D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí.
Estem a només 24 hores de Sant Jordi.
Ahir dijous ja parlàvem d'algunes de les activitats programades
per la Diada del Llibre de la Rosa a la ciutat de Tarragona.
I avui, durant uns minuts, encara continuarem parlant
de diverses qüestions relacionades amb la jornada de demà.
Primer que res, saludem els nostres convidats.
Són Pitu Rovira, president del gremi de llibretes de Tarragona.
Pitu, bon dia.
Hola, molt bon dia.
També ens acompanya la Dolors Somduc del col·lectiu Caliope,
que ens explicarà una activitat que programen demà a la Rambla,
concretament a l'estat de la llibreria Los Raconet.
Dolors, bon dia.
Hola.
És el Jordi Llor, de l'Associació Cultural in Autoproduccions,
amb el qual parlem, sobretot, d'una activitat prou original
que es convoca per demà, que és l'anomenada Patonada Popular.
Jordi, també, bon dia.
Hola, bon dia, i petons.
I petons.
Aquest any seran llibres, roses i petons, i potser moltes altres coses.
Però seran, sobretot, llibres, Pitu Rovira, com a president del gremi de llibreteres?
Sant Jordi continua sent la festa del llibre?
Si no, no s'entendria.
No hi hauria festa, no?
Sense aquest element...
Sense aquest element...
l'ingredent bàsic de tot aquest plat, no s'entendria un Sant Jordi sense llibres.
Ens hauríem d'inventar una altra història, de veritat.
Sí, continua sent la festa del llibre.
El que passa és que cada vegada s'hi van afegint més coses, no tan sols aquí.
També és veritat que cada vegada s'allarga més la qüestió d'actes al voltant de Sant Jordi.
En Guany, aquí a Tarragona, en tenim un exemple, amb la primavera literària.
I bé, doncs, continuem igual com cada any.
Extendre les activitats d'altres dies, com comentaves, al voltant del que ara hem conegut aquest any
o s'ha estrenat aquest any a Tarragona com a primavera literària, és positiu?
Jo penso que sí, mentre no es desmarxi d'això.
Mentre no marxi d'això.
Penso també que...
Primavera literària.
Potser el que no caldria és afegir-hi actes que ja estan programats en una altra programació.
És a dir, sobta molt que a la primavera literària s'anuncia que es fan unes obres de teatre
quan estan programades en un programa d'obres de teatre d'un espai concret, no?
I em sembla que el que hauríem de reforçar realment,
si s'ha de continuar amb això, agafant la còpia de la tardor literària.
Lleida sí que és una cosa molt concreta, no?
És afinar-ho més la història.
Com a experiment i com a iniciativa d'enguany penso que està bé.
Les coses, jo sóc del pare que s'han de començar a poc a poc i amb bona lletra,
però que aquest programa està encara per definir, per concretar-lo, perquè es consolidi.
Però és que està bé que es faci això.
Sant Jordi és la festa del llibre, però és la festa excessiva del llibre?
O de llibres excessius? De massa llibres? De massa novetats?
Sí, sí, sí. Jo penso que sí. Això està totalment desbordat i això és difícil d'aturar, eh?
Quin té culpa d'això?
Però és clar, quan passa una cosa d'aquestes,
evidentment hem de buscar la responsabilitat i la culpabilitat, per dir-ho d'alguna manera, no?
Quin té culpa d'això, home?
En principi una mica entre tots,
però qui se'n portaria, el meu pare, qui se'n portaria la gran part d'aquesta culpa
és l'excessiu producció de llibres, que no de literatura, de llibres.
Això passa durant tot l'any.
La gent que tractem en llibres durant tot l'any sabem que això passa tot l'any.
L'excessiu... És a dir, es produeix més del que el mercat pot consumir.
I això és una realitat que ningú la contradiu.
Ho saben els editors, ho saben els distribuïdors, ho saben els autors,
ho saben els llibreters, que es produeix massa.
