Un quart d'onze del matí, en aquest matí de dijous,
com us dèiem fa moment,
hem convidat el president de l'autoritat portuària de Tarragona,
Josep Anton Burgessé,
per fer una mica de balanç del 2004,
però sobretot per mirar d'analitzar les perspectives d'aquest any 2005
i sobretot per repassar l'estat d'algunes de les obres,
alguns dels projectes més importants que té el port en marxa
o a punt de començar.
Saludem el senyor Josep Anton Burgessé.
Senyor Burgessé, bon dia.
Bon dia.
Primer que res, farem balanç,
perquè vostè la setmana passada,
públicament davant dels mitjans de comunicació,
va fer aquest exercici de tancament del 2004,
va proporcionar públicament les dades
del volum del tràfic de mercaderies en números rodons
una miqueta millor que el 2003,
una mica més de 30 milions de tones
pel que fa al tràfic de mercaderies,
això seria la xifra total,
i això ens deixa un petit augment del 2,8% respecte al 2003.
Però aquestes són les xifres fredes, podríem dir.
darrere d'aquestes dades,
quina és la valoració que fa vostè de com ha anat el 2004?
Jo fa uns mesos, quan me van anomenar president,
vaig dir que tenir 30 milions de tonelades o 31 o 29 i mig,
per mi era poc significatiu,
perquè el que calia és tenir xifres de mercaderies,
però que estiguin consolidades,
perquè podem tenir 31 milions l'any 2005
i tornar a baixar a 29 milions i mig el 2006,
perquè serà fruit d'una conjuntura que pot ser un canvi de la climatologia
durant l'any,
unes circumstàncies de més calor o més fred.
O sigui, pensi que el port de Tarragona, per exemple,
en guany s'ha produït una baixada de petroli,
perquè és car,
una baixada molt petita és significant,
però una baixada de petroli i un augment de carbó.
Per què?
Perquè el material carbó és més barat que el petroli
i per als productes energètics,
per donar llum, fer calefacció, etcètera,
doncs és més econòmic el carbó que el petroli.
Per tant, el que jo sí que estic satisfet
és que hem tingut 30 milions de tonelades,
de les que quasi la seva totalitat
són tonelades de mercaderies estables.
Això vol dir que ens serveix com a plataforma
perquè entre 29 i mig i 30 i mig
el port pot considerar que té un tràfic estable.
Insisteixo, entre 29 i mig,
de milions de tonelades
i 30 milions i mig de tonelades
tenim un comportament econòmic estable
i un comportament de mercaderies estable.
Hem tingut 30, 0,6, perfecte.
Insisteixo, jo crec que les nostres barreres,
els nostres topalls serien 29 i mig, 30 i mig.
Mentre ens belluguem amb això,
jo crec que podem estar satisfets,
però no totalment satisfets.
Hem d'intentar fer que el negoci s'ampliï
i que hi hagi més canvi d'intercanvi de mercaderies,
més importacions, més exportacions.
Aquesta ha de ser la base.
I com la base l'hem tingut i l'hem mantingut,
doncs crec que hem d'estar satisfets.
De totes aquestes grans xifres
o del volum total del tràfic de mercaderies,
la nota negativa és la dels contenidors.
De fet, això ja se'n parla fa temps,
però sobretot en els últims dies,
i a propós i també per cert d'una decisió
d'una de les multinacionals de la petroquímica de Tarragona,
de la BACF,
de no fer transportar les seves mercaderies
a través del port de Tarragona.
Però aquest és el gran punt negre del port de Tarragona
en aquests moments, els contenidors?
No, aquest és un tema, jo diria,
gairebé insignificant.
De vegades, als que ens dediquem a això de la vida pública,
ens passa que parlem de temes
que donen la sensació que són molt importants
i no ho són tant, no?
