que ens puguin tindre a dir alguna cosa
en un nou procés de descentralització de municipis com ara la Canonga.
Volem parlar i volem fer-ho en conversa amb una persona
que hi ha aquí als estudis, és Albert Pereira,
i Albert Pereira és director d'Administracions Públiques de la Generalitat.
Molt bon dia, benvingut.
Bon dia. Director General d'Administració Local.
Perdó, perdó, ara sí que anem bé.
Director General d'Administració Local de la Generalitat.
Vostè, l'hem de dir d'entrada,
agradable que hagi vingut avui perquè vostè està de vacances.
No. Això, al contrari, em facilita la feina
perquè normalment sóc més lluny de Tarragona
que no pas els dies que estic de vacances.
Com sabeu, jo sóc de la Secuita, visc a la Secuita,
però els imperatius del càrrec fan que cada dia
m'hagi de desplaçar a treballar a Barcelona,
que no al revés, el que em pregunten a Barcelona és
i cada dia te'n vas al teu poble?
I jo contesto, no, no, cada dia vinc a Barcelona.
Doncs bé, aquests dies que puc gaudir de les vacances
estic aquí a la Secuita i per tant ho he tingut molt més fàcil
per desplaçar-me fins als vostres estudis.
Vostè, com a alcalde de la Secuita, del llarg de molts anys,
imaginem que això, amb el càrrec que ocupa,
doncs li deu haver servit de molt, no?
Sí, suposo que qui va tenir la mala pensada
de creure que jo podria desenvolupar el càrrec al govern
que estic desenvolupant,
doncs bé, entre altres coses es va basar en el fet
que tant des del punt de vista polític,
doncs jo he format part durant dues legislatures
de l'Ajuntament de la Secuita.
Vaig ser-ne alcalde, com des del punt de vista també professional,
estic vinculat al món municipal.
Jo soc funcionari municipal, aquesta és la meva feina,
soc llicenciat en dret i funcionari de l'Ajuntament de Reus
i alhora, doncs, la meva trajectòria política
està també vinculada als municipis,
en aquest cas al meu poble, a la Secuita,
del qual vaig tenir l'honor de ser-ne alcalde, efectivament.
Parlem d'un altre municipi, parlem, si et sembla, de la Canonja,
ara ho deien que en volíem parlar.
Quan serà un municipi amb tots els ets i uts?
És a dir, com està el tema?
Nosaltres hem parlat molt i, en fi,
s'ha generat molta tinta al voltant d'aquest municipi de la Canonja.
Quan estarà finalment descentralitzat del tot?
Veiem.
A veure, aquesta no és una pregunta que em toqui contestar a mi
com a representant del govern,
per molt que jo sigui el representant del govern
o la persona que dins del govern s'encarrega directament
de tots els temes relacionats amb la col·laboració,
amb les relacions del govern amb els municipis.
Dic això perquè el procés de recuperació de la plena municipalitat,
que en diuen ells, de la Canonja,
és un tema que afecta primordialment
i que han de protagonitzar primordialment
els representants de la Canonja
i els representants de l'Ajuntament de Tarragona.
O sigui, això ha de ser una qüestió...
El fet que la Canonja torni a assolir o no
la seva plena municipalitat
ha de ser una qüestió fonamentalment depenent
dels representants democràticament elegits,
tant del poble de la Canonja
com de la ciutat de Tarragona en el seu conjunt.
Em consta que en aquest sentit
hi estan havent contactes, converses,
que s'hi està treballant, en definitiva,
i jo com a representant del govern
l'únic que puc fer és ser escrupulosament respectuós
amb els treballs i amb les decisions
que vagin duent a terme tant l'Ajuntament de Tarragona
com l'Ajuntament municipal descentralitzada de la Canonja.
No podem, per tant, parlar d'un termini.
Vostè ja ho ha dit, doncs, que això en qualsevol cas depèn.
Són ells primers els que s'han de posar d'acord,
i a partir d'aquí el govern recolzaria
una possible decisió de futur.
Sí, veiem, el que hi fa pocs dies,
així ho manifestava jo mateixa en un diari local,
el que està clar és que Catalunya
és un país que té moltíssims municipis.
Catalunya, en poc més de 31.000 quilòmetres quadrats,
té 946 municipis,
dels quals més de 500 tenen menys de 1.000 habitants.
Això qualsevol expert en organització territorial
ho consideraria un nombre altíssim,
fins i tot un nombre massa alt de municipis,
pel que seria racionalment desitjable
en un país de l'extensió de Catalunya.