El que passa és que és un mercat que ha crescut de tal manera,
o se l'ha fet créixer de tal manera, d'una manera artificiosa,
que en aquests moments el mercat, i ho torno a repetir,
els editors són els primers a reconèixer-ho,
que està excessivament poblat, està brut, es produeix de tot,
de qualsevol cosa se'n fa un llibre.
Molts llibres d'aquests, la majoria van a trinxar.
Això també és una realitat.
Molts llibres d'aquests que veus les lliburies replades de llibres,
la gran pregunta que a vegades ens feu és,
i de tots aquests llibres què se'n fan?
Doncs la realitat és que van a la màquina de trinxar,
no van a cap allà a un altre lloc més.
No ens pensem que van amb una ONG i la porten en un país que necessiten...
No, no, allò va a la trinxadora, se'n fa paper,
i altres vegades se'n fan obvi diaris o se'n fan llibres l'altre vegada.
La realitat és aquesta.
Que hauria d'haver-hi una tornada enrere, evident,
i també tothom ho reconeix, això que es volia...
Però és clar, és allò, qui comença a tirar enrere?
Els grans productors, entre ells, es miren de cua d'ull,
a veure qui és el que tira un pas enrere,
perquè ell tira un pas endavant.
I això ha fet que el mercat en aquests moments estigui desbordat.
I Sant Jordi és una època de l'any
que les editorials aprofiten per sobreinvadir el mercat
i que surten llibres d'aquells fenòmens
que amaguen el que realment no haurien d'amagar,
que és la veritable literatura.
És a dir, quan Sant Jordi és col·locat com a dia del llibre
a principis del segle XX, per què surt això?
Doncs surt això perquè el que fan els llibreters
és treure en el mercat aquells llibres,
aquell excedent que tenien, que sempre n'hi ha hagut.
El que passa és que amb el temps s'ha anat convertint
en una altra història i ara prima més.
la fam comercial i la fam de vendre
i l'any demà, doncs, el primer que surt
a les portades dels diaris
i en els informatius de les ràdios i de les televisions
són els llibres més venuts,
sense anar a parar quina és la qualitat o no
d'aquells llibres que se'n venen.
Si ara li preguntes a Pitu Rovira
quin poden ser els llibres més venuts aquest Sant Jordi...
Més val que n'hi entrem, això.
Exacte, més val d'ho entrar-hi.
El que sí que li preguntaré avui al president del Grimer de Llibretes
és pel fet que Sant Jordi caigui en dissabte
i si això d'alguna manera modifica
o pot modificar els hàbits
de llibreries, de llibreters en aquest cas
i sobretot, clar, de consumidors del mercat.
Pot haver-hi algun canvi?
No, no, no, perquè altres anys
ha caigut un diumenge.
Fins i tot, jo recordo,
no fa pas gaires anys que va caure un mundilluns a Pàsqua.
Imagina't un quin dia va caure Sant Jordi.
Es va fer el Sant Jordi normal
i hem trasllat de gent en els horaris, això sí.
Segurament que el dissabte, doncs,
a primera hora no hi haurà tanta gent.
A primera hora vull dir les 8 del matí,
com pot passar amb un divendres o un dimecres, no?
Però que segurament, doncs,
al voltant del migdia, a partir de les 11,
a veure,
si tombes per de raó en un dissabte,
al matí, a les 10 del matí,
ben poca gent hi ha pel carrer, no?
Però segurament que cap a les 11,
fins a les 2 ben llargues,
hi trobaràs molta gent
pels carrers i per les llibreries, oi?
I a la tarda, segurament,
que fins a mitja tarda,
fins allà a les 6,
hi ha un trasbast d'horaris,
això és cert.
I faltarà, doncs,
allò que estem acostumats
que les escoles surten a passejar
amb tota la canelleta petita
i que van a donar el tom,
però bé,
també anar-hi amb els mestres,
doncs,
hi aniran amb els pares,
cap i la fi,
tampoc.
Però no,
perquè si un dissabte
la cosa no té per què canviar.
Quantes parades de llibres,
les teniu controlades
des del gremi de llibreters?