Perquè hem estat parlant, portem una setmana
parlant del tema del tràfic de contenedors
al port de Tarragona,
com si fos una dada negativa,
com si el port de Tarragona
hagués estat alguna vegada un port de contenedors
i de cop i volta ha deixat de ser, no?
El port de Tarragona va tenir 50.000 teus l'any 2003,
el 2003 va perdre una línia,
per raons alienes al port,
jo no era el responsable,
però he de dir, per raons alienes al port,
va perdre aquesta línia,
de 50.000 contenedors,
i aquesta línia no s'ha tornat a instal·lar.
BACF, BACF és que no ha fet mai,
no hem perdut cap tràfic,
no ha fet mai cap línia regular per Tarragona,
per tant, entre el que hem escrit,
el que hem dit i el que hem dit uns i els altres,
s'ha creat una certa confusió,
com si BACF hagués pres una decisió
estratègica de canviar el seu lloc de destí
i el seu lloc d'origen
en lloc del port de Tarragona,
que fos el port de Barcelona.
No, BACF continua, com sempre,
fent servir el port de Tarragona
per treure les seves mercaderies.
El que estem parlant amb BACF
és d'intentar que,
si tenim línies,
que la línia no les posa al port,
les posen els privats,
si algun dia tenim,
jo espero que la tinguem aviat,
o alguna línia en Itàlia,
doncs aquest transport de BACF
possiblement es pugui fer des d'aquí.
però perquè ho entenguin els uïdors,
no podem permetre que una xifra,
com són 50.000 tonelades,
50.000 teus,
emmascari un resultat.
50.000 sobre 30 milions
és una part molt insignificant.
Per tant, vol dir
que el tema dels contenedors
no és el nostre tema.
no és el tema
que dissenyen
quins han estat els resultats.
30 milions de tonelades
menys 50
serien
30 milions
0-1,
per tant,
estaríem al voltant
dels 30 milions igual.
El tema dels contenedors
ha de ser un objectiu,
no l'objectiu més important.
L'objectiu més important
és mantenir i ampliar
les cargues que tenim actualment,
que són cargues molt importants
i les hem de mantenir
i ampliar.
I hem de fer el possible
per tenir més contenedors,
és veritat.
Jo ho deia l'altre dia,
a més,
crec que les coses
cal dir-la clares.
Nosaltres,
en el tema dels contenedors,
juguem amb una divisió
diferent
que els ports grans
de contenedors.
Quins són els ports grans
de contenedors?
El port de Barcelona,
el Mediterrani espanyol,
Barcelona i València.
Aquests fan
quasi dos milions
de contenedors.
A veure,
nosaltres no podem jugar
en aquesta divisió
perquè dos milions
de contenedors
els hauríem de posar
al camp del nàstic,
per entendre-ho,
perquè no tenim ni espai.
per tenir terminals
d'aquestes.
Nosaltres tenim
una altra voluntat.
I la voluntat
d'aquest president,
la satisfacció
d'aquest president
seria tenir
50.000 el primer any,
100.000 el segon any,
però nosaltres tenim
una terminal
que no dona més enllà
de 200.000 contenedors,
que no els tenim.
I aquest és un objectiu
que hauríem d'aconseguir.
però continuo dient
200.000 contenedors
sobre 30 milions
de tonelades
al tanto.
O sigui,
no sigui que el tema
dels contenedors
ens faci perdre
la perspectiva
de tot l'altre.
Per tant,
contenedors,
hem de continuar treballant,
el tràfic del futur
és contenedors,
si no ens enganyem.
Però nosaltres som importants
en moltes altres coses.
Som molt importants
en petroli,
molt importants
en cereals,
molt importants
en cotxes,
molt importants
en ferro,
molt importants
en carbó.
Si som molt importants
en això,
ho guardem.
Parlant de divisió,
mantinguem la divisió.
No sigui que per intentar
arribar a primera
acabem baixant
a segona B.
Parlant de termes
futbolístiques.
Però podem millorar
realment
amb temes de contenidors
tenint en compte
la competència
que parlava de Barcelona
i de València?
