Tornem des del matí de Tarragona Ràdio en directe des de l'estat de les festes a la Rambla.
I dic, tornem a parlar d'actes tradicionals més enllà d'actuacions musicals
que ens han ocupat en les darreres entrevistes que hem mantingut en l'edició d'avui.
Demà, com cada 21 de setembre, és el dia del pregó de Santa Tecla,
l'acte institucional que simbolitza l'inici dels dies més tradicionals de la festa major.
Acompanyant el toc de pregó i la sortida al balcó de l'Ajuntament de la Senyera de la Ciutat,
hi ha els trompeters i els macers, que simbolitzen aquests personatges.
Doncs mirin, per això justament hem convidat un trompeter, que és el Javier Tornet.
Javier, bon dia.
Bon dia.
Hi ha un macer, que és l'Àlex Aixendri. Àlex, bon dia.
Hola, bon dia.
Després tindrem el pregoner, l'Emili Rosales, però com que aquest canvia cada any,
ell ja ens explicarà com s'ha organitzat el pregó.
Avui parlem a un trompeter i a un macer que, malgrat la seva joventut,
tenen moltíssima experiència, perquè ara em deien que desenvolupant aquesta tasca per Santa Tecla
porteu un grapat d'anys. El Javier com a trompeter, quants anys fa?
Enguany farà 15 anys.
I tu, Àlex, de macer?
10 anys. Aquest és l'Unsenco.
Heu començat joves, perquè sou joves.
És allò de, el trompeter i el macer es fa on eix, no?
És allò que es pregunta moltes vegades.
Primer que tot, expliqueu-nos, a veure, quina és la vostra missió,
què és el que representa, què feu vosaltres, quin és el vostre paper?
A veure, en el cas dels trompeters, representem l'anunci directament de l'obertura
dels principals dies de festa major, que són el 21, 22 i 23.
Llavors, com que la salutació la fa el senyor alcalde traient la bandera de la ciutat,
llavors diguèrem que el toc es fa a la bandera,
es rendeix el toc a la bandera de la ciutat, a la senyera de la ciutat.
Llavors, el toc és el ritual de sempre,
hi ha uns petits intervals entre toc i toc,
s'executa tres vegades,
llavors a partir d'aquí l'alcalde felicita les festes a tots els tarragonins
i s'uneix a la bandera,
es llancen tota la pirotècnia que anuncia els principals dies de la festa.
És un acte probablement conegut en el sentit que hi ha plegat molta gent,
però clar, com que es veu la visió de conjunt,
mai no parem compte els diferents elements.
El tema del macer, aviam, el macer què és el que ha de fer?
Quina és la seva funció?
En el cas del macer, sé que antigament acompanyava les ciutats
i les germanades un cop arribaven al port fins a l'Ajuntament.
Era una mena de guia?
Els donaven la guia de guarda, de fet la benvinguda a la ciutat una mica també.
Això antigament?
Òntigament, sí.
I en aquest cas és una mica vetllar perquè tot l'acte pot ser correctament
ve a part del Guàrdia Urbana de Gala, etc.
I nosaltres durant el seguici acompanyem a la comitiva
escoltant el que és la bandera de la ciutat
fent tot el trajecte pel cas cantic.
I en el cas del pregó acompanyem els trompeters
i l'alcalde i pregoner que uneixin la bandera a la façana de l'Ajuntament.
Per tant, la tasca dels massers, fonamentalment, i allò simplificant molt,
és d'acompanyament en determinats moments de tot el ritual festiu.
Exacte, sí.
Quants massers ha d'haver-hi, segons mana la tradició?
Som dos massers.
O no mana res la tradició en aquest sentit?
No sé com funciona exactament, però som dos.
Som dos i ha sigut durant molts anys.
Ja, ja.
En el cas dels trompeters, quants mana la tradició que n'hi hagi?
A veure, els trompeters actualment ja fa poder diria més de 50 anys que en són dos.
l'únic que era una scissió del que segles enrere havia estat els músics municipals,
el que després, anys després, es convertiria en les bandes de música municipals,
doncs hi havia el petit grup de músics municipals.
