Fins demà!
Si canteu Nadalas, ja ha arribat al Carnaval.
Per parlar d'aquesta festa pagana per Antonomàcia, no hem trobat res millor que fer-ho amb...
Hola, sóc Enric Parés, sóc membre de la comparsa del grup 1045 de Sant Sabador
i porto 12 anys participant íntegrament al Carnaval de Tarragona.
Hola, jo sóc Sergi Carrillo, que sóc de la Part Alta, dels Amics de la Part Alta,
i porto uns 8 anys participant al Carnaval i ficat dintre de la comparsa Amics de la Part Alta.
Doncs bé, un cop ja s'han presentat...
El diumenge dia de 30 anem a visitar uns veïns que hi ha en un poble d'aquí costat,
que em sembla que és un barri que es va fer poble fa poc, que és Reus.
A les perifèries de Tarragona.
Sí, a les perifèries de Tarragona.
Els barris perifèrics de Tarragona, els últims.
Al voltant dels polígons industrials, allà està Reus.
Sí, sí, per allà, per allà, zona.
Doncs el diumenge dia 30 anem a fer una visita cordial, o no, a Reus,
i després de partir del dia 30, doncs ja fins al dimarts de la setmana següent,
és a dir, dintre dues setmanes estarem fent actes.
El semestat, com que a Nostoltes arriba el dimecres,
i la concobina també, bàsicament,
que esperen que la concobina estigui més bona que l'any passat,
cosa molt difícil, però esperem que estigui més bona que l'any passat,
ja per bici meu.
Però la qüestió és això, que volem que la gent surti,
que hi ha molts actes, que n'altres ballem,
que n'altres sortim, que n'altres riem,
i que simplement l'únic que volem és que la gent s'ho faci molt bé.
La tradicional visita entre les colles tarragonines i reusenques
aquest any viatja a la plaça Mercadal de Reus,
i un cop més donarà el tret de sortir del Carnaval 2005.
Una setmana de disbauxa, alegria, diversió i fe l'animal,
per a alguns, molt animal.
És poder fer el que no has pogut fer durant tot un any.
I m'ha disfressat com no pots anar durant tot un any
i veur-hi tranquil·lament,
i arreblar-te a tothom tranquil·lament,
sense que ningú et digui res.
Jo crec que és important un pacte.
Hi ha d'haver-hi un pacte per les persones que estan casades,
jo parlo per la meva experiència.
Hi ha d'haver-hi un pacte.
Per exemple, jo amb la meva senyora,
el diumenge dia 30 de gener em divorcio d'ella,
i el dimecres dia 6 o no el dia, quin dia és?
Quin dia em torno a casar?
El dimecres dia 9, no, no, el 8 encara estic de festa.
El dimecres dia 9 és quan me torno a casar amb ella.
Potser no cal arribar a aquests extrems,
o potser sí, qui sap,
perquè la bogeria i la màgia del carnaval
el que està clar és que no deixen a ningú indiferent.
Vull dir, també que es disfressin,
vull dir, perquè no estiguin amb una comparsa
no vol dir que no es puguin disfressar,
vull dir, per la gent.
La gent també pot estar disfressada
veient la rua i disfrutant amb naltros,
veient que per això és el carnaval.
Crec que el públic de Tarragona
és una cosa que és el carnaval de Tarragona
tenim la gran distància,
amb la sort que ha pujat el seu nivell,
la seva qualitat,
el seu prestig internacional,
el seu prestig nacional.
Si ha guanyat molts punts positius,
hi ha un punt que encara manca per acabar de pujar.
I aquesta és una queixa que hem de fer
la gent de les comparses,
que és el que les fem.
Que ens fa falta que el públic no sigui una foto,
que pensin que estaran unes 4 o 5 hores,
gairebé que duren entre que arriben,
es col·loquen al lloc i fins que marxen,
passen 4 hores, una cosa així.
Com a mínim, que si ballen, no passaran fred.
Tot i que segur que els carrers de Tarragona
s'ompliran de disfressa, gent, carruatge,
i d'aquell confeti que no treus en un parell de setmanes del cotxe,
aquest serà un carnaval diferent,
perquè per tots arriba massa d'hora.
Quan començo a fer gran, el meu fet ja que no està com abans,
perquè en guany crec que serà un carnaval
una miqueta relativament atípic,
espero que no sigui amb això baixa la qualitat,
simplement que em sembla que hi haurà menys participació de gent
per la qüestió aquesta, que ha caigut molt aviat.
