...
Avui us proposem viure la Setmana Santa de la ciutat,
coneguda arreu per les seves cases penjans.
És, de fet, una de les més antigues ciutats de Castella.
Es troba situada pràcticament al centre d'Espanya,
la faldilla del sistema ibèric
i a escassa distància de les muntanyes de Toledo.
Això defineix el seu caràcter estrictament serran.
Qualificada com a ciutat-paisatge
de les més velles i sorprenents del món,
és patrimoni de la humanitat des de l'any 1996.
Estem parlant de Conca.
La ciutat presenta dues estructures urbanes clarament diferenciades.
El nucli històric que es constitueix el penyassegat rocós
que descendeix des del turó de Sant Cristóbal
i el que envolten els rius Xucar i Uècar.
i la part baixa o moderna amb una zona de transició
entre les dues, anomenada carreteria,
edificada durant el començament del segle XX.
Tant en un lloc com en l'altre,
redoblaran ben aviat els timbals.
El fet de ser una de les ciutats més antigues de Castella
es nota i força en les seves festes i tradicions.
La Setmana Santa de Conca, declarada d'interès turístic internacional,
no està al marge d'aquesta sinèrgia.
Ben al contrari, els de Conca esperen tot l'any
l'arribada de la que anomenen la seva festa grossa.
I qui més qui menys hi pren part d'una manera o altra.
Ho explica el president de la Junta de Confraries, Javier Caruda.
El rasgo més diferenciador de nosa Setmana Santa
és la altíssima participació.
Estamos parlant d'una ciudad pequeñita, d'interior,
d'un censo roza los 50.000 habitants
i podem tenir censo d'una setmana a 35.000 persones.
Això supone un 100%.
Però, a part de això, durant els referents professionales,
que tenim a exició del sábado sábado tots els dies,
posem en la talle, de hecho,
al redor de 25.000 o 27.000 persones.
És a dir, estem parlant d'una que quasi tota la ciutat
se volta al complet amb la celebració de la Setmana Santa en cuenta.
La tradició, el hecho de que sea una qüestió de orgullo
el poder pasar de padres a hijos
a condició de ser hermano de tal hermandad o de tal tofadía.
A la Setmana Santa de Conca,
el primer dret s'exerceix a només apuntar-se a una germanor,
algunes vegades abans fins i tot que el registre civil,
per la qual cosa el germà adquireix el dret inqüestionable
de participar en tots els actes celebrats per la germanor
i, sobretot, el de sortir en la processó.
I si parlem de les figures, no podem obviar el bancero.
És la persona que porta sobre els muscles el pas processional.
En la major part dels casos,
el dret a ser bancero s'exerceix mitjançant la subhasta
i en algunes germanors arriben a pagar grans quantitats de diner
per exercir aquest dret.
Però en gairebé totes es manté encara un petit percentatge d'avanços
que s'adjudiquen també per torn.
Las personas que llevan a hombros las imágenes,
los banceros, pues pagan por el orgullo
y por el derecho de poder llevar ese puesto.
En una subhasta limpia, es decir,
en la hermandad subhasta el número de banceros,
eso se llama, subhasta el número de avanzos que tiene
y el tema se puja, pues ese se lleva el puesto para poder llevarlo.
Estamos hablando de unas cifras de alrededor de una media de 500 euros,
más o menos, ¿no?
Hay hermandades donde la cantidad es mayor,
donde se puede llegar incluso a los 1.500 euros por llevar un banzo
y hermandades tuyos rostes menor, ¿no?
Quizás sería también este elemento diferenciador,
el hecho de pagar por llevar las imágenes
y también, lógicamente, el orden cronológico de las procesiones.
Es decir, en cuentras se desarrolla todo en un sentido,
o cumpliendo con cierta exactitud el sentido bíblico
de la pasión, muerte y resurrección,
especialmente los días de miércoles, jueves y viernes santo, ¿no?
Donde empezamos con la Santa Cena
y vamos viendo todos los misterios de la pasión
hasta la resurrección del Señor el domingo de resurrección.
Oficialment, la persona més important de tota la germanor
és el germà major, amb caràcter invariablement anual.
Existeixen tres formes diferents d'adquirir aquest càrrec,
per antiguitat, per sorteig i per subhasta.
Antigament, tots els germans majors
eren de la primera classe,
corrent cada any al torn,
de forma que tots, almenys una vegada en la seva vida,
eren germans majors.
Ara, degut fonamentalment a la massificació,
cada vegada s'imposa més
el germà major per subhasta.
Quin és, però, el so de la Setmana Santa de Conca?
Podríamos tener, yo creo que
tres grandes tipos de sonidos, ¿no?
El primero, lógicamente, las marchas profesionales,
que en cuenta se tratan con mimo y con cariño,
por aquí pasan de las mejores bandas del espectro nacional.
Luego, el segundo bloque que podríamos denominar
sería el golpe de las horquillas,
que golpean contra el suelo al ritmo de los pasados los lanceros, ¿no?
