260 milions d'euros.
Aquesta és la xifra destinada per les comarques de Tarragona
en les partides previstes en els pressupostos generals de l'Estat
de l'any 2006 per a les comarques de Tarragona.
Ahir ja vam comentar aquesta dada,
ahir va venir en aquests mateixos estudis,
en aquesta mateixa hora,
el diputat del Partit Socialista del PSC a Madrid,
el senyor Francesc Vallès,
que ens va donar l'opinió des del partit del govern
d'aquests pressupostos generals de l'Estat.
I al llarg dels propers dies aniran venint
els diferents representants tarragonins
de la resta de formacions polítiques
perquè també puguin expressar el seu punt de vista,
el seu parer d'aquests pressupostos generals de l'Estat.
Avui comptem amb nosaltres
amb la presència del senyor Francesc Ricomà,
diputat del Partit Popular a Madrid.
Senyor Ricomà, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Què li diu? Quina és la valoració des del Partit Popular
d'aquests pressupostos generals de l'Estat
per la demarcació de Tarragona?
Doncs 260 milions d'euros,
que representa una xifra quantitativament interessant,
però qualitativament molt buida,
i m'explico.
Quantitativament interessant
perquè és un volum d'inversió positiu,
però que ve marcat fruit de la pròpia dinàmica
que tenen els diferents projectes d'inversió
a les nostres comarques,
encetada molts anys enrere.
Tothom ha de saber que perquè una inversió es tradueixi
en una obra que un dia entra en servei,
doncs es necessita primer la voluntat política
de fer front als estudis informatius
i d'impacte ambiental previs,
i després es necessita la voluntat política
de posar-hi diners,
de licitar i d'adjudicar les obres.
Aquest procés té una durada amb obres importants,
com són les vinculades a infraestructures,
té una durada llarga,
té una durada de 4, 5, 6 anys,
i per tant ara el que estem fent,
afortunadament,
és recollir els fruits del que va ser
una atenció molt acurada
a qui va haver en el govern anterior
envers de les nostres comarques.
És lògic que les obres
que formen part d'aquestes pressupostes generals
pel 2006 són obres que tenen ja
els estudis informatius fets,
tenen els estudis d'impacte ambiental fets,
tenen redaccions dels projectes fets,
i l'únic que cal,
que ve marcat pel seu propi ritme,
és continuar amb els procediments
de licitació i adjudicació.
Això fa que el govern socialista
s'ha vist gratament forçat
a continuar aquests projectes
encetats pel Partit Popular,
i això ha fet que el pressupost
en general tingui una xifra
quantitativament interessant.
Per què he dit que qualitativament pobra?
Home, perquè entenc que la responsabilitat
d'un govern és preveure el futur
i intentar adelantar el territori
sobre els reptes de futur.
I en aquest cas,
i després donaré xifres,
veiem que en els pressupostos generals
per l'any 2006 no es contempla
pràcticament re nou.
És a dir, que l'únic que s'està fent
és acabant allò que el Partit Popular
va iniciar, però sembla cega
pel Partit Socialista
les comarques de Tarragona
d'aquí 10-12 anys
estaran igual que ara
i que no necessitaran absolutament
res de nou.
I després té una mancança,
jo diria que recriminable,
en l'àmbit mediambiental.
La caiguda, aquí sí,
del Ministeri de Medi Ambient
a l'hora d'invertir
a les comarques de Tarragona
és molt important.
Hem de tenir en compte
que hi ha pressupostats
12 milions d'euros
per aquest any 2006.
L'any passat,
el 2005,
hi havia pressupostats 10,
però és que l'any 2004,
l'últim govern del Partit Popular,
n'hi va haver 33.
Hi ha una caiguda
molt greu
en temes mediambientals
que, insisteixo,
per unes comarques
com les nostres,
amb un potencial
ecològic i mediambiental,
per ser
ribera de riu
a la zona de l'Ebre
i per ser
façana litoral
amb més de 200 quilòmetres,
doncs és un oblit intens.