Feien fins i tot unes certes,
feia jo mateix unes certes comparacions,
doncs, per exemple, amb Andalusia,
que té 770 municipis,
gairebé 200 menys,
però no hem d'oblidar que Andalusia
té com a 3 o 4 vegades l'extensió de Catalunya,
i amb una mitjana de població molt més alta.
Això que és una riquesa pel país,
perquè no deies de ser un reflex de la pluralitat,
també a nivell municipal,
a l'hora de gestionar és molt difícil.
Per això, ni aquest govern, ni l'anterior,
ni crec que cap altre govern de Catalunya
pot pensar en la creació de més municipis.
Per què?
Perquè això complica extraordinàriament
la gestió d'un país,
perquè els municipis són fonamentalment
entitats prestadores de serveis als ciutadans,
i fer que el conjunt dels municipis del país,
quan n'hi ha tants de tant petits,
estiguin en condicions d'oferir els serveis
que per llei han d'oferir els seus veïns i veïnes,
és molt complicat.
Per tant, anar a crear molts municipis és molt difícil.
El cas de la canonja, de totes maneres,
és un cas diferent, no?
I per això, l'únic que podem dir,
repeteixo,
sense posar-me,
perquè estaria molt malament per part meva
i no em correspon en el procés de negociacions,
de converses que hi puguin haver entre l'Ajuntament i l'AMD,
sense pressuposar com s'acabaran aquestes converses
i aquestes negociacions,
l'únic que puc dir en nom del govern
és que el cas de la canonja
no té comparació amb cap altre cas
de nucli urbà,
de poble,
de nucli sense terme municipal propi
en tot Catalunya,
perquè és l'únic cas
en el qual no estem parlant pròpiament,
o no estaríem parlant pròpiament
de la creació d'un nou municipi,
sinó de la restitució
d'un municipi
que fa una mica més de 40 anys
va ser, diguéssim,
eliminat
per el que algú podria qualificar
de la llei de l'embut,
per la manera com se feien moltes coses
en aquells anys.
Hi havia hagut,
hi van haver més d'un centenar
de municipis a Catalunya
que van desaparèixer durant aquells anys,
a les darreries del franquisme,
però es tractaven
pràcticament tots els casos
de petitíssims nuclis de població,
fonamentalment concentrats
a l'àrea dels Pirineus,
que en molts casos
estaven en camí accelerat
cap a la total despoblació
i per tant eren inviables en si mateixos.
Aquest, òbviament,
no era el cas de la canonja,
que era un municipi
que en aquells moments
començava el creixement
que l'havia de portar
de tenir poc més d'un miler d'habitants
a tenir més del 5.000
que en té ara
i que, per tant,
era plenament viable
per si mateix,
però que, per circumstàncies,
diguéssim,
polítiques del moment,
doncs,
va decretar-se'n
la seva dissolució
en un procés
del tot antidemocràtic.
Això és el que fa,
això és el que obre la porta
a que el govern de Catalunya,
si,
repeteixo,
l'Ajuntament de Tarragona
i l'Ajuntament Municipal
Descentralitzada de la Caronja
arriben a un acord
en aquest sentit,
s'ha d'entendre
que seria molt difícil
emprendre una actuació d'aquestes
si les dues institucions
implicades
no hi estan d'acord,
doncs,
el govern de Catalunya
pugui entrar,
aquestes són les circumstàncies
especials que fa
que el govern de Catalunya
pugui entrar
a considerar
la recuperació
de la municipalitat
per part de la Caronja
si aquest és el desig
de les institucions
representatives,
repeteixo per última vegada,
tant de la Caronja
com de Tarragona.
De tota manera,
permeti'm que insisteixi,
però si el tren
no va al bon ritme,
diguem-ho així,
el govern català
podria impulsar
aquest diàleg
que podria accelerar
el procés?
O hauria de fer-ho
en qualsevol cas?
Jo crec que no
li pertoca
al govern català
prendre la iniciativa
de cap manera,
al contrari,
li pertoca
i no em cansaré
de repetir-ho,
ser molt respectuós
amb el que facin
les institucions
representatives
de la Caronja
i de Tarragona.
Només,
només,
podríem pensar
amb entrar
amb alguna mena
de suport
si així
ens ho demanessin
explícitament
en algun moment
de tot aquest procediment,
doncs,
o bé la Caronja
o bé Tarragona
o bé millor,
millor encara
la Caronja i Tarragona.