Estaran instal·lades aquest dissabte?
A veure,
a part de les parades
de les 6 llibreries
de Tarragona,
de les 6 establiments,
normalment després
se n'hi afegeixen
punts de venda
de llibres
que venen a ser
uns 30 en total.
Què representa Sant Jordi
per una llibreria normal
de Tarragona?
en el conjunt de l'any.
A veure,
això,
aquests dies
m'ho han estat preguntant
i llavors
jo he de fer una explicació
un pèl llarga,
però intentaré sintetitzar-la.
A veure,
què representa per una llibreria?
Mira,
tot depèn de la llibreria,
del volum de llibreria.
Si jo em concretés
amb la meva,
jo em diria
que la venda
de Sant Jordi
a mi
em representa
entre 3 i 5 setmanes.
d'un mes
digueu-me
dels fluixos.
Un mes de maig,
un mes de novembre.
A mi,
això és el que em representa
el Sant Jordi.
Si tu em dius,
home,
a veure,
un establiment
que els llibres
amb ell
siguin un espai
dintre de tot un conjunt
de coses que ven.
Doncs, home,
segons què
li pots representar
fins i tot
un 50%
o un 70%
de la venda
de llibres.
Clar,
si fem la mitjana,
aquí tu et diries,
home,
doncs mira,
això representa
un 30%
de la venda
dels llibres
que tu tens
de l'any.
Doncs no.
Hi ha casos molt diversos.
Clar,
cada cas és un món.
Si agafem
les llibreries
que tots coneixem
d'aquesta ciutat
o d'arreus
per dir que
la ciutat
que tenim
més propera
d'un cert volum,
doncs home,
si agafem
aquestes llibreries
que durant tot l'any
tenen
el seu
100%
de volum
de negoci
és el llibre,
doncs els ve a representar,
depèn dels casos,
però entre aquesta mitjana,
entre 3 i 5 setmanes
d'una època
de l'any
doncs allò
de baix rendiment,
per dir-ho d'alguna manera,
que ve a ser
el mes de maig,
el mes de novembre,
són dos mesos
tradicionalment
més fluixos.
A més de la venda
tradicional de llibres
com que de Sant Jordi
en guany especialment
hi haurà
moltes activitats
paral·leles,
una és la que
ara ens explicarà
la Dolors Duc
que com a caliopi
com a l'orraconet
estareu tot el dia
a la Rambla.
Fenke, Dolors.
A veure,
en principi
n'hi haurà
l'activitat pròpia
del raconet
que per això
posarà la parada
que és la venda
de llibres
per la part
que li pertoca
com a llibreria
i després
aprofitarem també
per,
ja que ens hem afegit
a la primavera literària
amb el projecte
de la veu de la paraula
doncs per també
donar-li una mica
de difusió
de fet
per exemple
l'Oriol Grau
que participa
en aquest projecte
ja ens ha dit
que passarà
per l'estant
per la tarda
i bueno
donar a conèixer
el projecte
de la veu de la paraula
al públic
i un dels sistemes
o de les maneres
que hem triat
de fer-lo
és preparar dues lectures
que es faran
al llarg de tot el dia
és a dir
n'hi haurà
dos faristols
amb dos llibres
que un el va triar
el raconet
que va ser
els pilars de la terra
que el farem en català
perquè és un llibre
que s'ha venut molt bé
tot i que fa ja temps
que està publicat
i per una altra banda
com que també volíem
triar una lectura
en castellà
i buscant una cosa
una mica més clàssica
vam optar
per els 100 anys
de soledat
del García Marquet
en què consisteix
la veu de la paraula
com a projecte
o com a filosofia
la veu de la paraula
és un projecte
que Caliope
com a grup de voluntariat
de lectura
i lo raconet
com a llibreria cafè
que a més
sabeu que ja té
un programa d'activitats
establert allà
que es porta a terme
cada dimecres
és un projecte
