des d'aquí,
li podre li baixio la meva bossa
i m'ho renta molt amablement.
Sí,
a la meva també...
Encara teniu sort?
Sí,
encara tenim sort.
Hi ha gent que no té aquesta sort
i quan pot,
pot anar a fer una rentadora.
Però suposo,
fer la rentadora,
estendre la roba,
recollir-la i planxar-la.
A mi em va molt bé
tindre una mama,
però hi ha gent que no té la mama
i hi ha gent molt gran.
Llavors,
doncs...
Jo,
jo personalment,
el que faré serà
l'últim març i dijous
anar al mercadillo
amb dos o tres euros
anirem comprant
roba d'aquesta
de...
I mira,
deu ser-hi tirat.
Deu ser-hi tirat.
Perquè no...
Després no té cabra
l'armània.
No tinc aquesta facilitat,
no?
Llavors,
és un gran problema.
Cadascú té els seus hàbits
a les nits,
al matí.
Parlem de vida quotidiana
íntima de les persones.
Parlem d'intimitat
en definitiva.
És un aspecte
que moltes vegades
quan es parla molt
d'arquitectes,
de juristes,
ens oblidem
d'aquesta part,
no?
Sí,
de la part íntima
de les persones
que és quan realment
et sents més solidari
i quan dius,
ostres,
si jo m'hi trobés
en aquesta situació,
doncs,
Déu n'hi dono.
Quan te'n vas,
te'n dones compte
de...
Bueno,
te'n dones compte
de lo que deixes,
no?
Recorres aquella foto,
aquell llibre,
no entens?
Aquell llibre que tens allà.
És el teu recoso
que deus tu
quan acabes de treballar
cada dia
i en el meu cas
que jo treballo
i visco,
no?
I passos una barreria
i arribes a casa teva
i ho notes molt a faltar.
Aquesta trentena
de veïns,
us coneixeu
abans de tot aquest problema?
No, és el positiu
d'això.
El més positiu
del que ens ha passat
és que hem fet
una pinya increïble.
D'esquina ho coneixia
la Gavi,
no coneixia la Garma.
No teníeu relació
entre vosaltres,
de vista allò que feu,
no?
A mi sí,
perquè és un pel·lí,
si el tinc al costat,
són veïns
i fem patalats de ràp
per les terres,
però per exemple
la Carme i el Gavi
jo no coneixia.
Normalment entrem
per la plaça Pallol,
llavors doncs clar,
el carrer Conte
el passem,
però no ens hi hem ficat allí,
jo no sabia
ni que vivia un fotògrafo,
ni que vivia un pintor,
ni que vivia...
Bueno,
el tapice sí
perquè és del meu blog,
però també deia
per on entrarà el tapice?
I resulta que entra
per carrer Conte,
perquè allí
la plaça Pallol
té una finestrata molt petita
i dic,
no sé, no?
Llavors doncs
ens hem conegut molt
i a veure,
estem tots fent pinya,
vull dir...
Us podíeu haver conegut
en una vacància,
però bueno,
és la part positiva
entre cometes.
A la inauguració
de la casa del Pep,
que jo deia
ai,
que em fiquen un bar a baix.
No, no,
hi ha un...
La tan criticada
a casa del Pep.
Hi ha un gran factor humà
en aquesta història
que és el que deia,
o sigui,
dintre de la desgràcia
te n'adones
que en realitat
no hi ha un sol,
perquè a part d'això
és que no podem anar
pel carrer.
O sigui,
per qualsevol carrer
ens troben
gent desconeguda,
gent que ens diu
ostres,
doncs ens solidaritzem
amb vosaltres,
que no ho sé.
Això ho he notat
entre la ciutadania.
Sí, sí, sí.
Per a dir una cosa,
per a dir una cosa,
i el que diu el Javi,
a part d'agrair també
als partits de l'oposició,
que ens han apujat,
o ens estan apujant,
inclús han fet un manifest,
que el tens tu,
que havíem que no el tinc,
és a dir,
gent del propi govern,
gent del propi govern,
dels propis partits
que estan manant ara
en aquests moments de Tarragona,
és a dir,
diferents veïns
han tingut suport,
telefònic,
xerrades,
inclús no de Tarragona,
sinó des de fora de Barcelona.
Que això és molt fort.
És a dir,
i que et donin aquest suport
és quan també gent
del mateix govern
no ho entens.
M'entens?
Dius,
bueno, aquí me descol·loquen.
El món de la política,
ja sabem que és un.
Sí, sí, bueno, ja, ja.
I el de la vida quotidiana
de les persones.
Sí, que ens paren
i que és una anècdota a dir,
no?, també.
Gabriel,
volies en aquest sentit
que parlàvem
de la relació
entre les persones
afegir alguna cosa.
El que és especialment
el que és la nostra vivenda,
la majoria
del déu vist nostre
ha nascut ahir.
Començant per la meva dona,
la seva mare,
la seva àvia.
I llavors
tenim una miqueta
més de caliut, no?
I llavors
el que comentava el Pep,
el que són els veïns
que sí que els coneixia de vista,
no?
Però, bueno,
no n'hi havia aquesta relació
que hem tingut
tots aquests dies.
i s'han ofert obertament, no?
Si cal,
farem fins a una recolecta.
Farem,
igual que feien la Lola Flores,
un euro per...
Però,
amb tot el cor,
gent molt,
molt humilde.
I això,
de veritat,
és de greu.
El que és important
i és que, clar,
els mitjans de comunicació
en tot aquest tipus de coses
i altres coses que passen
sempre tenen un paper.
El que és important
és que no s'oblidin
quan sorgeixi una altra notícia
que considerin
que sigui més actual
i que els veïns del carrer,
com també
mentre estiguin fora de casa seva,
continuïn ocupant
un titular
com a mínim
cada dia.
Per el mínim, no?
Això esperem per vosaltres.
Som una comunitat
relativament petita
en aquesta ciutat
i això probablement
sigui interessant.
Jo us agraeixo molt
que hàgiu vingut avui.
No sé si preguntar-vos
a partir d'ara què,
perquè tal com deia el Javier,
una mica esperant
a veure què passa.
A partir d'ara...
Que els tècnics continuïn
fent la seva feina.
Divendres,
divendres que ve,
la pròxima reunió.
Doncs continuarem molt atents
i ja ens explicareu
les novetats.
De veritat, gràcies per venir.
Dins de tot,
que tingueu molta sort
amb vosaltres
i la resta de veïns.
Bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.