.
Aquí seguim amb tots vostès en directe des del vestíbul
del Teatre Metropol de Tarragona,
celebrant a la nostra manera aquest desè aniversari.
Fa exactament en 10 anys que va obrir portes
aquest teatre centenari després d'una remodelació important
que es va dur a terme al llarg de dos anys.
Ja sabem que farem una passejada molt superficial
per tot el que va ser aquella època i pel que ha significat
i ha de significar encara el teatre.
Ja tindrem ocasió de continuar parlant.
De fet, el Teatre Metropol és protagonista pràcticament cada dia
al nostre programa perquè és un teatre viu, obert.
Per cert, que ara que dic teatre obert,
les portes estan obertes totes aquelles persones
que avui ens vulguin acompanyar.
Quan entrin, se'ls donarà un número.
No, no és per fer la cua com quan van a fer la compra,
sinó que amb aquest número el que farem al final del programa
serà sortejar un abonament per tota la temporada d'espectacles.
Totes aquelles persones que ens acompanyin fins a l'una del migdia,
que vinguin, que no cal que es quedi en tot el programa,
que entenem que és un dia elaborable i tenen obligacions,
però venen, agafen el seu número
i poden participar del sorteig d'aquest abonament.
Companyies locals que han actuat, que actuen
i que actuarà en el Teatre Metropol de Tarragona, moltíssimes totes gairebé,
amb totes les dificultats que implica allò de demanar hora,
de demanar la tanda, com aquell qui diu.
Entitats de Tarragona que també fan actes aquí al Teatre Metropol, moltíssimes.
I avui justament tenim una mostra,
perquè precisament aquesta tarda els diferents col·lectius de dones
de la ciutat de Tarragona fan el seu festival de cada any,
amb actuacions, que és un tema que ja fa molts anys té la mà trencada
que porta Vicenç Canyón. Vicenç, bon dia.
Hola, bon dia.
Saps qui tinc a l'altre costat del fil telefònic?
No.
Un vell conegut teu.
Em penso que sí que el tenim, no? L'Alberto Peralta. Bon dia, Alberto.
Doncs el teníem. Se t'ha de la comunicació.
Ara intentem ràpidament el Lluís, com és a l'estudi,
contacte amb ell un altre cop.
L'Alberto Peralta i el Vicenç Canyón
formaven part d'una companyia teatral
que es deia Espai de Troc
i que justament formaven part de la programació
d'aquella primera primavera del Metropol, no, Vicenç?
Sí, senyora, sí.
Com es deia el...
Tangai, no?
Tangai, Tangai, Tangai, Tangai, sí, sí, sí.
Ara anava a mirar la xuleta que m'han tancat els programes.
No, el Tangai, sí.
Efectivament, el Tangai.
Teresa, bon dia, Teresa Valls.
Bon dia.
Ella havia parlat del que faran diumenge aquí al Metropol,
però també ha estat molt vinculada, com a persona que està molt vinculada,
al tema artístic i cultural de la ciutat de Tarragona.
Tu recordes com va anar la cosa que actuéssiu vosaltres
juntament amb Trono Villegas,
que per cert l'Oriol avui està a la tele
i no ha pogut en venir.
Hem parlat amb ell i sabem, i no era una excusa,
perquè l'Oriol Grau ja saben que...
Oriol, que pots venir a la ràdio, sempre diu que sí.
Per tant, aquest cop entenem que si no podia venir
és que era realment impossible.
La caja tonta mana, eh?
Home, escolta, de què viuríeu, eh, la gent del teatre,
si no tinguéssiu aquesta caja tonta,
si no fos per la tele moltes vegades.
Vicenç, com es va donar la circumstància?
Jo me'n recordo la primera vegada que va...
Bé, evidentment, tots els grups que funcionaven de Tarragona
eren l'Espai de Troc i el Trono Villegas, no?
Me'n recordo la primera vegada que va entrar
per la part de darrera a descarregar els decorats
i va ser una impressió molt forta, eh?
Perquè era el nostre teatre.
Vull dir que jo no vaig...