Podem millorar
però
en moderació.
No en el termini immediat.
Jo crec que
no podem dir
coses que no són.
I jo crec
que el 2005
és un any
de transició
en què haurem
de veure
si anem cap a
en el tema
dels contenedors
cap a aquests
50.000
o 60.000
o 100.000
en un segon any
o no.
Si al final del 2005
no hem arribat
a tenir com a mínim
50.000 contenedors
haurem de parlar.
Però haurem de parlar
no tal com a
reconeixer
que el port
no té aquest tràfic
sinó que haurem
de parlar
amb els gestors
de la terminal
per veure
quines intencions
tenen.
Aquesta terminal
és una terminal
privada
és una terminal
que no gestiona
el port de Tarragona
però que sí
que els seus resultats
té incidència
sobre els nostres resultats.
però la responsabilitat
insisteixo
és de l'empresa
comptar-se
són operadors
privats
de Tarragona
que jo els desitjo
molta sort
i els hem d'ajudar
però que la responsabilitat
és seva
i a final del 2005
depèn del resultat
s'haurem de reflexionar
quina serà la reflexió
esperem a veure
al final del 2005.
Aclari
doncs aquesta qüestió
sobre els contenidors
quin seria
l'objectiu número 1
del president
de l'autoritat portòria
per aquest 2005?
Consolidar
i augmentar
els tràfics
que tenim
augmentant carbó
augmentant petroli
augmentant cereals
augmentant ferro
augmentant ciment
aquí són
on hem de créixer
principalment
jo crec
que en els propers dos anys
hem d'intentar aconseguir
com a mínim
dos milions més de tonelades
perquè
per situar-nos
en un port
que podria estar
si el lindai
el més baix
el poso
en 29,5
doncs
dos milions més de tonelades
estaríem
dos milions i mig
més de tonelades
estaríem parlant
entre 31,5
i 32 milions
aquest és el lindai
no el 2005
és el lindai
que hauríem d'aconseguir
a final del 2006
per entendre's
aquest és el nostre objectiu
pel que fa a les mercaderies
i després un tema
també molt important
per nosaltres
hem d'aconseguir
més mercaderies
però més volum de negoci
hem d'aconseguir
més diners
o sigui
hem d'aconseguir
sense augmentar tarifes
sense augmentar costos
treure més diners
i això com ho pensen fer?
però això només
és una manera
de reduir despesa
que considerem superfola
que és el que hem fet
el 2004
el 2004
hem reduït
les despeses
de funcionament
burocràtic
per entendre's del port
amb un 16%
i això
ens ha permès
tenir més diners
per poder
fer més projectes
jo l'he dit
aquests últims dies
i a més vull que quedi clar
nosaltres
tenim molta il·lusió
jo personalment
a més tinc molta il·lusió
durant l'any 2005
de remodelar
la façana marítima
del Serrallo
i aquest augment
de beneficis
doncs ens permet
que aquests diners
de més que teníem
que no teníem previst
doncs baixin a remodelar
aquest barri del Serrallo
un barri que a més
a mi personalment
m'he resultat molt entrañable
però que en aquest moment
una vegada
que s'ha traslladat la llotja
el que cal
és començar a treballar
jo dic gràficament
que la ciutat
té un projecte
de façana marítima
que desitjo
que tinguin endavant
però ho dic
que jo
el port ja comença
a treballar
sobre la seva façana marítima
jo crec que això és important
doncs mire l'estalvi
que hem pogut tenir
el 2004
s'han representat
que podrem fer
doncs enguany
la remodelació
del barri del Serrallo
molt bé
doncs ja que ha tret aquest tema
com que era una de les qüestions
que li volíem plantejar
entrem una mica en el detall
perquè és veritat
que ja fa temps
que es va traslladar
es va fer el trasllad
de la llotja de Pescadors
en l'explanada que hi havia
en l'antiga llotja
allà hi havia un projecte
o com a mínim
la voluntat de fer un projecte
no sé si això ja s'ha determinat
si s'ha concretat
