Dos minuts, un quart de dues.
Hem parlat a l'hora anterior d'una proposta singular curiosa
que tindrà lloc aquest cap de setmana.
Ara recollim una altra que arriba des de Jove Cambra
i també l'Ajuntament de la ciutat sota el títol
Tarragona véns a la muntanya.
Per tercera edició consecutiva,
Jove Cambra organitza tot un seguit de sortides
a diferents punts de les nostres comarques,
sortides d'excursionisme,
com les que hem fet tota la vida.
Parlem avui sobre aquesta iniciativa amb en Daniel Mirabet.
En Daniel, bon dia.
Bon dia.
Ell és el director d'aquest programa,
però és que també ens acompanya l'Òscar Ijosa,
que és el president de Jove Cambra.
Òscar, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Com que tenim el president de Jove Cambra,
aprofitarem per comentar altres aspectes de l'entitat,
però comencem primer que tot,
més que res perquè si jo no m'equivoco,
que em passa sovint...
Clar, la primera sortida ja és aquest cap de setmana.
Sí, tothom que estigui escoltant ja es pot apuntar,
perquè és ja.
Doncs comencen parlant d'això
i després parlem d'altres coses.
És el tercer any i això vol dir que ha tingut èxit
les convocatòries anteriors?
Sí, bastant contents.
A començament anaven una miqueta de novatillos
perquè ben bé no sabíem com aniria.
Algunes excursions potser ens van sortir
una miqueta més pluixes de gent,
però ara ja les últimes van sortir força bé,
cada vegada han sortit millor,
la gent més contenta.
O sigui, hem trobat ja recorreguts distàncies òptimes,
que hem vist que la gent cobreix bé
i altres que no.
O sigui, hem anat millorant amb el temps
i ara les coses esperen que continuïn a la mateixa línia.
De totes maneres, tampoc,
jo m'imagino que no són sortides ni activitats
en les quals, d'on es convingui,
tampoc hi ha gent, grans masses de gent.
Vull dir que no és excessivament multitudinari.
És un nombre ideal?
Quin seria, més o menys, per la vostra experiència?
El límit de gent són 40 persones.
És a dir, més nombre significa que hi ha més divergència
d'estats de forma,
que a l'escola li vindrà de gust una altra cosa diferent,
o sigui, ho complica tot molt.
I sempre hi ha risc que se't perdi algú
amb muntanya amunt o muntanya avall.
No, no, això no us ho podeu permetre.
No, estaria bé que tornéssim tot sencès.
Jo diria que si la dificultat és mitjana,
això és molt important.
Quan dieu mitjana, això també és molt relatiu.
El que és dificultat mitjana per tu
per mi pot ser una dificultat extrema.
No, a veure, hem posat dificultat mitjana
més que res per evitar que gent
que no ha anat mai a caminar
s'hi apunti.
La idea és que hi hagi un mínim.
És a dir, aquí els tríptics
ho posem.
És a dir,
no busquem Ben Jonson,
ni Carl Lewis,
ni cap tipus de gent,
ni grans atletes, ni grans muntanyens,
ni els cascadiacs,
però el que sí que busquem és gent
que t'aguanti 3-4 hores caminant.
Aquesta seria la mitjana,
3-4 hores caminant amb un ritme tranquil.
Sí, sí, no, no, anirem tranquil·lament,
anirem fent fotos,
portem un guia que ens explicarà coses
del recorregut.
És a dir, anirem tranquil·lets i a disfrutar.
La primera sortida,
que és aquest cap de setmana,
pels voltants de Ciurana,
un clàssic de l'excursionisme,
que s'ha de repetir,
és com un ritual, eh?
Això s'ha de...
Ens mancava.
Una nada a Ciurana cada any s'ha de fer,
per veure com està.
És...
Havíem fet ja abans 5 excursions
i Ciurana encara no l'havíem tocada,
perquè patíem,
que si l'autobús arribarà a dalt,
que si no arribarà a dalt.
Al final, allà,
la companyia d'autobús
ens han dit que sí,
que arribarà a dalt,
i doncs, bueno, som-hi.
I val la pena,
perquè no farem la típica pujada
des de Cornudella.
Cosa que és d'agrair.
Sí.
Doncs com, no?
Sí, home, aquesta l'ha fet a tothom, no?
Dic caminant, clar, és que...
El que farem serà un tom al voltant,
passarem per un parell de graus,
vellir molt senzillets,
tot sigui dit.
No passarem pel voltant dels barrancs,
o sigui, els veurem de lluny, no?
Això que dius, bueno, molt bonic,
però no cal passar por, tampoc.
La segona és el 23 d'octubre,
a La Capona,
és el destí d'aquesta segona sortida?
Sí.
Allà al monestir de Sant Escreus,
allà ens deixarà l'autobús,
i començarem a caminar.
És la més cultural, no?