A mi no em van convidar a la inauguració,
tot s'ha de dir.
No et van convidar?
No.
Després de 10 anys, fes un desquite, què dius?
No, no, no, ja està.
No, no, no, ja res.
Vull dir que va ser un...
A tu tampoc t'has, eh?
A tu tampoc et van convidar.
Ui!
No, no, no.
Ni em van programar fins al cap de 3 anys.
Sí.
Veus, també té la seva cosa revindicada.
Calla, calla, que després parlarem amb els programadors.
Molta companyia estarragonides, però uns quantes no hi era.
Però avui hi sou, eh?
Avui sí.
Avui hi sou.
Digues, Vicençà, et vas quedar impressionant.
No et van convidar a la inauguració, fes coses.
Però impressionat, diguéssim, pel teatre que era nostre.
El nostre teatre, la primera vegada que t'has raonat,
jo tenia un teatre com de humana, no?
I que per mi va ser una cosa molt xula,
una expressió molt, molt, molt, molt bonica del teatre Metropol.
Va ser petit.
Ara el trobo petit, ara tot s'ha de dir que el trobo petit ja.
Perquè ja he xafat altres escenaris i el trobo petit.
Allò de l'experiència.
Uf, sí.
Jo no sé si, perquè això ho tenen...
Ah, em diuen que sí, que tenim ja l'Alberto al telèfon.
Gràcies.
Alberto, bon dia.
Bon dia, com anem?
Molt bé, i tu? Estàs a Barcelona, no?
No, no, no, estic a Tarragona.
El que passa és que...
A mi m'han dit que estaves a Barcelona.
No, no, no podria apropar-me avui.
Alberto, tenim aquí el Vicenç Canyón.
Hola, bon dia, senyor.
Hola.
I a la Teresa.
Hola, bon dia.
Sou vells coneguts tots, no?
Sí.
L'Alberto sempre havia estat molt vinculat al teatre a la ciutat de Tarragona.
Ja com a professor a l'escola de teatre Josep Ixar, no, Alberto?
Sí, sí.
Però aquí ja comptem més de 10 anys, eh?
Aquí tirem més enrere.
Home, tant.
Quan vaig...
Bé, jo vaig arribar a Tarragona fa 22 anys, una cosa així.
Aleshores, doncs, vaig començar a treballar així a l'escola d'art dramàtic d'allí del Camp de Marc.
La Teresa també era professora a la zona.
I jo alumne.
I jo alumne, vull dir que...
I d'allí va sortir l'espai de Trog.
Efectivament.
Sí, sí.
I tu recordes aquell dia que vau actuar al Teatre Metropol, que vau trepitjar aquest escenari per primera vegada, Alberto?
Sí, ara estava escoltant el que deia Vicente i sí, la sensació va ser molt bonica, no?
Però sobretot a veure, a mi el que més em va quedar és l'olor, la foscor i sobretot a veure, s'ha de reconèixer, no?
Suposo que igual perquè ens coneixíem més o menys tots la part tècnica, doncs la gent que treballa allí al Metropol,
la veritat es va comportar però superbé amb nosaltres, no?
I això s'ha d'agrair a l'hora de fer teatre, no?
Perquè d'alguna manera repercuteix en el teu treball davant del públic, no?
I sobretot, perdona, la primera vegada que vam actuar va ser en un muntatge que es deia Tangai.
i diguéssim, dins la posta en escena, el camerín dels actors, estava davant del públic.
Per tant, havíem de pujar i baixar i el públic el teníem però tocant-los, no?
Que en algun moment això que has de demanar permís, que recullin una mica les cames per poder passar, no?
Jo ja sé que sembla una mica anacrònica i antiga, però en aquest espectacle no fèieu així com una mica de destape?
No, no, no, no, Vicenç, no em diguis ara, perquè jo recordo que algun dels muntatges de l'espai...
El primer que vam fer no era aquest, que sortia un tio molt guapo que sortia d'espullat.
Però que també ho dèieu, que em diuen, escolta, que surt algú d'espullat que ningú s'ha d'espullat...
Que era jo, vamos.
Com m'espero.