i en qualsevol casí
quin és el projecte
i quan es podria urbanitzar
tota aquella zona
bé nosaltres
jo el que hem trobat
són diferents dibuixos
del que es podria fer
en aquesta esplanada
el que passa
que el nivell de definició
d'aquests dibuixos
era molt baix
molt pobre
pobre no intel·lectualment
sinó pobre
en quant a detalls
i aleshores el que hem fet
és començar de nou
començar de nou
vol dir encarregar-li
a un arquitecte
un disseny
i un estudi
un disseny
i un estudi
que s'ha fet junt
amb la cooperació
dels veïns
de la part baixa
principalment
amb els veïns
del Salvaio
i que significarà
ordenar tot el que és
l'espai
que el carrer Trafalgar
i tot l'espai
davant de la iglésia
i l'espai davant
on estava el pòssit
on estan les barques
de pescadors
i aquest espai
lligar-lo
amb el que és
el conjunt
de la Marina Tàrraco
pensem que
el moll de costa
i el moll de llevant
s'està portant a terme
un projecte important
que malgrat que jo
personalment considero
que hi ha massa volum edificatori
però bueno
és igual
això és una apreciació personal
però el projecte
en si de la Marina Tàrraco
és important
estem parlant
de llots de luxe
una marina
de caràcter internacional
d'un alt nivell
qualitatiu i quantitatiu
i per tant
aquest tema és important
i lligar el que vull
és que jo crec
que els veïns del Serrallo
tenen l'oportunitat
i al port tenim l'oportunitat
i la ciutat
té l'oportunitat
de lligar tot un espai
que va des de la conferida
de pescadors
fins al rellotge
o sigui que tot això
tingui una continuïtat
el rellotge del moll de llevant
que tingui una continuïtat
això què vol dir
canviar paviments
canviar no posar paviments
perquè al Serrallo
en aquest moment
no n'hi ha
a més amb el Serrallo
ens hem posat d'acord
amb l'alcalde de la ciutat
perquè aquest projecte
sigui el primer pas
del que sembla
que l'Ajuntament
vol tirar endavant
més endavant
que és la possible
peatonalització
dels carrers interiors
o sigui que el barri del Serrallo
tingui unes característiques
molt més especials
i més específiques
jo crec que estem parlant
d'un salt
molt important
en el barri del Serrallo
el pàrquing
que s'està fent
al moll de costa
formarà part també
d'aquest conjunt
i el moll de costa
i el moll de llevant
amb la marina també
per entendre's
qualsevol vell
que pugui entrar
per l'escala real
per el passanivell
amb les dificultats
de passar el passanivell
o per el pont
de la Peixina
o que pugui entrar
per qualsevol
lloc del moll
quan arribi al Serrallo
veurà que és una part
més de la ciutat
o sigui
deixarà de ser
una zona industrial
i industrial
sobretot
i passarà a ser
una zona més
de la ciutat
que jo crec
que els veïns
ho mereixen
s'ho mereixen a més
deixem que ho li digui
encara que fos només
que s'ho mereixen
per altres raons
però encara que fos només
per la paciència
que estan tenint
amb les obres
del pàrquing
del moll de costa
ara li anava a preguntar també
ja s'avança
a la pregunta
perquè
la veritat és que
portem uns mesos
amb les obres tancades
el 28 de setembre
que vam tancar
el moll de costa
i encara ens queden
un parell o tres de mesos
i he de dir
que
aquestes obres
no es poden fer
si no tens
la
la confiança
i la
i la col·laboració
dels veïns
i en aquest cas concret
he de reconèixer
que tant la Carme Pedrol
com els seus col·laboradors
i col·laboradores
des dels comerciants
a altres
de la paraixa
de la ciutat
i del Serrallo
només han donat
que facilitats
per tant
un parell de mesos
de retard
sí que n'hi ha
en aquestes obres
perquè s'havia calculat
que en 4 o 5 mesos
vostè va dir
que segurament
estaria obert
de nou el moll de costa
encara trigarem