que consta
d'una activitat mensual
que començarem
el mes de maig
que en principi
es farà
cada segon dimecres de mes
a les vuit i mitja
i consistirà
en que una persona
coneguda de Tarragona
en qualsevol àmbit
tenim una llista
i anem buscant
però pot ser
des de l'àmbit de l'esport
fins a l'àmbit social
fins a l'àmbit literari
fins a l'àmbit artístic
triï una lectura
que per ell sigui important
o sigui
li agradi particularment
o hagi significat
alguna cosa especial
i
llegirà en veu alta
és a dir
explicarà
el per què d'aquella tria
o el per què d'aquell autor
i llavors
doncs llegirà un fragment
llavors segurament
un parell de voluntaris
del nostre grup
continuaran
amb la mateixa lectura
o una altra lectura
del mateix autor
i després finalitzarem l'acte
amb una petita tertúlia
amb els assistents
diguem que aquesta serà
la línia bàsica
depèn de cada acte
de cada persona
que vingui
i de la lectura
que faci
es poden buscar
alternatives
perquè l'acte
sigui divertit
original
i que sigui
engrescador
com a grup
doncs sou voluntaris
que d'alguna manera
el que preteneu
és fomentar
la lectura
exacte
Caliope va néixer
com a grup de voluntariat
de lectura
és a dir
anar a llegir per persones
que pel motiu que sigui
no ho poden fer
per elles mateixes
paral·lelament
doncs va sortir
la possibilitat
d'un projecte
d'activitats culturals
amb el Raconet
l'Alice i la Seixo
que són les propietàries
doncs s'hi van agafar
de seguida
i va semblar fantàstic
i comencem aquí
n'hi haurà més
crec
amenaçant
amb més
en qualsevol cas
l'activitat
de demà dissabte
aquesta lectura
de Cinaños de Soledat
i dels Piles de la Terra
del Camp Follet
està oberta a tothom
és a dir
no es tracta
que personatges populars
facin lectures
a fragments
ho farem des de nosaltres mateixes
que estarem allà a l'estant
fins a voluntaris
de Caliope
que passaran a llegir
fins a amics i coneguts
nostros
que ja
els hem quasi bé obligat
fins a qualsevol
i això és el que m'agradaria
més resaltar
qualsevol persona
que passegi per la Rambla
que estigui allà
mirant llibres
i comprant roses
que li vingui de gust
doncs que s'aturi allà
amb nosaltres
a llegir una línia
un paràgraf
una pàgina
o el que vulgui
en quin tram de la Rambla
estareu?
al costat
de les altres llibreries?
no ja ho tenim confirmat
però sí, sí
al costat de les altres llibreries
estareu durant pràctica
tot el dia?
tot el dia, sí
hi ha més activitats
ahir en comentàvem algunes
ara parlàvem d'aquesta
de la veu de la paraula
de la Dolors Duc
del col·lectiu Caliope
però més enllà també
dels llibres
i de les roses
que en fi
seran també
les altres grans protagonistes
d'aquest Sant Jordi
enguany
entre la llista
de moltes activitats
n'hi ha una
que el primer dia
que la vam veure
ja ens va sorprendre
perquè era una patonada popular
i per parlar-ne d'això
avui ha vingut el Jordi Llort
com dèiem
com el saludava abans
Jordi, a veure
explica'ns això
de què es tracta
és a dir
primer que res
fins i tot
com va sorgir la idea
i a qui se li va acudir
de fer una cosa
que aparentment
amb llibres i roses
home, tampoc té
molt a veure
bé, doncs
la idea és meva
i sorgeix a partir
de
que amb el temps
m'he anat adonant
que doncs
en la nostra cultura
ens costa molt
espesar-nos
amb el tacte
i sempre ens basem
doncs
amb la paraula
amb els gestos
però el tacte
el tacte
el contacte
