Quatre minuts, un quart d'una, en desplacem la nostra atenció,
com els deia Mara fa un moment, al temps del sumari,
fins al pati del rei Jaume I a l'Ajuntament de Tarragona,
i contemplem aquesta exposició sobre la diversitat religiosa.
Això sí, ho fem a través de la mirada d'un grup d'estudiants.
Allà s'ha instal·lat còmodament, esperem que així sigui,
la nostra unitat mòbil amb Joan Maria Bertran i Josep Sunyer.
Bon dia de nou, Josep.
Hola, bon dia, Iolanda.
Ja estàs ben acompanyat, els estudiants?
Sí, de fet, els estudiants aquest matí, a primera hora de dos quarts d'onze,
ja començaven a fer la visita en aquesta exposició, en aquesta mostra.
Ara ja l'han feta, s'ha dit que ara ens ho podran explicar,
després parlarem amb uns alumnes d'aquesta exposició,
que d'entrada ja ens presenten, es diu Mirada de Sant Diàlaca, com deies,
i ens presenten la realitat de 3, 4, 5, 6, 7, 7 religions.
Suposo que la més coneguda per tots és el cristianisme o també l'islam,
però n'hi ha, per exemple, d'altres que potser no seran conegudes,
però que també són realitats d'aquí a casa nostra, a Catalunya.
Hi ha el xiïsme, el budisme, el baïsme, l'hinduïsme i, en fi,
algunes altres, com ara, per exemple, la fe bai,
que jo, francament, no sabia què és, però ara ho descobrirem,
perquè parlarem amb una persona que no pot explicar.
Ell és professor de l'Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós,
és en Josep Aponte. Josep, molt bon dia.
Bon dia.
Ara estava lleixint la introducció de l'exposició Mirada de Sant Diàlac
i ja diu molt del que suposo que és la finalitat,
del que es pretén aconseguir en aquesta exposició, de veritat.
Doncs sí, l'exposició porta com a títol Mirades en diàleg
i és precisament un mirar a l'altre, allò que possibilita el diàleg,
tenint un fil conductor, un fil comú, que és la religió.
En aquest cas, les religions més importants que estan presents a Catalunya.
Ha estat una tasca que es va proposar des de l'UNESCO-CAT,
UNESCO-Catalunya, i que, llançant el Departament d'Ensenyament
del nostre Ajuntament, s'ha portat a terme
i ha estat una gestió d'un any.
Una tasca feixuga, complicada, i que el resultat es veu tal com el tenim.
L'exposició es va obrir el dia 22 de febrer
i està a encarar, tot i que la gent demana encara que es pogués continuar,
està a encarar el dia 18 de març, és a dir, aquest proper divendres.
Veig que és molt pedagògica, perquè a banda dels panells informatius
per cadascuna de les religions, hi ha unes imatges,
alguna explicació sota, també hi ha un apartat on hi ha llibres
per poder complementar aquesta informació.
També el que feu és projectar un audiovisual per a aquests infants
que després parlem amb ells que han vingut a veure-ho.
És a dir, que és una exposició com a molt didàctica.
Sí, ha estat la finalitat.
Quan nosaltres vam parlar amb la senyora Carme Duc,
la regidora d'Ensenyament del nostre Ajuntament,
ella ens va proposar d'altres coses que fos una exposició oberta,
primer que tot als escolars,
sobretot entre 11 i 18 anys,
i també, per què no, a la ciutadania en general.
Nosaltres, l'equip Alfa, quan vam dissenyar l'exposició,
vam pensar que fos això, una exposició pedagògica.
Permetem, qui sou l'equip Alfa?
L'equip Alfa sou un grup de professors de Tarragona,
d'instituts, de secundària, bàsicament,
tres de secundària i tres de primària,
format per Mari Luz, la Rosa Maria, la Rosa, la Maite,
i la Pili, un servidor,
que ens han dedicat un any a portar a terme l'exposició.
I l'hem dividit en tres grans blocs.
Una part, diguem, molt visual,
que es poden veure a les diferents religions,
les set, començant per la fe Baha'i,
continua l'Islam, el judaïsme, el cristianisme,
el budisme, el xiquisme i l'hinduïsme.
Una segona part, l'exposició, està dedicada a un audiovisual
que dura 25 minuts
i és l'experiència d'uns nens que viuen a Catalunya
i que cadascú viu la seva fe en funció de la seva opció religiosa.
I una tercera part que vam creure molt interessant per nosaltres
és posar algunes peces significatives i didàctiques
al nostre museu bíblic,
que és propietat de l'Arcabistbat,
i que es troba al final.
