Va començar una mica en broma.
Teníem molt la idea de fer un reportatge audiovisual,
però no teníem molt clar en quins mitjans i com ho faríem.
Però el curiós de tot això és que actualment
el que és la tecnologia audiovisual,
temes de muntatge, de presa d'imatges,
s'ha posat molt a l'abast de publicacions,
com per exemple la revista,
és una editora d'una revista en periodicitat mensual,
doncs potser fa 10 anys no s'hagués pogut plantejar
fer un producte audiovisual,
i en canvi ara els mitjans ho permeten.
Suposo que també una de les feines importants
havia de ser recollir les imatges d'arxiu.
El que és el reportatge, el bo és el fet que molts reporters,
podríem dir molts aficionats fa 10 anys,
o fa uns anys ara concretament,
van prendre imatges d'aquella rierada,
des de dalt d'edificis, des de les bandes de la riera,
i és clar, això va suposar gairebé una hora i mitja
d'imatges de rierada contínua,
que es van tindre després de resumir en uns 15 minuts
de tragèdia d'aigua.
La gent suposo que és un record que 10 anys després
encara el mantenia viu.
Efectivament, vam fer una entrevista que a mi encara em posa la cara de gallina,
és la del senyor Massaquer,
que va patir, no és que se'l van portar a l'aigua,
vam tenir les imatges després d'un biodificionat
que es captava el moment en què era arrossegat per l'aigua,
per la força de la rierada,
i francament, quan li vam poder fer l'entrevista,
aquest senyor va sobreviure,
li vam preguntar
vostè va tornar a néixer, no?
I el senyor es va emocionar,
i en el documental es veu
com va tenir un peu
a l'altre món, no? Pobre home.
Col·laboració també amb Canal Reus,
en l'elaboració d'aquest reportatge,
com hi vau contactar, com ho vau fer?
Sí, amb Canal Reus hi ha contactes,
doncs ens coneixem sobradament,
i va ser, doncs,
el director de Canal Reus ens va demanar
si ho podia emetre.
En aquest cas, doncs, va ser Canal Reus qui es va interessar pel reportatge.
Nosaltres, en principi, no teníem previst, doncs,
anar ni a oferir-ho ni a res.
I quina difusió em volíeu fer?
Sí, bueno, potser s'han deixat, exacte,
s'han deixat d'explicar que
en van fer 2.000 còpies
i la vam regalar a tots els subscriptors
de la revista Cambrils.
A banda, també,
n'hi vam posar a disposició
per a qui en volgués comprar
les llibreries de Cambrils,
que actualment encara se'n poden trobar, no?
De quede tirada, encara en queden
i encara està a l'abast.
Canal Reus se va interessar,
s'havia del reportatge,
em va dir, deixeu-m'ho veure,
li vam passar i va dir que sí,
que el passaria íntegre,
dura una hora
i, doncs, el va passar tot pel Canal Reus,
inclús amb el sistema de radifusió
que el van passant diverses vegades
i, realment, doncs,
va acabar de tenir una dimensió encara fora,
més gran, no?,
d'àmbit comarcal.
A Cambrils es podria tornar a produir
una rierada com la d'ara fa 10 anys?
En realitat, ha tornat a...
No ha passat de la mateixa manera,
però els riscos se multipliquen.
Fa un any, és el que abans se referia,
fa un any, doncs, hi va haver també
tres víctimes mortals
per l'arrossegament d'un cotxe
que passava per una riera.
En aquest cas, era una riera més petita
i la tromba d'aigua va ser intensa
sobre Cambrils.
Aquelles persones coneixien el terreny,
però, doncs, no es pensaven
que allí se'ls pogués emportar
amb un cotxe una mica potent.
I realment, doncs, sí, se'ls van portar
i van perdre la vida.
Això, aquest risc, se multiplica.
Fa 10 anys, fa uns anys,
vam tenir una altra víctima
i potser havíem de remuntar,
o no recordem, havíem de remuntar segles
per conèixer alguna altra víctima mortal
a Cambrils de Rierades.
I ara, podríem dir que amb 10 anys
n'hem tingut 4.
Què passa?
Hi ha una pressió urbanística molt gran.
Cambrils té 7 rieres importants,
algunes més, 3 de molt grans,
i 3 més de mitjanes,
caves i moltes altres conduccions d'aigües,
que en un moment donat
es converteixen en veritables torrents
amb molta força, no cal dir la força que té l'aigua.
I les construccions cada vegada estan més a prop.
El factor humà cada vegada és més present en tot.
I no és descartable,
no és descartable,
evidentment,
no és que volem ara cridar el mal temps,
però en aquest cas, evidentment,
estem cada vegada en més situació de risc.