amb el pròxim
és molt difícil
i aquí podem entrar
a valorar
tots els cànons
de la cultura
que ens han imposat
la religió
el cinema
bueno
en definitiva
no acabes
i
la petonada
és això
es tracta
de treure els sentits
en un espai
dins la diada
de la rosa
i el llibre
a la Rambla
i
trobo que lliga molt
tu que dius
que això és una mica
és diferent
però no és rar
no és rar
a veure
el petó
i la rosa
és la rosa
els llavis
és
tot
tot és un
molts poetes
molts
molts artistes
doncs sempre
hi hem fet referència
nosaltres també
volem fugir
i donar una nova lectura
i sortir dels cànons
que ens han imposat
com per exemple
és el cànon
de l'amor romàntic
també
que sempre és
una possessió
de l'home
envers la dona
Gustav Klin
Rodin
han interpretat
el petó
sempre
amb la submissió
de la dona
i l'home
amb un caire
molt possessiu
i nosaltres
fugim
per això també
hem fet
com una il·lustració
que és un petó
molt igualitari
és els dos
home i dona
estan al mateix
pla
i
és un contacte
doncs
amb el cos
també
tampoc no cal
el petó
nosaltres
el que volem
és crear
com
crear
una cascada
d'afecte
un espai
pel sentiment
per l'amor
i aquí
cadascú
és llibre
d'arribar
fins on vulgui
si vol representar-lo
amb una abraçada
amb el seu amic
la seva
estimada
estimada
un desconegut
doncs
cadascú
arriba fins on vol
i la convocatòria
aleshores
en què consisteix
a quina hora
en quin lloc
i què es tracta de fer
demà a Sant Jordi
bé doncs a veure
t'ho explicaré
en un principi
nosaltres
no ho havíem vinculat
massa
amb Sant Jordi
però
resulta que
ho volíem fer
ara també
amb aquestes dates
i l'Ajuntament
ens va dir
que tenien
era possible
fer-ho a la Rambla
amb això
que fan de la caima
el que passa
que doncs clar
l'horari era una mica
una mica ajustat
i llavors és
de dos quarts de tres
a les quatre
a la Rambla
també allà
l'escenari que posa
l'Ajuntament
davant les Teresianes
i
doncs bé
nosaltres
encantadíssims
ja hem fet coses
com l'associació
l'Ajuntament
confia en nosaltres
i bé
va ser començar
a buscar
algun patrocinador
també
perquè volíem
oferir una mica
d'alguna cosa
també volíem fer
un vermut
volíem fer fotos
i bé
al final
hem aconseguit
els de
Vermut
i Zaguirre
els de
Fotot13
i la Morella
Nats
que ens farà
una mica
d'aperitiu
refugiari
i a part
dels patrocinadors
hem tingut
un munt
de col·laboradors
des del primer dia
m'he trobat
un munt de gent
que tots volien col·laborar
artistes
de Tarragona
tots
volíem fer coses
i com es pot participar
anant-hi allà
a partir de dos quarts
de tres
sí
a partir de dos quarts
de tres
anant allà
i ben preparats
i sense vergonya
no ens pensem
allà que
ens ha de passar
alguna cosa
si ens fan un petó
fem un petó
i ens hem d'acostumar
a expressar-nos
d'aquesta manera
trobo que ens falta molt
i més avui en dia
que
que hi ha
molts homes
que encara no han pogut
suportar
tota l'emancipació
de la dona
i encara tenen
aquest sentiment
possessiu
i no se'n saben
a vindre
i jo els dic
que vinguin
amb la seva xicota
i que veuran
com li fan petons
i
ell també
farà un de petons
es tracta de fer molts petons
o només petons
a la parella
o que cadascú
faci el que vulgui
sí
cadascú arriba en vol
però
jo no vull que es vinculi
amb
el petó
amb l'amor
amb un amor
de sexe
o
l'amor
de tota la vida
no
és un amor
més fraternal
és un amor
com a
com a
com una altra
expressió
no?