Clar, per això és resposta d'aquesta manera també, no?
De dir, eh, no, no eren aquest, eren un altre que sortia jo d'espullat, no?
Però aquest el vam estrenar, no sé si us recordeu, a la sala d'actes que tenia allà damunt de Tràfico.
Que era el teatre, sí, el teatre que tenia Tràfico, on actuava el...
Cultura, no era cultura allà.
I l'Atenea també actuava molt allà, sí.
L'Atenea actuava generalment allà, sí, sí, en aquella sala.
Allà ho vam estrenar.
Em permeteu que us presenti un altre convidat que està pacientment aquí assegut, Antoni Dalmau, molt bon dia.
Hola, bon dia.
L'Antoni Dalmau és escriptor, però a més a més és el president de la Fundació del Teatre Lliure.
Aquí ho ven.
I vosaltres, si estan parlant del Metropol, perquè han de parlar del Teatre Lliure.
Què venen aquí a fer-nos a més?
Ja, no, és que l'Antoni Dalmau, que com vostès saben és escriptor, doncs avui està a Tarragona per presentar la seva darrera novel·la.
Ho vam saber, vam dir, home, ni que sigui simbòlicament, que passi pel teatre per aquest doble motiu,
perquè ve a presentar un llibre i perquè la seva vinculació amb el món del teatre és important.
I jo el convidaria ja que formés part d'aquesta conversa, si li ve de gust.
Sí, ja que s'ha donat la casualitat, celebro enormement tenir l'oportunitat de saludar la gent del Metropol,
perquè al cap de ball el gremi d'això del teatre a Catalunya fa dies que...
Però escolta, hi ha classes. No em digui que no, això del teatre, hi ha classes.
Hi ha de tot, però tothom cobreix el seu espai, diguem, escolta, hi ha feina per molta gent
i cadascú ha d'ocupar el ninxul, diguem, en el bon sentit, eh?
Sí, perquè parlant de projectes teatrals...
No, però això ho diuen els experts en màrqueting, sempre parlen dels nínxuls de mercat,
que també és veritat que és una espai una mica terrorífica.
Però tothom té el seu forat, el seu espai, cadascú ho fa el que ha de fer, no?
Alberto, tu continues fent teatre?
Sí, però ara em dedico a fer classes.
Ara fas classes de teatre?
Ha arribat un punt, a veure,
la situació teatral dins de Tarragona,
doncs molt fàcil no és, no?
I bé, ha arribat un punt,
quan vam deixar l'espai de troc,
doncs això que et planteges, no?
I mira, jo en aquell moment,
després de deu anys d'estar junts,
mira, necessitava unes vacances.
I bé, ara sí, estic dins del teatre,
però fent classes.
Curiosament, havíem la gent que feu teatre
i que feu teatre a Tarragona,
i justificadament,
sempre quan parleu del treball que feu,
no és fàcil, malgrat tot,
però ho tireu endavant.
És cert que no és fàcil, malgrat tot,
però sempre esteu allà
i sempre esteu fent noves...
De fet, la Teresa avui ens ve a parlar
d'una producció amb Xerima,
que representaran aquí diumenge,
al Metropol, a Animalades,
vull dir que no pareu, malgrat tot, no?
A veure, jo suposo que la qüestió
és la motivació que tens
per determinades professions, no?
Aleshores, si et dediques al teatre
o a alguna activitat artística,
doncs, esclar, és que és diferent.
Ho fas perquè de bo t'agrada
i és una necessitat vital per viure, no?
Per projectar-te,
per realitzar-te com a persona, no?
Aleshores, esclar, això no es pot aturar.
I suposo que és això
pel motiu que estem tots, no?
Més enllà de com te'n vas, no?
El Tangai dèiem, el bitxito del teatre,
si te entra, ¿verdad, Alberto?
Sí, sí.
I és, curiosament, aquí a Tarradà dèiem
el Vicenç, l'Alberto es coneixen,
el Vicenç coneix la Teresa,
és també el que tenen les ciutats petites,
que tothom es coneix,
i passa com els grups de música,
que podeu estar en tres col·lectius de teatre diferents
i fent 40 coses a l'hora.