Però, bueno, clar, allò es va anar abolint a base dels anys i del temps
i van quedar solsament els trompeters, que són els que s'han anat mantenint fins a aquestes dates.
Últimament ja fa uns anys que s'ha tornat a recuperar la formació antiga dels músics municipals,
però, bueno, diguem que el que s'ha mantingut i no mai ha deixat d'existir han sigut els dos trompeters.
Per a aquells que no ho coneguin de la festa, perquè siguin nous o no hagin parat compte,
vosaltres aneu avillats d'una manera determinada?
Sí, sí. L'uniforme està inspirat en l'antic uniforme dels consellers municipals del segle XVII,
aproximadament, que és un barret de copa alta, una gramalla vermella, un mocador blanc,
el coll, pantalons diguem estil golf, per dir-ho d'alguna manera,
una miqueta bombats de baix, sota el ginoll i sabates de moda.
Ja no té més. I el tema del cas dels massers?
En el cas dels massers, bé, és una vestimenta semblada als trompeters,
el que passa que portem l'escut de la ciutat, amb uns botins cargolats, un barret,
i antigament portàvem perruques, el que passa que amb els anys s'ha suprimit la perruca.
Llàstima, no? Per a vosaltres no, més còmode.
Exacte, sí.
Perquè la perruca aquesta com era? Tipo allò al Tribunal de Justícia Antic o com anava?
De fet, n'hi havia dues. Una que era més final a les perruques d'avui en dia
i l'altra que estava tota esquilada i bé, es va decidir abolir-la perquè no...
Per moltes raons ja està bé que l'hagin tret la perruca.
Com vau arribar a desenvolupar aquesta acció dins de la festa?
Que jo m'imagino que feu amb moltes ganes i amb molt de gust,
perquè és una cosa que es fa perquè fa il·lusió i fa gràcia, no?
A veure, jo recordo, ara és una esvivència personal, no?
Que quan jo era petit, 6, 7 anys, 8 anys, aquest mateix acte que ara es va traslladar
aquests últims, no sé si fa uns 20 anys aproximadament, que es fa el dia 21 a les 7 de la tarda.
Llavors se feia, si no mal recordo, el 22 a les 12 del migdia.
I com ara l'acte és una cosa important, el qual aplega molta gent,
perquè després també hi ha la cercavila dels gegants de tota la ciutat,
de diferents entitats i tal. Llavors era un acte que només era simplement
l'obertura de les festes, ja està, es llençaven quatre coets
i els trompeters tocaven al balcó i ja està.
Llavors, jo recordo que havia tint uns 10 anys i el meu avi m'hi portava, no?
A veure els trompeters quan sortien. I la plaça La Font era buida,
era dia feiner, 22 al migdia, jo sortia de l'escola, el meu avi em portava a veure els trompeters.
I aquí m'havia de dir que anys després, no? Doncs, per casualitats.
No em ve pas de tradició familiar, no? Però vaig arribar a ser...
Però tu et va quedar aquella imatge?
Sí, sí, sí.
Aquell senyor amb el barret de copa que cridava l'atenció?
Sí, sí, sí. I tant, i tant. I diverses vegades, o sigui, vaig anar,
que jo recordi, fins que potser vaig estar a tercer ensenyant-se a primària,
que llavors pels horaris no anava bé, però jo recordo almenys dos o tres vegades
haver-ho anat a veure, això.
I el tema del Massé, no sé si la teva vida professional té a veure
amb el món de les relacions públiques o què, per allò de fer d'acompanyant?
No, exactament. De fet, jo sí que feia el seguiment del seguíssim, els pares,
i bé, com quan ets més jovenet et fa molta gràcia, sobretot els gegants, nanos, etc.
El que passa és que la figura del Massé no la tenia jo tan present,
fins que m'ho van proposar, un bon dia, tal dia com avui fa 10 anys,
i bé, fins ara.
Però vosaltres penseu que són figures prou conegudes pel gran públic?
Perquè hi ha un cop esclat a la festa, amb aquest seguíssim que tenim,
ple de figures, ple d'entitats...