Si jo t'ho dic, quan t'estàs menjant el torró,
deixes de menjar torrons,
i deixes de cantar Nadalas,
i poses de cosir lluventons i plomes,
qui porti ploma, doncs, clar,
dius que estic boig,
però, clar, és que no hi ha hagut temps material de fer vacances en guany,
és a dir, ha hagut d'acabar el Nadal i matar el carnaval.
El més important, però, són les disfresses,
que el Sergi vol guardar en secret fins al darrer moment,
i l'Enric no té cap problema en explicar
quina és la seva indumentària de pel·lícula.
El disc 45, en guany, anirem per fi,
hi ha hagut una canvia directiva,
ara soc jo personal,
soc el director de la comparsa,
fa molts anys que hi vull anar-hi,
i en guany ja per fi m'han fet cas,
i anem a un altre,
anem a un altre 101 d'Almatas,
que és el traig per excel·lència del disc 45.
I amics de la part alta surten de carnaval.
No, no, és un traje de carnaval,
vull dir, el traje es diu carnaval,
vull dir, no vull...
Festa, llum, color...
Jo ho dic sense cap mena de pudor,
en canvi ell sempre s'amaga les altres.
No, no, jo no m'amago, vull dir,
vosaltres ho veureu quan estigueu a la rua,
que veureu que nosaltres anem de carnaval,
vull dir, tenim molt de color,
anem de carnaval.
Aquestes disfreses, però,
no es fan en un parell d'hores ni de dies.
Darrere hi ha molts mesos de treball
i moltes persones implicades.
O potser exagerem, potser no hi ha tanta gent.
treballar una vintena part de la comparsa
la que està treballant íntegrament,
almenys per la meva,
i després l'altre surten per passar-s'ho bé
i per desfilar.
No, hi ha moltes formes de treballar
en un carnaval i en una comparsa,
i cada comparsa es colleix
de la seva forma de treball.
És a dir, hi ha comparses que s'ajunten tots,
agafen un local o lloguen un local
i es posen tots a treballar
en aquelles disfreses,
en la carrossa,
amb tots els meus preparatius,
perquè no només ni disfreses ni carrosses,
sinó que hi ha preparatius
d'equips d'illuminació,
de so, de generadors,
de tot, del que són danses,
balls, coreografies, assajos,
i això és complexe.
Però, vamos,
hi ha comparses que ho fan entre tots,
hi ha comparses que hi ha 7 o 8 persones
que se n'encarreguen
i ho tiren avant,
hi ha comparses que s'agafen
a una botiga de roba
i els compren el traig de fet
o fan fer el traig de la botiga
i simplement van allà,
se'l emproven i se'l posen.
Hi ha diverses formes de treballar en altres.
I la música?
Qui tria aquella música a tot volum
que no deixem d'escoltar en aquestes festes?
Quin tipus de música
és la que fa ballar les comparses?
Qui s'encarrega d'elaborar
les treballades coreografies
per lluir-se davant de familiars i amics?
No creu mai de bisbisbal,
vaig acabar de voleria,
vaig acabar fins als mismíssims voleríos.
Voleria, voleria, voleria, voleria, voleria.
No, no,
en el disc 45 no sentireu mai David Bisbals,
no sentireu mai Cabrinyos Blau,
no sentireu mai les cançons típiques
i tòpiques del carnaval.
Ja ho tenim,
és que ens agrada innovar
amb el tema de la música
perquè anys enrere
un dels jurats
era valorar justament
la originalitat acústica
de la música i demés,
i el que és l'adequació de la música
amb el trànsit que portaves.
Llavors, nosaltres cada any
hem intentat fer aquelles coses,
és a dir, que realment
el que vas difessant la música soni del que és
i que intentem ser originals,
perquè quan...
en guany, suposo que...
bueno, l'any passat,
jo com a participant
que vaig estar al Sèquit Real
vaig acabar de voleria,
vaig acabar fins als mismíssims voleríos.
voleríos.
És a dir,
vaig acabar far de voleria.
Llavors, clar,
amb el any sapiguer
que a la gent
hi ha moltes coses,
hi ha moltes músiques
i es poden buscar coses molt divertides.
Deixem-nos estar
de Gits del Verano,
que això fa una pudor horrorosa.
Ara,
cada comparsa que faci,
que vulgui.
