3 minuts, un quart de dues.
Seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
i ara ja és el moment de tornar a sortir a l'exterior.
Anem cap a la Rambla Nova de Tarragona.
Allà ens espera Josep Sunyer. Bon dia de nou.
Hola, bon dia. Efectivament, estem a la Rambla Nova
davant del Col·legi de les Teresianes.
Aquí som ja aquesta unitat amb mòbil de donació de sang.
Ja fa alguns dies que és aquí.
Ara en parlarem amb la seva responsable,
amb la doctora que ens acompanya, Núria Vilanova,
però també volem parlar amb responsables
de la Jove Cambra Internacional.
Com els hem explicat, avui fan aquesta campanya.
És una campanya que es deu terme a nivell de Catalunya,
que ha passat per diferents ciutats,
ha passat per Reus, per Lleida i es clou aquí a Tarragona.
La idea és instar a les persones que passen per aquí
que s'ho pensin, si més no,
que s'ho pensin si volen ser donants de sang
d'entrada aquí, aquí mateix en aquesta unitat,
però sobretot donants d'òrgans.
Aquesta és la campanya d'enguany de Joves Càmeres Internacionals.
Per parlar-ne, tenim l'Òscar Ijosa
i és president de Joves Càmeres Internacional a Tarragona.
Òscar, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Esteu donant informació a través d'uns tècnics informatius
on es recull tot i, sobretot, informació
en el sentit que ha de fer la gent com vol ser donants,
que a vegades no ho saben, on adreçar-se, on anar.
Sí, bé, en Antros ens vam fer un curs de Locat, de Barcelona,
a totes les Joves Càmeres,
que som un conjunt de joves amb interessos diversos,
però que intentem promoure temes com aquest.
I bé, el fet és que en aquest curs
se'ns va preparar per poder dir què és el que s'ha de fer en aquests moments,
que podem patir tots en qualsevol moment
i divulgar una miqueta el fet aquest de la donació d'òrgans.
Donació d'òrgans que pot ser un sinònim directe de salvar vides humanes.
Hi ha moltíssimes persones en llista d'espera,
persones que veuen com passen els dies,
compten fins i tot les hores, els minuts,
esperant que arribi aquest òrgan,
que els pot literalment salvar la vida.
Vostès poden contribuir a salvar aquestes vides
a través de la donació d'òrgans
i és un procés que és molt senzill,
no cal fer res a l'altre món, no s'han d'espantar.
Si s'informen, veuran que amb aquest carnet
que els ha que editarà com a donants d'òrgans
no passa absolutament res.
A més a més, quan els òrgans s'utilitzin,
vostès ja no hi seran. És així, Òscar, és tan senzill, no?
Sí, a veure, nosaltres també dirigiem la gent
als facultatius, que són generalment
els que tenen ben entès tot el procés.
Però nosaltres, des d'aquí, l'únic que farem
és repartir aquests triptis, que et donen un carnet,
i aquest carnet l'únic que diu és que tu,
com a persona individual, et donant d'òrgans.
Després hi ha un procés amb el qual la família
té molt a veure i que cada cas és un cas molt particular,
però que suposo que els metges
estan molt més preparats que nosaltres
per dir què s'ha de fer en aquests casos.
Els adreceu a algun lloc determinat,
a aquestes persones que passen per aquí, per la ramba nova?
Sí, bé, tenim...
Aprofitant que tenim l'estat al costat
del CTBT d'aquí de Tarragona,
de la donació de sang,
doncs els adrecem aquí que hi ha un grup mèdic
i, a més a més, tenim també contacte
amb l'Hospital Joan XXIII,
on hi ha tota una sèrie de facultatius també
que es dediquen exclusivament a això, no?
Doctora Núria Vilanova, molt bon dia,
que ara no vam saludar.
Bon dia.
Ara ho dèiem, que és un procés, en fi,
es pot ser donant en vida,
es pot ser donant en mort,
si hi ha diferents possibilitats,
però en qualsevol cas l'objectiu final és salvar vidas.
Sí, sí, esclar, això és el que es pretén
en tota aquesta campanya.
Hi ha moltes persones que estan en llista d'espera?
Perquè jo no tinc les dades,
però m'imagino que no deuen ser ni una ni dos,
no? És a dir, hi ha moltes persones pendents
que arribi un òrgan per poder-nos tirar endavant.
Doncs evidentment, sí, n'hi ha molts
i molta gent que està esperant.