Hi ha figures individuals, parlem de les vostres, però segur que en trobaríem d'altres,
dins del que és tot el ritual de la festa,
que potser passeu desapercebuts pel desconeixement que tenim, no?
Potser, a nivell general, potser sí, però a nivell puntual i concret, no.
Perquè són actes, tant l'Aleix com jo, anem amb un avillament
i vestits d'una manera poc habitual, no?
Clar, en el cas dels Massés, ells mateixos van acompanyant les autoritats,
i clar, no van vestits com les autoritats, evidentment,
llavors la gent s'hi fixa, clar, només surten el moment institucional,
el dia de la festa major, el dia Santa Tecla, clar, ja és el carrer,
potser dins la sala de plens, quan se fa el pregó,
doncs la gent no s'hi fixa, perquè molta gent tampoc hi entra, no hi va.
En el cas dels trompeters, home, doncs, clar, són molt poc el moment que sortim, no?
O sigui, a les 7 sortim al balcó de l'Ajuntament
i potser a les 7 i 7 minuts ja som fora.
Però imagina't per moment que algun any et quedessis tancant el lavabo,
com aquell que diu, i no sortís-hi-ho.
Home...
Dius, és un moment, però es notaria molt que no.
Molt, molt, home, és que de fet...
No podria començar.
No podria començar l'acte.
Davant del protocol establert no podria començar l'acte si no hi som nosaltres, clar.
És igual com si, doncs, no hi ha la bandera, no?
Una cosa porta a l'altra.
Aquest fet concretament.
I després, amb el tema dels trompeters també,
on també és un moment bastant entranyable,
que poca gent coneix per l'horari que es fa,
és el mateix matí de Santa Tegla, el pla de la catedral.
A les escales mateix, quan puja tot el seguici que va cap a ofici,
llavors nosaltres, els dos trompeters, estem a mitges escales,
esperant que passi tot el seguici
i esperant, doncs, que finalment del seguici
vingui la bandera de la ciutat amb autoritats.
I aleshores us afegiu aquí?
No, no.
Llavors, el ritual que hi ha és que, com que es rendeixen honors
a la bandera de la ciutat,
és quan autoritats, guàrdia urbana, ciutats de Germanades,
i a més, arriben als primers quatre cantons,
de carrer Cavallers en carrer de la Nau,
els trompeters ejecutem al primer toc.
Hi ha un silenci.
Que té sentit d'homenatge a la bandera, també hi és.
Sí, sí.
Guàrdia urbana també hi és, guàrdia urbana de la Gala.
Llavors, quan s'acaba el primer toc,
les autoritats segueixen endavant,
independentment dels altres elements de seguici
que hi ha davant d'ells,
quan arriben als quatre cantons,
així pròpiament dits que són
carrer Cuirateries, carrer Labat amb carrer Major,
allà es fa el segon toc, s'aturen les autoritats,
i el tercer toc s'executa baix mateix,
aproximadament davant mateix de l'antic ajuntament,
que és gairebé la plaça de les cols.
I llavors s'executa el tercer toc
i se saluda la bandera per part dels trompeters.
Doncs és el que dèiem, que són coses que es fan cada any,
no hi parem compte i que les desconeixem.
Clar, aquest acte és una miqueta,
doncs sí que hi ha molta gent,
però no és extremadament multitudinari,
perquè es fa aproximadament sobre dos quarts de deu del matí,
molta gent ha anat a dormir tard perquè hi ha hagut rebella,
o els nens petits que van a veure els gegants
potser en aquella hora s'estan aixecant
i tenen temps de veure'ls al migdia o a la tarda.
Llavors, clar, molta gent no hi ha.
Llavors és un moment molt bonic,
perquè hi ha molta gent dels castellers
que han anat a les matinades,
doncs venen a veure això,
els elements del seguici, doncs que també arriben,
gent que ha anat a esmorzar,
a fer la tradicional espineta en carregolins,
i clar, bé, sempre ha estat bé.
És un moment de l'essència de la festa.
Sí, sí, sí, puntual.
