Tarragona Ràdio Viatges Berga ja ha estat a Roma,
però Roma, ja ho diuen, que és la ciutat eterna
i pots anar tantes vegades com vulguis.
Eduard Berga, bon dia.
Hola, bon dia.
I ets com de la família.
Estem encantats que ens acompanyis.
Ja està en nòmina, eh?, com a col·laborador del programa.
Quasi, quasi, molt de gust estar aquí.
Bromes a banda, recordem que l'Eduard Berga
és el director de Viatges Berga.
Ens agrada molt parlar amb ell,
perquè a més, parlar de viatges,
parlar de conèixer altres països,
altres mons, sempre és molt plaent.
I a més, l'Eduard Berga és allò,
escolta, què farem el lliurement?
Doncs no re, vinga, va, que vindre.
Per tant, t'agraïm moltíssim.
I tu saps que és veritat que estiguis aquí.
I saludem l'Enric Dalmau.
Enric, bon dia.
Bon dia.
L'altre dia ens vam saludar per telèfon
des del programa especial.
Molt contents i després és un luxe anar a Roma
i tindre un viatge que mai a la vida
no s'ha tocat aquí, nosaltres, la família, a ningú.
Hi ha una cosa, i fer un viatge a Roma
és un somni, és un luxe per a nosaltres.
Això que diu és molt interessant,
perquè jo moltes vegades dic
que això de que toqui alguna cosa no deu ser veritat.
i és veritat que toquen les coses.
I dius, home, deu haver un sentiment de dir
però com és possible que a mi em toqui alguna cosa, no?
Realment està molt bé.
Vostè va enviar junts quants SMS.
Recordem que l'objectiu d'aquest concurs
per commemorar el cinquè aniversari
de la declaració de Tàrraco
com a patrimoni de la humanitat
era que els oients,
d'una manera absolutament personal,
entre els 14 conjunts
que configuren el patrimoni de Tàrraco,
diguessin quin és el monument
que ells pensen
que representa més aquest patrimoni.
La majoria de trucades
han decidit que és l'amfiteatre.
Eduard, tu també deies que per tu,
si no recordo malament l'altre dia,
deies que l'amfiteatre
també podria ser la imatge
amb la qual podríem vendre Tàrraco.
Sí, com a reclam.
Jo, per mi, és un dels tres
potser que ven més Tarragona.
Un és l'amfiteatre
i l'altre seria les muralles
amb la torre de l'arquebisba,
potser el ven més com a fotografia,
potser com a importància,
i després també el pont del diable.
Aquests són els tres meus favorits.
Per fer un souvenir, eh?
Exactament.
I per vostè, Enric,
quin element de Tàrraco,
allò de la cosa romana,
si parlem de la cosa romana exclusivament?
En principi,
Tarragona actualment
està molt cuidada
de tot el que és la qüestió romana.
I tots els monuments,
hi ha una cosa des de petit,
el meu avi el va,
o el papà,
d'anar a conèixer.
però per mi hi ha una cosa
que és el pont del diable
i que actualment
està bastant més reglat
i hi ha una cosa per mi,
això és el meu favorit
com a monument,
és el pont del diable.
Home, l'Enric parla
amb coneixement de causa
perquè és un Tarragoni d'aquells,
de tota la vida,
com deia,
per vinculació familiar,
per vinculació personal.
També, doncs,
ha estat una mica cronista, no?
S'ha vist envoltat
de la seva família, no?
Aquelles persones
molt vinculades
a moltes entitats.
Hi ha d'aquí a Tarragona,
d'aquella època,
ja estem parlant,
després,
hi ha una cosa
de l'any 50 o 40,
de partit de 40 o 50,
que ja el meu avi,
doncs,
hi ha una cosa
que anava a dir,
que s'havia de fer,
a parlar,
a través dels diaris,
hi ha una cosa
parlant de Tarragona
quasi sempre.
De fet,
ens ha portat aquí
un reconeixement
que van fer els periodistes
de Tarragona
i tot un seguit
de persones
com a homenatge, no?,
justament aquesta fidelitat
en les seves cròniques
d'anar parlant
de la ciutat de Tarragona.
Sí,
i a més a vegades
va ser un moment
que quan,
un moment de glòria,
que quan vaig sentir-me
que havia tocat un premi,
sentir-me aquell moment,
el meu record
va ser precisament
pel meu avi, no?,
que hi ha una cosa
que ara havia crescut,
que hi ha una cosa
que des de petiteta
m'ha fet acompanyar
i anava a cap a la catedral
i anava a acompanyar
perquè ell anava
a ser un bastonet
i era bastant
i això
li anava a passejar
per Tarragona.
La Mercè
és la seva companya
de viatge
en aquest cas,
també d'altres viatges.
Mercè,
bon dia.
Bon dia.
Ja vostè ens diu,
no, no,
que jo no sóc la guanyadora,
que és ell,
però de totes maneres
volem saludar-la,
perquè vostè també
està entusiasmada
amb aquest viatge.
És que jo me'n vaig quedar
molt parada
perquè no tenia ni idea.