Però jo crec que això
no té per què produir-se,
crec que
tant l'Ajuntament
de Tarragona
com l'entitat municipal
descentralitzada
o Ajuntament també,
com els agrada
a ells dir-se
ni que encara
no sigui el nom oficial
de la Caronja,
són institucions
plenament madures
són institucions
absolutament
representatives
dels interessos
dels seus ciutadans,
són institucions
que poden prendre decisions,
només faltaria
per elles mateixes
i per tant
és amb elles
a qui correspon
l'impuls
i el desenvolupament
de les negociacions
que pel que jo conec
o del procediment
que pel que jo conec
està en marxa
des de fa uns mesos.
Nosaltres
ens ho mirem
respectuosament
i l'única cosa
que fem
és, diguéssim,
obrir
aquesta llum
verda
que tenim
posada
en vermell
per tota la resta
de possibles
futurs municipis
de Catalunya
que tinguessin
aquesta aspiració
de ser-ho
pel simple fet
que a hores d'ara
a Catalunya,
com he dit,
de municipis
n'hi ha moltíssims,
la qual cosa fa
terriblement complicada
diguéssim,
la gestió
de totes aquestes
entitats administratives.
Parlem d'una altra qüestió,
si li sembla
canviem una mica
de direcció,
mirem cap a una altra banda,
però tampoc
no anem gaire lluny
perquè voldria parlar
amb vostè també
de la capitalitat
del camp.
S'ha parlat
força,
en fi,
és un tema
també que aixeca
força ampolles
d'aquí al territori.
Què creu
que es podria fer
i tinguent en compte
tal com estan les coses
i tal cap on va
el futur
de la reorganització
territorial de Catalunya
en el marc
del nou estatut
i en les futures
vagaries?
Què creu
que s'hauria de fer?
Com podria anar tot plegat?
Com ho podríem conjugar?
Jo no sóc ningú
per esmenar-li
la plana
i vostè em pregunta
per capitalitats,
però m'haurà de permetre
que abans de parlar
de capitalitats
parlem del que és
molt més important
en el debat territorial,
que és
la pròpia
organització territorial
de Catalunya
en vagaries
que té plantejada
el govern
amb un document
de bases
que haurà de donar
lloc posteriorment
a una llei
d'organització territorial
de Catalunya
que és una de les grans
assignatures pendents
de l'autogovern
de Catalunya
d'aquests últims 25 anys.
Catalunya té competència
en matèria
d'organització territorial,
és una competència bàsica
per a l'organització
de qualsevol país.
Es tracta
que l'organització territorial
acosti tant com sigui possible
l'administració
dels ciutadans,
possibiliti
que els ciutadans
tinguin tant a prop
seu com sigui possible
els centres de decisió
polític i que per tant
i que per tant
a partir d'aquí
rebin
els serveis públics
que els han de prestar
les administracions públiques
en les millors condicions
possibles.
Per tant,
el debat és aquest.
Com descentralitzem
el poder polític
a Catalunya
perquè arribi
tan a prop
dels ciutadans
i de les ciutadanes
com sigui possible
i perquè els ciutadans
i les ciutadanes
acabin rebent
els millors serveis
possibles
i això
és una cosa
que no s'hauria de perdre
mai de vista
i el govern opina
que la creació
d'aquests ents
que es diuen
vegueries
que en principi
en plantejam
que han de ser set
tenen
el tamany
idoni
per
per acostar
el poder
perdó
els ciutadans
sense
per acostar
el poder
als ciutadans
i millorar
la prestació
de serveis
que el govern
i que el govern
de Catalunya
i que les administracions
territorials
els hi presten
aquest és l'objectiu
fonamental
que els ciutadans
en conjunt
rebin millors serveis públics
per posar un exemple
quan el departament
de sanitat
comença
a establir
un procés
de descentralització
dels seus serveis
i fa allò
dels pactes territorials
per la salut
dels quals recentment
se n'ha parlat
i recordar
que aquí
en el camp de Tarragona
es va començar
pel Baix Penedès
el que es tracta
és que els ciutadans
del Baix Penedès
rebin millor assistència sanitària
no si el nom
que li posem
és un o l'altre
o si la capital
és una o l'altra
per tant
igual que amb això
amb tot
el que es tracta
és de costar
el poder dels ciutadans
que els ciutadans
de tot arreu del país
rebin
els millors serveis possibles
i d'això
se'n diu
reequilibri territorial
i el reequilibri territorial
és el que pretén
la proposta
de divisió
de Catalunya
perdó
en vegueries
que impulsa
el govern
de la Generalitat
i que després