Per això intentem fer aquesta campanya,
que és conscienciar més que res,
més que les persones que siguin donants d'Òrgans,
sempre els diem que qui hem de conscienciar
és a la família nostra, no?
Que en un moment donat, quan es decidi aquest òrgan,
nosaltres no ens ho preguntaran
ni buscaran aquest carnet que ens donaran ara,
tampoc no ens el buscaran a la cartera.
Vull dir, és la família l'últim moment
que dona el consentiment
i és a qui hem de conscienciar.
Quants dies fa que estan aquí a la Rambla?
Aquí a la Rambla, amb això de donació de sang,
ahir avui estarem avui
i vam estar ahir tot el dia.
Acostumem a estar, que venim cada dos mesos,
a principis més o menys de més,
i acostumem a estar dos dies,
sempre dimarts, ahir dimecres, dijous, més o menys.
A quin horari es fa, per qui vulgui venir,
doncs que ho sàpiga, aquí davant de les Teresianes,
Rambla Nova de Tarragona,
quantes no estaran aquí?
Quin procés es segueix un cop s'arriba, què es fa?
Bé, aquí estem al dematí de 10 a 2 i a la tarda de 5 a 9.
El procés, doncs, és que arriba el donant,
omple un qüestionari i llavors el metge passa pel metge,
el metge li fa una...
doncs li mira com té l'atenció,
li mirem com està, si no estic baix de ferro,
i li fem unes preguntes,
i llavors ja passa a la infermeria,
li treu la sang.
Després passa al refrigeri
i veu menys el que li faci goig,
i li donem un petit detall també.
Es fa una analítica d'aquesta sang,
i després aquesta persona tindrà uns resultats
de com té la seva sang?
Evidentment, fem una analítica,
li mirem l'hepatitis, sida, sífilis,
el grup sanguini,
això sempre es fa, sempre que vingui a donar sang,
encara que sigui un donant habitual.
I també, dintre d'unes 3-4 setmanes,
el donant rep aquesta analítica.
Si sortigués alguna cosa que no fos normal,
se l'avisa el donant,
que vagi al centre més a prop que tingui,
doncs si estem a Quitàrrega
quan el ferien a la verja de la cinta,
i llavors se li comunica
si ha sortit alguna anomalia o alguna cosa,
i se li fa una recomprovació.
Se li torna a treure una mica de sang
per veure que no fos.
I sí, sí, s'analitza tota aquesta sang.
Tornant al tema que ens ocupa,
aquesta campanya de joves cambres,
per la donació d'òrgans abans,
vostè m'explicava, abans d'entrar en directe,
una experiència real.
Ho dic perquè pot servir d'exemple
per a persones que encara no ho tinguin massa clar.
És a dir, que una persona
cedeix un òrgan en vida per una amiga.
Doncs sí, és veritat això.
Tinc una amiga que, a més,
és una noia que té cinc fills,
i quan va fer això els tenia petits,
de cinc, quatre i tres anys i més grans,
i va anar a donar un ronyó
als Estats Units per a una amiga seva
i va tindre pegues allí,
perquè, clar, em preguntaven que si això
ho feia per diners, no?
I no, no, ho va anar a fer per a una amiga,
va tindre problemes,
però l'amiga està bé,
ella està encantada,
és una noia, vull dir,
que té un estatus social molt alt,
que vull dir que no és ni molt menys,
i molt bé, molt bé,
la noia està bé,
ella també està molt bé,
amb un ronyó,
però, bueno, que és una altra...
molt altruista, molt bé.
I pensava que jo mateixa em va sobtar, no?
Vull dir, la coneixia aquesta amiga,
sabia com era,
però que amb cinc fills i tres,
que eren bastant petits,
anar-te'n,
perquè, clar, als Estats Units
va tindre que estar-hi un mes o així,
abans li van fer totes les proves
i després l'extracció i el postoperatori.
I sí, sí, ho va fer per aquesta amiga,
vull dir que hi ha gent així
que en vida també dona òrgans
i no a vegades més per un familiar.
Per això pensem que el que demanem nosaltres
que donis un òrgan quan ja no el necessites,
no és un acte altruista,
però que també no us costa res fer-ho.
Hi ha moltes traves a nivell legal,
és a dir,
no sé, la impressió que tingui,
no sé, vostè, clar,
evidentment no és experta en lleis,
però la impressió que tingui dintre del col·lectiu mèdic
hi ha altres pesos que hi ha més facilitats?