Com va anar la cosa?
Vostè era a casa
quan vam trucar
o quan va anar la cosa?
Estava a casa.
Estava a casa.
Escoltant la ràdio.
Escoltant la ràdio.
I vaig sentir
que el trucava,
no,
vaig sentir ell
que agafava el mòbil
i deia
un viatge a Roma
i llavors va dir
que ens ha tocat
un viatge a Roma.
Em vaig quedar
tan parada,
tan sorpresa.
Això és una broma,
no?
És el primer que ho farem.
Això és una broma.
Tan sorpresa,
perquè clar,
és que si tu saps
que ha enviat els missatges...
Que vostè no sabia
que ell havia enviat els missatges.
Ah, clar,
aleshores,
doble sorpresa.
No, no tenia idea.
Jo sabia
que aquest viatge
es rifava
perquè a vegades
tot fent el dinar
poses la ràdio
a la cuina
i us vaig sentir
que rifaven
un viatge a Roma
si enviaves
el mòbil...
Els missatges aquests de Té.
Els missatges.
Però la veritat
és que em vaig quedar
paradíssim.
Una sorpresa.
Sorpresa.
Vostès ja coneixen Roma.
Sí, sí, sí.
Han estat alguna altra vegada.
Sí, he estat alguna altra vegada.
Si nosaltres
haguéssim estat els afortunats
que ens haguessin recomanat
d'anar...
És que és immens, Roma.
Roma és immens.
Tres llocs imprescindibles
que s'han de veure, Roma.
El Vaticà,
per entrada...
El Coliseu.
El Coliseu.
Hi ha una cosa...
Les termes de Caracala,
també,
que són ruïnosos,
són molt maques.
I després
tot el...
El Museu Vaticà.
I les aglèsies
de Sant Joan de l'Etat.
Sí.
Les catacumbes.
Santa Maria del Mallor,
i les catacumbes, també.
I després,
aquella plaça que hi ha...
La plaça Navona,
també hi ha com a cosa
més moderna, no?
Podem venir a portar-los
les maletes?
Els podem acompanyar?
Sí, sí.
Les maletes.
No, no,
realment és un viatge
fantàstic.
Ja han triat data,
que ara, a més,
passa l'hivern, no?
Bé, bé,
ja han tingut en contacte
amb el senyor Enric
i la senyora Mercè.
Jo m'agradaria dir,
doncs,
que, bueno,
potser el que tindríem
que fer és felicitar
a tots els que hem concursat.
I tant, i tant.
Perquè ja han sigut
moltes persones
que han concursat
i ells,
l'Enric i la Mercè,
han tingut la sort
de sortir als guanyadors, no?
A més, a més,
jo estic molt content
perquè des que són els guanyadors,
doncs,
ja han parlat,
han vingut a l'oficina,
han decidit les dades, no?
Jo veig,
estic molt content
perquè veig
que ells ho disfrutaran molt.
Vull dir,
perquè els hi ha agradat molt
i estic segur
de la manera que són,
doncs,
que ho aprofitaran al màxim.
Això que diu l'Eduard
és veritat.
Tots tenim el nostre caràcter,
és cert,
però quan veus aquesta il·lusió
i aquest entusiasme
que és el que demostren
l'Enric i la Mercè,
dius,
home,
així dona gust, no?
D'organitzar un viatge.
Quantes vegades
no hauran vingut
a organitzar viatges?
Gent que vol viatjar
però que sempre,
doncs,
que ho fa com a mandra,
clar,
i dius,
no, no,
quan s'ajunten dues persones
que els agrada viatjar,
és fantàstic.
Sí,
això és així,
no?
La veritat és que
jo em trobo amb l'oficina
que ja...
Normalment és la senyora
la que vol viatjar
i el marit...
La que té més il·lusió, no?
Sí, sí,
el marit va una mica darrere,
però després una vegada
la senyora
ha pogut convèncer el marit
que surten de viatge
i ho accepta,
el que s'ho passa més bé
és el senyor també,
o sigui que a vegades
ens costa una mica més,
però en el seu cas,
vull dir,
tots dos estan entusiasmats.
Recordem que el viatge
és el viatge en avió?
Sí, sí,
tenen uns passatges d'avió
en línia regular
per anar de Barcelona a Roma,
anar i tornar,
i després els donarem
l'estància en un hotel,
ja buscarem,
ja he parlat amb ell,
ja buscarem un hotel
que estigui a la Mar de Bé,
que estigui a Ciutat del Centre,
perquè a partir d'aquí
es puguin desplaçar
tots els monuments
que puguin gaudir de la ciutat.
Si el centre,
que pas un hotel,
el podeu,
això ja ho poden tindre per segur.
Però desplaçar-te
cada moment
hi arribes quasi més d'idees.
Però vostè, Enric,
ja sap que això anirà bé,
perquè abans ens comentava
que és client de Viatges Berga,
no?
Sí, sí.
Com ho he dit?