I no és d'aquelles coses multitudinàries que et perds,
sinó és el moment de veure allò a la festa.
No s'ha deixat mai de fer,
inclús alguns anys en camí inclemències del temps,
doncs, ara és un fet puntual, no?,
que va sortir a la fototecla de fa uns anys,
una foto a l'exposició,
que estava amb els dos trompeters
i dos gent amb paraigües tapant-se
perquè poguessin fer els tres tocs.
No, és que fes molta pluja,
però, clar, portàvem allí bastanta estona.
Llavors, entre la pluja que queia allò,
el que passa és que s'havia d'arribar com sigui.
Jo pel que dius, ja ve, interpreto que el paper que feu
els trompeters com els massers
és una de les parts protocol·làries,
més protocol·làries de la festa, no?
Vull dir que difícilment es pot trencar
aquell gest, aquell moment i aquella cosa,
així com on he determinat el seguissí,
si no s'atura l'entrada d'un carrer
s'aturarà un altre perquè s'han aturat a ballar l'àliga,
el que sigui, vosaltres tot ha de ser
en aquell moment cronometrat
i de la manera que mana la tradició, no?
Sí, és així, bé,
que fins que no variï el protocol
que suposo que no variarà, no?
No, no, sempre...
Que ha variat en el temps que porteu vosaltres?
No, no, no, sempre ha sigut més o menys igual,
sempre no hi ha hagut canvis,
l'únic que s'ha afegit en aquest diferent protocol,
com a actuació principal dels trompeters
i també dels remés elements dels seguissis,
quan hi ha hagut alguna entrada, algun arcabisbe,
doncs també la senyera de la ciutat
amb representació de les autoritats municipals,
doncs també ha sortit,
llavors els trompeters també han sortit,
l'única diferència que hi ha...
ara arribem a aquell moment
que sempre queda molt lluit a les entrevistes,
però que si no pot ser, no pot ser,
que és que anècdotes, coses, frases que heu sentit,
oi, qui és aquest home, hi ha aquest barret,
i no sé què, hi ha aquest senyor que fa aquí,
i escolti, deixi'm passar, que vull saludar.
De tot, quan hi ha tanta gent, alguna cosa passa sempre.
Recordo que l'any passat se'm van abocar a sobre,
em van besar els peus.
Què dius ara?
A quarts de deu del matí, clar, hi ha gent per tot.
Perquè ja anaven fatal, ja.
Doncs és possible.
Aquells no s'havien llevat d'hora,
aquells és que no havien anat a dormir ja directament, no?
No sé si s'esperen de què passa.
Pensaven que eres una aparició o alguna cosa?
T'ho he conegut, però bé.
I et confonen amb patges per la vestimenta,
i bé, els nens a vegades sembla que esperen
que els llencis algun carmel.
No, no, això és quan venen els reis.
Això és el gener, no ara, no toca.
Per la mena de vestit, sí.
Clar, no, de Déu cridar l'atenció.
En el teu cas, Javier?
Home, anècdotes, bueno, al llarg dels anys,
doncs bueno, des del punt de vista personal,
dels primers anys que vaig fer,
doncs sortir a la plaça La Font, al balcó,
i guaitar baix en aquell moment,
i veure tota la plaça plena,
i haver de tocar,
doncs home, fa allò.
Amb això que dius i que van dient molts convidats
que passen pel matí de Tarragona Ràdio,
clar, nosaltres és anar informant i anar explicant
i fem això i fem allò altre,
però ens estem adonant que és una festa
que no està construïda només amb la tradició
i els elements del seguiri,
sinó que és una festa construïda d'emocions.
Sí, sí, clar.
Tothom, tothom que passa per aquí,
que pren part de determinats actes,
aquest matí el Jaume Guàs,
aquell moment, aquell moment que aixequen la santa,
després l'altre dia el perpetuador de les festes,
i és que el moment de la processó,
és una festa construïda d'emocions.
