Carmei, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
Primer que tot, per què no ens expliques quin és el contingut del llibre?
I després entrem en el tema de les conclusions,
que probablement és el més important, no?
El contingut del llibre és la historiografia de les dones emigrades.
Nosaltres hem volgut presentar, que som diverses,
hem volgut presentar les diverses procedències,
els motius de la immigració.
Després hem parlat, i molt, del associacionisme,
que és la participació de les dones emigrades.
Després fem una conclusió en dient-se que ja estem aquí
i que el que volem és que la societat ens mirin com persones
i no com víctimes.
No volem ser victimistes, volem ser persones que han arribat
d'un país que s'han empobrit, però no som les pobres dones.
Deies que reflecteixen les diferents dones emigrades
en el fenomen de la immigració.
Com a altres, és molt important la procedència i la manera d'arribar.
D'arribar i per què arribem.
Si és la dona la que arriba primer, si ve, doncs, seguint el company.
Sí, sí, sí.
Aquí hi ha moltes diferències en tot el procés migratori, no?
Sí, sí, perquè si és la dona la que arriba primer
és perquè es pren la iniciativa d'immigrar
o ajuntament amb la família.
Llavors, ve aquí, amb prou feina, troba feina, valga la redundància,
i no té els ressorts aquests de trobar alguna persona que l'aculli.
Però si és la reagrupació familiar, arriba primer l'home
i quan la dona arriba, quan és reagrupada, ja troba una casa,
ja troba un apollo, etcètera.
En funció de l'origen, primer ve la dona o ve a fruit del reagrupament familiar.
De vegades hi ha estereotips i es pensa que les dones que venen des d'Amèrica,
per exemple, generalment venen soles, després fan venir els seus fills,
després probablement els seus marits o companys.
La dona que ve dels països del Magrib ve més amb la reagrupació.
Això són estereotips o realment és cert?
Sí, sí, són una mica d'estereotip.
La dona magrebí, a vegades, i les primeres que han vingut,
són de reagrupació familiar, però ara estem trobant dones
que inicien el procés migratori per elles mateixes.
El col·lectiu latinoamèricà, és veritat que la gran majoria són dones,
però també tenim homes que són les que reagrupen,
i homes que són reagrupats.
Tenim les companyes filipines,
elles són les que reagrupen perquè arriben primer.
Això ja depèn, no podem dir...
Totes les latinoamericanes reagrupen elles, no, no és veritat.
Remei, òbviament, tot el procés que sorgeix de la immigració,
de l'arribada a un nou país de construcció d'una nova vida,
és diferent per un home i per una dona, oi?
Sí, és diferent, és diferent.
Per què és diferent?
Perquè tot el món és diferent la situació de la dona.
Tot el món les dones estan exclues.
allà a veure si la dona és immigrada i és dona,
ja té una doble connotació.
Sí, és diferent.
Perquè també és diferent nosaltres, les dones,
amb la llei solament podem treballar el servei domèstic.
Els homes tenen la construcció i tenen el camp.
Sí, és diferent.
I les polítiques d'estrangeria que duen a terme les diferents institucions,
tant se val, sigui de l'àmbit local o més en general,
tenen en compte que aquest procés migratori en les dones és diferent als homes?
No, no, no, no, perquè ells fan lleis.
Les lleis es fan al despatx, no allà a terra, on està la gent.
No, no, no, no tenen en compte això.
Ells fan lleis, fan les lleis que són lleis que van bé per la societat d'acogida,
i prou.
Les dones també són mares i aquesta dona immigrada pot arribar embarassada,
pot quedar-se embarassada o pot venir fins i tot amb un nadó.
Tampoc no es té en compte aquesta particularitat tan transcendent, d'altra banda, no?
Jo penso que sí, que jo l'hi tenia en compte.
Per això ho hem dit nosaltres, per això fem publicacions,
per això fem jornades que l'Institut moltes vegades suporta
i no es fa allò que podríem dir, no fa costat,
perquè per sortir amb aquesta invisibilitat de la informació sobre les dones immigrades.
Després, les dones quan ja s'instal·len, en el cas que visquin en família,
tenen els fills, les filles, el temps va passant,
van construint-se una vida sense renunciar a determinades creences,
a determinades maneres d'entendre el món.
Aquí les dones també tenen una dificultat més gran, no?
