Jordi Gómez, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Bé, li diem Jordi Gómez,
però en realitat avui ve una mica malposat de Lluquet.
Bueno, una miqueta només.
És el personatge que tu representes.
Ah, exacte.
Quanta gent esteu a la golfa representant aquests pastorets?
Doncs si comptem tothom que puja a l'escenari
i tothom que està darrere,
perquè també hi ha molta gent i és molt important la gent que ajuda,
tot i que no es vegi durant la representació,
es poden anar tranquil·lament a les 60 persones.
És una bona colla, un bon equip.
Aviam, per a aquells que no sàpiguen la lliçó que deuen ser molt poquets,
recordem que aquests pastorets de Tarragona, com es diuen,
és una versió adaptada del clàssic de Josep Maria Folk i Torres,
de Josep Bargalló.
Correcte.
I aquest serà el cinquè any que representeu els pastorets,
sense cap interrupció, no?
Sí. A veure, fa cinc anys que estem representant aquest text del Pep Bargalló.
Anteriorment, ja portem, jo calculo, uns 15 anys més,
representant el text de Folk i Torres.
Vam començar fent el text de Folk i Torres íntegre, no,
perquè és que és impossible.
És que pot durar el de Folk i Torres.
Tres hores i mitja, tranquil·lament,
perquè hi ha moltes escenes,
hi ha escenes fins i tot de l'adoració dels reis i moltes coses més.
Nosaltres vam començar fent-los de gairebé una sabata i una esperdenya,
com es diria,
i vam fer durant molts anys el text de Folk i Torres,
però cada cop més, més adaptat.
I això, canviem, canviem aquesta frase,
que això és molt arcaic, canviem això.
I al final van decidir, ja fa cinc anys,
fa sis, de fet,
perquè el projecte de fer els pastorets de Tarragona
va ser un projecte llarg,
va estar un any treballant-se,
doncs va ser aquest canvi radical de dir,
canviem, no canviem la història,
no canviem la base del que és els pastorets,
que és una història tradicional, familiar i nadalenca.
I hi ha estereotips que no els podeu eliminar de cap manera,
que la gent ho espera.
És evident que estem al Nadal
i tothom ja sabem a quins ànims anem al teatre,
volem veure certes coses i les fem, les representem.
Però, per altra banda,
també juguem amb el tema
que s'ha de fer niqueta de conya
sobre el tema tarragoní,
sobre la política tarragonina,
la política catalana, espanyola,
que aquest any ve molt farcida, com ja sabeu.
I llavors juguem amb aquesta dualitat.
Per un costat, un espectacle molt familiar,
és a dir, juguem sempre que els dimonis s'han de fer por,
que els pastors s'han d'espantar,
que han de saltar, han de caure a l'infern i tot això.
Però, per altra banda, també aquest copet d'ull als adults.
També ha d'emocionar, no?
Exacte, tenir un moment d'emoció també, evidentment.
I sobretot el que juguem també és aquest copet d'ull
de tant en tant fent alguna referència
a la política tarragonina
o a les coses que han passat a Tarragona,
que Déu-n'hi-do també, no?
Ja que parles de política,
entrem en el capítol de la política.
Josep Bargalló, un cop va fer el text fa cinc anys,
ha intervingut en guany en alguna modificació?
O s'ha interessat?
O el text ja el va fer en el seu dia
i vosaltres ja aneu fent a partir d'aquesta base?
Bé, el Pep va començar,
evidentment va començar a fer el text des de zero
o a partir de la base de Folky Torres que teníem.
I això va ser fa sis anys, realment,
perquè va estar un any per fer el text, evidentment.
Llavors, a cada any ha anat fent
alguna petita intervenció o modificació?
En guany no.
És evident que va començar el Pep com a regidor de...
Era regidor d'Urbanisme de Torredembarra
el primer any que ho van fer
i cada any van anar pujant desgraó, no?
Fins que ja fa dos anys que està com a conseller primer.
Doncs, llavors, clar, està molt ocupat el convidem a venir, evidentment.
Alguna cosa ens diu,
escolta, això ho podreu canviar l'any que ve i de més,
però ja la seva participació és bàsicament d'espectador,
per dir-ho en forma.