El Vicenç està en 45 RPM,
però aquesta tarda porta les dones dels col·lectius
i a més a més està fent coses amb la Teresa també.
Amb la cooperativa obrera Carnaval.
Hi ha una autèntica endogàmia,
endogàmia teatral a la ciutat de Tarragona, no?
Això és bo, penso que és molt bo.
És la gràcia, no?
Hi ha col·laboració moltíssima sempre.
Sí, vaja, per nosaltres,
des que estem al magatzem hi ha fa uns quants anys,
intentem això, barrejar-nos, no?
Al magatzem hi ha diversos grups
que assaigen i treballen,
i aleshores, sempre que algú necessita alguna cosa
d'un altre grup, vull dir,
es barreja i no hi ha cap problema.
En aquest cas, ara hem muntat una cosa amb xarima,
altres que a vegades ho havíem fet amb d'altres.
Ho feu diumenge a les 12.
I que és un muntatge infantil,
és per tots els públics, un infantil.
És un infantil, és un musical infantil
que curiosament, com que fa 10 anys,
també fa 10 anys, ara t'explico una història.
Resulta que, segur que els que estan per aquí,
d'an Alberto com el Vicente també,
se la sabran.
Fa 10 anys, nosaltres, quan es va inaugurar el Metropol,
nosaltres rodàvem una cosa que es deia
la comèdia del Gall i el flotista de Melling.
Molt divertida, per tant.
Doncs, aquesta obra, Animalades, està basada en això.
Aquella flotista del Gall i el flotista del Gall,
comèdia del Gall, quina cosa he dit,
va rodar per tot Catalunya,
van fer a veure 200 bolos,
amb un parell d'anys.
En aquest moment, això és una reposició d'allò,
molt diferent, perquè...
Remasteritzada, que es diu ara.
Més o menys.
Rímicament i musicalment és molt diferent,
i el muntatge també, però és basat en allò.
I ara sí que podem venir al Metropol,
al cap de 10 anys, tu.
Ara sí.
Que és bonic.
I amb relleu generacional, a més o menys.
Clar, amb 10 anys, imagina't.
Allò, llavors, no hi vam ser.
Llavors va inaugurar el Metropol
i nosaltres no hi vam ser fins al cap de 3 anys.
Per tant, també té aire d'aniversari, aquesta representació.
Bueno, si li vols dir així.
Molt bé.
És curiós.
Vicenç, el que fareu aquesta tarda,
clar, surt del que és l'àmbit teatral
i aquí el que es donarà cita a l'escenari,
on aquest cap de setmana estaven els juglars,
avui, per exemple, estaran els col·lectius de dones de Tarragona.
I és que aquest espai és versàtil, eh?
Home, s'està quedant una miqueta petit, penso.
El Metropol ja tocava una miqueta...
Així ja parlaré.
Després vindran els polítics
i els preguntarem pel Teatre Tarragona
i tot això veiem què passa.
Jo penso que va para largo, això, eh?
Sí, que te lo penso.
Ara estic mirant el programa demà, aquí,
de la temporada, que vam actuar nosaltres,
i estic veient que davant de nosaltres
està l'Alla, que curiosament...
Sí, l'Acompanyen de l'USA, que ha vingut d'altres vegades.
Jo els vaig conèixer, no aquí, sinó a Xile.
I aquest dissabte me'n vaig al Vendrell a sopar amb ells
i ja està amb ells.
Estic al·lucinant, dient, ostres, que fort.
Van estar una setmana abans i no, i no els vaig conèixer.
I ara són amics meus.
I ara són amics de temps.
Sí, anà, anà.
Què fareu, aquesta...
Si em perdoneu...
Digues, digues, Alberto.
No, que m'has d'anar.
Doncs, Alberto, una abraçada ben forta
i agrair-te que t'hagis posat el telèfon.
Volia estar per això, no?
Per donar-li felicitats al Metropoli,
bé, que hi continua tot.
I si d'aquí a poc tenim un altre teatre,
com el Tarragona,
doncs millor encara.