O sigui, aquesta de muntanya,
relativament té poc.
És a dir, aquí la gent el que farà
és veure el que són les construccions tradicionals
que es feien allí...
De pedra seca.
De pedra seca, sí.
I que han arribat als nostres dies
totalment intactes.
I la tercera, a més,
ho dieu així,
i és ben cert,
aneu cap al Sant Joan de la Muntanya.
Jo li he preguntat,
dic, escolta,
Sant Joan de la Muntanya on és?
Perquè jo, francament,
no desconec aquest destí
com a excursió a les nostres comarques.
Home, a Montblanc,
és això que diu,
aquesta seva ho coneixen, no?
Allà sí, segur que ho coneixen.
Però a veure,
és una ermiteta perduda,
perquè realment està perduda.
El poble de Montblanc
que ha fet l'esforç
els últims anys
de recuperar l'ermita
que estava totalment enronada
i d'arreglar el camí.
I ara a veure,
el camí fa pujada,
o sigui,
el nom de la muntanya
no és casual,
és una excursió
potser la més dura
de totes,
però que paga molt la pena
per les vistes
que tens de la Conca de Barberà.
És a dir,
és una ermiteta
perduda d'una muntanya.
Esdemont està molt amagada,
però que paga molt la pena,
l'esforç.
Organitzar jove cambra,
però això de jove
és el nom de l'entitat.
Jo imagino que
no hi ha cap límit d'edat,
que no cal estar vinculat
a jove cambra,
que és una activitat
absolutament oberta a tothom.
Està obert.
Està obert a tothom.
L'únic que demanem
és que la gent
sigui conscient
del seu estat de forma.
No, no,
dient això,
escolteu,
això és el que fem...
M'he trobat gent de 70 anys
que em guanyaven a mi.
Sí, però sobradament.
La gent gran últimament
camina molt, eh?
És una de les activitats físiques
que es realitzen
amb més intensitat, eh?
Sí, sí, per això.
No ho posem límit d'edat,
però l'únic que demano
és això,
ser conscient.
Escolti,
que és la primera vegada
que vinc?
Bueno, primer vagi a caminar
pel Miracle
i després ja en parlarem, no?
Per tant,
són sortides d'un dia?
Sí.
A migdia,
per dinar,
tothom a casa.
El preu mitjà de l'activitat?
Vuit euros.
I ho inclou
als desplaçaments?
Als desplaçaments,
sí,
l'autobús està inclòs,
assegurança,
portem un equip mèdic
del Santa Tecla,
també tenim Creu Roja
en el cas
que algú prengués mal
o etcètera,
tenim un guia també,
tot això va inclòs
i l'únic que la gent
s'ha de portar l'aigua
per beure
o si ve de gust
una altra cosa
i l'entrapa per esmorzar.
On s'han de fer
les inscripcions?
A Espimsa.
Espimsa,
que està darrere
la plaça del mercat,
Passat Jacobos.
Molt bé.
Número 4,
si no m'equivoco,
i hi ha temps
fins divendres
o fins que s'acabin
les places.
Que és un límit
de 40 aproximadament.
40, sí.
Més gent ja implica
problemes de massatge.
Jo me'n recordo
una que vam fer
allà
a la Mola Coll de Jou,
que uns pobres caçadors
estaven intentant caçar
i aquell dia...
De tanta gent
com hi anàveu?
Sí,
estaven intentant caçar,
però de tanta gent
com anàvem aquell dia
no vam fer res,
pobres gent,
perquè els hi vam espantar tot.
Mira tot això
que van guanyar els animals,
també.
Des de la perspectiva
dels caçadors,
vol fer la guetza,
des de la perspectiva
dels caçats en aquest cas,
doncs mira,
els hi vau fer
un favor aquell dia,
els vau admistir,
podríem dir-ho així.
Sí, sí.
Per tant,
fins divendres,
fins que s'esgotin
les places,
poden fer la seva inscripció,
si tenen intenció,
si els hi ve de gust,
doncs sortir cap a Ciurana,
ara que fa bon temps.
De fet,
heu programat
tres excursions
fins al novembre,
perquè després potser
fa una mica massa fred, no?
Sí, hivern i l'estiu,
diríem que no és la millor època.
I per què,
jove cambra
organitzeu activitats
com aquestes
i d'altres
que ara comentarem?
A veure,
això l'Òscar...
Com a president
potser li toca més
aquesta part de l'intervista.
No, aviam,
Natos,
som una associació internacional,
de cara internacional,
que el que pretenem
és el lema,
diguéssim,
que portem sempre
aquí dalt,
ben present,
és l'acció,
la formació
a través de l'acció.