Sí, sí, tothom té la seva vivència,
tothom té el seu moment,
en el cas nostre, ja et dic, aquest és un,
i bueno, que vegis la plaça plena en aquell moment,
hi ha un cert volum de veu,
de gent que conversa, que parla, etcètera,
alguna gralla que sona,
però no sé que en Pic comences a fer la primera nota,
allí, no, ni la primera nota,
quan Pic aixeques la trompeta per començar a tocar,
allí hi ha un silenci sepulcral, criminal,
allò, per dir-ho d'alguna manera, no?
Llavors això t'impressiona, no?
Perquè dius, ep, ningú ha dit, sisplau, silenci, o no.
La gent fa silenci perquè és un moment de silenci,
i perquè, bueno, si no, tampoc se sentiria, clar.
Jo no vull que perdeu aquesta feina tan bonica que feu,
no us posaré pas en un compromís,
sense dir noms,
en el cas dels pregoners,
n'hi ha alguns que es posen molt nerviosos?
O en general, com vosaltres que esteu apropet,
com veieu els pregoners en general?
Crec que tenen un tarannà ben calmat,
que ho porten ben preparat,
i bé, és una llàstima que no podem veure posteriorment
al guió que s'ha marcat, no?
Si se surten o no se surten.
Exacte, però bé, nerviosos en general no.
Recordeu algun pregó així,
això com és positiu es pot dir?
És que jo no vull que perdeu aquesta feina,
que porteu amb tant d'orgull,
que no us posa,
jo us hem convidat per tenir una conversa agradable,
no per buscar-vos la ruïna.
Però així de pregons que us hagin,
doncs, cridat l'atenció particularment,
que us hagin agradat.
Mira, aquest ha fet un pregó que m'ha agradat en particular,
això que ha dit, veus que ve...
Home, jo recordo que el que va ser un pregó
una miqueta desenfadat i diferent
va ser el, puc anomenar el nom,
el de l'escriptor Joan Barril.
Es va fer, si no mal recordo,
bastant extensiu fora del balcó
i bueno, era un personatge que no sé,
que va cridar molt a la festa.
Que està acostumat, molt acostumat a parlar.
Sí, el recordo, nosaltres en Pica acabem aquesta feina
i ja hem acabat.
De vegades, moltes vegades, ni tan sols el pregoner
no escoltem, en el cas dels trompeters,
no escoltem ni tan sols el pregó.
Un cop acaba la festa, el vestit a la tintureria,
i fins l'any vinent.
I fins l'any vinent.
El teniu a casa?
No, no.
Això està, diguem-ne, dins de...
A les dependències municipals.
A les dependències municipals.
I fins quan fareu aquesta tasca, la festa major?
Fins que us facin fora?
Fins que vingui algú que reclami aquest honor?
Home, no ho sé, nosaltres som dos,
el company que avui no ha pogut venir,
que és en Josep Maria Gual,
i jo vam entrar els dos junts, no?
Casualment va ser a través dels músics anteriors,
que llavors ho feien,
que sempre ens deien per amistat,
érem membres de la banda de la ciutat i tal,
perquè per amistat deia,
mira el dia que nosaltres ens jubilem,
o traspassem,
o ja no puguem, estiguem ja grans per fer aquesta festa,
ho fareu vosaltres.
Bueno, i així va ser, no?
Ells van traspassar,
primer un, després l'altre,
i vam entrar els dos alhora, no?
I vaia, per part del company i jo, no?
De moment esteu bé.
Sí, home, i orgullosos de fer aquesta feina,
i que és una feina bonica de fer.
Ara, bueno,
arribarà el moment que s'haurem de substituir
per alguns o altres.
També és veritat, no?
No hi ha res que sent anys duri.
Però de moment, escolta...
No, no, de moment endavant.
De moment endavant.
La feina de trompeter i de macer,
perquè en el cas dels macers, també...
Jo tampoc hi tinc cap fita marcada, no?
Tu vas fent.
Vaig fent,
i senzillament perquè, home,
a part de tot el que s'ha parlat,
l'arribada del braç a Santa Tegla,
el pla de la Seu,
aquest esclat de folclora no té preu.
En aquell moment que es passa...