No ha suposat cap problema pel conseller primer
que un regidor de la coalició de Convergència i Unió
doncs representi el paper de Sant Josep en guany?
Suposo que no.
Vaja, no em parla tan bé directament, però...
No és intervencionista en quant al tema de l'obra teatral,
repartiment i així, no?
No, jo fins i tot diria que el fet
que aparegui un regidor,
aquest cas, l'Albert Vallbé,
el regidor de Cultura de l'Ajuntament,
els Pastorets,
més que intervenció de part de l'Ajuntament,
és al revés,
és intervenció nostra cap amb ell, no?
Perquè, clar, d'alguna forma,
ara que ningú se sent, no?
L'Albert li van comentar
que se li feia gràcia sortir.
Li vau proposar a vosaltres.
Sí, va ser una cosa,
va ser a l'estiu,
que els van trobar en un acte
i jo, mig en sèrio, mig en broma,
li vaig dir
escolta, que volia sortir als Pastorets
perquè sabem que l'Albert, bueno...
És el magí de les timbales,
ja li agrada la cosa del teatre.
Ja li agrada el tema d'estar al candelabro, no?
Que diríem.
Llavors, li van comentar
i, bueno, el coneixem, a més de fa temps,
i ens va dir que sí,
que han cantat de la vida, no?
I van dir, doncs, vinga,
t'agafem la paraula.
I van tornar a trucar
que vols, de veritat,
seguir amb la teva idea
de fer Pastorets?
Sí, sí, sí, sí.
I van oferir un paper
que sigui lluït,
que no tingui molt de text.
Però alguna cosa viu.
Ah, sí, i tant.
Sí, té una escena per ell sol,
que és el Sant Josep.
Espero que no se'n marxi del text
i que no faci un míting polític.
Esperem que no, eh?
Esperem que no.
Cada cosa el seu lloc.
Que si no sortirà el satanàs ràpidament.
No, que, la veritat,
és que és una anècdota
i és curiós.
I penso que, a més,
això és una cosa
que s'utilitza bastant
en segons quins...
A Girona ho fan bastant, també.
Els cameos, aquests.
Són uns cameos, exacte.
Vull dir, que surts,
fas una esceneta,
t'ho passes bé,
perquè fer Pastorets,
que quedi clar
que l'interessant és passar-s'ho bé
i fer les coses bé,
però també passar-s'ho molt bé.
I és aquella petita intervenció,
per petita que sigui,
que poc o molt,
molta gent té el seu currículum, no?
Jo, de petit,
o jo fa anys sempre vaig fer,
jo què sé, de sortir de Bulto,
que diria aquell entre els pastors,
o de Fúria, o del que fos, no?
Però alguna petita intervenció
als Pastorets
sempre és bon un currículum, no?
Exacte, i quan parles amb la gent
que trobes pel carrer
i, bueno, amics i tot això,
jo vaig fer Pastorets al meu poble
i tothom t'explica,
jo vaig fer d'Isabaló,
jo vaig fer de Llucefer,
jo de Satanàs, així, no?
I papers petits, també, no?
Allò de Bulto,
que dius que són molt importants
perquè és una obra coral, els Pastorets,
vull dir, hi ha de sortir molta gent allí, no?
I tots són molt importants, no?
No és un tòpic, és realitat, aquest cas.
No és l'únic nom propi,
tots som importants,
però diguem-ne que s'opta per la singularitat.
Enguany també compteu amb la participació
de Toni Albà, directa o indirectament,
i també de l'Oriol Grau.
Correcte, l'Oriol Grau ja fa cinc anys
que comptem virtualment amb ell.
Hi ha la primera escena de l'espectacle
que seria l'escena típica del Folk y Torres
que l'avi explica la història
del naixement del Jesús,
als dos pastors.
Aquest cas, com que la primera escena
passa l'any 2005,
i són dos joves que estan mirant la tele,
es troben en què la presidenta de la Generalitat,
aquest cas l'Oriol Grau,
explica la història del nen Jesús
i del naixement als dos pastors.
I enguany hem fet també,
hem incluït el Toni Albà
dintre d'aquest procés.