un parell
a aquesta obra
a mi en les obres
quan me pregunten
dates de finalització
acabo dient
la que em donen
els tècnics
però jo personalment
no me les crec mai
insisteixo
jo dic la veritat
a mi me diuen
els tècnics
de l'obra
jo sempre afegeixo
algun mes més
i per tant
estem en un retard
raonable
ara no parlo
com a tècnic
perquè no ho soc
o sigui
el president del Port de Tarragona
i amb una certa experiència
que tinguem
en tinguin d'obres
jo crec que
quan es va dir
4 mesos
no era cert
insisteixo
que no sigui cert
no vol dir
que minteix ningú
o sigui
la pretensió
del tècnic
que fa el pàrquing
és fer-la en 4 mesos
però
jo que em fec una obra
i em diuen 4 mesos
aquesta obra
dius
ui
4 mesos
dius
bueno
jo crec que estem
dintre de termini
hi ha alguna dificultat
jo crec que aquest pàrquing
de veritat
tindrà un retard
aproximadament d'un mes
no massa més
sobre el que jo crec
que és natural
d'aquesta obra
fruit que surt
molta aigua
perquè hi ha molta aigua
alli mateix
hi ha el mar
alguna claveguera
alguna no prevista
algun cable coaxial
de telefònica
i de fecsa
crec que era
però això
ens pot retreçar
l'obra
o més
sobre el que jo crec
que és natural
ahir em deien
que el mes de juny
el concessionari
vol tenir
en funcionament
el pàrquing
nosaltres
quan estic
en funcionament
el pàrquing
volem començar
les obres
ja
o sigui
no començar
el tràmit
sinó
començar
l'obra
de la remodelació
del serrallo
amb això estem
doncs
a veure
tornem al projecte global
que dèiem abans
vostè diu
que el port
ha encarregat
d'un arquitecte
un projecte global
que aniria des de la confrària
actual de Pescadors
al serrallo
fins al rellotge
del moll de llevant
aquest projecte
ja està acabat
ja el tenen definit
el té vostè
damunt de la taula
ens ho pot explicar
sí
perfecte
es tracta de canviar
tot el
de fer
paviments
tota una sèrie de paviments
amb uns dibuixos
a l'esplanada
del barri del serrallo
amb els parterres
conesponents
amb els bancs
conesponents
canviar tot l'enllumenat públic
tot el mobiliari urbà
fer que la gent
entengui que
l'esplanada
del barri del serrallo
és el primer pas
del que serà
després la remodelació
dels carrers interiors
però d'una altra banda
es modifica
aquest vial
que avui
quan passes
per davant de la Puda
fa una siga saga
aquest vial
que es treu cap enfora
i això permetrà
a més una cosa
que crec que és molt important
i a més els veïns
i els restauradors
de la zona
estan molt contents
que és
que permetrà
tenir unes terrasses
els restaurants
que hi ha
al carrer Talfegar
permetiran tenir
unes terrasses
àmplies
per entendre'n
estem pensant
una mica
més modern
el temps
avui s'ha avançat
molt
una mica
els restaurants
bons de Cambrils
per entendre'n
el que tenen
aquelles terrasses
i aquells restaurants
el que intentem
és donar qualitat
no només quantitat
sinó qualitat
al serrallo
després
l'Ajuntament
ens va demanar
una cosa
que jo crec
que és interessant
que és posar
una espècie
de geixer
dintre de l'aigua
una mica
com que estem
a prop
de la plaça
de la base imperial
que davant
del serrallo
hi hagi una espècie
de geixer
a mi em va semblar
interessant
aquesta petició
de l'alcalde
i l'hem recollit
també
i després
el que farem
és també
jardinar
i urbanitzar
el que és el sostre
del que serà
el pàrquing
el pàrquing
actualment
només preveu
que hi hagi
un paviment
el que fem
és una gran rotonda
a l'entrada
del serrallo
i aquesta gran rotonda
va acompanyada
de tots uns nous
paviments
i algun ornament
dintre
damunt del pàrquing
i a partir
d'aquesta rotonda
i del pàrquing
és a dir
anant el moll de costa
cap a la plaça
dels carros
què fem allà?