Hi haurà un punt que no hi cabrà ni una agulla,
que de fet és així,
però ho recomano a tothom.
Nosaltres també més hi serem
i ho retransmetrem en directe,
com fent sempre,
la processó de Santa Tegla.
Teniu bona relació,
pel que expliqueu,
amb el company, no?
En aquest cas,
amb l'altre macer,
amb l'altre trompeter...
Sí, el meu company,
bueno, va variant.
Va variant.
Sí, cada dos, tres anys,
depenent de les seves possibilitats.
Per la feina...
Jo intento ser-hi cada any.
Només el vostre paper
és present a Santa Tegla,
en cap altre moment de la tradició de la ciutat,
cap altra celebració.
Puntualment,
puntualment,
quan es va,
i en el cas dels trompeters,
quan es va inaugurar el monument a Jaume I
a l'Ajuntament,
a dins del pati,
que va agafar el seu nom,
el monument aquell modernista
de Lluís Domènech i Montaner,
llavors va vindre el president de la Generalitat
a inaugurar-lo
i com a acte institucional,
doncs els dos trompeters van fer...
Però va ser una ocasió excepcional.
...puntualment.
I després també,
l'únic lloc que s'ha sortit fora de la ciutat
va ser en una trobada de músics medievals
a l'illa d'Eivissa,
fa dos anys,
no sé si dos o tres,
ara no me n'acordo,
jo diria que dos,
que vam anar junt amb els altres músics municipals
de diferents municipis.
Castelló,
bueno,
eren diversos,
a Mallorca,
Ciutat de Mallorca,
Castelló,
Tarragona
i una o dues ciutats més
que ara no recordo.
I eren,
bueno,
en el cas nosaltres érem dos
i havien que anaven quatre,
perquè antigament anaven quatre
i hasta inclús,
recordo que la ciutat de Castelló,
els quatre trompeters que anaven,
es passejaven en cavall.
O sigui,
el que aquí a la ciutat de Tarragona
es havia perdut,
a la ciutat de Castelló
encara ho mantenien
i anava un paragoner llegint-ho.
o en acte institucional,
anava el paragoner
que no era un convidat,
era un dels propis...
Com hi ha un trompeter i un macell
hi havia un paragoner.
que llegia el pregó
i ells anaven amb cavall,
arriats per un rier,
i llavors ens tocaven dalt del cavall,
per aquí,
en aquest xanfrà,
per allà,
potser feien cinc llocs puntuals
de la ciutat de Castelló
i m'ho van explicar.
Diu,
clar,
aquí amb els cavalls no hem vingut,
és normal,
però nosaltres fem aquesta feina així,
que és el que en principi
es deuria fer a la ciutat de Tarragona
fa dos segles enrere.
Però ara a peu,
ara a peu,
que amb el trànsit que hi ha més a més,
només per posar-hi caball.
A peu i també el pregó
no es mou del balcó del municipi
i de les escales de la catedral,
el que és el toc de pregó,
no s'ha canviat d'allò.
A casa dels Massés,
només per Santa Tecla?
Jo recordo l'any passat
que el 19 de setembre,
per l'acte institucional
de presentació de l'arcabisbe,
però excepte aquest no...
Sí, també actes,
qüestions molt puntuals
en un moment determinat de l'any.
Doncs ens ha agradat molt
la vostra visita de veritat,
perquè és d'aquelles coses
que diem, home,
són elements que estan allà,
que mai ens preguntem
qui hi ha darrere,
doncs d'aquell vestit
que li dona aquesta dimensió
al càrrec.
I ens ha agradat moltíssim
tot el que ens heu explicat.
Que vagi molt bé
aquesta festa de Santa Tecla.
Gràcies.
Us mirarem amb uns altres ulls
a partir d'ara,
perquè ja sabem ben bé
quin és el vostre paper,
que dins del protocol
realment és fonamental.
Moltíssimes gràcies,
Javier Torné
i Àlex Aixendri,
Trompeter i Macer respectivament
que demà
teniu el vostre moment de glòria
dins de la festa.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Ara fem una petita pausa
i parlem amb el pregoner.