Per això dic que,
bé,
la xifra és respectable,
però que darrere la xifra,
si ho analitzem,
ens en donem compte
que hi ha un oblit important
a les nostres comarques.
Si li sembla,
senyor Ricomà,
desgranem alguna de les aportacions
que vostè acaba d'avançar
en el capítol d'inversions.
El senyor Vallès,
ahir en aquests mateixos micròfons,
reconeixia
que ja sí que
en aquests pressupostos
es posa en puny final
en moltes inversions
ja engegades
des de punt de vista
des de fa
alguns anys,
però que
no li volia treure mèrit
perquè precisament
deia
ells,
ara nosaltres sí,
el Partit dels Socialistes,
sí que posem
puny final
a totes aquestes obres.
TGV,
desoblament de les carreteres,
autovia Montblanc,
etcètera.
O sigui,
que el senyor Vallès
en aquest sentit
matitzava també
el que vostè deia.
També s'atribuïa
part del mèrit
després de molts anys
obres que fa molts
i molts anys
que s'arrosseguen,
ara sí,
teòricament sembla,
però suposos de mà
que es podran veure acabades.
Sí,
indiscutiblement,
però, a veure,
el Partit Socialista
i el senyor Vallès
ho reconeixia,
està posant final,
punt i final
a obres
que enceta
el Partit Popular
i que per la durada
dels temps,
doncs,
el procediment fa
que s'hagin d'acabar
en guany,
però no és menys cert
que el Partit Popular
en la seva gestió
no tan sols va donar
l'inici
amb voluntat
política i econòmica
per acabar
aquestes obres en guany,
sinó que en va acabar
moltes.
Jo vull recordar
que a les carreteres
nacionals
de les nostres comarques
el govern del Partit Popular
va fer vuit actuacions
a nivell de variants,
vuit actuacions
en vuit anys
des de partint de zero
fins que l'obra
entra en servei
és moltíssim.
Jo vull recordar
que l'alta velocitat
l'estan acabant,
però és que la sensibilitat
del Partit Socialista
va ser portar
l'alta velocitat
al sud,
va cometre
una errada manifesta
que era
el primer tram
d'alta velocitat
unir el centre d'Espanya
amb el sud d'Espanya
quan lo lògic és
connectar Espanya
amb Europa,
per tant la línia
Madrid-Tarragona-Barcelona-Frontera
Francesa
era la prioritària,
no va tenir
aquesta sensibilitat
que sí va tenir
el Partit Popular.
Per tant nosaltres
ens en alegrem
que tots aquests temes
que van ser sensibles
per nosaltres,
doncs el Partit Socialista
els doni continuïtat
i els acabi.
Això no és el preocupant.
El preocupant,
miri,
és que per exemple
en el pressupost
el pes més fort
dintre del pressupost
és el que tenen
les inversions
que fan les empreses
i les societats
públiques.
És on es troba
el port,
l'autorietat portuària,
és on es troba
l'aeroport,
a ENA,
i és on es troba
el gestor
d'infraestructures
ferroviàries
que és qui construeix
l'AVE.
La inversió
d'aquestes tres
entitats públiques
totalitza
el 61,34%
del pressupost.
Doncs bé,
de tota aquesta inversió
només hi ha
un 2,94%
en inversió nova,
en previsió de futur,
en intentar
adelantar
les nostres comarques
en relació
amb el temps.
Clar,
i això és certament
preocupant
perquè l'únic
que estem fent
és que d'aquí uns anys
ens estem lamentant
que tenim les infraestructures
endarradires.
Si ara estem cobrint
uns dèficits importants
d'infraestructures
que s'arrosseguen
a les nostres comarques
i ara
que s'estan acabant
totes aquestes
obres
que hi havia
de primera necessitat
i que els estem donant
termini,
doncs com és
que ja no comencem
a preveure
els creixements demogràfics,
les necessitats
de comunicació,
el fet
de la globalització,
el fet
de la nostra
vinculació
amb Europa
i comencem
a treballar
infraestructures
de futur.