Aquí només treballem
en el que és
i aquí és una inversió
ja privada
aquí treballem
des del cantil
de l'aigua
el que està fent
és tot un procés
de posar els serveis
per als barcos
hem ideat
junt amb ells
una fórmula
d'immobiliari urbà
molt adequada
que hi haurà
una gran pantalla
de vidre
de dalt al baix
al moll de costa
que separarà
el que són els barcos
o el que és l'espai
per poder caminar
i de vidre
per què?
de vidre
perquè el vidre
al ser transparent
no dona sensació
que hi hagi una paret
per tant
el que farem
una espècie
de barana
de vidre
molt maca
hi ha una mostra
inclús
del moll de costa
feta
o sigui
un paviment
rústic
que permeti
que tingui
un bon manteniment
també està molt bé
i després
el que estem estudiant
avui encara
és si el moll de costa
per dintre
o sigui
pel que és el vial principal
aquelles voreres
també les arreglem
ja veurem
si les podem arreglar
o no
depenent del pressupost
el nostre esforç
està centrat
principalment
en el que és
la rotonda
el pàrquing
i el barri
del Saball
el moll de costa
i el moll de llevant
correspon
ho estem fent junts
però correspon
a la Marina
el pressupost
de l'autoritat portuari
és a dir
de les obres
aquestes específiques
serà car
com tot
serà car
no hi ha res barat
i a més
si les coses
volen fer bé
no són barates
aquest projecte
quan parlem de paviments
porta molta mà d'obra
el paviment
no es posa en màquina
es posa en mà
jo crec que estarem
entre els 500
i els 600 milions
de pessetes
en euros
quan és?
no ho sé
o hauríem de tenir
una calculadora
en qualsevol cas
la intenció
repetint el que deia
vostè abans
és que un cop entri en funcionament
el pàrquing
que podria ser a l'estiu
començar les obres
la meva pretensió
que no sé si l'aconseguiré o no
és que
nosaltres tinguem
adjudicades les obres
no he de dir
que adjudicades les obres
abans que entri en funcionament
el pàrquing
perquè el dia que entri en funcionament
el pàrquing
el dia següent
puguin començar les obres
parlo el mateix
que amb el temps
de durada de les obres
una cosa és el que un vol
i l'altra al final
és el que les forces
a la natura
que són els tècnics
els funcionaris
no sé què, no sé quantos
te deixen fer
jo de totes maneres
estic treballant
perquè
l'arquitecte
que està fent el projecte
m'acabi el projecte constructiu
el que hem d'adjudicar
que em faci el plec de condicions
el més aviat possible
perquè jo vull
que abans de l'estiu
tinguem l'obra
en fase de concurs
tot aquest projecte
que estem comentant
senyor Burgessé
imagino que té en compte
com a mínim
el projecte de la façana marítima
que promou l'Ajuntament
i en fi
el rest de les institucions
el projecte bufill
perquè ens entengui
el ciutadà
aquest projecte
està fet
junt i de la mà
de l'Ajuntament
jo he tingut
dues reunions
amb l'alcalde de la ciutat
hem parlat
amb els veïns
els veïns també
hem parlat
amb l'Ajuntament
aquest és un projecte
que és absolutament compatible
el que fa és avançar
fan la prèvia
sí
aquest projecte
doncs
si es treu la via
el dia que es tregui
es fa el projecte bufill
o un altre projecte
més igual
però el projecte
de remodelació
de la façada marítima
ha de comportar
un element bàsic
que és
l'eliminació
de les vies
la separació
aquesta
que existeix
entre la ciutat
i el port
física
que són les vies
el projecte
que nosaltres estem fent
sigui quina sigui
la solució urbanística
que dona l'Ajuntament
treient les vies