Perquè són les que tenen contacte amb l'escola,
per tractar els temes dels seus fills,
amb altres dones, no?
Sí.
Amb els metges, els pediatres...
Exactament.
Les dones tenen aquesta relació amb la societat d'acogida,
per això nosaltres hem observat que amb dones, dones,
vull dir les dones immigrades i les dones d'aquí,
fem pont, fem xarxes de dones,
la qual cosa jo n'he trobat amb els homes.
Les dones, com has dit molt bé,
que són les que anem a les ampas.
Jo me'n recordo que fa uns quants anys a les escoles,
quan tenien algun noi immigrant,
feien el Dia de la Interculturalitat,
i aquest dia solament eren les trenetes,
si alguna mare podia portar algun menjar,
però ara ja tenim contacte amb les ampas,
ja volem que el Dia de la Interculturalitat
no sigui el folclore,
sinó donar a conèixer la nostra procedència.
i la nostra cultura.
Clar, perquè al començament, a veure, Remei,
sempre es feia allò,
la cosa, diguem-ne, exòtica, bucòlica, bonica,
però la problemàtica a fons no s'afrontava, no?
No, no s'afrontava.
I ara amb aquestes publicacions
i les xarxes de dones emigrades,
que hi ha moltes,
sortim, volem sortir,
no hem sortit, però volem sortir a la invisibilitat,
volem donar,
no solament demanem,
volem donar també,
que portem moltes coses en les maletes
quan emigrem.
Savieses dels països d'orígens.
És el que jo t'anava a dir,
no renuncieu a aquesta saviesa
que a més heu heredat de les vostres mares
i les vostres àvies.
Sí, sí, sí, sí, no ho renunciem, no.
Perquè seria renunciar a la nostra identitat,
seria renunciar a les nostres àvies,
i és molt important
per a una dona africana
aquesta realitat
i aquest, jo diria,
matriarcat que tenim allà
que no es no manen mai, no.
Hi ha qüestions relacionades
estretament amb les dones,
amb les nenes,
amb les adolescents,
amb les creences,
que aquestes en determinats moments
poden presentar alguna complicació
vers la societat d'acollida?
Rami?
Quan aquestes creències
tropegen els drets humans,
s'han de combatir.
Però d'altres que potser
són més subtils
i que no són compreses
per la societat d'acollida?
Parlo de comprensió,
no de prohibició,
perquè hi ha coses
que probablement no cal prohibir-les,
òbviament, no?
No, jo penso que comprensió
hem de mirar
de no ser paternalistes.
La comprensió ha de partir
que sigui una cosa
que sigui ben assumida,
que no sigui...
Perquè són elles,
jo no parlo,
jo no vull
perquè no pensin que siguin...
No,
hem d'afrontar
les coses reals.
Nosaltres,
per vindre
de nostres cultures,
no vol dir
que tot és bo.
I s'ha de posar
sobre la taula.
Per això dic jo
que han de ser
des d'una perspectiva
de drets humans.
deia la remeca
que cal acabar
amb la invisibilitat
i no és estrany
perquè segons
dades del mateix
Institut Català
de la Dona,
a Catalunya
les dones
representen
un 53%
del total
de la població
immigrada.
però la immigració
sempre se presenta
en masculí,
se parla
en masculí.
Doncs ja és moment
de posar-li
l'article femení
davant
i per això
aquest llibre
està recomanat
no per persones
que es dediquin
a temes
d'immigració,
sinó
qualsevol persona
que estigui interessada
i que vulgui conviure
amb els seus veïns,
no?
Sí,
és d'una lectura
molt,
molt,
molt senzilla
però porta
informació
important
i nosaltres pensem
que és una informació
important
i bàsica
per entendre
una mica
aquest fenomen
de la immigració femenina.
Si em permets
una breu pregunta personal,
Remei,
tu ets guineana
d'origen,
quant de temps
portes a Catalunya?
Ja fa gairebé
30 anys,
ja tinc una filla
de 30 anys
que és catalana.
Déu-n'hi-do!
Ets ben coneixedora
d'aquest país,
bé,
ets d'aquest país,
de fet.
Sóc empurlanesa.
Molt bé,
Remei,
doncs enhorabona
a tu i a la Mariel
per aquest llibre
i moltes gràcies
per atendre
la nostra trucada.
Bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adeu-siau.
Adeu.