Evidentment
que amb un 3,
amb un 2,
perdó,
com a 94%
d'inversió nova
difícilment
estem jugant
a aquest futur
i per tant
indirectament
estem
empenyent
un altre cop
l'enderrariment
amb infraestructures
de les nostres
comarques.
Ministeri de Foment,
les carreteres,
sí,
a veure,
hi ha un pressupost
en carreteres
d'aproximadament
80 milions d'euros,
que és
l'altre 30
i escaig
per cent
que afegim
amb el 60
i pico
que he dit
de les societats
i empreses públiques
que defineixen
el conjunt
del pressupost,
però és que
d'aquests 80
milions d'euros,
clar,
la gran majoria,
24,
per connectar
el corredor
del Mediterrani
amb l'AVE,
és una obra
que ha estat
encetada.
La variant
de Vilaseca,
fins a Cambrils
i Montrots,
17 milions d'euros
més,
però és que
això ve per ofici
perquè ja està encetat
el procediment.
La variant
de Falset,
que el PP
la va tenir
que aturar
a decisió
del propi
Ajuntament
de Falset
perquè va
voler modificar
el projecte,
però que els diners
estan allí.
Insisteixo,
són obres
que l'únic que fan
és posar al dia
i no avancen
en cap cas
sobre el futur.
I a tot això,
jo crec que,
com a tarragonins
hi ha,
hem d'estar
preocupats
per la poca sensibilitat
per l'oblit.
Jo no sé
si és pitjor l'oblit
o que es tracti
d'una estratègia
partidista
des del moment
en què l'Ajuntament
de Tarragona
està regit
per una coalició
entre Convergència
i PP
que no és la que està
ni a la Generalitat
ni al Govern
de l'Estat.
No sé quina
de les dues coses
seria pitjor.
Però el que és cert
és que això
ha provocat
un cop més
que a Tarragona
que ha de ser
l'epicentre
de dinamisme
de les nostres comarques
doncs
quedi endarrerit
fins i tot
en aquells projectes
que estan encetats.
És a dir,
que no tan sols
no estan fent res nou
a Tarragona Ciutat
sinó que allò
que estava ja amb estat
que ja s'havia posat
fil a l'agulla
ho tenen
no sabem ben bé
per què
aturat.
Què no recull
per vostè
senyor Ricomà
d'aquests pressupostos
per la ciutat de Tarragona?
Doncs miri,
li explicaré.
Als pressupostos generals
de l'Estat
hi ha tres partides
per Tarragona Ciutat.
Tres.
Museu Nacional Arqueològic.
Quan a la ciutat
hi ha un debat
encara d'on va.
No s'han pronunciat
o s'han pronunciat
no en la línia
del que està dient
el Ministeri
i per on t'ha posat
els diners
el Ministeri.
Però vaja,
hi ha una partida
que diu
Museu Nacional Arqueològic.
560.000 euros.
Passeig marítim
de la platja llarga.
642.000 euros.
Segon cinturó
de Tarragona.
Sí, la variant.
La variant.
546.240 euros.
Sap quant suma això?
Això suma
1.748.240 euros.
És molt o és poc?
Home,
doncs li diré
que en realitat
el cost
d'aquestes
tres obres
totalitza
64 milions d'euros.
Si per l'any 2006
de 64 milions d'euros
només n'han pressupostat
1,7
què farem
a nivell d'obra real
l'any que ve
2006 a Tarragona?
No res.
Absolutament res.
És el 0,7
del pressupost
que tenen
el total
de les tres obres.
És a dir,
que han posat els diners
per fer papers
no per fer obres.
Han posat diners
per intentar
donar tràmit
a nivell d'expedients
però no perquè hi hagi
obres reals.
L'únic lloc
on jo espero
que hi hagi obres reals
perquè sí que
en aquest cas
l'obra està
licitada
és el segon
cinturo de Tarragona.
Segon cinturo de Tarragona
l'obra està licitada
s'ha d'adjudicar
i un cop adjudicada
l'empresa
que guanyi el concurs
doncs té
un parell de mesos
per iniciar les obres.