aquest projecte
és compatible
jo he dit
moltes vegades
reitero
per tornar
a dir-ho de nou
que el port
no ha de dir
com ha de ser
la remodelació
de la façada marítima
de la ciutat
això correspon
als que han estat
elegits
per això
però que
nosaltres sí
que està clar
que estem treballant
sobre una hipòtesi
és que si la ciutat
remodela
aquesta façada
doncs nosaltres
som un apèndix més
jo per això dic
que nosaltres
comencem a fer
la remodelació
de la façada
de la ciutat
que és
des de la via
al mar
i ara el que
ha de fer la ciutat
és des de la via
a la ciutat
jo crec que
el dia
que puguem aconseguir
que tant la ciutat
com nosaltres
a veure
nosaltres començarem ja
la ciutat
jo crec que
aquest és un projecte
no sé si aquest
o el que sigui
el que digui
l'Ajuntament
però el projecte aquest
de saltar la via
eliminar la via
i saltar
des del carrer
gasòmetre
fins al mar
doncs serà un projecte
que marcarà
el futur de la ciutat
per molts i molts anys
nosaltres hem començat
de moment tingladus
i refugis
no els toquen
pel que
nosaltres no
nosaltres no
el projecte Bofill
en un primer moment
fa desaparèixer
alguns
i manté
dos inicialment
sembla que després
mantenia els quatre vells
però bé
aquest és un tema
que nosaltres
de moment
nosaltres no els toquem
estem al que ens digui
la ciutat
en el seu moment
ja discutirem
i el projecte
de la Marina Tàrraco
amb quin ritme avança
i quan es podria posar en marxa
bé
aquests jo crec que li es passa
el mateix que em passa
a mi a l'autoritat portuària
una cosa és el que voldria
se li retarden les obres
però jo crec que
sempre quan comencen
les obres
donem dates
que són molt
aventajoses
que després
la realitat
no és aquesta
encara així
les obres van
a bon ritme
hi ha algunes dificultats
afegides que és
que hem de treure grues
perquè puguin treballar
amb més comoditat
però jo crec que
de grans trets
ells estan complint
les seves previsions
quines eren
les seves previsions
segons m'han comunicat
que aquest estiu
tinguem el moll de costa
més o menys arreglats
perquè pugui haver
ja baixeix
el moll de costa
si jo veig ara
jo passo sovint
pel moll de costa
i veig les obres
dius
ai ai ai ai
a veure si l'estiu
serà només l'agost
perquè les coses van
no el ràpid que voldríem
no per culpa d'ells
existeixo
cal retirar les grues
cal retirar una escultura
etcètera
etcètera
el conjunt de tota la Marina
jo crec que aquesta sí
que es complirà
està previst
que s'acabi
a finals del 2006
jo crec que aquesta
és una data
que es complirà
jo crec que segur
i la de l'estiu
del 2005
doncs no sé
si l'estiu serà
el 21 de juny
o serà
el 15 d'agost
jo crec que aquest estiu
tindran barcos
haurà barcos
barcos espero que siguin
macos i grans
el que jo no estic en condicions
de dir si serà
el començament de l'estiu
o a metat de l'estiu
hem estat parlant
en aquests últims minuts
sobretot d'obres
d'obres d'infraestructures
del port
que afecten a la ciutat
que afectaran
i molt directament
als ciutadans
altres obres d'infraestructura
de les pròpies instal·lacions portuàries
que s'hagin de fer
o que ja estiguin en marxa
bé nosaltres tenim en marxa
en aquest moment
una obra
que és molt important
que és la prolongació del dic
de llevant
amb 800 metres
a més això
ens comporta
un altre feixit
que és que
com a mesura ambiental
complementària
està la regeneració
de la platja de la Pineda
ho dic i ho trec
avui
perquè si no falla res