com una altra expressió
perquè sabem cridar molt fàcilment
en canvi fer un petó
ens costa molt
i ara que dius
una mica això
de com va
te puc dir si vols
una mica el programa
una mica com n'hi ha la cosa
perquè hem tingut
ja t'he dit
que hem tingut molts col·laboradors
i un d'ells
és el Javi Roca
que ens farà
començarà
l'acte començarà
a dos quarts de tres
com he dit
amb una lectura
d'un manifest
per la nova cultura del tacte
a càrrec de Javi Roca
també ens farà
de speaker
durant tota la sessió
també hi haurà
una lectura del poema
de les roses Javis
del Papa Seid
després el refrigeri
i també
a continuació
farem
una cosa que es diu
petons d'escena
l'hem titulat així
però es tracta
una mica
donar una mica
de poesia visual
i a veure'ns
qui vulgui
fer-se un petó
dalt a l'escenari
tindrà la foto
i la podrà aconseguir
per un preu mòdic
al mateix moment
també
comptem
amb la col·laboració
de Toni Fernández
que ens explicarà
dos contes
i també
mentrestant
hi haurà
dues vies obertes
una és la música
que és una
selecció musical
que ha fet
el Pau de Banyoles
i
que és d'aquí
de Tarragona
i també hi ha
unes reflexions
col·lectives
que
el que fem
és passar un llibre
d'artista
un llibre blanc
i tothom va apuntant
reflexions
sobre el tacte
sobre l'acte
que estem fent
i com es posiciona
també hi haurà
una performance
amb el col·lectiu
Voto Colors
una performance
així una mica
també com literària
em sembla que
li han dit
polipoesia
em sembla que es diu
metàfora
i
bueno
i realment
aquí
el públic
és el protagonista
però
perquè
nosaltres
el que farem
és
vinga
doncs ara
patonada popular
intentarem
que la gent
hi hagi un moment
que tots coincidim
en què
estem realitzant
aquesta cascada
d'efecte
això serà entre dos quarts
de tres i les quatre
abans comentàvem
que
la lectura
d'aquestes dues obres
que ens proposa
la gent de Caliope
serà al llarg de tot el dia
ahir en el programa
comentàvem altres activitats
la veritat és que ara
no podríem obrir
una mica de debat
i de taula de rudo
però realment
té de positiu
que Sant Jordi
aporta ara
una gran varietat
d'activitats
paral·leles
el que seria
la simple venda
o compra
de roses i de llibres
però d'una altra
no sé si això també pot ser
fins a cert punt
contraproduent
de l'overbooking
d'activitats
que pot haver-hi
concentrats
perquè estic pensant
en la zona
de la Rambla
de les Teresines
amb els estants de llibres
les roses
la patronada popular
les activitats
paral·leles
que organitzen els col·lectius
els llibreters
venen llibres
no sé
ara insisto
no podem tenir
gaire temps
de debat
però en fi
no sé si podem
pecar al final
que hi hagi
una concentració
tan gran d'actes
en tan poc espai
i en tan poc temps
dolors
vosaltres que per exemple
promoveu aquesta activitat
per primera vegada
suposo que esteu
en fi
contentes
i esperançades
que tot funcioni molt bé
i segur que sí
però que clar
que al final pot haver-hi
aquest problema
a mi és una cosa
que també em preocupa
vull dir
com ha dit abans el Pitu
jo continuo pensant
que Sant Jordi
ha de ser
majoritàriament
una festa enfocada
al motiu del llibre
que és la
per què va néixer
tampoc em sembla malament
que n'hi hagi
activitats complementàries
però
potser hi ha el risc
que caiguem en l'abús
vull dir
que no ho sé
per exemple
jo m'he quedat molt
amb les ganes
i aprofitant
que tenim el Pitu aquí
de preguntar-li
què em pensa
personalment
de la declaració
de principis
que han fet
certs
escriptors
que s'han negat
a participar
en la festa de Sant Jordi
perquè
diuen que ha perdut
el seu sentit primigeni
i que s'ha convertit
en una festa purament comercial
que els escriptors mediàtics
estan cobsant
tot el...