No direm de quina forma,
perquè això és una sorpresa,
aquest any és nou i per tant
ho mantindrem en secret,
però de fet intervé l'Oriol Grau,
com sempre,
i de sobte irrompeix el Toni Albà
fent un dels personatges més característics seus.
Quan es parla que els pastorets de Tarragona
estan absolutament en sintonia
amb l'actualitat del moment,
clar, també teniu aquests personatges
que són allò que s'anomenen personatges mediàtics
prou populars i coneguts.
Això li dona un valor i una difusió
i una propaganda molt interessant, no?
Sí, a banda de que, bueno,
quan van gravar l'escena amb el Toni Albà
es van partir de riure tots,
perquè és que és una persona,
el Toni és un gran actor,
tècnicament és perfecte.
I fora de l'escenari.
I com a persona,
és una gran persona, a més,
que això s'ha de dir,
perquè es va col·laborar
de forma desinteressada amb el tema.
Això és ben cert,
és una persona que, diguem-ne,
està perfectament introduïda
en el que són els circuits
de l'espectacle i de la televisió,
però és una persona que jo tinc entès
que sempre es presta voluntàriament
a qualsevol col·laboració.
Cap problema amb ell?
Bé, nosaltres teníem l'avantatge
que jugàvem a això,
perquè et coneixíem,
tenim amistats comunes
i el coneixem, el Toni, d'altres coses, no?
Però, clar,
és complicat una persona
que està fent televisió cada dia,
gairebé,
i que puja i baixa i té molta feina,
no sempre tens aquest moment
per dir,
tinc dos, tres, una tarda,
dos, tres hores,
una tarda per fer una escena,
per fer una cosa que, en principi,
evidentment,
no percuteix res econòmicament,
i de prestigi ja el té,
el Toni, no?
No li cal això,
si ho fas perquè ho vol.
A més, el Toni s'ha de dir
que és una persona molt lligada
a pastorets des de sempre,
perquè Vilanova,
que és el lloc d'on és ell,
els ha fet sempre,
els pastorets,
i quan pot es fa,
fa de rovelló.
Llavors, clar,
està en sintonia amb el tema,
no?
i quan li van preguntar,
va dir que sí,
encantat de la vida,
va dir,
busquem una data allà,
a veure si un dia puc,
i si ens va trucar,
i ho vam fer una tarda,
i bueno,
es van partir de riure,
perquè és que...
Doncs és una sorpresa,
una de les novetats,
com cada any que s'incorpora
aquesta representació de pastorets,
serà el dia en 26,
com és tradicional,
per Sant Esteve,
l'endemà,
dimarts 27,
a dos quarts,
s'han de set de la tarda.
Déu-n'hi-do
el que suposa
muntar aquest espectacle,
exactament igual que passar
amb l'altra companyia
que podrem veure
la següent setmana,
que és la Saller,
tot el que suposa
per representar-ho
només dos dies.
Això és el que deu fer
una mica de ràbia, Jordi,
o no?
Sí, fa ràbia,
però també tens l'avantatge
que saps que això
és una cosa d'any rere any,
i saps que si algú aquest any,
pel que sigui,
no ho pot veure,
doncs l'any que veu
ho podrà veure.
No serà el mateix espectacle,
perquè els nostres pastorets
canvien cada any,
però si més no,
la tònica general
sí que és el mateix espectacle.
Llavors,
sí,
sí,
fa una mica de ràbia,
però perquè a més
és una despesa
d'esforços molt gran
per part de la companyia
i per part també
del Teatre Metropol,
perquè fer uns pastorets
és una obra
gairebé ferònica,
vull dir,
hi ha molts decorats,
hi ha molt moviment
de tremolla,
per dir-ho d'alguna forma,
i portem tres dies
muntant el Metropol,
és molt tres dies,
i fent el plànol de llums,
fent tot el tema sonor,
el tema de scenografia,
i això és molt complex.
Són dos dies,
bé,
s'aprofitem al màxim,
i això volem que el teatre
estigui el més ple possible
i que la gent vingui a veure
els tarragonins,
perquè qui més qui menys
algú ha vist alguna vegada
pastorets,
però sempre hi ha algú
que no els ha vist mai
i val la pena veure'ls.
i aquests tenen aquest anar fent l'ullet
al llarg de tota l'obra
amb aquestes particularitats
de l'actualitat general,
de l'actualitat tarragonina.