A veure,
donant en vida no t'ho sé dir,
perquè aquest cas,
t'estic explicant un cas personal,
una experiència personal d'una amiga
i als Estats Units sé que sí que li va costar,
però bé, això ho van fer i tot.
Aquí a Espanya ho amatraves
amb el sentit que si la família digués que no,
doncs, clar,
és un concentriment informat
que ha d'afirmar la família.
Per això sempre diem,
consciencieu quant a mi,
em vénen molts donants,
a vegades em demanen,
per això,
jo els hi dono aquest tríptic,
amb aquest carnet,
però sempre els hi dic,
sobretot,
consciencieu a la família,
que són ells,
a l'últim moment que diran,
si la família digués que no,
evidentment no s'ha d'extrarir aquests òrgans
que són tan necessaris
per a la gent que els està esperant.
Doctora Vilanova,
recordem fins a quin dia estan aquí a la Rambla Nova?
Bé, estem avui,
ja només vam estar ahir,
estem avui fins a les 9 de la nit.
Val?
Doncs encara són a temps, eh?
Gràcies.
Molt bé, a tu.
Tornem a parlar amb l'Òscar i Jossa,
president de Joves Cambra Internacional,
donem l'experiència que ens ha explicat
la doctora Noriega Vilanova.
Sí, sí,
és un cas ja totalment altruista
i que últimament,
i a més,
tal com tenim la societat avui en dia,
costa de veure actes d'aquesta índole, no?
La informació que doneu,
que donareu aquí a les persones que passin,
què és el que exactament estableix?
És a dir,
què expliqueu?
Abans ja hem dit una mica
el camí que s'ha de seguir per ser donant,
però concretament què expliqueu?
A veure,
expliquem la diferència que hi ha
entre la donació d'òrgans
i la donació del cos a la ciència
i res més,
només fem menció d'això,
repartim uns tríptics,
que ja ho expliquen molt bé
dintre de cada tríptic,
que és el que s'ha de fer,
ve el carnet aquest
i l'únic que expliquem és això,
que totes les persones que agafin això,
elles com a acte personal
diuen que són donants d'òrgans
en el cas que sigui procedent, no?
Tot això també té una problemàtica
pel fet del que explicava la doctora,
que depèn de la família,
que a més a més
una persona individual
no pot fer ús d'això
sense cap consentiment, etc.
Recordem que és una campanya
que es fa a nivell de Catalunya,
jove de càmera internacional,
que abans ja ho hem vist,
s'ha fet a diferents ciutats,
a Lleida, a Reus,
que jo recordo,
suposo que també d'altres,
i que ara es cobrà aquí a Tarragona
amb aquesta acció vostra.
Sí, sí, és l'últim acte que fem d'aquesta campanya,
normalment fem un programa nacional
i aquest any ha tocat a la donació d'òrgans
i nosaltres doncs fem punt i a part, no?
diguéssim.
Òscar i Rosa, gràcies per atendre'ns,
confiem que el temps s'acompanyi,
de moment cauen quatre gotes,
esperem que es comporti,
que s'acabi de comportar aquest matí.
Estareu matí tarda o com teniu previst?
Sí, ara estem fins a les dues de la tarda
i després en horari de tarda, diguéssim,
a partir de les quatre,
comencem a estar fins a les set,
fins a les set, estarem divulgant tot aquest àmbit.
Òscar, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I dir-los des d'aquí, des de la Rambla Nova,
des d'aquesta unitat medicalitzada
on es fan aquestes donacions de sang,
que en el temps que hem estat aquí,
hem estat uns deu minuts aproximadament,
no part d'entrar gent,
entren persones constantment,
tot i que no s'espantin,
perquè no hauran de fer cues,
és a dir que no hi ha tampoc massa gent aquí dintre,
és a dir que ara mateix estic jo i una altra persona,
és a dir que poden vindre tranquil·lament
i en qüestió de minuts tindran el tema resolt.
Podran, doncs, contribuir a aquesta causa donant sang
a través d'aquesta campanya
i a través d'aquesta unitat
que estarà aquí a la Rambla Nova de la ciutat,
just davant de la Col·legi de les Terresianes,
fins avui a les 9 del vespre.
Això és tot el que us podem explicar des d'aquí.
Molt bon dia, adéu-siau.
Molt bon dia, gràcies, Josep Sunyer.
És un quart de dues, en vuit minuts.
Gairebé estem arribant ja a la recta del matí de Tarragona Ràdio.