Llavors,
el que fem és,
doncs,
ve a ser una miqueta
per explicar-ho
que sigui entenible,
és,
bueno,
el seguiment
del que realment
es fa
entre els 18 i 25 anys
de moviment Escolta,
etcètera,
esplais,
doncs,
nosaltres ho prolonguem
fins als 35-40 anys
i a més a més
fem activitats
que ens formen
als dos com a persones
i a més
aprofitem
per donar
alguna cosa
a canvi
a la societat,
no?
És allò que
avui en dia
costa tant de trobar,
de dir,
anem a fer voluntariat,
anem a fer coses
per la ciutat,
etcètera,
doncs,
creu també un punt
d'andreta.
Aquest any
hem fet 35 anys,
tenim l'assou social
al carrer Podaca
i allà,
doncs,
ens reunim,
cadascú
diu la seva,
fem els projectes
i els que es poden
dur a terme
fer-los.
De fet,
em comentaves abans
que la propera setmana
estareu al carrer
dins d'un
Proferents Joves Cambres
de Catalunya
sota el títol genèric
de Dona Vida,
no?
I aquí també estareu
presents vosaltres.
Sí,
bueno,
el dia 4 i el dia 5
divulgarem
tot el tema
de la donació
d'òrgans
i, bueno,
trencarem una llança
a favor
que la gent
sigui conscienciada
de què és el que és,
més que res,
i després,
doncs,
fer campanya
en pro de la donació
d'òrgans.
Això serà la propera setmana.
Altres anys també
heu actuat
a caràcter social,
no?
Sí,
cada any
tenim globalment
amb les Joves Cambres
de Catalunya,
tenim, bueno,
un programa nacional.
Aquest any
va en pro de la donació
d'òrgans,
altres anys han anat,
doncs,
en pro d'altra tripa
de temàtiques
i, bé,
és el que s'ha decidit
aquest any
i, doncs,
les 11 joves cambres
que es componen
a Catalunya,
doncs,
cadascú fa
les seves contrades.
Tot i que treballeu
segons quines coses
d'una forma coordinada,
també, no?
Totes les cambres,
de tant en tant
us trobeu,
esteu en contacte.
Sí,
teniu una seu central
a Barcelona
i, bueno,
cada jove cambra
fa la seva localitat,
sempre també
buscant
que les activitats
siguin
produents
pels mateixos membres
i per a la ciutat,
però,
després,
bueno,
tenim un lligam
no solament amb Catalunya
sinó també
amb el rest d'Europa
i amb d'altres llocs.
I qui pot pertany
de reunir
algú que diu
escolta,
doncs,
mira,
ja m'agradaria
per la meva activitat
professional,
per la meva manera de ser,
doncs,
a mi m'agradaria
introduir-me.
Té 35-40 anys,
gent jove,
que tingui il·lusió
i tingui ganes
de fer coses.
És l'única premessa.
Sí, sí, sí.
Tenir il·lusió
i ganes de fer coses
ni s'ha d'estudiar
ni s'ha de fer un curset
ni res,
s'ha de tenir molta voluntat,
això sí.
Costa,
però avui vull dir
que l'oferta
que és tan àmplia
i a més a més
en aquest sector d'edat
que el fer coses
per als altres
sinó que quasi bé
qui destaca
és la gent
que guanya més diners
o que fa més coses.
Nosaltres mateixos
perquè tot això
ens serveix
per a la vida quotidiana
i per a la vida laboral
no deixem de liderar
projectes,
però clar,
el problema
que suposa
mentre estàs treballant
o mentre estàs
amb família,
amb qui sigui,
de dir,
si faig algun malament
té una repercussió
i nosaltres no.
Nosaltres tenim
una sèrie de projectes
que decidim de tots
i és dur a terme
i tant si surten bé
com si surten malament
l'experiència ja t'ha quedat.
La mostra l'hem tingut avui
amb aquesta conversa
d'una banda
un projecte relacionat
amb el temps de lleure
aquesta activitat
Tarragona
Véns a la muntanya
amb un interrogant
jo imagino
que la resposta serà afirmativa
per part de moltíssima gent.
Això esperem.
Esperem que en aquesta primera
i això és el boc a orella
és el que més funciona.
Molta gent ha repetit
per això estem contents
que dir
escolta
jo vaig venir a la primera
he vingut a la tercera
inclús he trobat una persona
que ha vingut a totes
l'única que no ha fallat a cap.
Doncs també la tindreu segur
en aquesta nova congregatòria.
Esperem que sí.
I la propera setmana
doncs naturalment
restarem molt atents
a aquesta participació
també de Jove Cambra
d'aquesta iniciativa
Dona Vida
dedicada al 4
i al 5 d'octubre
a la donació d'òrgans.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
avui
Òscar i Jossa
president de la Jove Cambra
i Daniel Mirabet
que és el director
del programa
Tarragona Véns a la Muntanya.
Que sigui tot un èxit
i que us faci bon temps.
Això esperem.
Gràcies a vosaltres
per divulgació.
Adéu-siau.
Gràcies.