dues coses
una aquesta
no la deixaré
però
deixa'm primer
el que deia
el Ricard
jo em sembla
que és una qüestió
d'organització
d'organitzar-se
i d'organitzar l'espai
i val a dir també
que
des de fa molt de temps
l'Ajuntament
no està per això
a veure
nosaltres
ho hem intentat
i ho estem intentant
enrere any
a veure
per què es col·loca
aquest entoldat
de l'Ajuntament
i per què es col·loca
aquest escenari
a la Rambla
no es col·loca
perquè sí
no es col·loca
perquè sí
aquest entoldat
i aquesta
mala nogada
Caima
per mi
tenim altres paraules
en el nostre idioma
que poden definir
aquest espai
i l'escenari
que col·loquen
resulta ser
que aquí hi havia
un espai
que en guany
per una certa
sèrie
de circumstàncies
i de la manera
que està distribuït
aquell espai
de llibres
quedava en buit
llavors nosaltres
li vam proposar
a l'Ajuntament
i feia molt de temps
que li estàvem
donant voltes
que a part
de la venda
de llibres
alguna cosa
es podia fer
relacionada
amb el món
del llibre
i de la literatura
hi havia aquell espai
que en principi
des de l'Ajuntament
tampoc tenien gaire clar
que allò
es tingués
que convertir
en un espai
condensat
i apretat
i per donar-hi
una miqueta més
d'esponjogitat
a l'espai
llavors els vam proposar
que hi posessin
un escenari
on es posessin
realitzar
totes aquestes activitats
i nosaltres
em vam proposar
una que es fa
en guany
que és allò
del mercat de paraules
allò és un
mercat de paraules
sí, sí
ahir en van parlar
en el programa
que és una
activitat
que la subvencionem
des de les llibreries
des del gremi
i que
llavors
l'Ajuntament
es va fer
la proposta
que això
els semblava
molt bé
però que podíem
aprofitar
per posar-hi
un espai
pels escriptors
del Camp de Tarragona
tu saps
que des de fa temps
i des del Departament
de Cultura
de l'Ajuntament
estan portant
una activitat
penso que
prou
reeixida
que és
la trobada
d'escriptors
del Camp de Tarragona
que se'n realitzen
dos o tres
a l'any
ara fa pocs dies
hi va haver
la del Jordi Tinyena
i a nosaltres
ens va semblar
molt bé
fins i tot
havíem arribat
a pensar
de portar
aquests diferents
escriptors
allò en grupets
per les parades
de les llibreries
però que al final
es va pensar
concentreu-nos tots
en un lloc
que potser estaran bé
això és una cosa
l'altra
el que em preguntava
la Montse
Dolors
no sé per què
jo sí sé per què
la Dolors
a veure
els escriptors
aquests
que no és enguany
l'any passat
ja van
firmar un manifest
que es deia
el Drac
que es menja Sant Jordi
tenen molta part de raó
tenen molta part de raó
perquè lliga amb
el que deia jo
al principi
tenen molta part de raó
per què
perquè
avui en dia
per unes qüestions
comercials
i em repetirem
el que deia abans
i abans ho comentàvem
fora del micròfon
amb el Ricard
tothom s'atreveix
a fer un llibre
i no és que tothom
s'atreveixi a fer un llibre
perquè esclar
et pot vindre tu
a l'editorial X
i perquè tu siguis
una persona
molt coneguda
amb un hàbit
molt concret
et diguin
doncs escolta
oi que tu
te cuines cada dia
i tu la teva resposta
és evidentment que sí
i oi que saps
fer unes receptes
més o menys bé
home doncs sí
i per què no
fer un llibre
de receptes
de cuina
i tu
l'únic que hauràs de dir
és que t'agraden
les mandonguilles
amb pesos
els popets
amb no sé què
i aquí se t'acabar
la història
i d'aquests
te'n podria fer
una pila de llibres
aquí al davant mateix
i tu dius
home
aquest és el llibre
i llavors resulta
que els llibres
són els més venuts
per Sant Jordi
llavors et ve l'altre cas
d'un senyor
o uns senyors
que fan una activitat
mediàtica
és clar
aquest problema
el tenim