Això a l'hora següent ho esbrinarem.
Gràcies, Alberto.
Vinga, un petó per tothom.
Fins aviat, una abraçada.
Adéu.
És el que té la gent del teatre,
que ha de fer mil feines alhora
per ensortir-se, no?
Que us he d'explicar.
Me la he dit i se me lo cuenta.
Per això mateix.
Doncs, vosaltres també agrair-vos molt.
Us podeu quedar una estoneta,
tot i que tu, Vicent,
estàs fent coses a l'escenari, no?
Sí, jo estic preparant els acurats
per aquesta tarda
i també vull dir el que afegis-me,
el que ha dit l'Alberto,
és a dir,
que no només el teatre és l'edifici,
les cortines, els focus,
sinó el personal que treballa aquí,
aquest metropol, no?
Que és un personal, de veritat,
molt professional i que jo que he actuat
en molts teatres, en molts llocs,
en molts països,
és al·lucinant com a nosaltres,
a mi, per exemple,
m'he cuidat molt.
En sabeu perquè...
M'agrada a tots, eh?
Els que no són...
Clar, jo parlo de que quan jo he arribat aquí,
qualsevol cosa que em fa falta,
vull dir, sempre una...
Són molt col·laboradors, eh?
Cosa que no tenen l'obligació.
Però vosaltres sabeu per què us deixen parlar poc,
avui a vosaltres i, per exemple?
Sí, molta gent.
Perquè el programa,
pràcticament,
l'hem dedicat a ells
i seran els que acupsaran bona part
del protagonisme...
Sorpresa, sorpresa!
Des de la taquilla,
acomodadors, tècnics...
Estaran avui
i seran els protagonistes
de debò d'aquest programa.
Doncs, me l'al·ligo molt per ells
perquè som gent molt maca.
I realment val la pena
conèixer-los de prop
i els tindrem aquí.
Gràcies per venir,
que vagi molt bé.
Gràcies.
Éxit aquesta tarda.
Gràcies.
I, Teresa,
anava a dir en les nostres oracions,
però en tot cas en les nostres agendes,
que potser és molt més adient
perquè la gent vingui al teatre.
Gràcies, Antònia.
Et tenim aquí abandonat.
Deus estar acostumat
que quan vas a les ràdios
hi ha els puestos...
A mi m'agrada sentir parlar de teatre.
Vull dir que és un plat
que menjo tot sovint
i m'agrada molt.
De totes maneres,
des de la posició
de president de la Fundació del Lliure,
jo no sé si estàs més pendent de teatre
o d'altres coses relacionades
amb el que és l'organització,
l'administració,
la política...
Jo no soc director de teatre.
El director és l'Àlex Rigola, diguem.
Per tant, la meva feina
és aquesta altra, efectivament.
Més l'enllaç amb les administracions.
Sabeu que aquell és un teatre
participat per diverses administracions
i per tant és més aquesta mena de relació
a la gestió del teatre.
Doncs escolta, si et sembla bé,
ara farem una petita pausa
per les notícies
i de tornada parlem d'aquest llibre,
d'aquesta primavera d'hivern.
Un llibre que sospitem
que tindrà bona acollida
en una època que la joventut
està molt valorada
i aquella edat
com a més madura
sembla que no se li donen els valors
que li pertoca,
sobretot en l'àmbit dels sentiments.
Probablement sigui...
Jo no sé si ho ha fet
amb la intenció
que sigui una guia o una ajuda,
però vaja,
ens expliques una història
que pot ser molt interessant.
En parlem després.
Gràcies.
Fins ara.
I de totes maneres,
el que sí els volem recordar
abans de donar pas
a aquest embolletí
de notícies breu
és que els esperem aquí al teatre
fins a la una del migdia.
que ens vinguin a veure,
que treguin al cap,
no cal que es quedin,
aviam,
que ningú es pensi
que això és una obligació
sinó més aviat
una invitació d'allò més formal,
que vinguin,
que passin pel teatre,
els donarem un número
i al final del programa
sortejarem un abonament
per tota la temporada de primavera.
Fins ara mateix.