Es decir, las horquillas son una especie de palos
que sujetan el paso cuando están en desanso
y te ayuda al bancero a llevar el ritmo.
Y esas horquillas, que son de madera o bien de aluminio,
golpean el suelo y llevan un sonido muy característico.
Y luego, lógicamente, hay otro sonido por excelencia,
que es el sonido de la madrugada del Viernes Santo.
En cuenta el Viernes Santo de madrugada,
a las cien y media de la mañana,
tiene lugar la procesión Camino del Salvario,
que sin duda es la más conocida
fuera de nuestras fronteras locales.
En la actual, pues hay un grupo de personas,
un grupo de ciudadanos, que se denominan turbos,
que tocan tambores completamente desafinados,
completamente broncos, hechos con piel de oberja,
con piel de ternero,
y tocan clarines, completamente también destemplados,
en señal de burla hacia Nuestro Señor, ¿no?
Quizás estos serían los bloques,
los tres sonidos más característicos de nuestra Semana Santa.
La munió de tambores i clarinets,
anomenada les turbes,
potser perquè molts dels seus integrants
s'adduien alguna copa de més,
se li ha penjat l'apel·latiu de processó dels borratxos.
Injustament, ja que bona part dels seus integrants
no van en aquest estat.
Buscar el origen de les turbes
és una tasca que ni els més erudits
han pogut precisar amb exactitud.
Se sap, però, que a l'abril de 1766
es va produir a Conca
amb motiu de la pujada del preu del pa
un motí anomenat de l'oncle Corujo,
que se suposa que va ser qui ho va encapçalar
i que, segons relaten les cròniques,
va poder ser el precedent de les actuals turbes.
En aquell any,
un grup de veïns del barri de la Porta de València
van treure de l'església de Sant Roque
tambors i clarinets de Setmana Santa
i vestits amb túniques
van recórrer la ciutat amb gran escàndol.
També s'ha incorporat a la Setmana Santa
recent a la figura del germà major infantil.
Normalment es tracta de dos o tres,
sempre per subhasta
i exerceixen per nens d'uns 8 o 10 anys.
La missió d'aquests nens
és la de vetllar per l'ordre
de la fila central de la processó
que va darrere del guió
i que ocupen els més petits de la Germano.
Esquisteixen alhora altres insígnies
en les desfilades de les Germanors.
Els més tradicionals són els que van
a la capçalera de la processó,
principalment al guió
que ocupa el centre de la mateixa.
Altres insígnies normals
són els atxones,
natxerens que porten ciris llargs,
que solen anar darrere del pas.
Els natxerens que porten aquestes insígnies,
així com els germans majors
i en alguns casos
el capatàs dels banceros,
es distingeixen dels altres
per l'ús de la capa.
Tots ells són molt conscients
del paper que els toca
i els respecten escrupulosament
en cadascuna de les processons i passos.
Ho fan amb sentiment
i d'una forma íntima.
La ciutat sembla conscient
d'aquest capteniment
i els acompanya transfigurant-se.
El jueves santo
fins al viernes santo
a última hora,
i t'explico por què.
El jueves santo
tenim a les quatre i media
la processó de paz i claritat.
És una processó molt larga,
on participa moltíssima gent,
que concluye
al redor de les dues de la mañana,
però és a les cinc i mig de la madrugada
ja tenim la processó en termini
del salvario que es explicava abans.
Al término d'esta
i sin solució de continuïtat,
és a dir,
conforme se encierran
les imatges en el templo,
sale la siguiente processó
que es denomina
en el salvario,
que concluye a les 8 de la tarde
i amb una hora
solamente de descanso,
a les 9 de la noche,
se produce la processó
de santo en tierra.
Con lo cual,
desde las 4 y media de la tarde
del jueves santo
hasta la una de la madrugada
o de la noche del viernes al sábado,
la ciudad se está completamente
equipada
por los desfiles procesionales.
Por eso quizás
estos dos días
sean los más emotivos
de la Semana Santa en Núria.
Una ciutat,
la de Conca,
que ha estat qualificada
des antic
amb diferents títols
segons els adaveniments
ocorreguts
o més aviat suportats
en alguns temps concrets
de la seva història
com a nom molt noble,
molt lleial,
fidelíssima,
heroica
o fins i tot
impertèrita.
Apel·latius otorgats
en justa raó
que defineixen
la particular manera
de ser
de la gent de Conca.
La ciutat,
denominada patrimoni
com dèiem de la humanitat
i la seva Setmana Santa
com festa d'interès
turístic internacional.
Una ciutat
que aquests dies
es transforma
per complir.
Sí,
piensa que és una ciutat
que se pone
a servici
de la seva Setmana Santa,
a servici
de la seva setmana
procesional.
Llavors,
tota la parte antigua
que durant
tot l'any
el tasso històric
és bastant
tranquil,
de repente,
durant tota la setmana
se ve invadida
se ve invadida
literalmente
tanto por los ciudadanos
como por los visitantes.