i llavors et venen
a la llibreria
i et pregunten
escolta'm
mira
això és una pregunta
clàssica de Sant Jordi
també per Nadal
mira vull comprar
un llibre
per un
per un amic
o per una amiga
o perquè sigui
o pel meu pare
i és que no llegeix gaire
escolta'm
li és igual
que a aquella persona
li venguis
els pilars de la terra
que els monòlegs
del Bonafuente
perquè és que no se'ls llegirà
si una persona
no està acostumada a llegir
envia-li el que vulguis
llavors a veure
el que deia
el Baltasar Porcel·la ahir
home
o
si tinc un moment
parlaré d'una activitat
és que hem d'acabar
sí però mira
el que deia
el Baltasar Porcel·la
a veure
hi ha un autor
que s'ho treballa
i fa aquell llibre
i arriba el dia
de Sant Jordi
i l'editorial
li dius
escolta'm
vés allà
en aquella taula
a firmar llibres
i allò
és com una paradeta
tots posats allà
en fila
i al costat
te posen
un personatge
molt respectable
que és aquest
aquest senyor
o aquesta senyora
que fa un llibre
de receptes de cuina
i allà té una corrua
dient
home això fot
el que no s'hi val
el que no s'hi val
és que hi hagi després
el personatge mediàtic
que diga
home
és que jo em poso allí
i al meu costat
me posen
un escriptor avorrit
i un senyor
molt d'allò
home
doncs no
doncs no
perquè no té res a veure
el que estàs fent tu
amb el que fa aquell senyor
bé
què vull dir amb tot això
que ja estic totalment d'acord
que això és una cosa
que ens l'hem de repensar
el que passa
que la societat
vulguem o no
també va cap a aquesta història
però és que fot bastant
que una persona
jo els defenso
que estigui tot l'any allà
que escurri un llibre
que per fer una novel·la
d'aquestes que a vegades
ens presenten
no s'imagina
que vingui allà
la musa inspiradora
i va allò
surti
no no
hi ha veritables
treballs d'investigació
per fer una novel·la
el Jaume Cabrecón
va fer
les veus del Palmano
un llibre que s'ha venut moltíssim
i s'està venent
i porta tres anys venent
escolta tu
allà hi ha un treball d'investigació
allà darrere
aquell home ha tingut
que anar a buscar fets reals
per fer una història novel·lada
això és difícil
que ho reconegui
el gran públic
però en canvi
ens és molt més fàcil
i això
hi tenen part de culpa
els mitjans de comunicació
en fi
no voldria tallar
el Pito Rovira
perquè hauríem d'haver enfocat
potser aquesta trobada
en forma de debat
o de taula rodona
perquè dóna molt de sí
totes maneres
com que demà farem
una programació especial
des de les 10 del matí
també a la Rambla
per acabar de completar
tota l'oferta
de coses
que hi haurà
a la Rambla demà
com que demà
també estarem
amb Terraona Ràdio
durant tot el dia
a la Rambla
en fi
hi haurà segurament motiu
per parlar amb llibreters
amb la gent
que feu totes les activitats
al llarg de la jornada
i amb els propis autors
de temes
de debat
interessant
com ara plantejàvem
amb la Dolors Duc
el Pito Rovira
i el Jordi Llors
en fi
a tots
que els vagin molt bé
les activitats
a la gent d'In Out
que us vagin molt bé
els petons
Jordi
gràcies
molta sort
i des d'aquí
vull convidar tothom
que vingui demà
a fer un petó
a la Rambla
doncs serà a partir
de dos quarts de tres
durant tot el dia
estarà la gent
de l'Orraconet i de Caliope
també en aquell tram central
de la Rambla
Dolors
que vagi molt bé
aquesta experiència
això espero
espero que vinguis
allà ens veurem
i amb el Pito Rovira
també ens veurem
en un moment o altre del dia
a la Rambla
o en algun altre lloc
perquè en fi
els llibreters
també tindréu molta feina
que vagi molt bé
pel que fa als llibreters
això
la venda
bàsicament de llibres
Pito també gràcies
i fins aviat
adeu
bon dia