La idea de l'Enric
la compartim,
però l'Enric també,
a part,
com,
10-45,
no és una comparsa de carnaval.
És un...
com una...
Som un aspecte o què?
No.
És a dir,
que anava allà,
tenen danus
que estan aprenent a ballar
i llavors el carnaval s'ho prenen
de la manera amb el ball
crec que més
treballada pot ser
o d'una altra manera,
o ho fan d'una altra manera.
En altres
anem jugant també
una miqueta amb les músiques.
A potser agafem de l'estiu,
a potser agafem de fa 3 anys,
a potser agafem música
que no...
Anem jugant.
Això és variació de música
cada comparsa,
crec que jo.
Doncs va,
deixem enrere la música.
No hi ha mai
de bisbisbal.
Vaig acabar de voleria,
vaig acabar fins als mismíssims
volerios.
Voleria,
voleria,
voleria,
voleria.
Que siga,
que siga,
tranquils,
que hem dit
que deixem enrere la música
i parlem de les comparses.
Club Maginet,
Colla a la Bota,
Aerodance,
Som i Serem,
aquí a Marro,
10-45 o els amics
de la part alta.
Tot això són noms
de les diferents comparses
de Carnaval Tarragonines.
Però sabem
el que és una comparsa?
Una comparsa
és simplement
un grup de gent,
un grup d'amics
o de coneguts
que s'ho volen passar bé
conjuntament
amb el Carnaval,
aprofitant
l'etat del Carnaval,
s'ajunten,
agafen un tema,
fan unes disfreses,
surten,
i riuen,
i ens ho passen bé.
Això és una comparsa.
Què es pot fer amb una comparsa?
10.000 milions de coses,
però bàsicament
el més important és això.
Ara que ja sabem
el que és una comparsa,
ja podem començar
a parlar amb propietat
del Carnaval
i de les celebracions
que en guany
preparen les dues colles
que hem parlat,
als 25 anys
de disc 45
i als 10 anys
dels Amics
de la part alta.
Què vull explicar
als 25 anys?
Doncs que l'any 1980,
quan estaven en plena època
popera a Espanya
i demés,
doncs vam formar
un grupet d'adolescents
de 13-14 anys
que teníem en aquella època,
doncs es van formar
amb una entitat
que era un grup disc 45,
gràcies a Ramon Ceparici,
que va ser la nostra directora
fins a l'any passat,
que ens va voler jubilar abans d'hora.
I vam crear una entitat de dansa
i nosaltres som un grup de ball,
no som una escola de dansa,
no som una escola de ball,
som un grup d'amics,
simplement que ens vam ajuntar,
ens vam ajuntar
dintre d'un local
i vam començar a ballar.
Per a nosaltres,
doncs són,
han sigut 10 anys
que hem estat sortint
al Carnaval de Tarragona,
només,
nosaltres sí que som
només una comparsa de Carnaval.
Van començar,
jo vaig entrar fa 8 anys,
vull dir,
l'Isidora Rubio,
que és la presidenta
de fa 10 anys,
doncs va començar,
ella,
un grup de dones,
van començar a fer uns trajes
i sí,
un coste barat,
vull dir,
que sortia molt econòmic
i m'han anat pujant.
Jo m'ho vaig incorporar
fa 8 anys
i a poc a poc
anem pujant,
anem pujant.
Héctor i Tito,
l'unitum i noriella,
comàs flor.
Aquests aniversaris
portaran a Tarragona
noves activitats
i per a tots aquells
que us vulgueu
posar unes plataformes,
maquillar-vos amb titan looks
i un vestit ben estrident,
podreu participar
en el primer concurs
de Drag Queens.
Això és una cosa
que nosaltres hem estat,
crec que com jo
i altres comparses,
hem estat veient
altres carnavals,
altres postos.
Però nosaltres,
aquest any,
fem el G aniversari
i com a G aniversari
vam veure
que faltava un acte
al Carnaval de Tarragona,
que era el concurs
de Drag Queens.
Vull dir,
altres carnavals
de tot arreu,
vull dir,
un dels més importants,
els carnavals
més importants
de tot arreu,
són un dels actes
més populars d'allí.
I Tarragona,
com no som menys,
som iguals de populars,
som més
i ens ho passem igual
o millor que ells,
no volem ser menys
i fem també
un concurs
de Drag Queens.