Hi ha, doncs, des d'un panorama bíblic
fins a exemples de bíblies en diferents llengües,
diferents formats i objectes que pertanyen al culte jueu.
La fe Baha'i, que és la primera que et trobes,
potser la més sorprenent,
o potser la més, perquè és que no hi entenem,
la més desconeguda, no?
Sí, de fet, és una creença que és minoritària a Catalunya,
però precisament perquè és minoritària l'hem volgut donar a conèixer.
I a Tarragona tenim una petita comunitat
i els Baha'i tenen una presència significativa de fa molts anys.
Tant la fe Baha'i com les altres religions
tenen la mateixa estructura.
Des del començament es pot veure un panorama general,
quins són els seus orígens, la seva història,
el seu culte, els seus principis morals,
les seves actituds, els seus llibres sagrats.
Hi ha algunes pràctiques, mitjançant unes fotografies,
que volen expressar allò que cada comunitat fa al seu inter,
però que respecten moltíssim, diríem,
les seves pràctiques religioses,
sense, diríem, donar a conèixer allò que podria caure amb el morbo
o amb elements que són totalment secundaris.
Suposo que a l'investigar sobre aquestes diferents religions
trobeu molts nexes en comú, entre elles.
Suposo que, no sé si la fe n'és un d'ells, no?
Es pot trobar la fe avui en dia? És molt difícil?
Bé, el primer nexe jo diria que és la persona,
és l'element més important.
Primer hem de ser persones.
I després, en funció de la llibertat dels fills de Déu,
cadascú optem per una pràctica o una fe.
Realment, trobar la fe, jo diria que és retrobar-nos nosaltres mateixos
i afegir a la nostra vida un element transcendent
que ens porta a buscar totalment l'altre.
I cadascú ho fa en funció del lloc on ha nascut,
de la seva educació i de la seva cultura.
És a dir, que buscar-la fora no anem bé, no? Per aquí?
Jo crec que...
Fora d'un mateix, eh, vull dir.
Primer hem de començar per nosaltres,
per el nostre interior, per nosaltres mateixos.
Aquesta exposició, si us dona alguna lliçó,
és precisament el diàleg.
El diàleg i el respecte entre tothom.
Aquí tothom és benvingut,
tothom pot expressar les seves creences
i tothom se sent acollit,
sense fer cap tipus d'excursió o d'elitisme.
Que, en definitiva, és el que pretenem.
Fomentar la convivència, el diàleg.
Amb mirades, en principi,
i que després pot arribar a ser un diàleg,
diguem, de paraula.
De fet, nosaltres acabarem,
si em permets un segon,
aquesta exposició,
una cluenda, el dia 16 d'abril,
que tindrà lloc una taula rodona
sobre totes les religions de l'exposició
i que també gràcies a l'Ajuntament
es portarà a terme amb representants
de totes les religions.
Diríem que seria com un petit fòrum,
tot i que ja s'ha tancat fa temps,
però nosaltres hem volgut a Tarragona
fer aquest fòrum amb la presència directa
dels màxims representants
de les religions de Catalunya.
On es farà aquest...
Es farà el dia 16 d'abril,
que és dissabte,
és un matí,
i es farà l'antiga audiència,
mitjançant una exposició
i uns tallers simultanis,
a més a més d'una taula rodona
d'enriquiment de preguntes i respostes múltiples.
Vaig a veure què pensen els alumnes.
Josep, no et nota en baixis molt lluny.
També hi ha per aquí la Maria del Mar Cervera.
Maria del Mar, molt bon dia.
Hola, bon dia.
La Maria del Mar és professora
de l'Institut d'Ensenyament Secundari
de Bona Vista i de la Canonga
i està acompanyada de quatre alumnes,
quatre dels alumnes que, de fet,
avui han pogut fer l'itinerari,
és a dir, que han pogut veure
els diferents panells informatius,
les fotografies que hi ha
de la diferència de cadascuna d'aquestes religions,
de les pràctiques,
de la fe de cadascuna d'aquestes religions.
I els alumnes, justament,
avui ho han pogut comprovar,
han estat per aquí tombant.
Són quatre.
Maria del Mar, si et sembla,
tu mateixa ens presentes.
Com s'hi diuen?
Molt bé.
Mira, aquest és el Sergio,
l'Andrés Alcántara,
la Sara Calvo i la Marina Clavero.
Són nois i noies
de l'Institut de Bona Vista,
la Canonga, de Tarragona.
Per aquí comencem.
Què tal? Com ha anat això?
Bé.
Què has vist aquí?
Què has pogut veure?
Doncs coses de l'islaïsme
i de totes les coses del que fan.