de l'aprovació
de l'Estatut
perquè hi ha
algunes coses
de l'organització
de Catalunya
en vegueries
que són incompatibles
amb l'Estatut
actualment vigent
i per tant
haurem d'esperar
que reculli
l'Estatut
que està en tràmit
d'aprovació
doncs
després de l'aprovació
de l'Estatut
formaran part
d'aquesta llei
d'organització territorial
que em referia
al començar
i ara
m'imagino
que em continuarà
preguntant
per les capitalitats
Cal potenciar
li diré
d'una altra manera
cal potenciar
la rellevància
de ciutats
com ara Reus
en el futur
reequilibri territorial
jo crec que
cal potenciar
la rellevància
jo crec que
Reus
és una ciutat
que en té
molta de rellevància
és una ciutat
de 100.000 habitants
situada
en un entorn
com és el del Camp
de Tarragona
que és
la segona àrea
metropolitana
més important
de Catalunya
i que està
encapçalada
per una ciutat
que
de l'enorme
importància
estratègica
per Catalunya
com és Tarragona
que té
120.000 habitants
i que
al seu voltant
pivota
tot el sistema
del Camp
de Tarragona
però
això vol dir
això què vol dir
que efectivament
Tarragona
encapçala
i continuaran
encapçalant
i fa molts anys
que
ningú pot
oblidar
que Tarragona
té una història
de 170 anys
de capital
de província
i això marca
que Tarragona
té una història
de gairebé
2.000 anys
de seu
metropolitana
eclesiàstica
i això
potser ara
ja no marca tant
però durant
molts segles
va marcar
moltíssim
la condició
de capitalitat
i tot això
fa que
inevitablement
Tarragona
inevitablement
i per una qüestió
de lògica
i que jo
doncs que
soc secuitenc
i que per tant
soc de la comarca
del Tarragonès
i que Tarragona
doncs sempre ha sigut
el meu punt de referència
com a ciutat
jo quan surto
una mica
gaire lluny
de Catalunya
i em pregunten
d'on soc
com que no
com que si dic
que soc de la secuita
la gent
se queda amb una cara
com dient
bueno
i això
què és
doncs
dic que soc
de Tarragona
bé
doncs
això és molt
doncs
aquest punt de referència
continuarà existint
i és obvi
que així
haurà de continuar sent
això no vol dir
això no vol dir
que s'hagi de reconèixer
el paper importantíssim
que ha de tenir Reus
i que Reus
hagi de veure
possiblement reforçat
des del punt de vista
administratiu
aquest paper
però no només Reus
de la mateixa manera
que el conseller
d'Agricultura
s'ha endut
la seu
del Departament
d'Agricultura
a Lleida
perquè per exemple
no estic proposant
res
només estic
pensant
en veu alta
cosa que a vegades
els responsables
del govern
no hauríem de fer
però bé
ara com que estem
de vacances
quasi que ens podem
permetre el luxe
de fer-ho una mica més
perquè la seu
del Departament
d'Agricultura
a les comarques
de Tarragona
no podria estar
avalls
per exemple
aquests dos últims dies
ha celebrat
la Fira Gós
que és un dels principals
certàmens
d'una de les principals
fires del Camp Català
per exemple
o per què
no hi podien haver
determinats serveis
de turisme
a Vilaseca
o a Salou
o a Cambrils
per exemple
significaria això
que Tarragona
que Tarragona
perdria la seva
condició de capital
no
jo crec que
simplement
això significaria
que estem fent
un camp de Tarragona
més reequilibrat
també
en el seu interior
i que farien partíceps
a totes les
localitats
que tradicionalment
han tingut
una certa importància
al camp de Tarragona
i també
de les noves realitats
com aquestes
de la costa
que he dit
que fa uns anys
eren pobles
de relativament
pocs habitants
i que ara
estan fregant
totes elles
els 20.000 habitants
doncs faríem
també un camp de Tarragona
amb xarxa
com
la Catalunya moderna
la Catalunya
de les relacions
entre ciutats
tothom està d'acord
tots els experts
està d'acord
que ha de ser
una Catalunya
multipolar
una Catalunya
xarxa
jo crec que aquest és
el posicionament
del govern
aquest és el posicionament
més que del govern
aquest és el posicionament
que defensem
els que estem estudiant
tot el tema
de l'organització territorial
un posicionament
que no ofereix a ningú
que no treu drets
ni privilegis
a ningú
sinó que vol
que es comparteixi
diguéssim
no només
aquests elements
de capitalitat
sinó
que es faci possible
el reequilibri
territorial
també a dins
també a l'interior
les vagaries
han de ser
reequilibri territorial
a l'interior de Catalunya
que el progrés