Ara,
si això de fer de drags
no us acaba de fer el pes,
ja sabeu
que aquest carnaval
ve carregat
d'altres activitats.
I què té aquest carnaval
de Tarragona?
Cadascú que us ho miri
com vulgui,
és a dir,
el carnaval de Tarragona
té unes peculiaritats
molt diferents
als diferents carnavals
dels barris del voltant,
com són Reus,
Sitges,
Vilanova i demés,
són aquests barris
que estan començant ara
a fer carnavals
i en altres
en què els estem donant
unes miquetes de pautes,
tot de bon rotllo
lògicament sempre,
amics de Reus.
Doncs la cosa està
simplement amb el fet
que al ser carnavals diferents
cadascú pot escollir
el carnaval que vol veure.
Si algú vol veure
com hi ha gent
que s'ho passa bé,
que vagi a Reus.
Si algú vol veure
com hi ha gent
que s'ho passa bé
i els hi donen
un espectacle
espectacularíssim
i superguapo
i diferent
i original
i maco
i distret
i divertit
que vingui a Tarragona.
Però Reus sí que hi poden anar
si volen,
a menjar caramels.
Sí,
vull dir,
jo trobo que el carnaval
de Tarragona
és un espectacle,
és com un circo soleil,
crec jo.
Sí,
a lo cutris,
circo soleil cutris
però circo soleil.
És que tens jump,
tens espectacle,
tens so,
tens trajes...
I a la meva carrossa
tinc 21 tias en tanga
i dos tios en tanga
i no puc dir-ho.
El fred que vol fer aquests dies
no sembla preocupar ningú.
Petits secrets de supervivència
serviran per poder superar
les baixes temperatures.
Doncs,
a veure,
el tema del fred
suposo que el públic en tindrà.
Jo,
personalment,
no en tinc mai.
No,
naltros tampoc.
És a dir,
naltros estem ballant constantment,
tenim unes calefaccions internes
que funcionaran a la mar de bé,
no explicarem el secret...
No,
que després n'hi ha problemes,
ja ho saps,
Enric, eh?
No,
però només cal que et posis un tanga
i que surtis al carrer
i amb això ja veuràs tu
com no passarà gens d'empresa.
Des de les dues colles
llencen la seva crida
cap a tots aquells
que encara no estigueu animats.
Crida, crida, crida.
Ei!
Mariu!
Mariu!
No,
sí,
que esperem que tot
el voltant de Tarragona,
tots els de Tarragona,
tots els barris de fora de Tarragona
com els de Reus,
que vinguin a un bon carnaval,
el carnaval de la capital,
que és el de Tarragona.
Sí,
sí.
El carnaval de la capital
del tarragonès
és el del de Tarragona,
vull dir,
no es pot comprar
amb un altre carnaval.
Digue-li comarca,
digue-li província,
digue-li vagaria,
però que quedi ben clar
que la capital és la capital.
Doncs el carnaval de Tarragona
és absolutament igual.
Si pels fots artificials
heu de vindre a Tarragona,
si per veure fotball
heu de vindre a Tarragona,
per veure un bon carnaval
que menys que vindre a Tarragona.
I per banyar-se també.
Ah, i per banyar-se també.
També, també.
I per prendre el sol.
No, que Reus,
a Reus hi ha piscines.
Ah, sí.
Ho han dit, eh?
Deu ser del temps del prim.
Ja ho sabeu,
a partir del dia 2,
quan sa majestat Carnaftoltes
entri a la ciutat
acompanyat de la concubina,
comencen 6 dies
on gairebé tot està permès.
I si després de tot això
no us han convençut
de sortir al carrer
a celebrar el Carnaval,
sempre podeu esperar
el de l'any que ve.
Parquet du près du lagon
Quelques odeurs refoulées
Celles des tattoos
des porcinés
Et les piqûres d'araignées
Dans le lagon
Tout irradier
Faut vraiment se tasser
Se barrer d'ici
C'est en cherchant
A prendre un taxi
Qu'on leur a dit
La bourse l'a dit
De dune plus de bagages
A plus de courage
Ils ont pris leur avion
Dans un orage
Et n'ont pas pu
Éviter le crash
Faut et pas
Faut et pas
Faut et pas
Faut et pas y aller
Faut et pas
Faut et pas
Faut et pas
Faut et pas
Faut et pas
Faut et pas
Faut et pas
Faut et pas
Faut et pas
Faut et pas
Y aller
Fins demà!