Jo ja tinc dubtes
que es comenci
el 2005.
Per plaços
quasi que no pot ser
és igual.
confiem que es pugui
començar a principis
del 2006
però és que
amb aquesta obra
hem perdut dos anys
i hem perdut dos anys
per què?
Perquè els socialistes
de Tarragona
van estar
boicotejant
el projecte
amb l'excusa
que el projecte
era millorable
amb l'excusa
que ells
el canviarien
amb l'excusa
que el que havia fet
el govern
del Partit Popular
d'acord amb l'Ajuntament
de Tarragona
no era bo
han estat
torpedejant.
Per què?
Doncs perquè al final
el Ministeri de Foment
en aquest cas
gestionat pel Partit Socialista
ha donat
com la millor opció
la que ja es va pactar
i ja es va acordar
i fins i tot
es va pressupostar
en l'època del govern
del Partit Popular.
Si han passat dos anys
per acabar
en executar
el mateix projecte
que es tenia dos anys enrere
ningú pot qüestionar
que s'han perdut dos anys
i això
per una ciutat
com Tarragona
a nivell de comunicacions
doncs
és importantíssim.
Passeig
de la Platja Llarga
doncs
escolti
vital
per acabar
de cosir
tot el litoral
de la ciutat
en passejos
es va fer
el passeig
de la Rebassada
en primera instància
el govern
del Partit Popular
va fer el passeig
de la Platja del Miracle
i ens queda
el que ha d'unir
la Rebassada
tota Platja Llarga
fins la Mora
passeig
cap a la vessant turística
que Tarragona
necessita
i va
empenyent
a poc a poc
és de vital importància
doncs bé
també en l'últim govern
del Partit Popular
ja tenia una partida
pressupostària
per començar
han passat dos anys
i estem exactament igual
tot això
són pèrdues de temps
que amb una situació
d'endarreriment
com té la ciutat
de Tarragona
i amb
aquesta eclosió
que hi ha a la ciutat
de Volguer
ubicar-nos en el lloc
que a Tarragona
li correspon
per potencialitat
són uns retrasos
molt
molt nocius
molt
molt perjudicials
el que passa
és que com deia
no sé si són oblits
involuntaris
o el que
seria
i aquí
en pronunciu
més greu
responen
a estratègies
hi ha més
més de partit
en el sentit
no donem
infraestructures
a Tarragona
perquè clar
com que el govern
allà
no és del mateix color
que el nostre
doncs
igual
no ens acaba
d'interessar
creu realment
que hi ha
aquestes indicacions
segons el partit
polític
que governa
l'Ajuntament
de Tarragona
s'atorguen
o no
els pressupostos
no hi haurien de ser
és obvi
que no hi haurien de ser
però és que
quan intentes
analitzar els motius
pel que obres
que només cal
apretar un botó
han passat dos anys
i el botó
no s'ha apretat
doncs aquí
hi ha d'haver
alguna cosa més
i puc afegir
un altre projecte
a la façada marítima
jo estic una mica
trist
estic trist
perquè
amb la signatura
del conveni
a la Generalitat
d'acord
és un compromís
d'una administració
però és que estem
donant un pas enrere
estem donant un pas enrere
perquè estem
començant negociacions
que ja s'havien fet
o sigui
estem ara en fase
de convèncer
la Generalitat
que l'hem convençut
però de forma abstracta
perquè aquest conveni
diu que sí
que la Generalitat
doncs
ajudarà i tal
però sense entrar en detalls
i a partir d'aquí
hem de començar
a convèncer
el Ministeri de Foment
perquè
que és
qui té la pilota
la seva taulada
perquè lògicament
la gran inversió
l'ha de fer
a nivell
de xarxa ferroviària
que depèn
del Ministeri de Foment
i els terrenys
on s'ha de fer
són de Renfe
que depenen
d'una empresa
pública
doncs ara
hem de tornar-los
a convèncer
què vol dir això?