Todas las procesiones,
todas,
independientemente
del templo del Tresalen,
suben a hacer
estación de penitencia
hasta la plaza mayor,
formando un paisaje
ciertamente interesante,
unas subidas
muy empinadas,
talles muy estrechas.
en algún momento
incluso
los pasos
enrozan
en las paredes
de las tasas
debido a que
la estrechez
de la calle
es muy grande.
En fin,
se pone todo
al servicio
hasta el paisaje urbano
se pone al servicio
de la Setmana Santa
para conformar
lo que se ha denominado
o se ha dado llamar
algunas veces
pues una jerusalén
castellana.
Ben bé,
sembla com si
Conca
s'hagués anat fent
des del seu
més remota
antiguitat
pensant en aquests
intensos
espectaculars
i únicos
set dies
sants
a tot el treball
de mantenir
i impulsar
i protegir
i donar a conèixer
en cadascun
dels moments
precisos
la seva Setmana Santa.
I és que
qui més qui menys
a Conca
té alguna cosa
íntimament lligada
a la seva història
i a la seva
consciència personal
i col·lectiva
familiar
relacionada
amb la Setmana Santa.
Javier Caruda.
És una bajada
que està
a l'espalda
de la plaça mayor.
Es una bajada
en varios tramos
empedrados
donde
nos va
soltando
la hiedra
que sobre todo
a partir
de estas fechas
ya empieza a ser
una mejor temperatura.
Va adornando
toda la bajada
y llegamos
hasta
el atrio
de las angustias
una ermita
por excelencia
donde todos
los fronrenses
tenemos un problema
tenemos una situación
complicada
un momento determinado
duro
pues vamos a recurrir
a pedir ayuda
a nuestra madre
de las angustias
que es la patrona
de la diócesis.
Especialmente
la noche del viernes
santo
la noche del viernes
al sábado santo
una vez construidos
los desfiles
profesionales
la inmensa totalidad
o la plaza y la totalidad
de los participantes
pues acuden
un portro
a rezar
y a prestarle
un portro de tronsuelo
a nuestra señora
de las angustias
y esto se hace
tradicionalmente
es decir
al principio
vas de la mano
de tus padres
después vas con tus amigos
y después llevas
o bien vas con tu novia
con tu mujer
y últimamente
pues llevas
a tus hijos
de la mano
Conca considera
la seva setmana santa
com la seva festa major
la seva setmana gran
una festa
que enfonsa
les seves arrels
en un profund
i tradicional
impuls religiós
tant si parlem
de l'àmbit de la fe
com del que pertoca
a la mutua caritat
una mutua caritat
que ha generat
i continuat gestant
una rica i diversa
mostra cultural
i que pot servir
com anàlisi parcial
de la ciutat
la seva història
i les actituds
de la seva gent
Javier Caruda
es convida
a la setmana santa
de Conca
Yo aprovecho
pues
el espacio
de Radio Tarragona
con el fin
de imitar
a la gente
a los
taragoneses
a venir
a comprovar
nuestra setmana santa
i a comprovar
la belleza
institu de la misma
i si ho feu
si aneu
aquests dies
a Conca
també podreu assaborir
alguns dels seus
productes gastronòmics
típics
de la setmana santa
és el cas
és el cas
del potatge
de garbanzos
Conquense
o las torrijes
de las torrijes
a la manchega
Sobre todo
sobre todo
tres productos
típicos
uno
tres
más
nacional
que sean
las torrijas
lógicamente
son un postre
típico
de la semana santa
y yo desataría
dos
quizás
que son
más singulares
uno
es el alajut
que es un postre
árabe
hecho a base
de miel
de almendra
de oblea
y que muchas hermandades
o algunas hermandades
entregan una parte
a sus hermanos
pues como
como
bueno
una especie
de cariño
o de afectuoso
negativo
y para beber el resoli
el resoli
es una bebida
fuerte
trastellana
lógicamente
que ayuda
a pasar el frío
de las noches
y las madrugadas
de esta tierra
La ciutat
també cull
aquests dies
la setmana
de música religiosa
de conca
de fet es celebrarà
fins al proper
dia 27
oferirà un total
de 22 concerts
alguns dels quals
ja s'han fet
5 estrenes
absolutes
2 recuperacions
i 4 estrenes
d'obres a Espanya
el diàleg
nord-sud
és el de les cultures
centroeuropees
i mediterrànies
en concret
la dos països
Espanya
i Itàlia
constitueix
l'essència
d'aquesta edició
de fet
des de la passada
el festival
s'ha integrat
en les celebracions
litúrgiques
de la setmana santa
amb el que s'ha retornat
així una vella tradició
el diàleg
nord-sur
com dèiem
constitueix
l'essència
d'aquesta setmana
l'essència però
de la setmana santa
en canvi
l'haureu de trobar
vosaltres mateixos
d'aquesta setmana
l'essència
d'aquesta setmana
l'essència
d'aquesta setmana
d'aquesta setmana
l'essència
d'aquesta setmana
l'essència
d'aquesta setmana
d'aquesta setmana
l'essència
d'aquesta setmana
d'aquesta setmana
d'aquesta setmana