Tu sabies que a Catalunya
hi havia tantes religions diferents?
No.
Diu que no.
I tu com et dius?
Andrés.
Andrés, a tu què t'ha semblat això?
Què és el que més t'ha agradat?
Rellotges, perquè cadascun marcava una hora diferent
i estaven ahí tots junts.
A cadascun dels apartats hi ha uns rellotges
que marquen, i suposo que a Maria del Mar,
les hores de cadascun dels llocs del món.
Les hores marquen les hores d'oració
de les cinc vegades que hem de pregar
la gent de religió islàmica
i aquí a la nostra comunitat
hi ha a l'Institut també gent de religió islàmica.
És aquest rellotge que veiem aquí darrere
que era una de les fotografies
que deu haver sota l'explicació d'Oportuna.
També hi ha dues noies.
A veure, anem cap a les noies.
Hola, bon dia.
Hola.
Tu què t'ha semblat això?
Has vist l'audiovisual?
Què recordes d'aquella audiovisual que heu vist allà baix?
Del vídeo que us hem passat?
Ah, he vist a moltes...
moltes, com ho sé, religions.
I crec que hi havia uns protagonistes
que eren uns nens com vosaltres, joves,
que explicaven com ho sentien ells.
Tu com et dius?
Marina.
Marina, què m'expliques tu?
Doncs que això per mi ha sigut molt bé
perquè m'ha fet que jo pugui saber
les diferents religions i les característiques de cada religió.
I ara què fareu amb això que heu après avui?
Doncs quan arribem a classe,
després de les vacances,
farem unes maquetes dels temples de cada religió.
Unes maquetes dels temples?
Sí, com la sinagoga, l'església,
de cada una de les religions diferents.
Això, Maria del Mar, és un treball més complet, no?
És a dir, no és només venir aquí a veure l'exposició,
sinó que hi ha també un regafont, no?
No, l'exposició compta amb material didàctic.
Llavors, fa uns 15 dies que vam començar a treballar a la classe
aquest material.
Hi ha jocs, hi ha parts més teòriques.
Llavors, es tracta d'un treball continu.
Ara, després de l'exposició,
quan tornem de les vacances,
ells muntaran les maquetes dels diferents temples
de cada religió que han vist aquí a l'exposició
i heu treballat a la classe.
T'han explicat què és el que més els ha impressionat
d'aquesta exposició.
Abans comentàveu uns rellotges.
Què més que comenten?
Bé, principalment, que ells no sabien
que aquí a Catalunya hi hagués tantes religions
així molt diferents,
com per exemple la fe bahai o comunitat budista.
Algunes religions en el barri on ells viuen
sí que estan presents,
com per exemple jo quan explico classe del cristianisme,
també explico les branques com la religió evangèlica,
diferents parts del cristianisme
que ells poden conèixer per la seva realitat.
Però gent budista o hinduista no han vist mai,
si no és per vídeos o reportatges que puguin veure.
Voleu dir una cosa més?
A veure qui vol parlar.
Tu, digue'm una cosa.
Doncs que el vídeo que hem vist
també ens ha donat informació
de com fan les pregàries,
les oracions i distintes coses
que fan cada una de les religions.
Per exemple, el fe bahai,
hem vist com una noia
eslegia el llibre i feia distintes coses.
I t'ha sorprès molt
veure que és tan diferent una pràctica de l'altra?
Sí, perquè hi ha pràctiques distintes
com el cristianisme,
és molt distint del fe bahai
o alguna que no coneixíem,
com el sakawai o així,
el xiquisme.
Xiquisme, eh?
Molt bé, veig que n'ha après moltes coses.
Una miqueta, sí, home.
Tornem al Josep, a veure què ens explica.
Josep, xerra en poc, eh?
Però bé, no sé si que estan...
Deuen estar impressionats, no?
Suposo que la ràdio en directe
impressiona tothom, no?
Bé, en definitiva,
el que nosaltres preteníem
és això, que hi hagués
una curiositat inicial,
que servís al dossier que vam entregar
ja fa temps a les escoles
per una feina prèvia
i, posteriorment, de la visita,
que es continués el treball
mitjançant, bé,
completant el dossier
o bé, doncs, treballant
alguns monuments sagrats
com els temples,
les sinagogues,
les mesquites,
les pagodes,
que també es poden trobar a l'exposició,
que són retallables
i que cada una de les escoles
que ha anat passant per l'exposició
se les emporta a la seva seu
i es treballa a les diferents classes.
També voldria dir
que és una exposició
que no està interessada
únicament a les escoles,
sinó que està oberta a la ciutadania.