avui dia 10
hauríem d'haver començat
l'abocament de sorra
a la platja de la Pineda
i per tant
primer estem parlant
d'una obra
de 800 metres
de la prolongació del dic
que ens ha de permetre
durant aquest quatrimestre
primer trimestre
o primer quatrimestre
decidir
la construcció
d'un nou moll
decidir la construcció
d'un nou moll
vol dir
decidir-la
encara administrativament
políticament
no començar l'obra del moll
però sí que
nosaltres
una vegada
estigui ja en marxa
l'obra
que ja està en marxa
però molt avançada
l'obra
de la prolongació del dic
traurem a concurs
no sé si la farà el porra
aquesta obra
o la traurem a concurs
perquè la faig un privat
un nou moll
d'uns 800 metres
també de llargada
amb una potencialitat
molt important
de 22 metres
de calat
i aquesta és una obra
també molt important
una altra obra
que està en marxa
en aquest moment
és la finalització
del moll de Galícia
a la banda de la laboral
per entendre's
allà tenim un nou moll
que s'està construint
que s'està reomplint
o sigui
els molls
es fa un perímetre
de pedra
o de blocs
de formigó
i el problema
després és omplir
treure l'aigua
i omplir de terra
aquesta superfície
és una obra
que encara estarà pendent
un any i mig
o dos anys
per acabar d'omplir
estem parlant
de dos milions
de metres cúbics
de material
bé
això ens permetrà
dir que afrontem
una perspectiva
d'inversions
molt important
al voltant
de 23-24 milions
d'euros
d'inversió
i a més
ens posa davant
d'un nou sal
o sigui
el por
amb aquest nou moll
que ha de fer
estarà donant
un sal
molt important
perquè una vegada
que acabi aquest moll
quasi que ens s'acaba
la possibilitat
de continuar creixent
de la forma actual
i en aquests dies
estem discutint
si comencem
a fer
un pla estratègic
que ens situï
en la possibilitat
de construir
un nou moll
davant del que tenim
actualment
per entendre's
cap a la platja
no cap a la platja
sinó davant del moll
que tenim actualment
si es pot fer
allà un altre moll
és una hipòtesi
que contemplem
que haurem d'estudiar
que hem d'estudiar
en Madrid
i tant amb el govern
que amb el Ministeri de Foment
com amb la Conselleria
per veure mentalment
quins efectes té
però
estem a punt
d'acabar una etapa
en la construcció
és a dir
tal com coneixem
el por
per dir-ho d'alguna manera
perquè la gent
de menjant
dic estem arribant
pràcticament
al sostre
al límit
amb això que he estat dient
que queda un nou moll
encara per fer
i hem de donar un salt
i aquest salt
no pot ser cap a la Pineda
i si no pot ser cap a la Pineda
haurà de ser cap a l'aigua
el por
només pot creixer
cap a terra
o cap a mar
el problema del mar
que creixer el mar
és car
estem parlant
de molts metres
molta profunditat
però que sí
que en els propers anys
haurem de definir
un altre pla estratègia
de com ha de ser
el por
en els propers 25 anys
doncs en fi
amb aquestes previsions
a llarg termini
ens quedem
en qualsevol cas
avui hem repassat
ampliament
totes les obres
al principi també
com ha anat el tràfic
de mercaderies
durant aquest 2004
i les perspectives del 2005
seguirem de ben a prop
totes aquestes qüestions
relacionades
amb l'autoritat portòria
avui agraïm la presència
del seu president
el senyor Josep Anton Burgessé
senyor Burgessé
que vagi molt bé
aquest 2005
i que es complessin
els terminis de les obres
la real
o la oficial
les que sigui
gràcies
i fins la propera
bon dia
gràcies
adéu-séu
gràcies