Sempre hi he de més a la vegada,
diverses vegades
perquè repetim,
perquè quan et trobes un lloc,
un lloc que et trobes bé
i et tracten bé,
doncs hi ha una cosa
que agrava dir,
escoltem Viatges Berga.
I torna sempre, no?
Moltes gràcies.
És el que tenen
les ciutats com la nostra,
que més o menys
tothom es coneix,
que hi ha aquesta cosa
que dius,
veus que bé,
doncs és una satisfacció.
Què els han dit
al seu entorn més immediat,
els coneguts,
la família?
Els fills.
Estem molt estal·lucinats encara, no?
Sí,
i les nenes,
les netes,
perquè tenim set nets.
Déu-n'hi-do, eh?
Six nenes i un nen.
Ja, sí.
I llavors...
Que em portaràs àvia?
Que em portaràs àvia, no?
És la festa,
és la festa,
hi ha una cosa
que estan participant
en això del viatge
que es contesta.
I és l'aconteixement
de la família.
Aquest era un dels temes
de conversa
al dinar de Nadal, segur, eh?
El viatge dels avis a Roma
que els ha tocat a la ràdio, eh?
Doncs vostès facin propaganda
que escoltin Tarragona Ràdio, eh?
De part ja anirem fent oients.
És que el meu marit
és un assíduo, eh?
de Tarragona Ràdio.
Entre el Nàstic?
I sempre...
Ho va passar molt malament
ahir amb el Nàstic o què?
Sí.
Quina tarda, eh?
Quina tarda més negra.
És que després,
últimament,
el gimnàstic
el que no té és sort.
Perquè ahir mateix,
amb les oportunitats
que vam tindre,
ells vam tindre una sola
i la vam fer.
I nosaltres vam tindre
vàries.
I més a la vegada,
el futbol,
si no tens sort,
hi ha alguna cosa, no?
A veure...
Més a la vegada,
jo recordi ara,
parlant
temps en adere,
temps en adere,
que quan anava
a acompanyar el meu avi,
que era periodista
de Ràdio Tarragona,
ahir,
de la gimnàstica
de Tarragona,
llavors hi ha una cosa,
l'acompanyava
i veia tots els partits
de primera
i l'acompanyava
a la sala,
ell estava allà
a la premsa
i veia tots els partits
de primera.
Jo era la gimnàstica
que estava l'altra banda
de primera.
I continuava
anàvem i va fer això, no?
Era una altra cosa.
I també es jugava
al futbol
d'una altra manera.
Déu-n'hi-do.
Molt bé,
Eduard,
aquests dies tranquil
relativament,
perquè aquests dies
hi ha un moviment
pel món d'avions,
de trens,
de cotxes,
d'hotels,
no?
És una de les setmanes
amb aquest pont
tan espectacular
que hi ha
que la gent
es mou molt.
Els tarragonins
cap on han marxat?
On els tenim?
Els tarragonins
que han viatjat, eh?
Els tarragonins
que viatgen
aposten per anar
a visitar
una ciutat europea.
Aleshores,
agafen el pont
pel començament
com és ara,
que ara estan fora
de viatge
i després n'hi ha d'altres
que marxaran dijous
i tornaran diumenge.
Els tenim per Praga,
per Londres,
per aquests dies així.
Sí, sí, sí,
per París,
per Disney,
per Roma també,
o sigui que...
Veus que bé.
I nosaltres aquí,
què hem de fer?
Bueno,
però ja tindrem
els nostres dies de vacances.
I tant,
que sí,
ara també preparant
cara a la neu,
cara a les festes de Nadal,
perquè la gent
ens hem tornat molt viatgers,
oi?
Està clar.
Ja no ho deixem
molt més per vist.
Abans els que podien viatjar
van fent un viatge
de 10 dies
o de 15 dies
durant l'estiu
en plena temporada
i ara no,
ara pont que hi ha
o cap de setmana
una mica llarg,
doncs la gent s'ho programa.
En vés de fer un viatge a l'any
en fan dos o tres.
Eduard Berga,
com sempre,
ha estat un plaer
col·laborar
amb Viatges Berga.
Esperem que n'hi hagi
més col·laboracions
perquè a més es dona
oportunitat
d'obsequiar
als oients.
De tenir un detall
amb els oients fidels,
casualitat
que és un oient fidel
l'afortunat d'aquest viatge,
l'Enric Dalmau
i la Mercè.
Enhorabona,
Enric, gràcies per venir
avui a la ràdio.
Moltes gràcies,
i l'altre dia
quan m'ho va trucar
el cord,
quan m'ho va trucar
per telèfon
que vaig dir
escolta,
m'ho ha trucat a mi el viatge.
Ara, jo els hi vaig demanar
una cosa per telèfon
i continueu demanant-la.
Em llancen una moneda
en nom meu, eh?
Jo ja pensaré el desit,
però vostès,
de la Iolanda,
de la ràdio,
pam,
i llancen la moneda.
Quan arribem a la Fontana de Trevi,
una moneda.
Per favor, eh?
Per l'Eduard
i per l'Anna.
Adéu-siau.
Moltes gràcies de tot, eh?