Invitar els tarragonins
a que vinguin a veure-la,
encara que faltin pocs dies,
però crec que és una exposició enrequidora.
Una exposició que mostra
de forma íntima
les creences
i les pràctiques religioses
de grups,
alguns minoritaris,
altres molt majoritaris,
com el cristianisme,
que estan presents
a la nostra ciutat
i també a Catalunya.
I des d'aquest vessant,
crec que com a element cultural
és un element que vehicula,
que integra
i que ajuda a comprendre'ns,
diríem,
els uns als altres.
També dic que
la pretensió
no és una altra
que donar a conèixer
un tema
que està molt
als llavis de tothom,
però que a vegades
el desconeixement
fa que hi hagi opinions
o conductes
que no siguin fàcilment
comprensibles.
S'hauria de dedicar
temps a la fe o no?
En aquesta vida
tot requereix un temps
i requereix un espai.
Jo diria que
inicialment
per què no començar
a dedicar temps
a la persona?
No cal que siguin
molt llunyanes
les persones
que tenim
al nostre voltant,
els pares,
els amics,
la família.
I després,
Déu ens ajudarà
a descobrir
una altra dimensió
i aquesta dimensió
és molt individual.
Cadascú descobrirà
la fe
en funció
de la seva experiència.
Però primer,
jo diria que
ens hem d'estimar,
ens hem de respectar.
De vegades
però ens ho posen difícil.
no és la dificultat,
precisament
la característica
més gran.
A vegades
és
la manca
de compromís,
la manca
de dedicació
de temps.
Potser la vida
que portem,
potser la feina,
potser l'estrès,
potser la societat
en general,
la societat consumista
que va de pressa
i que no s'atura
a pensar,
a meditar.
D'això
ens donen exemple
les religions.
no només
quan es fa
una pràctica
comunitària,
sinó
quan ens invita
a tenir
un temps de silenci,
un temps de meditació
i un temps
de descoberta personal.
Quan feu
la taula
que fareu
el dia 16,
previsiblement
què és el que s'abordarà?
Què és posar
sobre la taula?
Perquè ja teniu
l'experiència
del Fòrum de les Cultures,
ens va parlar molt
d'interreligió,
de diferents
religions del món.
Què és el que és previst
que surti
sobre la taula,
que es debati?
Bé,
la previsió,
en primer lloc,
és acabar
de donar a conèixer
de forma teòrica
i, si és possible,
pràctica,
allò que s'ha vist
a l'exposició,
mitjançant
la presència
dels representants
en directe,
que siguin
els mateixos,
diríem,
partíceps
de cada una religió
que ens ho expliquin.
Per portar a terme
aquesta tasca,
hem dividit
el dematí
en sis tallers,
de forma que la gent
qui vulgui assistir
podrà compaginar
com a mínim
quatre tallers,
per exemple,
visitar el taller
del budisme
i de l'islam,
o del judaïsme
i del cristianisme,
o del xiquisme
o del bahaïsme,
és a dir,
quatre tallers
com a mínim.
Aquests tallers
tindran una durada
de 20-25 minuts
i,
posteriorment,
després d'una pausa
i d'una projeció
d'un vídeo
com a experiència
personal
i comunitària
de la fe,
hi haurà una taula rodona
on tots els participants
de diferents religions
tindran cabuda
i la gent
podrà fer preguntes
i ells respondre
a aquestes qüestions
que seran plantejades.
Josep Ponce,
moltes gràcies
per atendre
els micròfons
de Tarragona Ràdio
i des d'aquí
recomanant
que vinguin a veure
aquesta exposició.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres
i tothom està invitat.
I que tenen pocs dies,
no, Josep,
perquè ja s'acaba
aquesta setmana?
S'acaba el dia 18,
s'acaba el dia 18,
és a dir,
que això està
pràcticament aquí a la vora.
Maria del Mar,
perdó,
Maria del Mar Cerber,
gràcies també.
Moltes gràcies.
I en deixes,
Jolanda,
que acabi parlant
una de les noies
que ha parlat.
Molt bé.
Que ens recomanaran
a tothom
que vingui aquí a veure-ho.
Sí.
Recomano que vinguin
perquè ha sigut
una exposició
molt bonica
i que ha fet
que les persones
puguin veure
les diferents religiors
que pot haver-hi en el món.
Moltes gràcies.
Jo no ho he fet millor, eh?
Doncs moltíssimes gràcies
a tots i a totes
per haver-nos acompanyat
avui al matí
de Tarragona Ràdio
i el que hem dit,
si volen
conèixer aquesta exposició,
cal que s'afanyin
perquè és l'última setmana
que es pot visitar
al pati del rei Jaume I
de l'Ajuntament.