arribi a les Terres de l'Ebre
que el progrés
arribi al Pirineu
que el progrés
arribi a les regions
més allunyades
de la centralitat
de l'àrea de Barcelona
bé
doncs també
a l'interior
de les vagaries
hi ha d'haver
aquest reequilibri
i acabo
amb la resposta
a la pregunta
que m'ha formulat
dient que
si una cosa
no podem fer
és portar
el debat
de les vagaries
no més
cap al debat
de les capitalitats
i no més
o fonamentalment
des d'un punt de vista
diguéssim
sentimental
d'excitació
d'unes determinades
passions localistes
que jo crec
que farien
un flac favor
al territori
un flac favor
sobre el debat
de l'organització
territorial
i un molt
mal favor
diguéssim
el futur
d'aquest
o molt mal favor
en aquest reequilibri
territorial
que és fonamentalment
el que pretén
l'organització
territorial
que està impulsant
el govern
el text
de l'Estatut
i altres
hi ha moltes qüestions
però n'hi ha una
també que ens ha
cridat l'atenció
i són els consells
de vagaries
tant sobre la taula
el consell de vagaria
com a substituts
de les províncies
i de les diputacions
sí
a veure
em pregunten a vegades
les vagaries
seran com
les diputacions
tindran
no
les vagaries
no seran
com les diputacions
les vagaries
substituiran
les diputacions
les diputacions
com tots els organismes
de segon nivell
que vol dir
aquells organismes públics
aquelles institucions
públiques
que no estan elegides
directament pels ciutadans
són grans desconegudes
grans desconegudes
pel comú dels ciutadans
vull dir
si ara sortim al carrer
i preguntem a la gent
escolti'm
la Diputació de Tarragona
què fa per vostè?
doncs molta gent
realment tindrà
molts problemes
en dir-ho
gairebé tothom
podrà dir
miri
doncs
l'Ajuntament
si ara sortim
aquí baix
a l'Avinguda Roma
la majoria de la gent
sabrà
què fa l'Ajuntament de Tarragona
o moltes dels serveis
que li presta
l'Ajuntament de Tarragona
coneixerà
sens dubte
molts dels serveis
que li presta
la Generalitat
l'escola
l'hospital
el centre d'assistència primària
però realment
segur
segur
i això ho diuen
totes les enquestes
que es fan
tindrà moltíssimes dificultats
per identificar
un servei
que presti
la Diputació
de Tarragona
de la mateixa manera
exactament
que si sortiguéssim
en lloc
de l'Avinguda de Roma
a la Rambla de Catalunya
de Barcelona
la gent tindria problemes
per identificar
el que fa la Diputació
de Barcelona
i així amb totes
les altres diputacions
bé
per què?
perquè aquestes
organismes de segon nivell
s'han anat especialitzant
que anterior
antigament
en el franquisme
i abans
havien tingut competències
en matèria de beneficència
en matèria de sanitat
en matèria de carreteres
en matèria de carreteres
de fet encara en tenen
però progressivament
s'han anat especialitzant
en ser ents de suport
als ajuntaments
per tant
els únics que saben
que sabem
a què es dediquen
les diputacions
som els que hem estat alcaldes
o regidors d'ajuntaments
perquè
doncs
les diputacions
ens donen suport
en una sèrie de coses
i fan
en molts casos
i és el cas
de la Diputació de Tarragona
i no
no em fa
pas res de dir-ho
fan molt bé
la seva feina
bé
els futurs consells
de Begueria
continuaran
duent a terme
aquest paper
de suport
a les institucions
als ajuntaments
que duen a terme
a les actuals diputacions
però s'incrementaran
amb la descentralització
del govern
del govern
de la Generalitat
de les funcions
del govern
de la Generalitat
què vol dir això?
que
la futura descentralització
en Begueries
haurà de fer
allò que deia abans
de costar més
el poder real
als ciutadans
que vol dir
que des de Tarragona
es puguin prendre
més decisions
de govern
però de govern
del govern
de la Generalitat
competència
de l'administració
de la Generalitat
que no pas s'emprenen ara
o sigui que
es prenguin més decisions
des de Tarragona
o des de Tortosa
o des d'Emposta
o des de
la Seu d'Urgell
i menys des de Barcelona
per tant
els consells de Begueria
substituiran
les diputacions
però
per anar bé
per realment
equilibrar
tenir aquest efecte
reequilibrador
hauran de tenir
més competències
que les actuals diputacions
i una cosa
molt important
a més a més
les actuals diputacions
són organismes
que es poden considerar
una mica alients
a l'organització
territorial de Catalunya
per què?