Retrassos
jo recordo
que hi havia
un borrador
de conveni
entre
l'Administració
Central de l'Estat
l'Ajuntament
i la Generalitat
per constituir
l'empresa
o l'ens públic
que havia de gestionar
el projecte de façana marítima
que no es va signar
perquè aquest document
es va acordar
quan faltaven 4 o 5 mesos
per les eleccions
i amb un acte
jo entenc que de prudència
dir no, no
és que ara venen eleccions
no fem res
perquè és un tema important
deixem-ho
i quan passin les eleccions
doncs ho reactivem
doncs de tenir
quasi un document
ja de treball
per posar-se
a la feina
han passat
a tornar a començar
a donar explicacions
si el projecte és bo
si el projecte no és bo
com ho veurà
el Ministeri de Foment
un altre cop
amb un tema
de ciutat cap dalt
doncs ens veiem
en retras
jo he sigut molt prudent
fins ara
perquè
reconec
que no es pot arribar
i moldre
però és que ja portem dos anys
gairebé
de l'administració central
i en aquests dos anys
l'evolució
en quant als temes
de ciutat
ha estat
molt molt molt lenta
i a partir d'aquí
em permeto
i m'equivocaré o no
però crec que tinc dret
a plantejar
si les motivacions
han estat
oblits
involuntaris
que seria greu
o si hi ha hagut
doncs algun tipus
d'oblit
per motivació política
que seria greu del tot
Ja per acabar
senyor Ricomà
aquests pressupostos
inicien ara
la seva fase
de tramitació parlamentària
quines esmenes
presentarà
al Partit Popular
per tal de millorar
aquests comptes
Bé
nosaltres
presentarem
diversos nivells
d'esmenes
presentarem
esmenes
tendents
a pujar
a la dotació
pressupostària
d'aquelles partides
com les que jo
he assenyalat
bàsicament
a nivell de Tarragona
ciutat
que amb el que hi ha
poca cosa farem
intentarem pujar
a la dotació
pressupostària
obrirem
alguna esmena
en funció
d'iniciar
algun tipus
d'actuació
nova
dels estudis
previs
que van abans
de tota obra
important
a infraestructures
nova
per intentar
modernitzar
de cara al futur
la nostra xarxa
d'infraestructures
i incidirem
en un altre gran
oblit
del Partit Socialista
amb l'àrea
com hi ha assenyalat
abans
mediambiental
com és la protecció
del delta de l'Ebre
escolti
el pla hidrològic
s'ha acabat
criteri polític
la decisió
s'ha pres
nosaltres no hi estem
d'acord
però aquí no hi entrem
però és que
sense anar associat
al pla hidrològic
hi havia
tota una dotació
de 500 milions d'euros
destinada
a pal·liar
la salinització
del riu Ebre
i a pal·liar
la regressió
del riu Ebre
al marge
del pla hidrològic
per cobrir
un mal
que té el riu Ebre
que no el té
perquè s'anuncia
que hi haurà
un pla hidrològic
sinó que el té
de molts anys enrere
des que es fan
els pantans
com que
amunt
del riu Ebre
doncs escolti
el pla hidrològic
deixem-lo
han cregut
que no era convenient
deixem-lo
però no treguin
aquelles partides
que a través
del pla integral
del delta de l'Ebre
anaven destinades
a intentar
protegir
el delta de l'Ebre
doncs ens trobem
que d'aquests
500 milions d'euros
en el pressupost
del 2006
pel tema
d'atenció
als problemes
que viu
el riu Ebre
en trobem
un milió d'euros
doncs escolti
és una presa
de pèl
i per tant
nosaltres també
en aquesta línia
intentarem
introduir
un paquet
d'esmenes
senyor Ricoma
diputat del Partit Popular
a Madrid
moltíssimes gràcies
per la seva presència
avui a Tarragona Ràdio
i que em vagi bé
la feina
des d'ara fins a finals
del mes de desembre
ens hi posaré
moltes gràcies
d'esmenes gràcies
d'esmenes gràcies
d'esmenes gràcies
i