Aquí és on us deveu esforçar molt
de buscar l'equilibri,
perquè va un públic infantil,
va un públic adult,
clar,
heu de fer determinades referències
que arribin a tothom,
que facin gràcia a tothom.
Exacte.
I a Canalla que potser no pesca
segons quina referència.
Bueno, juguem amb aquesta dualitat.
Per un costat,
pels nens tenim el text a per sí,
que ja és prou familiar.
Els fa gràcia.
Això fa gràcia.
A part d'això,
les aparicions del Satanàs,
del Jusifer,
les caigudes a l'infern,
això d'alguna forma
és material pels nens.
I això ja sabeu que té èxit
amb els creors.
Això té èxit segur.
Després tenim les cobles,
ja pels adults tenim les cobles,
que són,
per qui no ho sap,
són uns versos satírics
que es canten de forma tradicional
i que cada any són diferents.
Enguany traiem temes,
per exemple,
bueno,
tenim un casino a Tarragona,
una cosa curiosa,
en principi.
Després,
alguns finançaments així estranys
de la Caixa,
últimament,
que han hagut en segons quins partits.
També parlem,
com no,
de l'Estatut.
És a dir,
hi ha temes que s'han de treure.
I a part d'això,
constantment tenim cops d'ullet
d'aquests de sortides de to,
per dir-ho de forma suau,
que estan molt bé,
perquè no t'esperes.
I el públic,
adult espera això,
justament.
Els nens,
és una cosa que els passa
i que realment
són tres segons
i els adults
es queden en la coble,
per dir-ho d'alguna forma.
I això funciona molt bé.
Penso que és la nostra clau.
A part de fer uns pastorets
amb la seriositat
que necessiten uns pastorets,
no estem fent una costellada,
és evident que estem fent
una obra de teatre
que costa...
I es veu un treball teatral,
darrere importantíssim.
Tenim un director
que és director professional
de teatre,
el Miquel Fernández,
Miquel Àngel Fernández,
que és de Reus,
però ve aquí a Tarragona
a fer pastorets,
ja fa cinc anys,
i això dona una seriositat.
Vull dir,
la fórmula de treball
és una fórmula seriosa
que comença al setembre
i que durant tres mesos
estem gairebé cada dia assajant.
Per tant,
el nivell,
penso que el nivell
és prou bo
perquè la gent
quedi contenta
per el que és l'obra
com a tal.
A banda d'això,
n'hi ha la conya de Tarragona,
són els pastorets de Tarragona
i són els pastorets.
No,
i és el que tu dius,
si no ho han vist
molt de veritat
que val la pena
atensar-se
o bé el dilluns
o bé el dimarts,
dues úniques representacions
a dos quarts de set de la tarda
al Teatre Metropol.
Jo que vostès
compraria les entrades
anticipadament,
eh?
És convenient
perquè a vegades
es poden trobar sorpreses.
Allò que,
allò que mira,
després del dinar
des de l'anestat
anem al teatre,
ep,
jo compraria les entrades
anticipadament.
A més,
els preus són molt econòmics,
eh?
Sí,
perquè a més hi ha entrades
per a nens,
entrades per a adults,
vull dir que
no s'han ajustat moltíssim
els preus
perquè tothom pugui gaudir
d'aquests pastorets.
Ho diem,
diem els personals,
si no recordo malament...
Els preus?
Sí.
El preu d'adults
és de 6 euros
i el preu de nens
inferior,
d'edat inferior a 12 anys
és de 4 euros.
A més a més,
al Parc de Nadal
també tenim descomptes
pels nens.
Clar,
és que diem
els preus són assequibles
però no els diem,
no, no,
els diem perquè vegin
que no és un parlar
per parlar.
Jordi Gómez,
lluquet també,
el dilluns i el dimarts
com a mínim.
Gràcies per acompanyar-nos
i moltes gràcies
a tots els que feu possible
que cada any per Nadal
no ens faltin pastorets
a Tarragona.
Gràcies a vosaltres
i bones festes.
Adéu-siau,
igualment.