perquè l'organització
provincial
està regulada
per la legislació
bàsica espanyola
i les diputacions
estan finançades
directament
des de Madrid
també
això fa que
puguin anar
una mica
al marge
de la resta
d'institucions
que actuen
sobre el territori
de Catalunya
perquè només
tenen una dependència
diguéssim
de la legislació
estatal
amb el model
que proposem
d'antros
òbviament
tant els recursos
com la legislació
en matèria
de Consells de Begueria
estaria en mans
del Parlament
de Catalunya
de la representació
de la sobirania
nacional
del poble català
amb la qual cosa
el conjunt
de l'organització
territorial
de Catalunya
com de fet
ja diu l'Estatut
i com ha sigut
sempre aspiració
del catalanisme
polític
dependria
de la pròpia
Generalitat
Generalitat entesa
no només
com a govern
sinó també
com a Parlament
dipositari
de la sobirania
del poble de Catalunya
Conversem amb el director
general d'administració
local de la Generalitat
de la República
Albert Pereira
volíem abordar
moltes qüestions
en vostè
model de finançament
en fi
tot en marc
del futur estatut
però se'n acaba el temps
de tota manera
hi ha una qüestió
que sí que voldríem
preguntar-li
si és possible breument
que és
què passarà
amb les delegacions
del govern
de la Generalitat
territorials
és a dir
amb aquest canvi
estructural
del territori
com
hi haurà alguns canvis
és a dir
ni hi haurà més
ni hi haurà menys
com anirà?
A veure
aquí estem entrant
en una mica
en detall
de l'organització
de la pròpia
administració
de la Generalitat
que segurament
estem en un moment
diguéssim
massa prematur
per abordar
per què?
Jo li he dit
que el govern
ha elaborat
unes bases
per la futura
organització
territorial
que perquè
aquestes bases
es converteixin
en llei
doncs s'ha d'aprovar
prèviament l'Estatut
perquè alguna
de les coses
que contenen
aquestes bases
doncs són
contradictòries
amb l'actual
Estatut
i per tant
no es poden aprovar
fins que no hi hagi
el nou Estatut
i clar
i en la llei
d'organització
territorial
i amb els reglaments
que posteriorment
l'hauran de desenvolupar
doncs s'hi hauran
de contemplar
totes aquestes coses
entre altres
el futur paper
dels delegats
territorials
dels delegats
territorials
del govern
jo no crec
que estigui
descobrint res
si dic
que
el govern
hi ha la percepció
que
la figura
del delegat
territorial
del govern
dels delegats
territorials
del govern
s'ha de potenciar
com a part
d'aquest procés
de centralització
que les lleis
d'organització
territorial
volen
tirar endavant
però jo
no puc
entrar a hores
d'ara
amb més concrecions
entre altres coses
perquè encara
aquest tema
no està concretat
diguéssim
quines funcions
tindrà el delegat
del govern
com es relacionarà
amb el Consell
de Begueria
fins a quin punt
doncs
podran col·laborar
bé
fins i tot
hi ha la proposta
hi ha
persones que fan
la proposta
que
la presidència
del futur
Consell de Begueria
i la delegació
territorial
del govern
estiguin ocupades
per la mateixa persona
i algú diu
home i si són
de diferent color polític
no passa res
els alcaldes
també són representants
ordinaris
del govern
de la Generalitat
del seu poble
i no tots
són del mateix
color polític
que la Generalitat
bé
són propostes
que hi ha damunt
de la taula
i que en tot cas
que en tot cas
queden
per molt més endavant
i que a hores d'ara
doncs és prematur
de respondre
amb més exactitud
només dir que
això
que els delegats
territorials
del govern
segurament
veuran el seu paper
potenciat
amb la futura
organització territorial
en parlarem
en un futur
li hem de dir
que hagi vingut
hem d'acabar
sense acabar el temps
li hem de dir
que hagi vingut avui
aquí
al estatut de Tarragona
ràdio
especialment
pel fet que vostè
està de vacances
i desitgem
que les gaudeixi
que provin aquestes vacances
i que
pugui tornar ben aviat
a la feina
fins aviat
al contrari
moltes gràcies a vosaltres